Recusació (3000350/2018)
- Resolució
- Aute · 21/09/2023
- ROJ
- ATSJAD 222/2023
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2023:222A
- Recurs
- A146/23
- Ponent
- Alexandra Cornelia Sola
- Magistrats
- Alexandra Cornelia Sola, Carles Cruz Moratones, Vincent Aniére
- Descriptors
- TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA ADVOCAT COSTES PROCESSALS PRÀCTICA DE LA PROVA PROVA TESTIFICAL RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del senyor Roda contra la decisió de la Batlle d'instància que havia desestimat la recusació del Batlle Azorin. La recusació s'havia basat en la suposada enemistat manifesta del Batlle Azorin envers el senyor Roda, però el tribunal ha considerat que no hi ha proves suficients per acreditar aquesta enemistat. El tribunal també ha destacat que les manifestacions del Batlle Azorin no van ser directament escoltades per la part recurrent, sinó per un advocat anterior, i que no hi ha proves concretes que les manifestacions fossin realment fetes. Com a conseqüència, el tribunal ha desestimat el recurs d'apel·lació i ha confirmat la decisió de la Batlle d'instància, imposant les costes processals a la part recurrent.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000146/2023 ORIGEN: 3000350/2018 - 3
NIG: 5300542120180002416
PARTS:
Apel·lant: Sr. Roda
Advocat: Sra. Alvarado
Apel·lat: Criado
Representant: Sra. Vives
Advocat: Sra. Araujo
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Vincent Anière
Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones
Sra. Alexandra Cornella Sola
OBJECTE: Recusació.
AUTE 000122/2023
Andorra la Vella, 21 de setembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent a magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En el marc del procediment civil referenciat de número 3000350/2018, en el que és part agent el senyor Roda i part defenent Criado, trobant-se en fase de pràctica de proves, la representació processal del primer va formular recusació contra el Batlle senyor Azorin, en considerar que el mateix no seria imparcial per resoldre la controvèrsia, tot invocant la causa de recusació continguda en l'article 73.f) de la Llei qualificada de la justícia: tenir amistat o enemistat manifesta amb qualsevol de les parts o els seus advocats.
2.- Per escrit de data 26 d'abril de 2023, la representació processal de l'entitat Criado contestà la petició de recusació, oposant-se a la mateixa.
3.- En data 28 d'abril de 2023, el senyor Batlle Azorin informà respecte de la seva recusació, oposant-se a la mateixa i afirmant no mantenir cap enemistat manifesta amb cap de les parts litigants, haver practicat les proves testificals amb absoluta imparcialitat i de conformitat amb les prescripcions legals vigents, sense tenir cap idea preconcebuda respecte de la resolució del plet que les oposa.
4.- Per Aute de data 5 de maig de 2023, la senyora Batlle d'instància desestimà la petició de recusació interposada, sense efectuar imposició en relació al pagament de les costes processals generades pel mateix.
5.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació lletrada del senyor Roda en considerar, en síntesi, que no s'ha efectuat una adequada valoració dels seus arguments, tot insistint en la manca d'imparcialitat del senyor Azorin, afirmant que en la pràctica de la testifical practicada en la instància a la senyora Quesada, la va motivar a dir que no recordés els fets sobre els que se la qüestionava, no havent a més enregistrat la seva declaració amb el sol ànim de perjudicar-lo.
A més, els comentaris que va fer, i que el Batlle no nega, durant la pràctica de la testifical, evidencien la seva manca d'imparcialitat. Els comentaris als que es refereix en el seu escrit de recurs són relatius a haver mencionat que "per causa del temps transcorregut ell tampoc recordaria", i haver posat en relació el procediment en curs amb el referenciat de número 6100365/2013, ja resolt, havent però efectuat el Batlle expresses reserves sobre una resolució independent del present procediment en relació al suara referenciat i afirmant les seves febles possibilitats de guany.
6.- La representació processal de l'entitat Criado s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, sol·licitant la seva desestimació i la imposició de costes a la part apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'Aute impugnat considera que els fets exposats per la representació lletrada del senyor Roda no es poden encabir en cap dels supòsits previstos a l'article 73 de la Llei qualificada de la justícia i que no tenen consistència objectiva per qüestionar la imparcialitat del Batlle afectat, tot rebutjant la recusació plantejada.
Entén que el senyor Roda no motiva les seves pretensions ni els motius pels quals el Batlle li tindria enemistat manifesta, fonamentant-ho en afirmacions totalment subjectives i fruit d'una percepció personal de les actuacions del Batlle en el decurs de la pràctica d'una prova testifical. A banda de trobar- se el procediment en curs i que en tot cas, la sentència resolutòria del conflicte serà dictada per un tribunal col·legiat.
I contra la mateixa s'alça la part recurrent.
