Mesures urgents 64 LQM (4001134/2014)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000321/2014 ORIGEN: 4001134/2014

NIG: 5300531120150000013

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'octubre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Palau va instar, segons escrit de 10-05-2014, l'adopció de demanda de mesures urgents a l'empara de l'article 64 LQM envers el Sr. Ropero i que afectaven directament al menor Moliner.

El Sr. Ropero fou escoltat en data 10-09-2014 en relació a les pretensions instades de contrari i va efectuar les seves al·legacions.

II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 10-09-2014, amb la següent part decisòria:

"Establir com a mesures provisionals urgents a tenor del que disposa l'article 64 de la Llei qualificada del matrimoni entre els Srs. Palau i Ropero les següents :

Primer.- La pàtria potestat del seu fill comú de nom Moliner resta compartida entre ambdós progenitors.

Segon.- Atribuir la guarda i custòdia del menor al seu pare Sr. Ropero, atès que el menor ha viscut fins ara en aquesta vivenda i li permet seguir acudint al mateix centre educatiu, el que comporta una situació més estable per al menor.

Tercer.- Atribuir el domicili que fins ara ha estat familiar al Sr. Ropero i al menor, el quin es troba situat a l'XXXX, atès que Ropero gaudeix de l'ús de la vivenda com a part de la seva retribució salarial.

Quart.- Establir un règim de visites de la mare envers el seu fill consistent en :

Els dimecres la mare podrà recollir al menor a la guarderia el divendres i haurà de retornar-lo al pare diumenge a les 18 hores.

Els caps de setmana la mare podrà recollir al menor a la guarderia el divendres i haurà de retornar-lo al pare diumenge a les 18 hores.

La mare podrà gaudir del menor durant els períodes de vacances laborals, que hauran de ser comunicats al pare amb antelació.

El menor serà acompanyat al domicili del pare pel Sr. Montenegro. Cas que no fos possible, la mare el deixarà al domicili del Sr. Tur.

Cinquè.- No establir una pensió d'aliments a càrrec de la Sra. Palau, atesa la seva situació econòmica i al fet que el pare pot cobrir les despeses bàsiques del menor per mentre la situació de la mare no millori.

No escau fer cap pronunciament pel que fa a les costes ocasionades amb motiu de la present resolució judicial."

III.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la resolució d'instància.

Per Aute d'aquesta Sala, de data 31-01-2017 es va donar lloc a l'admissió de la prova documental aportada per ambdues parts litigants.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra l'Aute dictat per la Batlle de guàrdia per a la determinació d'unes mesures urgents a l'empara de l'article 64 de la Llei qualificada del matrimoni.

El Sr. Ropero fonamenta el seu recurs en les següents pretensions. En primer terme, entén que existeix un perill real i efectiu en l'exercici del dret de visita per part de la mare, atès que pot succeir que no torni al menor després d'exercir aquesta comunicació. Exposa que el fill menor ha residit a Andorra des del seu naixement, però que les estàncies de la mare han estat intermitents, alhora que no s'ocupava del fill ni de les tasques de la llar. S'oposa al règim de visites atès el context de violència i agressió al recurrent i amenaces contra el fill menor i l'intent d'emportar-se'l. Així mateix, qüestiona les afirmacions de l'adversa de residir a la Seu i haver trobat feina, donada la manca de documentació acreditativa, de manera que el règim de visites hauria de ser en territori andorrà i sense pernocta.

Per la seva part, la Sra. Palau fonamenta el seu recurs tot exposant que quan es van acordar les mesures la seva situació personal era molt complicada i diferent a l'actual, ja que es trobava irregular al país, sense permís de residència ni treball ni ingressos. Entén que la solució adoptada es contrària als interessos del menor.

Quant a l'estabilitat emocional del menor, només té 2 anys i 9 mesos i necessita el contacte directe amb la seva mare, degut a la importància de la figura materna. Indica que la pràctica dels contactes materno-filials és incòmode pel menor ja que quan es visita al menor el dimecres no té indret on anar i ha de suportar el mal temps i el fred; extrem aquest darrer que també succeeix els caps de setmana durant els desplaçaments. Explica que té un pis de lloguer a la Seu amb totes les comoditats i treballa com a cambrera amb un sou de 1.200 euros.

Per tot l'exposat, sosté que convindria la pràctica d'una pericial respecte la millor opció de vida pel menor, i que se li atorgui la guarda i custòdia d'aquest i que el pare aboni una pensió de 600 euros mensuals en concepte d'aliments pel menor, així com el 70% de les despeses extraordinàries.

