Recurs de Suplicació: resolucions recurribles

Aute

AUTE DE 22 DE FEBRER DE 1995

Recurs de Suplicació: resolucions recurribles

RESULTANT:

que Pulido i Olmo interposaren querella criminal mitjançant el seu advocat Villegas, presentada el 29 de març de 1994, per davant la Batllia d'Andorra, contra Criado, pel presumpte delicte major de coaccions.

RESULTANT: que el dia 7 de setembre de 1994 el Batlle va dictar el següent aute, que en la seva part dispositiva diu textualment: "ACORDA: l'arxiu de les presents diligències prèvies núm. 154-2/94".

RESULTANT: que el Sr. Villegas, en defensa de Pulido i Olmo, va formular recurs d'apel·lació en data 16 de setembre de 1994; que en data 4 de novembre de 1994 el Tribunal de Corts va dictar aute la part dispositiva del qual diu: "ACORDA: desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Lletrat Sr. Villegas, advocat de Pulido i Olmo, contra l'aute dictat per l'Hble. Batlle Sra. Hoyos de data 7 de setembre de 1994, i confirmar aquest en tots els seus extrems".

RESULTANT: que l'advocat de Pulido i Olmo va formular recurs de Suplicació presentat en data 23 de novembre de 1994, basant-se en el Decret de 13 de juliol de 1990, article 3.5 "error en l'apreciació de la prova" i 3.7 "infracció d'una norma penal substantiva per la seva absència d'aplicació" i demana que es revoqui l'aute dictat pel Tribunal de Corts de data 4 de novembre de 1994, i que s'ordeni la incoació de sumari i el processament de Criado com a presumpte autor de sengles delictes majors de coaccions i falsedat en document públic.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal i la part recorreguda demanen la desestimació del recurs i la confirmació de l'aute recorregut en llurs escrits de compareixença.

CONSIDERANT:

que el recurs de Suplicació, regulat pel Decret de 13 de juliol de 1990, compleix en el Principat d'Andorra una funció equivalent a la que en altres sistemes processals europeus es reconeix al recurs de Cassació, el qual no està obert a tot tipus de control ni permet impugnar totes les resolucions judicials dictades en qualsevol procediment. L'art. 2 especifica quines resolucions es poden combatre en Suplicació, i compren les sentències dictades en primera instància pel Tribunal de Corts (núm. 1) i "els autes de sobreseïment i d'altres decisions d'aquell Tribunal que impedeixin la prossecució de la causa" (núm. 2). El recurrent pretèn que l'aute d'inadmissió de la querella, dictat pel Batlle i l'aute confirmatori d'aquest pel Tribunal de Corts, és una resolució impugnada en tràmit de Suplicació. Aquest punt de vista no pot ser acceptat perquè el recurs de Suplicació està pensat per combatre les resolucions del Tribunal de Corts en les causes criminals, coneixement que li és atribuït, ja siguin sentències o autes de sobreseïment o resolucions equivalents "que impedeixin la prossecució de la causa". Tal cas no correspon al d'aquest recurs amb que es pretén impugnar l'aute d'inadmissió d'una querella, resolució dictada pel Batlle, no pel Tribunal de Corts, contra la qual ja es va exercitar el recurs d'apel·lació que és el que el Codi de Procediment Penal estableix (art. 218). En el cas de referència el Tribunal de Corts no té per davant seu una causa de la qual n'estigui coneixent o de la qual li correspongui conèixer, sinó que ha actuat solament com òrgan ad quem per conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la resolució del Batlle.

CONSIDERANT: que, per tot l'esmentat, procedeix inadmetre el recurs de Suplicació interposat, imposant les costes processals al recurrent, i ordenant la devolució de les actuacions al Tribunal del qual procedeixen, als efectes corresponents.

Decisio

Vistes les disposicions legals aplicables al present cas,

DECIDIM:

1.- La inadmissió del recurs.

2.- La imposició de les costes processals al recurrent.

3.- La devolució de la causa al Tribunal de Corts, amb certificació d'aquesta resolució als efectes corresponents.

Així ho acorden, manen i signen els Magistrats del M.I. Tribunal superior de Justícia Sala Penal, en dono fe.