Segon.- Certament de la lectura del recurs d'apel·lació interposat es deriva que la part recurrent no fa més que reproduir els mateixos arguments invocats en la instància, en base a una pretesa justificació consistent en què la mateixa "no ha tingut en compte totes els elements exposats en el seu escrit".
Respecte de la reiteració d'arguments ja vam dir en la Sentència de data 24 d'abril de 2018, rotlle número TSJC-453/2017:
"III.- Ja hem dit en reiteradíssimes ocasions (STJC 046/02; 060/06; 024/10; 273/15 i 354/16, entre d'altres) que quan la part recurrent insisteix en els mateixos arguments que ha fet servir en la instància sense aportar cap nova argumentació contrària a les que han fonamentat la decisió del Tribunal d'instància, ja és motiu suficient per desestimar el recurs i confirmar la decisió impugnada."
Tot i que això ja seria suficient per desestimar el recurs d'apel·lació interposat, per a una major satisfacció en justícia de la part recurrent, la Sala analitzarà la recusació invocada.
Tercer.- La finalitat que cerca la recusació consisteix en garantir la imparcialitat del jutjador. Així, no solament es pronuncia l'article 10 C.A., l'article 6.1 del Conveni Europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, de 4-11-1950, l'article 10 de la Declaració Universal dels drets humans, de 10-12-1948 i l'article 14 del Pacte Internacional de drets civils i polítics de 19-12-1966, sinó també ha estat precisat pel Tribunal Europeu de Drets humans en les sentències, entre altres, de 2-03-2000 (cas Garrido Guerrero contra Espanya), 28-10-1998 (cas Castillo Algar), 24-08-1993 (Cas Nortier), 16-12-1992 (cas Sainte- Marie) i 24-05-1989 (cas Hauschildt). I, en el mateix sentit, el Tribunal Constitucional ha tingut ocasió de pronunciar-se respecte del deure d'imparcialitat del jutjador com a garantia del justiciable.
La imparcialitat del jutjador, com a garantia del justiciable, es projecta en una doble vessant: la subjectiva, en el sentit que el jutge no ha de tenir cap relació amb les parts que pugui suscitar un interès previ en afavorir-les o perjudicar-les, i l'objectiva, entesa aquesta darrera com que els jutges o magistrats s'acostin a l'afer sense prejudicis ni prevencions que puguin existir derivats d'una relació o contacte previ amb l'objecte del procés.
Quart.- El concret motiu en què la part apel·lant fonamenta la recusació del Batlle d'instància és en l'existència d'una enemistat manifesta del mateix envers la part apel·lant, prevista a l'article 73.f) de la Llei qualificada de la Justícia.
Respecte d'aquesta causa de recusació, vam dir en l'Aute de data 9/1/2020, rotlle número TSJC-27-19
"Segon.- L'article 73.f) de la Llei qualificada de la Justícia estableix com a causa de recusació "tenir amistat o enemistat manifesta amb qualsevol de les parts o els seus advocats".
Com ha dit recentment aquest Tribunal en l'aute de 2 de desembre del 2019, l'apreciació d'aquesta causa exigeix la concurrència dels següents requisits:
En tractar-se d'una circumstància que pertany a l'àmbit dels sentiments, l'amistat o l'enemistat han d'haver-se exterioritzat, el que suposa que han d'existir fets concrets que la posin de relleu i permetin considerar-la acreditada. En aquest sentit, no n'hi ha prou amb la mera invocació, sinó que s'han de justificar aquestes circumstàncies externes per tal que l'òrgan competent pugui constatar que concorre aquesta causa de recusació.
L'enemistat ha de ser manifesta, com exigeix explícitament la llei. Això suposa que sigui ostensible o d'especial intensitat, per tal que pugui tenir alguna incidència en la resolució del procés.
L'enemistat s'ha de basar en una relació anterior i externa al procés. En aquest sentit, el contingut de les resolucions judicials no pot donar lloc a aquesta causa de recusació, ja que no prejutgen per sí mateixes cap animadversió, encara que siguin desfavorables per a la part, i han de ser combatudes a través dels recursos previstos per la llei, i no mitjançant la recusació de qui les ha dictat.
La relació d'amistat o d'enemistat ha de ser personal, i això des d'una doble perspectiva.
En primer lloc, la causa de recusació s'ha de referir a la persona del batlle o magistrat, i no genèricament a l'òrgan jurisdiccional, ja que aquest darrer no té,
per definició i per la seva pròpia naturalesa, amistat ni enemistat amb cap de les parts d'un procés ni amb els seus advocats.
En segon terme, l'enemistat només es pot inferir d'una relació personal i directa entre el jutge i la part o el seu advocat, i no es pot basar en consideracions genèriques extretes de l'actuació de tercers."
