Incident de nul·litat 18 Quater

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

PARTS:

Agent incidental: B, SL

Representant: Sra. Gibert

Advocat: Sr. Sevillano

Defenent incidental: A, SA

Representant: Sra. Pérez

Advocat: Sra. Morell

Defenent incidental: E, SLU, i Sr. JB

Representant: Sra. Corbacho

Advocat: Sra. Toll

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Incident de nul·litat 18 Quater

AUTE 000100/2025

Andorra la Vella, 16 de maig del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat en el marc del recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 22 de juliol del 2024 la representació processal de la societat B, SLU va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia de 5 de desembre del 2024.

2.- En data 13 de gener del 2025, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia dictà Sentència amb la següent part dispositiva:

"PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de B, SLU contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 5 de desembre de 2023, que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposar el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant."

3.- En data 3 de febrer del 2025, la representació processal de la societat B, SLU ha interposat incident de nul·litat contra l'esmentada resolució, en considerar que la mateixa infringeix el dret fonamental al procés degut i a la jurisdicció. Demana que es declari la nul·litat de la referida sentència per quan considera que s'ha produït una vulneració del dret a la jurisdicció. Així mateix, sol·licita que s'adoptin les mesures per restaurar els drets fonamentals de la jurisdicció vulnerats a l'esmentada societat.

4.- La representació processal de la societat E, SLU s'oposa a l'incident de nul·litat sol·licitant que no s'admeti aquest sense voluntat de demanar cap prova. Així mateix, manifesta que aquesta es troba en indefensió per quan l'agent incidental no especifica en quin moment s'han vulnerat els referits drets fonamentals.

5.- La representació processal de la societat E, SLU i del Sr. JB, s'adhereix als arguments exposats per la part agent incidental.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'incident de nul·litat d'actuacions, introduït per la reforma de la Llei de la Llei Transitòria de procediments judicials en la disposició final Cinquena del Codi de Procediment Civil, es preveu a l'article 18 quater, com un instrument per demanar a l'òrgan judicial que va dictar una resolució ferma la seva anul·lació per considerar que aquesta incorre en vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la decisió sempre que qui hagi sol·licitat la nul·litat no ho hagi pogut denunciar anteriorment. Per tant, l'èxit o el refús del mateix -en aquest cas- exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l'article 10 apartat 1er CA, en el qual s'estableix que :

"1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

2. Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.

3. La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta".

En matèria d'indefensió, el Tribunal Constitucional ha reiterat la doctrina continguda, entre altres en la causa 2017-19 en sentència 16.10.2017 que:

".... 3.2. La Constitució garanteix a tots el dret a la defensa en judici (article 10.2), és a dir, a no patir indefensió. La indefensió pot provenir d'infraccions molt diverses de les normes processals, des de manca de notificacions, que impedeixin la iniciació del procés, passant per nombroses vulneracions greus en les seves fases essencials, siguin d'al·legació, com de denegació arbitrària de proves essencials o de decisió.

Però no totes les infraccions processals tenen rellevància constitucional, sinó només aquelles que per la seva gravetat frustren la finalitat pròpia del procés en un grau tal que deixa de ser un "procés degut" (article 10.1 de la CA). Com vam dir en la sentència del 21 de desembre del 2009, recaiguda en la causa 2009-19-RE: "qualsevol infracció de les regles processals que regulen el dret de defensa no provoca una vulneració del dret constitucional a no patir indefensió. Per tal que es produeixi aquesta vulneració, segons hem declarat en nombroses ocasions, cal que la indefensió sigui real i efectiva i que, a més, no sigui fruit de la negligència d'aquell que denuncia aquesta vulneració". O en la sentència del 7 d'octubre del 2013, recaiguda en la causa 2013-9 i 13-RE, quan es deia: "des de la perspectiva constitucional, allò que es vol preservar és la possibilitat real dels justiciables de defensar els seus drets i els seus interessos. Si el justiciable ha pogut posar en pràctica aquesta possibilitat, no es produeix cap vulneració constitucional."

Per poder esbrinar si ha existit indefensió, el Tribunal Constitucional ha de formar un "judici de conjunt" sobre el procés en si mateix i sobre la infracció al·legada. Amb el benentès que no es tracta d'enjudiciar-lo des dels paràmetres de la jurisdicció ordinària, sinó atenent només a la possible rellevància constitucional dels vicis al·legats.....".

Segon.- Així, si s'analitza l'escrit pel qual s'interposa l'incident de nul·litat, la part promotora del mateix demana que es procedeixi a decretar la nul·litat de la sentència d'aquesta Sala. Pel que fa l'únic motiu o greuge en el qual es fonamenta l'incident de nul·litat, s'ha d'indicar que s'assenyala que la sentència d'instància viola els drets reconeguts en l'article 10.1 de la Constitució (decisió no fonamentada en dret).

A criteri d'aquesta Sala el present incident no pot prosperar i les raons que fonamenten la nostra decisió són les següents. En primer terme, no podem compartir que la nostra decisió sigui "irraonable", "il·lògica", "absurda", "arbitrària", "immotivada", "incomplerta" (si no ens ha passat per alt involuntàriament algun altre qualificatiu) perquè hem explicat a l'impulsor incidental de manera detallada i precisa no només en el FJ Cinquè que esmenta, sinó en els precedents FJ, sobretot el Segon i Tercer que semblen oblidats, que les dues parts, que en el contracte de crèdit que havien atorgat i inclòs la clàusula Atorgament III que obligava a la part acreditada a utilitzat el capital acreditat per determinades inversions en valors, posteriorment havien novat aquell contracte de crèdit i deixat sense efecte la dita clàusula finalista per facilitar al Sr. JB el pagament del seus deutes personals i de la seva societat unipersonal amb el dit capital i d'aquesta manera traslladar aquells deutes a la societat B, SLU també posteriorment del Sr. JB. I aquesta era la causa que justificava les disposicions de diners, causa que era perfectament lícita si les dues parts signants del contracte de crèdit hi estaven d'acord i no es perjudicava a ningú.

En segon lloc, la referència a una suposada infracció dels principis de legalitat (processal) i de seguretat jurídica que al·lega també l'impulsor incidental "en un altre ordre de coses", hem de dir que aquests dos principis són extravagants als drets fonamentals continguts en el Llibre II, Capítol Tercer de la CA (art. 8 a 23) amb la qual cosa estan fora de l'àmbit de l'incident de nul·litat d'actuacions de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials. I a més en qualsevol cas ni s'ha expressat el motiu concret de tal suposada infracció d'aquells principis proclamats, ni encara menys que s'hagi causat cap mena d'indefensió.

Tercer.- Les consideracions anteriorment realitzades permeten concloure a aquesta Sala Civil que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció protegit per l'article 10.1 de la Constitució per part de la sentència ferma d'aquesta Sala de 13.1.25. Per consegüent, procedeix desestimar la pretensió d'anul·lació de la mateixa.

La desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions justifica plenament la imposició a la part promotora del mateix de les costes processals generades arrel del mateix a les parts opositores.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de la sentència ferma, dictada per aquesta Sala el dia 13 de gener de 2025. Imposem el pagament de les costes dels opositors a la part promotora de l'incident, amb la inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància.

Així, per aquest nostre aute, ho manem i signem.