Recurs incident nul·litat - manca fonament (0000099/2018)

Aute

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Composició del Tribunal:

President : Sr. Yves Picod Magistrades : Sra. Marie Conte (Ponent).

Sra. Fátima Ramírez Souto.

AUTE 85-2019

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-tres de setembre de dos mil dinou.

Reunida la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Yves Picod, i les magistrades Sra. Marie Conte i Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: per Aute dictat pel Tribunal de Corts en data 31 de maig de 2019, es decidia:

"DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel lletrat senyor Elías, actuant en nom i representació de les societats mercantils andorranes XXX. I XXX., i CONFIRMAR l'Aute dictat per la Batlle instructora en data vint-i-quatre de setembre del dos mil divuit, imposant a la part apel·lant les despeses processals del recurs, inclosos els honoraris d'advocat de les parts querellades."

II.- RESULTANT: que per aute dictat pel Tribunal de Corts en data 23 de juliol de 2019, es desestimava l'incident d'actuacions formulat per la representació lletrada de societats mercantils andorranes XXX, i XXX, en data 18 de juny de 2019, en considerar que "a diferència de l'argumentat en l'escrit incidental, el Batlle instructor pot admetre perfectament una querella, si considera que els fets que s'hi relaten poden ser constitutius d'algun il·lícit penal, però això no comporta ni determina que hagi d'incoar obligatòriament sumari -en contra del que sosté la part recurrent i promotora de l'incident-, ni que després de la instrucció abreujada de les Diligències prèvies, no pugui arxivar-les per manca de tipicitat d'aquells fets, segons es col·legeix d'una interpretació conjunta del contingut dels articles 39, 40, 41 i 42 del Codi de procediment penal. La decisió adoptada per la Batlle i ratificada per aquest Tribunal, no ha provocat cap tipus d'indefensió material a la part recurrent."

III.- RESULTANT: que contra el referit aute de data 23 de juliol de 2019, que desestima l'incident de nul·litat, la representació lletrada de les societats mercantils andorranes XXX, i XXX, formulava recurs d'apel·lació en data 31 de juliol de 2019, en entendre que les resolucions ans citades comporten la limitació del dret a la jurisdicció, a la defensa, al recurs i al procés degut, i que en tot cas la resolució del Tribunal de Corts de 23 de juliol de 2019 es limita a formular unes argumentacions purament teòriques i estereotipades sense que en cap moment es contradiguin i rebutgin de forma argumentada, fonamentada i eficaç les concretes al·legacions sobre les infraccions amb rellevància constitucional denunciades.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que el recurrent formula recurs d'apel·lació, exposant bàsicament, que la resolució dictada en data 23 de juliol de 2019 pel Tribunal de Corts incorre en una manifesta vulneració del dret a la jurisdicció a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada a dret i del dret a un procés degut.

II.- CONSIDERANT: En aquest cas la part apel·lant planteja novament les mateixes al·legacions que ja van ser examinades en la resolució de data 23 de juliol de 2019, la qual desestima l'incident de nul·litat plantejat.

III.- CONSIDERANT: que la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de Procediment civil, conté una disposició final cinquena de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, que en allò que aquí interessa introdueix un article 18 quater "Nul·litat de resolucions fermes", que resa com segueix:

"1. Les persones que hagin estat part d'una sentència o una resolució fermes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l'anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió , o en la incongruència de la sentència o la resolució , sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment.

L'incident de nul·litat es pot formular en el termini de tretze dies hàbils des de la notificació de la sentència o la resolució , o des que s'hagi tingut coneixement de la vulneració del dret. En aquest darrer cas, no poden haver transcorregut més de dos anys des del moment de la notificació de la sentència o la resolució definitiva.

El batlle o el tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no te cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.

Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no te cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.

Contra l'aute que no admet o que resol el recurs en fase d'apel·lació no es pot interposar cap recurs.

L'incident de nul·litat no suspèn l'execució de la sentència o la resolució a la qual s'imputi la vulneració de drets fonamentals, llevat que ho decideixi expressament el batlle o el tribunal quan consideri que en cas contrari es pot ocasionar un perjudici greu i de difícil reparació a la part que formula l'incident.

La formulació prèvia de l'incident de nul·litat no és un requisit necessari per interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d'una resolució judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justícia."

IV.- CONSIDERANT: que l'apel·lant torna a desenvolupar els mateixos motius ja plantejats, provocats presumptament per la resolució de data 23-07-2019, motius que ja van ser examinats de manera completa, precisa i extensa a la resolució objecte de recurs considerant per tant, que no s'ha produït indefensió al recurrent ni incongruència ni tampoc s'ha vulnerat cap dels drets fonamentals denunciats a saber, dret a la jurisdicció i a obtenir un procés degut.

Decisio

En conseqüència, els motius dels recurs interposat per la representació lletrada de les societats mercantils andorranes XXX, i XXX contra l'Aute de data 23 de juliol de 2019, resulten clarament mancats de fonament i reiteratius als al·legats a l'incident de nul·litat havent-se per tant d'inadmetre el recurs referit.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

INADMETRE A TRÀMIT el recurs interposat per la representació lletrada de les societats mercantils andorranes XXX, i XXX, contra l'Aute dictat en data 23 de juliol de 2019 pel Tribunal de Corts.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.