Petició de justícia gratuïta (1000197/2017)
- Resolució
- Aute · 24/10/2017
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 198/2017
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2017:198A
- Recurs
- A259/17
- Ponent
- Vincent Aniére
- Magistrats
- Vincent Aniére, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Família i successions Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- ERROR DIVORCI SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL ASSISTÈNCIA TÈCNICA D'UN LLETRAT ADVOCAT
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs interposat per la Sra. Bernat contra l'Aute que denegava el benefici de justícia gratuïta. El tribunal va considerar que la Sra. Bernat no havia acreditat la insuficiència de recursos econòmics, ja que els ingressos de la seva unitat familiar superaven el llindar reglamentari. Malgrat l'error material en la part dispositiva de l'Aute, que feia referència a una demanda de divorci en comptes d'un procediment per mala praxi, el tribunal va concloure que aquest error no tenia conseqüències i que la denegació del benefici de justícia gratuïta estava fonamentada en la falta d'acreditació de la insuficiència econòmica. El tribunal també va decidir no imposar costes en aquesta alçada.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TSJC.- 0000259/2017 ORIGEN: 1000197/2017 - 00
NIG: 5300542120170001401
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el dia 24 d'octubre del 2017.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 16-05-2017, la Sra. Bernat va presentar una sol·licitud de benefici de justícia gratuïta, per tal que se li designés un lletrat.
II.- En data 30-01-2017 l'Hble. Batlle va dictar Aute, decidint denegar la petició formulada per la Sra. Bernat.
III.- En data 06-02-2017, la Sra. Bernat va interposar un recurs d'apel·lació. Demana la revocació de l'Aute i que s'estimi la seva petició d'insolvència.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Per denegar-li el benefici de justícia gratuïta, l'Hble. Batlle va considerar que no quedava acreditada la insuficiència de recursos econòmics de la Sra. Bernat ja que els ingressos de la seva unitat familiar superen el llindar reglamentari.
II.- La recurrent manifesta en resum que : 1) l'Aute és incongruent amb la seva petició perquè el Batlle li denega la petició per una demanda de divorci quan ella vol "denunciar" a l'advocada que no la va assessorar correctament en un procediment laboral ; 2) potser que la documentació complementària que va aportar va crear confusió al Batlle; 3) va aportar tota la documentació necessària i 4) pateix de la seva situació actual i vol fer reconèixer els seus drets així com la mala praxi de l'advocada.
III.- És cert que la part dispositiva de l'Aute recorregut indica que no es dóna lloc a la petició "en el marc de la petició de divorci que pretén instar" quan ressurt de la sol·licitud i dels documents adjuntats que demana el benefici de la defensa i assistència tècnica lletrades gratuïtes perquè vol instar un procediment "per mala praxis" en contra d'una advocada que la va assistir durant un procediment laboral.
Però, és obvi que aquesta referència de la part dispositiva de l'Aute a una demanda de divorci és el fruit d'un mer error material. De fet, cap altra menció al respecte existeix en l'Aute, en particular en la seva motivació, i al contrari la lectura del primer paràgraf de l'Aute indica que sol·licita la justícia gratuïta "en el marc de la demanda contra un lletrat que pretén instar".
Tal error material no pot tenir cap conseqüència ja que l'atorgament de la justícia gratuïta no es fa en funció de la pretensió que es vol sotmetre als òrgans judicials (laboral, en responsabilitat, família...) sinó per trobar-se el sol·licitant en una situació econòmica desfavorable segons els criteris reglamentaris.
Per tant, no existeix cap incongruència.
Dit d'una altra manera, no és perquè el Batlle s'hauria confós sobre la natura del procediment a introduir, com ho sembla pensar la Sra. Bernat, que se li ha denegat la seva petició sinó perquè ha constatat que no quedava acreditada la insuficiència de recursos econòmics.
IV.- En efecte, són d'aplicació al present cas les disposicions de la Llei 28/2014 del 24 de juliol, és a dir l'article 99 de la Llei Qualificada de la Justícia de data 3 de setembre de 1993, en la seva versió modificada per la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i l'article 100 de la Llei transitòria de procediments judicials del 21 de desembre de 1993 modificat per la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Si en l'estat anterior del dret, no existia cap criteri legal per a determinar la situació d'insolvència citada en els esmentats articles, deixant-ho a l'únic criteri dels òrgans jurisdiccionals, el ja citat article 99, disposa que "El Govern ha d'establir reglamentàriament els requisits i les condicions per a l'obtenció del benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes."
