Costes derivades de l'estimació d'una declinatòria de competència per raó d'especialitat de procediment (6000132/2022)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Amador

Representant: Sra. Mena

Advocat: Sra. Roda

Apel·lat: Sra. Cepeda

Representant: Sra. Durán

Advocat: Sr. Amorós

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000109/2023 ORIGEN: 6000132/2022 - 0

NIG: 5300542120220001461

OBJECTE: Costes derivades de l'estimació d'una declinatòria de competència per raó d'especialitat de procediment.

AUTE 000115/2023

Andorra la Vella, 21 de setembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit presentat el 13 de juliol del 2022, la representació processal de la Sra. Cepeda va formular demanda contra la societat Amador, i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència, que condemni a aquesta darrera a pagar la suma de 1.200.- euros, majorada de l'interès legal a comptar del 29 d'abril del 2021 i que se li imposi el pagament de les costes processals ocasionades.

2.- El 27 de setembre del 2022, la representació processal de la societat Amador va presentar un escrit, mitjançant el quin va contestar la demanda i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència, que desestimi íntegrament aquesta i que condemni l'adversa al pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit, a acreditar en període d'execució de sentència.

Amb caràcter preliminar plantejava una qüestió preliminar, impugnant la classe de procediment escollit per la demandant per a interposar la demanda i ha al·legat que havia d'haver interposat demanda pel procediment civil especial d'arrendaments urbans.

3.- El 30-3-2023, requeia Aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Donar al procés la tramitació escaient d'acord amb el procediment especial d'arrendaments urbans.

Segon.- Apreciar la manca de competència objectiva del tribunal que subscriu per conèixer del present procediment i designar la Secció Civil especialitzada com a tribunal objectivament competent per conèixer d'aquest.

Tercer.- No efectuar expressa condemna en costes processals. Quart.- Notificar la present resolució a les parts interessades."

4.- La representació processal de la societat Amador ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, sol·licitant la seva revocació parcial, en el sentit que les costes s'imposessin a la part demandant.

5.- La representació processal de la Sra. Cepeda, s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat formulat, sol·licitant es dictés resolució confirmant íntegrament la Resolució dictada i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El recurs que la representació processal de la societat Amador articula es circumscriu a la decisió adoptada respecte de les costes, considerant que aquestes havien de ser imposades a la part demandant i que en tot cas, no seria just que la seva representada hagués d'assumir determinades despeses per raó de l'error en què l'adversa havia incorregut a l'hora d'articular l'escrit de demanda que originava el present procediment.

Segon.- Abans de procedir a l'abordatge de la qüestió que el recurs articulat suscita, no podem passar per alt el fet que la decisió continguda en la part dispositiva de la resolució adoptada, es troba desproveïda de la més mínima justificació que la recolzi el què ens obligarà en aquesta alçada a esmenar la irregularitat denunciada, per a assegurar a les parts litigants el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, que integra el dret a la jurisdicció previst en l'article 10 de la Constitució.

D'ençà de l'entrada en vigor del CPC, la qüestió relativa a les costes en primera instància, es regula en els articles 350 i ss, reprenent amb caràcter general, el criteri tradicional del venciment objectiu (art. 350.1), admetent seguidament en l'art. 350.2 una excepció a l'aplicació automàtica d'aquest criteri quan preveu: "(···) en cas que concorrin dubtes fàctics o jurídics, o altres circumstàncies motivades que hagi apreciat el tribunal, no s'imposen les costes processals a cap de les parts)", criteri aquest que té un àmbit objectiu coincident amb la regla de la mitigació (Novel.la 82, Cap X) que també havíem pogut aplicar reiteradament.

