Recurs d'apel·lació contra l'aute de 29 de setembre de 2025 en l'Executòria nº 0000023/2024

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Jaume Tor Porta Yves Picod

AUTE 90-2025 DE 18/12/2025

Ponent: Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Data: 18/12/2025

Sala: Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència: TSJP.- 0000072/2025

Nig : 5300543220220001489

IU : ECLI : AD: TSJP:2025:00090A

AUTE 90-2025

PARTS:

Apel·lant:: Sr. Vara

Advocat: Sr. Vaquero

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sr. Jaume TOR PORTA

Sr. Yves PICOD

Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO (ponent)

Andorra la Vella, a 18/12/2025.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 29 de setembre de 2025 dictat pel Tribunal de Corts en l'Executòria núm. 0000023/2024 els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Per Aute de data 29 de setembre de 2025 es va decidir :

"No donar lloc a la pernoctació al domicili, ni amb ni sense control monitoritzat, durant el compliment de la semillibertat del penat Vara"

II.-RESULTANT: Contra l'esmentat aute interposà recurs d'apel·lació la representació de Vara al·legant, després d'exposar els arguments favorables a l'admissió del recurs -els quals no seran analitzats en haver-se admès- la procedència de reconèixer el dret del recurrent, a pernoctar els dies feiners en el seu domicili i quedar en modalitat d'arrest domiciliari els dies festius, com a evolució natural del règim de semillibertat ja concedit, en base als principis de proporcionalitat, individualització, dignitat i reinserció progressiva que regeixen l'execució penal.

En concret, es considera que la resolució recorreguda vulnera el dret fonamental del recurrent a obtenir una resolució fonamentada en dret perquè no es fa una aplicació correcta de l'article 230 del Codi de Procediment Penal, que regula l'accés a la semillibertat, ja que aquest precepte preveu com a únic requisit que el penat hagi complert dues terceres parts de la pena, i l'article 232 del mateix text legal, estableix com a únics elements a valorar per acordar o denegar la semillibertat, les possibilitats de reinserció social del condemnat i no s'exigeix cap requisit d'excepcionalitat, com equivocadament considera la resolució recorreguda.

S'al·lega que el Tribunal de Corts ha omès valorar les circumstàncies personals i familiars del recurrent i també la seva trajectòria penitenciària, establint uns requisits d'excepcionalitat que la llei no preveu, i infringint els requisits de proporcionalitat, d'individualització i de progressió de l'execució penal i establint un doble càstig, en no analitzar les possibilitats de reinserció social del recurrent, establir una restricció més intensa de la llibertat que la necessària per assolir les finalitats de la pena i tornant a sancionar en fase d'execució, un comportament que ja ha estat valorat i sancionat.

Considera també la part recurrent que no existeix un criteri unificat sobre la matèria ja que el Tribunal de Corts ha substituït en altres supòsits la pernoctació en el centre penitenciari per la pernoctació en el domicili sense aplicar els criteris restrictius i d'excepcionalitat que s'apliquen al recurrent -Aute de data 1 d'agost de 2025 dictat en l'Executòria núm. 36/2025 i Aute de data 30 de setembre de 2025 dictat en l'Executòria núm. 23/2024.

Denuncia, a més, la falta de publicació dels autes del Tribunal de Corts i, per tant, la impossibilitat d'accedir al contingut de resolucions que estableixen criteris jurídics interpretatius rellevants, a diferència del Ministeri Fiscal amb el consegüent desequilibri entre les parts i la impossibilitat d'exercitar una defensa efectiva.

III.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs i interessa la confirmació de l'aute recorregut perquè efectivament, no es constaten en el recurrent circumstàncies excepcionals que justifiquin el compliment de la pena privativa de llibertat al domicili amb règim de semillibertat, quan la pena imposada és de presó i no d'arrest domiciliari.

Considera el Ministeri Fiscal que no s'ha vulnerat el principi de proporcionalitat perquè les circumstàncies personals i familiars del recurrent i la seva trajectòria penitenciària han estat valorades per concedir-li la semillibertat. Tampoc s'ha vulnerat el principi de prohibició de la doble incriminació pel fet de no aplicar-se determinats beneficis penitenciaris, perquè això no suposa que s'estigui condemnant dos cops al recurrent pels mateixos fets.

Respecte a la manca de criteri unificat i el greuge comparatiu, al·lega el Ministeri Fiscal que les resolucions esmentades per la part recurrent no evidencien un criteri dispar al aplicat en la resolució recorreguda.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: La representació de Vara impugna la decisió del Tribunal de Corts de no donar lloc a la seva pernoctació en el domicili durant el compliment de la semillibertat i demana que hi sigui acordada per aquesta Sala, en base a uns arguments que no evidencien que s'hagi produït una aplicació incorrecta pel Tribunal de Corts dels preceptes que regulen la semillibertat.

La semillibertat és una modalitat de compliment de les penes de presó i d'arrest domiciliari i el recurrent va ser condemnat a pena de presó, de forma que el reintegrament després de treballar l'ha de fer al centre penitenciari i no al domicili perquè no ha estat condemnat a pena d'arrest domiciliari, tal com preveu l'article 224 del Codi de Procediment Penal.

