Recurs d'apel·lació. Motius d'impugnació exclusius de l'article 330.1 i 2 del CPC.

Aute

Magistrats

CARLES CRUZ MORATONES JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000226/2025

ORIGEN: 3000388/2024 - 0

NIG: 5300542120230002388

AUTE 000132-2026 DE 13/09/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 13/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000226/2025

NIG : 5300542120230002388

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00132A

AUTE 000132/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Ginés

Representant: Sr. Isaac

Advocat: Sr. Hermínia

Apel·lat: Sra. Noèlia (EP Ginés)

Advocada: Sra. Hortènsia

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Recurs d'apel·lació. Motius d'impugnació exclusius de l' article 330.1 i 2 del CPC .

Andorra la Vella, a 13 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Que per escrit enregistrat en data 7/10/2024 la representació processal de la Sra. Noèlia -esposa Ginés-, formulà demanda de mesures provisionals amb caràcter general contra el Sr. Ginés en què sol·licitava que sigui atribuït a la part contrària l'ús de l'habitatge familiar i es fixi a favor d'ella una compensació econòmica que xifra a raó de la suma mensual 3.750 € demanant que ho sigui retroactivament d'ençà el mes de juny del 2023.

2.- El Tribunal de la secció civil ha dictat resolució en data 01/10/2025 amb la següent part decisòria :

"que ha d'estimar parcialment la sol·licitud de mesures provisionals amb caràcter general, tramitada segons disposa l'

article 299 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil

i, articulada aquesta per la Sra. Noèlia -esposa Ginés contra el Sr. Ginés, fixant les següents mesures provisionals amb caràcter general:

A. - Establir que la separació de cossos dels consorts Srs. Noèlia -esposa Ginés- i Ginés tingué lloc al mes de juny del 2023.

B.- Confirmar l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar, és a dir aquell radicat a la ADR000 de la població d'Anyós, Parròquia de La Massana (Principat d'Andorra), a favor del Sr. Ginés -el qual ja tingué lloc com a mesura provisional urgent o necessària segons aute del proppassat dia quatre de febrer-.

C.- Fixar una compensació econòmica per l'ús de l'habitatge familiar anteriorment descrit a favor de la Sra. Noèlia -esposa Ginés- i a càrrec del Sr. Ginés, a raó de la suma mensual inicial de dos mil cent tretze euros amb trenta-cinc cèntims (2.113,35.- EUROS), això és d'ençà la data d'enregistrament de la demanda, és a dir el 7 d'octubre del 2024, i fins que es produeixi la liquidació del règim econòmic matrimonial o bé sigui decidit altrament en seu del declaratiu de dissolució del matrimoni per causa de divorci que es troba en curs i consta amb número de registre seqüencial 3000036/2024 -sense perjudici que el canvi de les circumstàncies econòmiques dels cònjuges pogués comportar una petició de modificació d'aital mesura provisional-. A aquesta s'hi aplicarà l'increment anyal corresponent segons l'Índex de Preus al Consum publicat pel Govern i a partir de la fermesa de la present resolució, la mateixa s'haurà de fer efectiva a la bestreta dins dels cinc primers dies de cada mes al compte bancari que a tal efecte tingui a bé indicar la primera al segon.

D.- Declarar que únicament aniran a càrrec exclusiu del Sr. Ginés, durant el període indicat en l'apartat anterior, les despeses que originen els serveis i els subministraments dels que gaudeixi sempre que es corresponguin amb consums de caràcter individual que puguin ser clarament identificats com els subministraments d'aigua, electricitat, gas, calefacció, aire condicionat, telèfon i altres anàlegs produïts en el sí del bé immoble que havia estat el domicili familiar (...)"

