Extensió de la cessació de pagaments i fallida (274-11)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-274/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions de procediment concursal F- 0003-1/2009, l'Administració judicial va interessar, per escrit de data 29-01-2010, que es valorés l'ampliació dels efectes de la fallida de G SAU al Sr. Salas, a la mercantil F SA i als socis d'aquesta que ho van ser en data 4-02-2009, en la que es va acordar la venda de les 98 accions de G SA al Sr. Salas.

Consta a les actuacions que les representacions processal dels Srs. Salas, Jover, Barba i Pera s'han oposat a les pretensions de l'Administració.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de 8-7-2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Primer.- Declarar l'extensió de la cessació de pagaments i fallida de la societat G, SAU a la societat FONTCER SA i als socis d'aquesta darrera Srs. Salas, Jover i C. i M. FC.

Segon.- No efectuar especial pronunciament en relació a les costes processals".

III.- La representació processal de les Sres. Jover i C. i M.FC., així com la representació processal del Sr. Salas van interposar recurs contra l'Aute dictat a la instància i en data 28-10-2011 van presentar llurs escrits de conclusions, en virtut dels quals i pels arguments continguts en els mateixos, sol·licitaven la revocació de l'Aute d'instància.

Per escrit de 21-11-2011 l'administrador únic de G SAU va contestar l'escrit de conclusions de les Sres. Jover i C. i M.FC. i es va adherir a les consideracions contingudes. Així mateix, la representació processal de les Sres. Jover i C. i M.FC., per escrit de contesta a les conclusions, de data 22-11-2011, es van adherir a les conclusions del recurs del Sr. FC. I, per últim, per escrit de contesta a les conclusions, de data 21-11-2011, l'Administració judicial sol·licitava la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a les parts recurrents.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenten els recursos que s'han interposat contra la resolució d'instància són els següents. En primer terme, la representació processal de les Sres. Jover i C. i M.FC. posen de manifest que la fallida de G SAU, no es deu a cap acte de dol o d'imprudència greu, sinó que es deu a una causa exògena, com ho és la greu crisi que ha afectat al sector de la construcció. Insisteix en que l'Aute recorregut aplica de manera errònia allò que disposa l'article 69 del Decret de 4-10-1969, atès que l'extensió de la fallida solament esdevé possible respecte dels administradors de la societat declarada en fallida, però no als socis o accionistes, com és el cas de les recurrents i com així ho ha establert aquesta Sala, per aute de 22-02-2011. En segon terme, entén que pel cas que haguessin estat administradores de la societat declarada en fallida s'hauria d'haver provat que han incorregut en algun dels cinc supòsits que es preveuen a l'article 69 del Decret de 4-10-1969.

Consta acreditat a les actuacions que la mercantil G SAU era administrada únicament pel Sr. Salas i el seu capital social pertanyia en 998 accions a la mercantil F SA, una acció a la Sra. Jover i una altra acció al Sr. J.F.. Així mateix, la composició del capital social de F SA era de 510 accions del Sr. Salas, 246 accions de la Sra. Jover, 122 accions de la Sra. M.FC. i 122 accions de la Sra. C.FC.

També resta provat i així ho ha admès la resolució d'instància que era el Sr. F qui desenvolupava les tasques de gestió de G SAU.