La pernoctació al domicili durant la semillibertat només està prevista, per tant, quan la pena imposada és la d'arrest domiciliari, i si la pena imposada és la de presó, per a poder pernoctar al domicili és necessari que prèviament s'hagi produït una substitució d'aquesta pena per la d'arrest domiciliari, en aplicació de l'article 210 del Codi de Procediment Penal.

Precisament la part recurrent, quan estava a punt de complir la meitat de la pena de presó imposada i també quan ja l'havia assolit, va demanar la substitució de la pena pendent de compliment per l'arrest domiciliari i les seves peticions van ser respectivament denegades per Autes del Tribunal de Corts de dates 2 i 29 de maig de 2025, en considerar-se que, tot i que el delicte d'extorsió no és dels que impedeixen la substitució, ja que està inclòs en els delictes contra el patrimoni, els fets delictius van ser d'extrema gravetat i en la seva comissió es va desplegar un important grau de violència i intimidació, afegint-se que no es va acreditar cap circumstància amb rellevància excepcional per avalar la substitució pretesa. Aquests arguments van ser considerats lògics i raonables per denegar la substitució de la pena pel Tribunal Constitucional en la Sentència de data 16 d'octubre de 2025, dictada en la causa 2025-53-RE, desestimant el recurs d'empara interposat per la representació de Vara, contra l'Aute de data 29 de maig de 2025 del Tribunal de Corts.

Com no s'ha acordat la substitució de la resta de la pena de presó pendent de compliment, per la pena d'arrest domiciliari, la pretensió de la part recurrent de poder complir la semillibertat reincorporant-se al domicili els dies feiners i romanent-hi els dies festius, no podria ser d'entrada estimada perquè aquesta modalitat de compliment de la semillibertat només s'aplica a les penes d'arrest domiciliari.

En aquest sentit cal recordar el criteri de la Sala Penal exposat en l'Aute núm. 17/23 de data 27 de març de 2023 dictat en el Rotlle 96/2022.

"Segons l'article 224 del Codi de Procediment Penal "La semillibertat permet als presos i als condemnats a la pena d'arrest domiciliari, amb control monitoritzat o sense, fora del Centre Penitenciari o del domicili i sense vigilància contínua durant el dia, de treballar sigui com a assalariats sigui per compte propi, de seguir un tractament mèdic o cursos d'estudis o bé, amb el seu acord, d'efectuar treballs d'interès públic, amb obligació de reintegrar-se després del treball o l'activitat al Centre Penitenciari o al domicili, si així ho decideix el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l'ordenança penal".

En el règim de semillibertat, un cop acabada l'activitat de que es tracti, els presos han de reintegrar-se al Centre Penitenciari i els condemnats a arrest domiciliari al seu domicili. Quan es consigna un i altre lloc no es fa referència mitjançant l'ús de la expressió "respectivament" a que els presos hagin de tornar a la presó i els condemnats a arrest domiciliari al seu domicili, però sembla lògic pensar que és així en atenció a la paraula "reintegrar-se" que significa tornar al lloc del que s'ha sortit.

És cert que l'article 225 del Codi de Procediment Penal estableix que els presos beneficiats de la semillibertat han de reintegrar-se cada dia "al Centre Penitenciari o al seu domicili" després del treball o de l'activitat que justifica la semillibertat i que ja no es parla del condemnat a arrest domiciliari, sinó només dels presos, però considerem que es tracta d'un error de redacció en ometre's la referència als condemnats a arrest domiciliari ja que s'utilitza la paraula "reintegrar-se" i els presos, com a tals només poden fer-lo al centre penitenciari."

II.-CONSIDERANT: El que s'ha exposat en l'anterior fonament jurídic resultaria, en principi, suficient per desestimar la pretensió de la part recurrent de que li sigui permès pernoctar en el domicili durant el compliment de la pena en semillibertat, però a més, el Tribunal de Corts en torna a denegar la pernoctació domiciliària, dient que no concorren circumstàncies excepcionals que impedeixin o dificulten greument el reintegrament del condemnat al centre penitenciari, no ha fet cap incorrecta aplicació de l'article 230 del Codi de Procediment Penal, afegint requisits que aquest precepte no preveu.

L'article 230.1 del Codi de Procediment Penal només estableix la possibilitat per part dels condemnats a penes de presó i d'aquells als quals s'ha substituït la pena de presó ferma per la d'arrest domiciliari, d'acord amb l'article 210 del Codi de Procediment Penal, de sol·licitar la semillibertat quan ja tenen complertes les dues terceres parts de la pena de presó ferma, i l'article 232 del mateix text legal preveu com a element a valorar per a la concessió de la semillibertat les possibilitats de reinserció social del penat. Precisament en aplicació d'aquests preceptes es va atorgar al recurrent el règim de semillibertat per aute de 12 d'agost de 2025, el que suposa una valoració positiva sobre les seves possibilitats de reinserció social.