3.- El 21-10-2025, la part apel·lant s'alçava contra aquest aute en recurs d'apel·lació en el marc del procediment civil de família número 3000388/2024 - 0, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

El motiu principal pel qual s'alça la part recurrent és que considera que "no té cap sentit que l'Aute "a quo" estableixi la obligatorietat del nostre representat de satisfer a l'avança a la senyora Noèlia l'import de DOS MIL CENT TRETZE EUROS AMB TRENTA-CINC CÈNTIMS (2.113,35 euros) de forma mensual qual la mateixa és deutora del nostre representat en l'import de SET CENTS SEIXANTA SET MIL VUIT CENTS SEIXANTA-NOU EUROS AMB SIS CÈNTIMS D'EURO (767.869,06 Euros)"

4.- La representació de la part apel·lada s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament l'aute apel·lat. Entén que el recurrent no va formular cap excepció de compensació en primera instància per tant ara és extemporània. Endemés el crèdit que l'espòs diu que té a favor seu és inexistent, no ha existit mai: no està reconegut ni en la Llei, ni en la Jurisprudència francesa, i per descomptat, no ha estat reconegut per aquesta part, tal com s'al·lega seguidament.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs

La part apel·lant no impugna ni l'import fixat de la indemnització econòmica per ocupació que ha de satisfer el Sr. Ginés ni les despeses de l'habitatge que haurà de suportar. El seus motius d'oposició són: a) l'al·legació de l'existència d'una excepció de compensació de crèdits i b) que el que és procedent és que la part contrària insti una acció de divisió de cosa comuna atenent a les normes del Codi Civil francès.

La part contrària s'oposa al recurs i reclama la seva no admissió per no acomplir amb els motius continguts en l' article 332.1 CPC i resultar ara extemporani. Subsidiàriament, estima que no existeix cap crèdit líquid, vençut i exigible reconegut al seu favor i a càrrec de la seva exesposa.

Segon.- Requisits processals del recurs d'apel·lació

Del fonament precedent es constata que la part apel·lant no impugna els principals pronunciaments de l'Aute, sinó que introdueix ex novo altres excepcions i arguments que no va incloure en la seva contestació a la demanda.

Així li assisteix la raó a la part apel·lada per oposar-se a l'admissió del recurs perquè l' article 332.1 del CPC que preveu que el recurs es pugui fonamentar en la infracció de normes o garanties processals i els drets constitucionals, l'error en la valoració de la prova o infracció de la Llei en la primera instància. Cap d'aquests motius es dona en el present cas.

El que argumenta en primer lloc el recurrent és que no se li pot obligar la suma mensual per ocupació (el domicili conjugal que ocupa es copropietat dels dos cònjuges) quan existeix un crèdit al seu favor de més de 767.869,06€. Doncs bé aquesta suma la rescata de la demanda reconvencional que ha interposat en el procediment principal de divorci que està en tramitació des d'abans que la part contrària presentés la demanda de mesures provisionals de l' article 299 del CPC . En primer lloc, resulta aquesta al·legació en la segona instància contrària als apartats 1 i 2 de l'article 330 de la llei processal esmentada. Aquest precepte consagra positivament el principi pendente apellatione nihil innovetur (D. 49.7.1pr) en dictar la prohibició de suscitar altres pronunciaments del que conté la resolució impugnada. En conseqüència, aquestes al·legacions noves, tant la referida a una excepció processal com la compensació de crèdits o la que pretén que la part contrària insti una divisió de cosa comuna no tenen cabuda processal en aquest moment.

Com argument de reforç, afegim que les qüestions plantejades en el procediment de divorci principal no es poden derivar cap a les mesures provisionals de l' article 299 del CPC . Ambdós procediments tenen finalitats i objectius diferents i cadascú té la seva llera processal. I l'aute de mesures provisionals és executiu per sí mateix i no està condicionat a cap divisió de la cosa comuna, doncs l'ocupació per part del marit de la meitat del pis que és propietat de la seva esposa, ha de ser compensada com ella demanda i mentre es mantingui aquella ocupació i no s'hagi dictat un pronunciament definitiu sobre les mesures definitives.

Tercer.- En conclusió, el recurs ha de ser desestimat i confirmat l'Aute de 1/10/25. Imposem les costes d'aquesta alçada al recurrent atenent a la seva temeritat en plantejar-les, sense cap fonamentació jurídica solida.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Ginés contra l'Aute de 1 d'octubre de 2025 que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposem les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.