inadmissió- invoca vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, incongruència de la resolució, vulneració a la llibertat de culte o ideològica- restricció en la modalitat de contacte entre pare/avi i fill supervisada per professionals tractants, desconeixement dels informes i resultats de les actuacions del seu fill (2000018/17)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Albert Andrés Pereira Vincent Aniére

TSJC.- 0000096/2019 ORIGEN: 2000018/2017 - 00

NIG: 5300513120170000031

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 d'octubre del 2019

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Sr. Albert Andrés Pereira, que ho és del tribunal, i els magistrats Srs. Vincent Anière i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 25-7-2019 es dictava per aquesta Sala Aute, amb la següent part decisòria:

"Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Bueno contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 21-1-2019, quina part dispositiva confirmem íntegrament

I sense fer especial pronunciament al respecte de les costes generades en aquesta alçada"

II.- El Sr. Bueno interposava en data 17-9-2019 incident de nul·litat d'actuacions a l'empara de les previsions de l'art. 18 bis de la LTPJ, sol·licitant es dictés Resolució declarant que l'Aute de 25-7-2019 vulnerava el dret a la jurisdicció en la seva vessant del dret a tenir un procés degut i el dret de protecció a la família, protegits pels articles 10 i 13 de la Constitució, tot i declarant la nul·litat de la Sentència impugnada i ordenant la retroacció de les actuacions al moment anterior del debat jurisdiccional de la Sala per tal de que ulteriorment es dictés la Sentència, que degudament fonamentada en dret, resolgués la controvèrsia en els termes demanats per aquesta part.

III.- Per Providència de 27-9-2019, es requeria la part per tal de que rectifiqués el seu escrit de 17-9-2019 en la precisió que es realitzava en el fonament legal de la seva pretensió, el que produïa mitjançant escrit de 8-10-2019 en que es posava de relleu que la sol·licitud articulada s'emmarcava en les previsions de l'art. 18 quater de la LTPJ.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta.

FONAMENTS DE DRET

I.- Abans d'endinsar-nos en l'anàlisi de l'admissibilitat del recurs articulat, ha de recordar-se el marc normatiu en que el mateix es sustenta.

La Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de Procediment civil, conté una disposició final cinquena de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, que en allò que aquí interessa introdueix un article 18 quater "Nul·litat de resolucions fermes", que resa com segueix:

"1. Les persones que hagin estat part d'una sentencia o una resolucio fermes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l'anul·li, tot fonamentant la peticio en la vulneracio de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensio, o en la incongruencia de la sentencia o la resolucio, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneracio anteriorment.

L'incident de nul·litat es pot formular en el termini de tretze dies habils des de la notificacio de la sentencia o la resolucio, o des que s'hagi tingut coneixement de la vulneracio del dret. En aquest darrer cas, no poden haver transcorregut mes de dos anys des del moment de la notificacio de la sentencia o la resolució definitiva.

El batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no te cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perque facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies habils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent, despres de practicar les proves proposades que consideri utils, pertinents i necessaries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjancant un aute dins els tretze dies habils seguents.

Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instancia es pot interposar un recurs d'apel·lacio en el termini de tretze dies habils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justicia, de la qual no podran formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instancia. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no te cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perque facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies habils. Posteriorment, la sala competent, despres de practicar les proves proposades que consideri utils, pertinents i necessaries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjancant un aute dins els tretze dies habils seguents.

Contra l'aute que no admet o que resol el recurs en fase d'apel·lacio no es pot interposar cap recurs.

L'incident de nul·litat no suspen l'execucio de la sentencia o la resolució a la qual s'imputi la vulneracio de drets fonamentals, llevat que ho decideixi expressament el batlle o el tribunal quan consideri que en cas contrari es pot ocasionar un perjudici greu i de dificil reparacio a la part que formula l'incident.

La formulació previa de l'incident de nul·litat no es un requisit necessari per interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d'una resolucio judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justicia."