El retorn al centre penitenciari o al domicili del condemnat durant la semillibertat en funció de la pena que s'està complint, no es regula en aquests preceptes sinó a l'article 210 del Codi de Procediment Penal. Per això l'exigència pel Tribunal de Corts d'acreditació d'unes circumstàncies especialment rellevants per autoritzar el retorn al domicili durant el compliment en semillibertat d'una pena de presó, no suposa afegir uns requisits no previstos als articles 230 i 232 del Codi de Procediment Penal. No es pot obviar que aquesta modalitat de semillibertat no està legalment prevista, el que justifica que el Tribunal de Corts efectuï la seva aplicació de forma molt restrictiva quan concorrin circumstàncies excepcionals degudament acreditades de malaltia, dificultats majors de desplaçament o de compliment de l'horari laboral amb el reintegrament al centre penitenciari.

Aquestes circumstàncies no concorren en el recurrent, el qual no pateix de cap malaltia i pot compatibilitzar la seva feina amb el reintegrament al centre penitenciari. El seu desig de pernoctar en el domicili els dies feiners i romandre-hi els dies festius per gaudir de la seva família són els propis de qualsevol persona privada de llibertat, a qui precisament el compliment de la pena comporta una sèrie de perjudicis a nivell personal i familiar, que són la conseqüència inherent a la imposició d'una pena de presó ferma per haver comés un delicte greu.

El Tribunal de Corts ha valorat de forma adequada les possibilitats de reinserció social del recurrent i per això li ha concedit el compliment de la resta de la pena de presó en semillibertat, sense que s'hagin infringit els principis de proporcionalitat, individualització i progressió en l'execució de les penes al·legats per la part recurrent.

Aquestes infraccions van ser denunciades per la part recurrent respecte a la resolució que va denegar la substitució de la pena de presó per la d'arrest domiciliari i la seva concurrència va ser rebutjada pel Tribunal Constitucional en la sentència dictada en la causa 2025-53-RE, desestimant el recurs d'empara formulat contra l'Aute de data 29 de maig de 2025.

La resolució recorreguda es limita a constatar la inexistència de circumstàncies excepcionals que puguin justificar la pernoctació del recurrent en el seu domicili els dies feiners i romandre-hi els festius, les quals efectivament no resulten concurrents, sense que aquesta valoració impliqui cap infracció dels principis rectors de l'execució penal.

Finalment respecte al principi "non bis in idem", la resolució recorreguda no efectua cap valoració respecte als fets delictius comesos pel recurrent per denegar la pernoctació al domicili, amb independència de que com ja va dir el Tribunal Constitucional en la sentència esmentada, no s'infringeix aquest principi per valorar els fets delictius comesos per concedir beneficis penitenciaris, valoració que considerem totalment adequada ja que la pena no només té les finalitats de reinserció social i de prevenció especial i general, sinó que també té una finalitat repressora que exigeix que quan el delicte comés és greu la flexibilització en el compliment de la pena imposada, mitjançant els beneficis penitenciaris sigui exercida de forma ponderada, per tal de no buidar-la de contingut i reforçar la confiança de la societat en el sistema penal i penitenciari.

III.- CONSIDERANT: La Sala, si bé pot compartir amb la part recurrent la conveniència de conèixer els autes del Tribunal de Corts que resolguin de forma definitiva qüestions de rellevància jurídica, a l'hora d'impugnar una resolució el que s'ha de tenir en compte són els arguments exposats en la resolució recorreguda i la seva adequació a la legalitat, tenint en compte que és a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia a qui correspon resoldre en última instància sobre les qüestions plantejades i fixar els criteris per a la interpretació i aplicació de les normes jurídiques en l'àmbit penal.

Respecte a l'absència d'un criteri unificat del Tribunal de Corts en la concessió del beneficis penitenciaris, no correspon a la Sala efectuar pronunciaments de caràcter general sobre la matèria, sinó resoldre les qüestions concretes que són platejades a través dels recursos d'apel·lació, en funció dels criteris propis de la Sala. En qualsevol cas, no existeixen les discrepàncies de criteri evidenciades per la part recurrent en relació a l'Aute de data 1 d'agost de 2025 dictat en l'Executòria núm. 36/2025 i l'Aute de data 30 de setembre de 2025 dictat en l'Executòria núm. 23/2024, ja que en el primer es concedeix la pernoctació en el domicili en règim de semillibertat perquè prèviament s'ha produït una substitució de la pena de presó pendent de compliment, per la d'arrest domiciliari en una persona condemnada per un delicte no exclòs d'aquesta substitució, i en el segon es tracta de la concessió de la llibertat condicional.

El recurs, per tot el que s'ha exposat ha de ser desestimat.

IV.- CONSIDERANT: La resolució recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recurrent.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

Decisio

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Vara contra l'aute de data 29 de setembre de 2025 en l'Executòria nº 0000023/2024.

2.- CONFIRMAR la resolució recorreguda.

3.- CONDEMNAR a la part recurrent al pagament de les costes del recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.