L'article 69 del Decret de 4-10-1969 preveu l'extensió de la declaració de fallida als dirigents de la societat, de fet o de dret, aparents o ocults, remunerats o no. I l'Aute d'aquesta Sala, de data 22-02-2011,ja determinava que "el Decret de cessacions de pagament i fallida, de 4 d'octubre de 1969, preveu l'extensió de la fallida envers els administradors de la societat, ja siguin de fet o de dret, ocults o aparents, però com bé es raona a la instància aquesta possibilitat no es preveu pels accionistes o titulars del capital social de la persona declarada en fallida". En el cas que ens ocupa, la Sala no pot convenir amb l'òrgan judicial a quo que l'extensió de la fallida es pugui justificar en la manca d'actes de control per part de F SA i dels seus socis de la gestió del Sr. F, no solament perquè l'extensió de la fallida abasta als dirigents o administradors de la societat i no als socis, sense que en l'Aute d'instància es justifiqui la tasca de gestió i direcció dels socis de G per a motivar l'extensió de la responsabilitat als mateixos, sinó a més perquè com va indicar aquesta Sala, la gravetat de la mesura, consistent en l'extensió de la fallida als administradors, comporta que la seva interpretació no pot efectuar-se de manera extensiva, sinó estricta, i solament en els supòsits que la norma contempla i preveu.

Per altra part, la cita del nostre Aute, de data 15 de maig de 2008 no s'adequa al present supòsit, tota vegada que en el mateix s'analitza la cessió de les estructures societàries per part d'un administrador i gestor professional de societats a una altra persona que les gestionava de fet, de manera que el gestor de dret de les societats no va controlar la gestió portada a terme per l'administrador fàctic de les mateixes. En canvi, en el cas que ens ocupa no es pot donar lloc, com així ho sol·licita l'administrador judicial (foli 262) i ho acorda el Batlle, l'extensió de la fallida als socis de G SAU i als socis de F SA, atès que els mateixos, com a socis o accionistes de la mercantil fallida, no integren el tipus de la norma sancionadora, contemplada a l'article 69 del Decret de 4-10-1969, i segons el qual la sanció per la inadequada gestió que ha portat a la societat a la fallida es pot estendre als dirigents de fet o de dret de la mateixa, però no als socis d'aquesta.

Pels motius exposats, esdevé innecessari, atès l'èxit del primer greuge del recurs, analitzar el que s'articula a continuació, tota vegada que ho és en defecte de l'èxit del primer, i, per tant, revocar la resolució d'instància en el sentit d'absoldre a les recurrents de l'extensió de la fallida de la societat G envers les mateixes.

II.- Quant al recurs interposat per la representació processal del Sr. Salas, en el mateix s'articulen els següents greuges o motius de recurs. En primer terme, entén que s'ha vulnerat el dret a la defensa, atès que no s'han practicat les proves sol·licitades per escrit de data 27-04-2010 i que s'ha vulnerat el dret a la presumpció d'innocència, tot i presumint la culpabilitat de F SA i els seus accionistes.

Aquest primer greuge o motiu ha de ser refusat. En efecte, la part recurrent protesta en l'escrit de conclusions per la negativa a la pràctica de la prova en la instància, però no consta que hagi demanat la pràctica de la prova en aquesta alçada ni tampoc que la mateixa es porti a terme com a diligència per a millor proveir, per la qual cosa, no es pot considerar que es vulnera el dret a la defensa per no practicar uns determinats mitjans probatoris, si el propi recurrent que podia instar la pràctica de la prova en aquesta alçada no ho sol·licita i deixa precloure la referida possibilitat d'actuació.

Pel que es refereix a la vulneració del dret a la presumpció d'innocència, tampoc aquest extrem pot ésser acollit, atès que el mateix s'articula amb fonament en la presumpció de culpabilitat d'un dels accionistes F SA i dels seus accionistes. Com que aquesta Sala ha estimat el recurs interposat per la representació processal dels altres recurrents, en el sentit de no estendre la fallida als socis de G SAU i als socis de F SA, cap vulneració s'ha pogut produir en el sentit indicat.

III.- Els següents motius que esgrimeix la part recurrent contra la resolució d'instància consisteixen en la infracció de l'article 69 del Decret de 4-10-1969, en el sentit que el mateix no és aplicable als accionistes de la societat, sinó solament als administradors, conforme a l'Aute d'aquesta Sala de 22-02-2011. També, com a motiu, manifesta que la resolució d'instància accepta com a argument subsidiari el mancament a llurs funcions societàries, per part dels socis de G SAU. I en aquesta línia afegeix la infracció de l'article 20 de la llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada, així com la inadequació de la jurisprudència que cita la resolució d'instància (Aute d'aquesta Sala de 15-05-2008).