II.- En el present supòsit el Sr. C es mostra en desacord amb l'Aute d'aquesta Sala de 25-7-2019 per dos motius essencials. En primer lloc, insisteix en que el seu fill no requeria de cap tipus d'atenció psicològica i que en tot cas, si es considerava que aquesta era necessària, s'havia de permetre que pogués estar present en les visites entre el professionals corresponents i el seu fill doncs a ell corresponia vetllar pels seus interessos amb la deguda protecció de la seva salut, seguretat i moralitat. Afegia que es trobava en una situació de desconeixement de les diferents mesures que s'havien anat adoptant en relació al seu fill però que en definitiva se'l privava de poder tenir contacte directe i privat amb el mateix sense que aquesta mesura es trobés fonamentada, sostenint que tampoc havia tingut coneixement dels informes i resultats de les actuacions que es podien haver realitzat. Afegia que de fet s'estava impedint que el seu fill pogués tenir accés a l'estudi i pràctica de la religió comuna, l'evangèlica, el que a totes llums anava contra la llibertat ideològica i de culte que la constitució andorrana preveia.

Per altre part també discrepava de que les visites amb l'avi del menor haguessin de ser tutelades doncs aquesta sistemàtica impedia una relació normal entre un net i un avi, sostenint que les mesures restrictives imposades no podien en cap cas ser beneficioses pel menor. Alhora denunciava que existia un greuge discriminatori doncs es permetia que el menor pogués tenir contacte amb l'àvia materna.

Però l'Aute de 25-7-2019 atorga una resposta motivada a tots els motius que li eren plantejats i que ara la part tornar a reproduir. En aquest sentit s'indicava que el paràmetre rector per a tota decisió en que s'atenyien els interessos d'un menor passava per assegurar el seu interès prioritari. Amb aquesta finalitat s'efectuava un relat dels antecedents existents en relació a en Pau i els seus progenitors d'ençà el juliol del 2016 i s'enumeraven els dictàmens emesos pels tècnics intervinents prop del menor que es pronunciaven en el sentit de que el menor es trobava en una situació de risc psicoemocional, aconsellant un règim de contactes supervisat amb el progenitor a fi d'evitar que pogués mantenir comportaments alienadors cap a la figura materna o desadaptatius. Es destacava seguidament que malgrat, el Batlle de menors, adoptés la modalitat de contactes aconsellada pels tècnics intervinents mitjançant Aute de 19-2-2018, enlloc de seguir les pautes o recomanacions que se li realitzaven, el pare manifestava obertament no tenir la voluntat d'adaptar-se a les mateixes, negant-se a mantenir visites supervisades, però veient clandestinament el seu fill en els moments de descans de l'escola, el que comportava un clar desequilibri emocional pel menor i impedia el treball dels professionals tractants.

Alhora s'examinaven ordenadament les diferents pretensions que articulava. Al respecte de si resultava necessari que en P seguís tractament psicològic, es recordava que aquesta circumstància havia estat examinada per aquesta Sala en l'Aute de data 26-2-2019 sense que es justifiqués de cap nou element que permetés a la Sala modificar l'anterior pronunciament ferm. En quant a la voluntat que expressava el pare de trobar-se present en les visites que el seu fill pogués mantenir amb els psicòlegs tractants, es raonava que la postura del pare era clarament contraposada a la dels professionals diversos que intervenien en el tractament del seu fill, de manera que la seva presència interferiria de manera negativa en el treball necessari per a normalitzar la situació.

Quant al fet que els contactes entre avi i menor haguessin de ser supervisats i no lliures i oberts, es destacava que amb aquesta regla es pretenia assegurar que, en atenció a la relació existent entre el Sr. I.C i I.C, es pogués acabar difuminant la mesura educativa adoptada amb aquest darrer amb l'afegit que el menor havia pogut participar passivament en converses en què aquests havien denigrat obertament la figura materna, tractant-se aquestes de l'element desencadenant de la situació de risc psicoemocional en que en Pau es va veure abocat.

Afegirem en atenció als nous arguments que es plantegen que no es pot parlar de vulneració a la llibertat de culte o ideològica com ho efectua a la lleugera el pare, doncs cap restricció s'ha adoptat en aquest àmbit. En efecte la única restricció adoptada intervé en les modalitats de contacte entre el pare i el fill de manera que aquests han de ser supervisats pels professionals tractants del menor.

Per consegüent, no existeix fonament suficient en l'escrit d'incident de nul·litat per considerar la possibilitat d'una vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la resolució, i el mateix no s'admet a tràmit.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

NO ADMETRE A TRÀMIT l'incident de nul·litat interposat pel Sr. Bueno contra l'Aute de data 25-7-2019.

Contra aquesta resolució no hi cap recurs de cap classe.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.