II.- L'estudi dels presents recursos, els quals versen ambdós sobre el règim de custòdia i comunicació del menor amb els seus pares, requereixen partir del fet que l'objecte del recurs es cenyeix a l'Aute dictat per la Batlle de guàrdia per a la determinació d'unes mesures urgents a l'empara de l'article 64 de la Llei qualificada del matrimoni. I, per tant, a aquesta Sala correspon només analitzar, sense perjudici del que després es pugui decidir en mesures definitives, si quan es van adoptar les mesures urgents, en consonància amb el material probatori de que disposava el tribunal d'instància, aquestes foren o no adequades a l'interès del menor.

En l'ordre d'idees expressat, s'ha de refusar també la pretensió de pràctica d'una prova pericial respecte del règim de guarda i custòdia i comunicació del menor, tot partint de la manca de comunicació entre els progenitors. En efecte, serà per a la resolució i determinació de les mesures definitives que caldrà portar a terme les proves que es considerin adients i, entre aquestes les proves pericials adreçades a la determinació del règim de guarda si el tribunal d'instància ho considera oportú per a resoldre les pretensions interessades.

Delimitat l'objecte del present recurs, s'han de resoldre les pretensions de la mare, segons les quals demana l'atribució de la guarda i custòdia del menor i la del pare que, al contrari, interessa el manteniment de la guarda i custòdia paterna amb reducció del règim de comunicació de la mare a un règim sense pernocta.

L'atribució de la guarda i custòdia del menor a favor del pare es justifica per la resolució d'instància en que fins a la data ha viscut a la vivenda de Canillo amb el progenitor i això li permet acudir al mateix centre educatiu, de manera que s'obté una major estabilitat pel menor.

I aquest extrem s'ha de mantenir. En efecte, els arguments de la mare consistents en que el menor necessita a la mare per a assolir estabilitat emocional i la curta edat del fill J., no s'han desvirtuat ni amb les al·legacions ni amb la documental que aporta la mare.

Les proves per ella aportades, en els extrems que aquí interessen, acrediten la sol·licitud d'un ordre de protecció, la presentació d'una denúncia contra el pare del menor per violència de gènere, la interlocutòria de 25-09- 2013 del Jutjat de Violència de Gènere de la Seu d'Urgell que acorda l'ordre de protecció, el contracte de lloguer d'un pis a la Seu, de data 15-09-2014 pel termini d'un any i un contracte de treball temporal de 6-10-2014, la preinscripció del menor a una llar d'infants de la Seu el 13-10-2014, així com les declaracions documentades de testimonis respecte de la conducta, caràcter i qualitats de la mare.

Per la seva part, el pare acompanya la Interlocutòria, de 31-03-2016, on el Jutjat de Violència de Vinaròs acorda el sobreseïment provisional de la denúncia interposada a la Seu en data 23-09-2013.

De conformitat amb la valoració de les proves aportades en aquesta alçada, i amb coincidència amb l'informe del Ministeri Fiscal, aquesta Sala ha de desestimar ambdós recursos interposats.

Quant a la pretensió de la mare de guarda i custòdia perquè ja s'ha argumentat que les al·legacions de la mare, segons les quals el menor tindria l'estabilitat emocional que necessita només amb la mare, es troben desprovistes de tot recolzament probatori. Ans al contrari, resta provat a les actuacions que el menor conviu amb el seu pare a Canillo i està escolaritzat a aquesta parròquia.

I tampoc pot procedir la reducció del règim de visites interessada pel pare, atès que la mare ha provat en aquesta alçada que gaudia després del dictat de les mesures provisionalíssimes d'un domicili i d'una feina a temps complert per treball determinat a la Seu d'Urgell, de mode que també les mesures adoptades pel jutjador foren adequades en aquell moment.

Les vicissituds posteriors a l'adopció d'aquestes mesures urgents, a l'igual que el canvi de circumstàncies des de la fixació de les mesures urgents, haurà de ser acreditat en el procés principal de determinació de les mesures definitives i allí, en funció de les proves practicades i en interès del menor, s'adoptaran les mesures respecte de la guarda i comunicació que s'escaiguin, sense que procedeixi l'alteració d'unes mesures urgents anteriors a la demanda amb fonament en el transcurs del temps i en les noves situacions esdevingudes mentre es troba en tràmit el procediment principal.

III.- Malgrat la desestimació dels dos recursos d'apel·lació interposats, tota vegada que es tracta de qüestions d'índole personal i no solament patrimonial, no s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals de la Sra. Palau i del Sr. Ropero contra l'Aute, de data 10-09-2013, dictat per l'Hble. Batlle en funcions de guàrdia, que confirmem íntegrament, sense imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.