Recurs d'apel·lació sobre mesures provisionals de lloguer per ús exclusiu d'immoble compartit

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Tejada

Advocat: Sra. Vilar

Apel·lat: Sra. Campillo

Representant: Sra. Gálvez

Advocat: Sra. Mercader

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Mesures provisionals, àmbit objectiu

AUTE 000166/2024

Andorra la Vella, 16 d'octubre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- L'1-3-2024, el Sr. Tejada formulava demanda de fixació de mesures provisionals contra la Sra. Campillo, en què sol·licitava que es dictés Resolució imposant provisionalment a la darrera i fins a la data de pronunciament de la Sentència ferma del procediment principal, el pagament d'un import de 596,88.- EUR al mes, en concepte de lloguer per l'ocupació de la meitat indivisa del bé immoble titularitat conjunta situat a F (França), sense perjudici de la petició efectuada en l'escrit de demanda reconvencional, relativa al pagament per part de la mateixa d'una indemnització equivalent a la meitat de l'import del lloguer mensual de la casa de titularitat conjunta des de la data en què es van fixar les mesures provisionals, el dia 15-12-2021 i fins a la data en què es pugui liquidar definitivament el règim econòmic matrimonial. Si en el marc del procediment principal es donés lloc a la petició formulada per aquesta part, s'entendrien suspeses automàticament les mesures provisionals sol·licitades i que tots els pagaments efectuats pel lloguer de la meitat indivisa de la casa en concepte de mesures provisionals es descomptarien del total de rendes meritades des del dia 15 de desembre del 2021 i fins a la data en què es pugui liquidar definitivament el règim econòmic matrimonial.

2.- El 16-4-2024, es celebrava l'audiència prevista en l'art. 299.3 del CPC, en el decurs de la qual la direcció lletrada de la Sra. Campillo articulava sengles excepcions d'inadequació de procediment i de litispendència.

3.- El 17-4-2024, requeia Aute amb la següent part decisòria:

"Declarar la inadequació de procediment per a l'adopció de les mesures provisionals sol·licitades per demanda del Sr. Tejada a l'atenció de la Sra. Campillo per escrit de l'1-3-2024.

Imposar les costes derivades de la tramitació del present procediment al Sr. Tejada inclosos honoraris d'advocat i de procuradora".

4.- El Sr. Tejada ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Resolució en aquesta alçada donant lloc a les pretensions contingudes en el seu escrit rector.

5.- La representació processal de la Sra. Campillo s'ha oposat al recurs d'apel·lació, interessant la confirmació de la resolució dictada amb imposició a la part recurrent del pagament de les costes ocasionades arran del recurs articulat.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment en demanda de mesures provisionals, el Sr. Tejada pretén la condemna de la Sra. Campillo a satisfer la quantitat mensual de 596,88.- EUR "en concepte de lloguer per l'ocupació de la meitat indivisa del bé immoble de titularitat conjunta a F", que aquesta darrera realitza en exclusiva.

La resolució d'instància acull l'excepció d'inadequació de procediment articulada per la direcció lletrada de la Sra. Campillo, argumentant que la pretensió articulada no s'encabia en l'àmbit material de les mesures provisionals segons es definia en l'art. 139 de la Llei 30/2022 Qualificada de la persona i de la Família.

I és contra aquesta decisió que el Sr. Tejada formula recurs d'apel·lació segons els següents motius de recurs.

Segon.- En primer lloc, el Sr. Tejada manté que la petició que havia articulat s'encabia en les previsions de l'art. 139.e) de la Llei que permetia sol·licitar mesures provisionals amb relació al règim de tinença i administració dels béns en comunitat a les persones que justifiquessin que es trobaven en un estat de necessitat. Referia que aquest era el seu cas: la Sra. Campillo ocupava, d'ençà del 2021, un bé que pertanyia a ambdós litigants sense autorització judicial, i sense satisfer contraprestació de cap mena. Afegia que l'aute dictat no explicava la raó per la qual la mesura sol·licitada no s'encabiria en el precepte indicat, essent errònia la interpretació que la Batlle efectuava respecte de les manifestacions realitzades en el decurs de l'audiència celebrada, afegint que en qualsevol cas aquestes havien de ser reconduïdes en aplicació de la màxima "iura novit curia".