Tots aquests motius no han de ser examinats per aquesta Sala, perquè alguns d'ells ja ho han estat explícitament en els fonaments de dret anteriors i la Sala ha manifestat la seva posició al respecte, com s'esdevé respecte de la interpretació que ha de merèixer l'article 69 del Decret de 4-10-1969 en relació al cas que ens ocupa, i la doctrina establerta per aquesta Sala quant a l'extensió de la fallida en l'Aute de 15-05-2008. En canvi, altres com les adduïdes vulneracions a les normes societàries contingudes a la Llei 20/2007 no han de ser analitzades, per quant les mateixes s'adrecen a combatre l'extensió de la fallida respecte del soci de G SAU, F SA, i dels socis d'aquesta darrera mercantil, que com ja hem observat es fonamenta en que la dicció de l'article 69 solament preveu l'extensió en relació als administradors, de fet o de dret, de la mercantil declarada en fallida i no dels socis de la mateixa.

IV.- Resta, en darrer lloc, per examinar el motiu del recurs, segons el qual existeix una errònia valoració de la prova i incongruència en la pròpia resolució judicial. Així, es reconeix d'una banda que la fallida es deriva de la crisi econòmica i, d'altra, es reprotxa als accionistes haver faltat a llurs obligacions socials de control de l'administrador i s'afegeix que no concorre, en el present cas, cap causa de les previstes en els articles 69 i 70 del Decret de 4-10-1969 per a l'extensió de la fallida.

El manteniment de l'extensió de la fallida al Sr. Salas s'ha de mantenir pels arguments que, a continuació, s'exposen i que, encara que diversos als continguts, en la resolució d'instància justifiquen l'extensió de la fallida a l'administrador de G SAU i han estat adequadament plantejats en fase d'al·legacions per part de l'administrador judicial.

En efecte, la pròpia resolució judicial estableix, com es desprèn del material probatori existent a les actuacions, que el Sr. Salas era el veritable administrador i que portava el control i la gestió de la mercantil G SAU. En canvi, aquesta Sala no comparteix amb el recurrent que la fallida s'hagi produït per causes fortuïtes, sinó que el que diu la resolució d'instància és que la situació econòmica es va anar deteriorant per la greu crisi del sector. Però, en el cas que s'analitza, s'escau posar de relleu que l'administrador judicial (foli 262) ja va demanar l'extensió de la fallida al Sr. Salas, el qual va gestionar de forma absoluta G SAU durant 20 anys. I des d'aquest punt de vista, la manca de control per part de l'administració de la mercantil G SAU es revela com a inexcusable, tota vegada que s'ha de considerar greument imprudent aquell comerciant o administrador que assumeix, despeses al voltant dels 900.000 euros i només compta amb uns fons propis que es situen entorn als 30.000 euros. Per consegüent, sí que existeix causa, com argumenta l'administrador judicial, prevista a l'article 69.5 del Decret de 4-10-1969.

V.- De conformitat amb les consideracions anteriors, procedeix estimar el recurs interposat per la representació processal de les Sres. Jover i C. i M.FC., així com estimar en part el recurs interposat per la representació processal del Sr. Salas i revocar la part decisòria de la resolució d'instància, en el sentit d'estendre la fallida únicament respecte del Sr. Salas. L'èxit dels recursos, encara que algun ho sigui solament en part, justifica la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de les Sres. Jover i C. i M.FC., així com estimar en part el recurs interposat per la representació processal del Sr. Salas contra l'Aute, de data 8-07- 2011,i revocar la seva part decisòria en el sentit de declarar l'extensió de la fallida de la mercantil G SAU únicament respecte del Sr. Salas. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.