Incident de nul·litat d'actuacions (241/12)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-241/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 4 de setembre del 2012 desestimant en tots els seus termes la demanda formulada pel Sr. Campillo contra la Sra. Alcalá i fent imposició a la part actora de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de Sentència.

II.- Contra l'esmentada resolució va formular recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Campillo i aquesta Sala va dictar Sentència en data 29 de gener del 2013 desestimant aquest recurs, confirmant íntegrament la Sentència d'instància i imposant a la recurrent les costes de l'alçada.

III.- La representació processal del Sr. Campillo formula incident de nul·litat d'actuacions en relació a aquesta resolució, sol·licitant que es declari la seva nul·litat i es substitueixi per un altre que resolgui el recurs d'apel·lació subsanant els defectes de motivació en el sentit interessat en el seu escrit de conclusions.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'apartat tercer de l'article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials de data 22 d'abril del 1999 permet plantejar l'incident de nul·litat d'actuacions contra resolucions fermes quan en el procediment en el què s'hagin dictat s'hagués produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció tutelat per l'article 10 de la Constitució andorrana. No obstant, cal recordar que, com destaca la Sentència del Tribunal Constitucional de 12 de maig del 2000, el dret a la jurisdicció no és necessàriament el dret a obtenir la satisfacció de les pretensions al·legades i, com posa de relleu la del mateix Tribunal de data 20 de febrer del 2013, citant les de 2 d'abril i 5 de novembre del 2012, "Pel que fa a la possible vulneració de l'article 10 de la Constitució hem de recordar, abans de res, que la garantia d'obtenir de la jurisdicció una resolució fonamentada en dret suposa, segons la jurisprudència constant d'aquest Tribunal que la resolució judicial impugnada exposi unes raons que no es puguin considerar irracionals, absurdes o arbitràries. El Tribunal no pot anar més enllà ja que no és una tercera instància ordinària ni un Tribunal de Cassació".

En el cas present, la representació processal del Sr. Campillo sol·licitava en la seva demanda que es reduís la pensió en concepte d'aliments de les seves filles d'un import de 700 euros que l'obligava a pagar la Sentència de data 3 d'octubre del 2007, fixant-la en 500 euros mensuals, ja que el seu salari s'havia reduït de 3.374,91 a 2.427,70 euros mensuals des d'aquell moment i les seves despeses havien augmentat, petició que l'Aute d'instància va rebutjar, confirmant aquesta resolució el dictat per aquesta Sala i que és objecte del present incident.

II.- Per tal de fonamentar la seva petició la representació processal del Sr. S. argumenta, en primer lloc, que la Sentència d'aquesta Sala considera que les despeses de les seves filles han augmentat des del moment en què es va dictar la Sentència de divorci dels esposos, però que l'increment del cost de la vida produït des d'aquell moment ja ha estat compensat per l'augment de la pensió que ell paga, que ha passat de 700 a 800 euros.

No obstant, la resolució objecte del present incident rebutjava la petició de que es reduís la pensió fixada judicialment l'any 2007 d'acord amb les necessitats de les menors, destacant que un dels paràmetres a tenir en compte a l'hora de fixar aquestes pensions són les necessitats dels fills i que en aquell moment les filles dels litigants tenien 12 i 17 anys, fet que comportava que les seves despeses fossin superiors a aquelles que tenien quan es va fixar en 700 euros i que el cost de la vida també era més elevat l'any 2010 que el 2007 i aquests arguments exposats de forma clara i complerta justificaven que es desestimés aquest punt del recurs, sense que es pugui defensar que aquesta decisió és errònia perquè la pensió que paga el Sr. S. en l'actualitat ja s'ha incrementat d'acord amb l'IPC, quan el que ell pretèn és reduir-la.

III.- El Sr. S. argumenta igualment que, en virtut d'allò que disposa l'Aute de data 13 de març del 2007, ell ve obligat a pagar les classes d'anglès i rítmica, d'idioma, les quotes de l'Associació de pares d'alumnes i l'assegurança extraescolar de les seves filles. No obstant, aquesta resolució destaca que, d'acord amb el conveni signat per les parts 8 de novembre del 2004, les despeses de les filles resultants de malalties o d'activitats extraescolars serien sufragades per meitat entre els dos progenitors, de tal manera que l'únic que es discutia era si la procedència d'efectuar aquestes activitats havia estat consensuada o no pels litigants. Pel contrari, en la demanda que dóna origen al present procediment el Sr. S. reclama que es redueixi la pensió d'aliments que paga en favor de les seves filles i ni fa referència, ni discrepa, de l'import de les despeses de les què s'ha de fer càrrec per meitat en virtut del citat conveni, ni s'oposa a que les que fan referència a activitats extraescolars, o altres, siguin considerades com extraordinàries. Per aquesta raó, cal entendre correcta i raonada la decisió de la Sentència d'aquesta Sala, ja que es pot discutir la procedència de que les nenes facin determinades activitats extraescolars si l'economia dels seus pares no ho permet, o la correcció de considerar certes despeses de les menors com extraordinàries, però el que no es pot fer és demanar que es redueixi per aquest motiu l'import de la pensió que és precís per atendre les seves necessitats bàsiques, perquè en aquest cas el progenitor que té la guarda i custòdia del menor hauria de dedicar les sumes rebudes de l'altre progenitor per tal que aquest realitzés activitats complementàries, o de lleure, a atendre les seves necessitats ordinàries sense que es portessin a terme les activitats previstes. D'altra banda, el fet que la Sra. M. hagi de reclamar a la Batllia el pagament d'aquestes despeses i que això li suposi haver d'abonar honoraris d'advocats no se li pot retreure a l'adversa, sinó al seu incompliment.