El procediment dels art. 299 i ss del cpc, pretén assegurar a les persones immerses en un procediment de crisis de família, un estatut provisional, transitori, de les relacions jurídiques tant personals com patrimonials, durant la pendència del procés principal. Des d'aquesta perspectiva, no es pot entendre que l'art. 139 de la Llei qualificada de la persona i de la família quan delimita l'àmbit objectiu de les mesures provisionals que es poden adoptar, realitzi una enumeració exhaustiva del conjunt de mesures admissibles. Del seu tenor literal, es dedueix que la majoria d'aquestes mesures han de ser indeterminades, sense establir un "numerus clausus" precís de les mesures que es poden adoptar. En realitat aquest precepte fixa un marc general susceptible de regular les diferents situacions que es poden suscitar entre els cònjuges, sempre que conservin relació, amb les situacions que resultin provisionalment regulables. Així i a títol il·lustratiu, no podrà regular-se per aquesta via indemnitzacions per responsabilitat extracontractual entre les parts o l'establiment de pensions compensatòries, que no estan previstes ni guarden cap mena de connexió amb l'àmbit material de l'art. 139 esmentat.

La representació processal del Sr. Tejada reclama la condemna de la Sra. Campillo a satisfer mensualment un "lloguer" (en realitat es tracta d'una compensació econòmica) per l'ús que efectua de l'habitatge ubicat a F (França), tractant-se d'un immoble titularitat comuna dels avui litigants, que durant la convivència entre les parts s'emprava com a residència secundària, en què la Sra. Campillo hauria instal·lat uns panys suplementaris a la porta impedint així l'accés a la mateixa del Sr. Tejada.

L'art. 139.2.e) de la LQPF, admet l'adopció com a provisionals de les mesures relatives al règim de tinença i administració dels béns en comunitat. L'àmbit objectiu d'aquest precepte resulta aplicable al supòsit que s'examina atès que en definitiva ens trobem enfront de la situació de l'ús en exclusiva per part d'un cònjuge, d'una immoble titularitat comuna al marge d'aquell en què el matrimoni tenia el domicili familiar. Quant al règim de tinença i administració d'aquest bé que es contempla en la Llei, una interpretació del precepte acord a la realitat social concurrent i a la seva pròpia finalitat, porta a considerar que incorpora també les condicions econòmiques en què aquesta ocupació s'ha de realitzar per part d'un cònjuge en detriment de l'altre.

La resolució d'instància fonamenta també el triomf de l'excepció que es plantejava en les indicacions que la part demandant hauria realitzat durant el decurs de l'audiència. Respecte d'aquesta qüestió i revisada en aquesta alçada la gravació corresponent, s'aprecia que la part es limitava a sostenir que el precepte legal indicat (139 LQPF) no preveia expressament el pagament d'un lloguer per l'ús, però d'aquestes indicacions no se'n pot extreure que la mateixa part admetia que la seva petició es trobava orfe de base legal, sinó que el que es defensava era una interpretació integradora del precepte a la situació descrita.

Tercer.- En atenció a tot l'exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Tejada contra l'Aute de 17-4-2024 que es revoca desestimant en el seu lloc l'excepció d'inadequació de procediment que s'havia plantejat, retornant les actuacions al Batlle per tal que dicti nova resolució que examini les restants excepcions articulades i si escau el fons de la pretensió que s'exercitava.

Quart.- El triomf del recurs articulat comportarà que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Tejada contra l'Aute 147/2024 de la Batllia de data 17-4-2024 que es revoca desestimant en el seu lloc l'excepció d'inadequació de procediment que s'havia plantejat, retornant les actuacions al Batlle per tal que dicti nova resolució examinant les restants excepcions articulades i si escau el fons de la pretensió que s'exercitava. I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.