És així que es va adoptar el Reglament regulador del dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades del 17 de desembre del 2014, en vigor des del 01-03-2015, i el qual té per a objecte de regular de forma detallada i per a tots els àmbits jurisdiccionals els requisits i les condicions per a l'obtenció del benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes, i de determinar les persones i les situacions concretes en què es garanteix aquest dret, tot i regulant el procediment que s'ha de seguir per atorgar aquest benefici.
Més precisament, les disposicions reglamentàries determinen quines persones poden ser beneficiàries i els requisits econòmics que han d'acreditar a aquest efecte. La situació econòmica desfavorable o d'insolvència, es valora d'acord amb la insuficiència d'ingressos, calculats d'acord amb uns llindars precisos, i a la insuficiència patrimonial, segons la titularitat eventual dels béns i els drets. No obstant això, també es preveu la possibilitat d'atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes en supòsits excepcionals i taxats, encara que se superin els llindars d'ingressos establerts.
Dit això, l'article 21 del Reglament relatiu a l'atorgament excepcional disposa que, es pot atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes a les persones que ho sol·liciten i tenen uns ingressos que superen els llindars establerts a l'article 19, si acrediten unes despeses o unes càrregues molt importants que així ho justifiquin, o quan les despeses previsibles del procés en el marc o en atenció al qual presenten la sol·licitud siguin molt elevades d'acord amb els ingressos dels quals disposen.
El mateix article precisa que, no obstant això, per tal d'atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes a l'empara de l'apartat anterior, els ingressos de les persones que ho sol·liciten no poden en cap cas superar tres vegades els llindars establerts a l'article 19, les quals han de complir d'altra banda el requisit de la insuficiència de patrimoni.
En un altre ordre d'idees, sense perjudici de la possibilitat per l'òrgan jurisdiccional d'ordenar la pràctica de proves d'ofici per aclarir la situació econòmica del sol·licitant, pertoca a qui sol·licita el benefici de justícia gratuïta de justificar la realitat dels elements que declara en la seva sol·licitud i d'exposar la seva situació de manera exhaustiva, amb la precisió que el Reglament preveu les causes de revisió i revocació del benefici de la Justícia gratuïta, en particular en cas d'error, falsejament o ocultació.
V.- Aplicant aquests criteris al cas d'autes, el Batlle va motivar de manera completa i concreta que ressortia de les diligències practicades que la sol·licitant és una persona integrada en una unitat familiar formada per dues persones que mantenen una situació de fet equivalent al matrimoni havent obtingut uns ingressos en el decurs del darrer any natural per la suma total de 29.686,82 euros, i que per tant, de conformitat amb les disposicions legals, els ingressos bruts anyals de la unitat familiar (29.686,82 euros) no havien de superar el salari mínim interprofessional anyal de 20.226 euros. De la mateixa manera va constatar que no quedava acreditada l'existència d'unes despeses o d'unes càrregues molt importants, o que les despeses previsibles del procés en el marc o en atenció al qual es presenta la sol·licitud siguin molt elevades d'acord amb els ingressos dels quals disposa la sol·licitant.
No podem més que constatar que aquestes consideracions són certes i que la Sra. Bernat no aporta cap element ni cap argument per desvirtuar-les.
Així les coses, i donat que els seus ingressos superen de manera significativa el llindar legal que li correspon, no es pot considerar que la Sra. Bernat ha acreditat que es troba concretament en una situació econòmica desfavorable en el sentit de l'article 18.1 del Reglament del 17 de desembre del 2014.
Per conseqüent, la realitat de la seva situació, tal com justificada per els elements que ha aportat, no li permet pretendre al benefici de la justícia gratuïta.
VI.- No escau efectuar cap imposició de costes d'aquesta alçada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la Sra. Bernat contra l'Aute de data 19-05-2017 que confirmem íntegrament.
NO EFECTUAR cap imposició de costes.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.