A partir del moment en què l'òrgan judicial d'instància no efectua especial pronunciament en les costes, aquesta decisió necessàriament suposa que s'ha considerat que existia una justa causa de litigar. I aquest criteri l'hem de mantenir en aquesta alçada per les raons següents. En efecte, hem pogut abordar en nombroses ocasions la qüestió relativa a la determinació del procediment adequat per a reclamar la restitució de la fiança. En la Sentència de 30-6-2011 (rotlle TSJC-61/11) indicàvem: "És cert que quan el litigi té per objecte una controvèrsia que s'ha de resoldre d'acord amb les normes que recull la Llei d'Arrendaments Urbans el procediment idoni és aquell que ordena aquesta Llei i és cert també que les normes processals són d'ordre públic i obligat compliment, de tal manera que la seva vulneració es pot apreciar d'ofici. No obstant, per un cantó, en el cas present la demanda que dóna origen al present procediment anava dirigida exclusivament a sol·licitar que es condemnés al propietari de l'immoble que havia estat arrendat per l'agent a retornar-li la fiança que va lliurar en el seu moment, de tal manera que es podria defensar que es tractava d'una demanda civil sense cap altre particularitat, encara que evidentment la devolució de la fiança estava vinculada al compliment per part de l'arrendatària de les obligacions derivades del contracte.

Per un altre cantó, i especialment, el fet que en aquest cas el procediment emprat hagi estat el de mínima quantia en comptes del que recull la Llei d'Arrendaments Urbans no suposa ni per l'agent, ni per la defenent, cap mena d'indefensió i, com assenyala la Sentència recorreguda citant l'Aute d'aquesta Sala de 22 de març del 2010, en aquestes circumstàncies és precís entendre que el dret fonamental a la jurisdicció implica que no siguin posats obstacles indeguts a l'exercici de l'acció i que els requisits formals siguin interpretats de forma flexible en virtut del principi pro actione. En el mateix sentit, és procedent destacar que la LAFU estableix un procediment especial en matèria d'arrendaments urbans amb la finalitat d'aconseguir una major simplicitat i rapidesa tenint en compte els interessos en joc i que aquesta mateixa finalitat és la que inspira la norma que, a diferència de la que fonamenta altres procediments, regula els de mínima quantia, sense que ni en un cas, ni en l'altre, es vulnerin els drets de defensa i contradicció dels quals gaudeix el ciutadà, tenint en compte que l'exigència d'una forma determinada tendeix a protegir els interessos de les parts, que en aquest cas estan suficientment garantits, d'acord amb les finalitats que cerca el legislador en cada cas concret i no pas a obstaculitzar sense raons mereixedores de protecció l'exercici dels seus drets en contra del criteri d'economia processal i de la necessitat d'evitar dilacions injustificades en la resolució dels litigis".

La disposició addicional segona de la Llei d'arrendament de Finques Urbanes vigent quan aquesta decisió intervenia, delimitava un procediment civil específic amb un àmbit objectiu pràcticament idèntic del que en l'actualitat contempla l'art. 277 del CPC, i en defecte de reserva o previsió legal específica en aquesta darrera norma respecte d'un àmbit exclusiu del procediment, els nostres pronunciaments anteriors continuen sent d'actualitat.

En realitat, és en la mateixa llei d'arrendament de finques urbanes (art. 14.4 de la Llei 15/2022) on es preveu un procediment específic per tal que l'arrendatari pugui reclamar la restitució de la fiança satisfeta, reconeixent- li un dret d'opció:

"l'arrendatari pot reclamar el retorn de la fiança lliurada en el marc del procés que se segueix pel procediment d'arrendaments que regula la Llei del Codi de procediment civil, o en un procés posterior endegat amb aquesta finalitat. L'acció per reclamar el retorn de la fiança prescriu en el termini de tres anys a comptar del moment de l'extinció del contracte d'arrendament". Res obstava, per tant, que, a partir del moment en què la relació contractual entre les parts s'havia resolt de comú acord, l'arrendatària pogués reclamar la restitució de la fiança per un procediment abreujat tal com ho va fer.

En aquest context i sense que en aquesta alçada pugui revisar-se la qüestió relativa a la declinatòria de competència apreciada per l'òrgan d'instància en no haver-se recorregut, les costes no podien ser imposades a la part demandant.

Tercer.- Respecte de les costes derivades del recurs, tampoc escau fer pronunciament al seu respecte a partir del moment en que aquest ha resultat necessari per a produir la motivació necessària a la decisió adoptada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Amador contra l'Aute de 30-3-2023 quina part dispositiva confirmem íntegrament. No fem pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.