I si traslladem aquesta doctrina al cas d'espècie resulta fàcilment constatable que en el mateix no concorren els requisits exigits per poder apreciar la pretesa enemistat manifesta de la que caldria deduir la interessada manca d'imparcialitat del jutge d'instància, ja que recordem que la manca d'imparcialitat sempre és una conseqüència de la concurrència d'una causa de recusació (en aquest cas l'amistat o enemistat manifesta), sense integrar-ne una en sí mateixa.
Cinquè.- Aclarit l'anterior, les causes en què la part recurrent fonamenta la recusació del Batlle d'instància són:
que en el moment de l'interrogatori d'una testimoni, senyora Quesada, el Batlle l'hauria incitat a dir que no recordava els fets objecte dels presents autes.
Que la representació lletrada del senyor Roda no hauria insistit en la necessitat d'enregistrar visualment la testifical de la senyora Quesada, per quant el Batlle mostrava un especial interès al seu favor, en ser ella i el seu marit empleats de l'entitat Criado., en aquell moment i havent declarat el Batlle impertinents moltes de les preguntes que se li havien d'efectuar.
Que el Batlle hauria constatat que "Roda va ser informat per part de V d'una modificació del contracte abans del 9 de desembre de 2010", referida a la qüestió central dels dos processos civils (3000350/2018 i 6100365/2013, que entén el senyor Roda que s'han de considerar totalment independents, havent-los posat, en canvi, el Batlle en relació) i que era objecte d'una querella interposada contra la senyora Quesada, la qual considera que hauria declarat falsament-.
Que el Batlle va manifestar a l'inici de la declaració de la senyora Quesada que ell tampoc recordaria, fent referència al temps transcorregut.
I finalment, que el Batlle hauria manifestat que les probabilitats de guany del senyor Roda eren febles.
En relació a totes aquestes causes de recusació invocades, cal posar de relleu que les relacionades a les manifestacions que hauria efectuat el Batlle no haurien estat escoltades directament per la part recurrent, sinó per un advocat anterior a la mateixa, que afirma li hauria explicat al seu client. En conseqüència, es desconeix la versió exacta de les manifestacions efectuades pel jutjador, d'haver estat aquest el cas, essent aquest fet suficient per desestimar la recusació plantejada, en no constar prova de la seva veracitat.
Tot i així i als efectes de donar una resposta el més completa possible, procedirem a analitzar les causes invocades:
Pel que fa a la manifestació de "donat el temps transcorregut ell tampoc recordaria", que suposadament hauria manifestat a la testimoni, senyora Quesada, aquesta expressió no és més que un acompanyament efectuat pel jutjador a la testimoni, als efectes de què no es sentís culpable per no recordar. D'ella no s'advera cap animadversió del Batlle cap a la part.
En relació a la manca de gravació de la pràctica de la prova testifical, aquesta no és més que una qüestió processal, de la que no es pot deduir cap enemistat cap a la part. En aquell moment no es trobava en vigor el Codi de procediment civil i aquestes proves no es gravaven. En tot cas la mateixa part recurrent afirma que fou l'advocat del senyor Roda que no hi va insistir. I pel que fa a la declaració d'improcedència de certes preguntes, aquesta és una prerrogativa del jutjador, de direcció de la pràctica de la prova i del procés. Per tant, sense més precisions no es pot presumir l'existència de defectes en la seva pràctica.
En relació als procediments referenciats de números 3000350/2018 i 6100365/2013 i la necessitat de la seva tramitació independent, cap altra dada aporta el querellant que faci dubtar de la seva deguda tramitació. I en relació a la pretesa afirmació efectuada pel Batlle sobre si el senyor Roda hauria estat informat per la senyora Quesada d'una modificació de contracte es desconeix, d'haver-se efectuat, el context en què s'hauria dut a terme un tal comentari, així com el sentit del mateix, tenint en compte que el propi recurrent afirma que aquest extrem havia estat objecte per part seva d'una querella contra la senyora Quesada.
I pel que fa, finalment, a l'afirmació de què el Batlle hauria manifestat que les probabilitats de guany del senyor Roda eren febles, tampoc s'aporta cap dada concreta sobre aquesta expressió que permeti donar-li la credibilitat suficient com per a què pugui constituir una causa de recusació, ja que com hem dit abans, aquesta -d'haver-se efectuat- hauria estat escoltada per un tercer que no ha comparegut.
Sisè.- Convenim, en conseqüència, amb la Batlle d'instància en la poca consistència de la recusació plantejada, fonamentant-se en una opinió subjectiva d'una part d'un litigi, sense que s'hagi aportat cap element probatori que la pugui fonamentar.
Setè.- Procedeix, en conseqüència la desestimació del recurs d'apel·lació interposat i la confirmació de la resolució recorreguda.
Vuitè.- La desestimació del recurs d'apel·lació ha de comportar la imposició de les costes processals ocasionades a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del senyor Roda contra l'Aute dictat per la Batlle d'instància en data 5 de maig de 2023, que confirmem.
Segon.- Imposar a la part apel·lant el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.