Incident de nul·litat d'actuacions sobre sentència de repartiment de préstec i càrregues matrimonial

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Agent incidental: Sra. Mena

Advocat: Sra. Talavera

Defenent incidental: Sr. Moliner

Advocat: Sr. Morillo

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Incident de nul·litat d'actuacions

AUTE 000165/2024

Andorra la Vella, 16 d'octubre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat en el recurs d'apel·lació més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La direcció lletrada de la Sra. Mena formula incident de nul·litat d'actuacions contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 11-6-2024, sol·licitant se'n pronunciés la seva nul·litat, acordant la retroacció del procediment fins al moment previ al seu pronunciament, i dictant Sentència confirmant íntegrament la que havia estat pronunciada en la instància.

2.- El Ministeri Fiscal i el Sr. Moliner s'han oposat a l'incident de nul·litat d'actuacions, sol·licitant es dictés resolució desestimant-lo.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La direcció lletrada de la Sra. Mena articula incident de nul·litat d'actuacions contra la Sentència dictada considerant que la decisió de condemnar-la a satisfer la meitat del préstec concertat el 6-5-2011 resultava incongruent. Per això defensa que la doctrina jurisprudencial que s'esmentava en suport a aquesta decisió s'havia dictat en procediments de mesures provisionals, sense que la sentència de separació pogués contemplar-les.

D'altra banda, refereix que la Sentència de separació comporta la dissolució del règim econòmic matrimonial sense que permetés altres mesures de caràcter econòmic altres que la liquidació del règim, destacant que segons la Llei 30/2022 qualificada de la persona i de la família actualment vigent, la liquidació del règim econòmic matrimonial resultava viable en el procediment de família.

D'altra banda, qüestiona la conclusió que s'assolia respecte de la finalitat del préstec concertat, sostenint que en cap moment tampoc la contrapart havia justificat que la capacitat econòmica respectiva dels litigants resultés similar.

Segon.- Amb caràcter preliminar ressaltarem que no ha estat fins a l'escrit amb què s'ha promogut el present incident, en què per primer cop la Sra. Mena s'ha oposat a les pretensions que el Sr. Moliner plantejava sobre la contribució de les càrregues del matrimoni. Res en l'escrit de contesta al recurs va formular sobre aquesta qüestió i en aquesta eventualitat, les seves actuals al·legacions resulten extemporànies i no permeten que l'incident de nul·litat d'actuacions que formula pugui prosperar.

Tercer.- No obstant això, per a atorgar a la Sra. Mena una completa resposta a l'incident que planteja, indicarem el següent.

La noció de càrregues del matrimoni és un concepte jurídic indeterminat que engloba les despeses necessàries al sosteniment de la família, l'alimentació i educació dels fills comuns segons les circumstàncies de la família, les despeses per a l'adquisició i tinença dels béns comuns així com la seva administració ordinària entre altres. Es tracta, en conseqüència, de despeses que es generen de manera innegable durant el matrimoni per mentre subsisteix el règim econòmic matrimonial o fins que aquest darrer no es liquida. L'obligació d'amortitzar les quotes d'un préstec concertat per a fer front a despeses familiars durant el matrimoni per ambdós cònjuges, s'incardina en la noció de càrregues del matrimoni amb el benentès que aquesta obligació per ambdós contraents pot fins i tot persistir després de la liquidació del règim econòmic familiar en l'eventualitat que aquest no permeti extingir el préstec.

La Sra. Mena considera, això no obstant, que a partir del moment en què només la regulació de l'art. 51 de la LQM contemplava la possibilitat de pronunciar-se respecte de la contribució dels consorts a les càrregues del matrimoni, el procediment de mesures provisionals esdevindria l'únic vàlid per a adoptar-les. Ara bé, no es pot perdre de vista que el procediment de mesures provisionals és un mecanisme de tutela sumària que pretén, per mentre se substancia el procediment principal de mesures definitives (separació o divorci), adoptar unes mesures transitòries amb vocació a ser substituïdes mitjançant les mesures definitives que escaiguin (art. 63.7 LQM). Així, a partir del moment en què el procediment de separació ofereix majors garanties per a les parts i gaudeix d'un àmbit objectiu més extens, la possibilitat de fixar la contribució dels consorts en les càrregues de la família resulta inqüestionable en mèrits de l'apotegma "qui potest minus, potest plus" (qui pot el més pot el menys).

Quart.- S'argumenta també que la Sentència de separació extingia de ple dret el règim econòmic matrimonial, sense que resultés viable que la mateixa fixi una obligació de pagament qualsevol per a càrregues matrimonials.

Al marge del què ja hem indicat en el fonament de dret anterior, la Sentència que vàrem dictar constata el caràcter familiar de la despesa indicada, fixant el deure de col·laboració de la part que promou l'incident en el seu pagament en atenció a la concreta tutela que el Sr. Moliner exercitava, sense que res se li pugui retreure des d'aquesta perspectiva.

D'altra banda, la Sra. Mena esmenta la Llei 30/2022 qualificada de la persona i de la família ometent, això no obstant, que tot el procediment principal va intervenir sota vigència de la Llei Qualificada del Matrimoni, norma que resulta d'aplicació en mèrits de la disposició transitòria cinquena, apartat 3er de la nova regulació.

Cinquè.- Considera també la part que promou l'incident, que la despesa indicada no s'hauria calculat segons la capacitat econòmica respectiva dels litigants. Sobre aquesta qüestió oblida que la contribució per meitats que vàrem establir ho va ser en qualitat de modalitat de tancament, atès que no poguérem determinar la capacitat econòmica respectiva dels litigants. Respecte d'aquesta qüestió, no ens podem estar d'apuntar que la opacitat resultava especialment significativa prop de la Sra. Mena que s'ha limitat a produir els elements de prova més elementals sense justificar adequadament per exemple el destí final dels diners obtinguts mercès la venda del pis de la seva propietat on s'encabia el domicili familiar, informació que resultava transcendental.

Sisè- La direcció lletrada de la Sra. Mena defensa també que la conclusió que assolíem respecte del destí del préstec es fonamentava en una presumpció, recurs aquest que considera aquí invàlid.

La qüestió relativa a les regles de valoració de la prova, no troba cabuda en l'àmbit material de la nul·litat d'actuacions atès que la seva finalitat no pot consistir en la revisió de la prova a menys que la conclusió assolida es recolzi en una interpretació irracional, absurda o arbitrària que pugui menystenir el dret fonamental al procés degut de la part, en el seu vessant a obtenir una decisió fonamentada en dret (vegeu en aquest sentit l'Aute del Tribunal Constitucional de 5-5-2014, 2014-7-RE).

Traslladades aquestes consideracions al cas present, considerem que la conclusió que vàrem assolir respecte del destí familiar del préstec segons el recurs del mecanisme de presumpcions, no es pot considerar que sigui il·lògica ni irracional, sinó que en definitiva s'ajusta a la realitat concurrent que ja vàrem recordar: el préstec va ser concertat per ambdós litigants constant matrimoni i en aquesta eventualitat el què escau és presumir que es destinava a la cobertura de les despeses familiars.

Setè.- En atenció a tot el que ha estat exposat, escau desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions articulat, imposant a la part que el promou el pagament de les costes generades pel mateix.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR l'incident de nul·litat articulat per la direcció lletrada de la Sra. Mena contra la Sentència de 11-6-2024.

SEGON.- Imposar a la promotora de l'incident les costes que en deriven.

Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància.

Així, per aquest nostre aute, ho manem i signem.