Incident de nul.litat d'actuacions. (A008/11)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-002-3/07 TSA: IN: 10/10

AUTE 08-2011

PARTS:

Apel·lant: Gutierrez

Representant: Gibert

Advocat: Villalba

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ENCAMP

Representant : Escudero

Advocat : Sanz

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Tejera

Advocat : Aguilar

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 4 de març de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 79-2010, de 25 de novembre de 2010, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'entitat Gutierrez i va estimar parcialment el que formulà l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP, ambdós contra la sentència de 27 d'octubre de 2008 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, i, en conseqüència, estimant parcialment la demanda inicialment presentada per Gutierrez, es va anul·lar la liquidació de l'impost de radicació corresponent a l'exercici 2004 per la gestió de l'estació d'esquí del Pas de la Casa-Grau Roig, així com les liquidacions de la taxa d'higiene corresponents als exercicis 2006 i 2007 i a l'estació d'esquí i les activitats complementàries de restaurant, escoles d'esquí, botigues i lloguer d'esquís, botiga de fotos i llars d'infants, i l'acte d'inici del període de constrenyiment en relació a les liquidacions que s'anul·laren.

2n.- La representació de l'entitat Gutierrez ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada de 25 de novembre de 2010, en considerar que ha tingut lloc una vulneració del dret a la jurisdicció, que garanteix l'article 10 del text constitucional. En síntesi, la promotora de l'incident manifesta que s'ha produït una incongruència omissiva i que la motivació de la sentència és errònia, amb transcendència en el dret a la jurisdicció.

3r.- Les respectives representacions del M.I. GOVERN i del HBLE. COMÚ D'ENCAMP s'han oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- Pel que fa a la invocada incongruència per omissió, s'ha de tenir en compte, en primer lloc, que aquest vici es produeix quan l'òrgan judicial deixa sense resposta alguna de les pretensions de les parts, sempre que no es pugui interpretar raonablement el silenci judicial com una desestimació tàcita, la motivació de la qual es pugui deduir del conjunt dels raonaments continguts en la resolució, ja que la satisfacció del dret a la jurisdicció no exigeix una resposta explícita a totes i cadascuna de les al·legacions que s'addueixen com a fonament de la pretensió, sinó que és suficient, des de la perspectiva del dret fonamental invocat i en atenció a les circumstàncies particulars de cada cas, una resposta global a les al·legacions formulades per les parts, que justifiqui la decisió adoptada en relació amb la pretensió que s'ha deduït. En aquest sentit, resulta necessari distingir adequadament la diferència que existeix entre les pretensions, que són les peticions deduïdes per les parts davant de l'òrgan jurisdiccional, i les al·legacions, que constitueixen els motius que justifiquen les anteriors. Mentre que la congruència requereix donar resposta a totes i cadascuna de les pretensions de les parts, el tribunal no està obligat a seguir el mateix esquema argumental que presenten els escrits d'al·legacions de les parts.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, els fonaments de la sentència impugnada han donat resposta a les pretensions de la part agent, encara que l'ordre expositiu no s'hagi acomodat a l'estructura de la demanda, de manera que s'ha de descartar la incongruència que manifesta l'agent.

A més, no es pot oblidar que Gutierrez no va intervenir només com a part apel·lada, sinó que també va interposar recurs contra la sentència de la Batllia, i en aquest sentit va plantejar en aquesta instància les qüestions que va considerar adients, entre elles les que feien referència al vicis de procediment determinants de la nul·litat o anul·labilitat de les liquidacions tributàries recorregudes. La sentència que ara s'impugna va donar adequada resposta a les pretensions que havien estat plantejades per les parts en aquesta instància, de manera que procedeix desestimar aquest primer motiu d'impugnació.

Quart.- Pel que fa a la motivació errònia, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, i aquesta reiteració no s'ajusta a l'objecte d'aquest incident de nul·litat d'actuacions. Que els interessats estiguin disconformes amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que la Constitució no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que interposa la representació de l'entitat Gutierrez contra la sentència núm. 79-2010, dictada per aquesta Sala el 25 de novembre de 2010, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquest Aute és ferm i executiu.