IV.- La part que promou l'incident argumenta igualment que la Sentència contra la qual es dirigeix fonamenta la seva decisió de mantenir la pensió d'aliments que ha de pagar en favor de les seves filles en el fet que en el procediment de divorci dels esposos es va detectar que l'empresa en la qual treballa cotitzava menys import del que li satisfeia en concepte de nòmina, ja que li pagava en metàl·lic primes i comissions, i en què ell realitzava viatges costosos, però que la mateixa Sentència d'aquesta Sala de la què es demana la nul·litat admet que no s'ha acreditat que aquesta conducta irregular es continuï mantenint en l'actualitat, mentre els viatges als quals es fa referència els va realitzar abans de que disminuïssin els seus ingressos.

No obstant, quan un progenitor declara uns ingressos inferiors als que percep per tal de reduir la pensió que està obligat a pagar en concepte d'aliments dels seus fills no és fàcil que constin a les actuacions proves directes d'aquest fet, sinó que els Tribunals han de valorar conjuntament totes les proves indirectes aportades a les actuacions que poden portar a considerar acreditat aquest fet.

És cert que no consta a les actuacions que actualment el Sr. S. cobri primes i comissions en metàl·lic, però aquest fet tampoc constava en el procediment de divorci dels esposos i també ho és que no es pot presumir aquesta actuació, com a mínim irregular, però el fet de que anteriorment el citat senyor hagués ocultat aquesta circumstància porta a dubtar de la seva sinceritat en aquest moment quan les primes poden haver disminuït degut a la crisi que patim, però no té perquè canviar el sistema de pagament, ni és lògic que suposin cada mes una suma fixa com es deriva de les seves nòmines (folis 19 i ss), ja que el seu mateix concepte suposa pagaments variables.

És veritat també que els viatges al Vietnam, Còrsega, Itàlia, Grècia o Kenya els va efectuar el Sr. S. abans de que li fos reduïda la seva nòmina. No obstant, se suposa que quan va fer aquests viatges disposava de recursos econòmics que li permetien no sols fer-los, sinó gaudir d'uns estalvis que li permetessin assegurar la satisfacció de les necessitats de les seves filles fins que aquestes arribessin a la majoria d'edat i el mateix resulta del fet que destinés la major part de l'import del premi de loteria que va rebre l'any 2007 a comprar un vehicle nou quan ja en tenia un altre adquirit l'any 2005, o que permetés un augment important de les seves despeses quan s'ha de considerar preferent l'atenció a les necessitats de les filles. D'altra banda, segons el registre de vehicles del M.I. Govern, en data 7 de desembre del 2010 el Sr. S. era titular de quatre vehicles el darrer dels quals, una motocicleta, va ser adquirit el 6 d'agost del 2010 quan ja en tenia un altre comprada l'any 2007 i gaudia d'un Toyota model Land Cruiser adquirit el mateix any (foli 64) i quan en aquell moment ja havia patit una disminució del seu salari i un augment de les seves despeses.

V.- En tot cas, fins i tot si no es té en compte tots els indicis indirectes abans apuntats, la sentència de la qual es demana la nul·litat destaca que el Sr. S. percep en l'actualitat 2.569 euros mensuals bruts (foli 71) i la Sra. M. té un sou de 2.454,84 euros, de tal manera que, tenint en compte que la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en apreciar que per atendre les necessitats d'un menor són precisos en l'actualitat entre 600 i 800 euros mensuals, considerant els ingressos dels seus pares i l'edat de les nenes que suposa unes despeses superiors a aquelles precises per atendre les necessitats dels nens amb edats inferiors, procedia fixar aquest import en 700 euros per cada una d'elles dels quals el Sr. S. s'hauria de fer càrrec de 350 euros i per tant de 700 euros en favor de les dues, com establia la Sentència de data 3 d'octubre del 2007 que resolia la petició de divorci del Sr. S., sense que es pogués admetre la reducció d'aquesta a 500 euros mensuals com ell reclamava, sense que es pugui dir que aquesta decisió ha causat indefensió al promotor de l'incident, ni que no s'hagin justificat de manera suficient les raons per les quals s'arribava a aquesta conclusió, ni que la valoració de la prova en el seu conjunt hagi estat errònia, o hagi portat a una conclusió contrària als fets acreditats.

VI.- Per últim, la representació processal reclama que no li siguin imposades les costes judicials, però el fet de que se'l condemni al seu pagament no es pot atribuir sols a la seva actuació en el procediment, o en un altre procediment anterior, sinó al fet que, quan es tracta de demandes amb un contingut exclusivament econòmic, no es justifica l'exercici de la facultat que reconeix als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82 i que habitualment es relaciona amb els procediments de caire familiar, tenint en compte en tot cas que es tracta d'una facultat que es pot exercitar o no a criteri dels Tribunals. Pel que fa a la petició de que es suspengui el pagament de les costes l'article 1 de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments judicials de 22 d'abril del 1999 disposa que aquesta suspensió la pot decidir el Tribunal sempre que en el cas de no fer-ho es causi un perjudici greu o de difícil reparació, que no és el cas.

VII.- En desestimar-se l'incident procedeix imposar les seves costes a la part que l'ha promogut de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal del Sr. Campillo contra la Sentència d'aquesta Sala de data 29 de gener del 2013, imposant les costes del mateix a la part que l'ha plantejat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-