Embargament preventiu (0146/09)
- Resolució
- Aute · 15/10/2009
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 195/2009
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2009:195A
- Recurs
- A146/09
- Ponent
- Joan Manel Abril Campoy
- Magistrats
- Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil
- Descriptors
- NACIONALITAT MORA CREDITOR REQUERIMENTS MESURES CAUTELARS PERICULUM IN MORA FUMUS BONI IURIS EMBARGAMENT PREVENTIU PROVA
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va desestimar el recurs interposat per la mercantil Somoza contra l'Aute del Tribunal de Batlles, que havia denegat l'embargament preventiu dels béns del Sr. Serra per garantir el pagament d'un deute de 15.310,61 euros. La sala va considerar que no s'havia provat la concurrència del periculum in mora, ja que no hi havia indicis que el deutor intentés fer desaparèixer els seus béns en perjudici del creditor. També va destacar que la nacionalitat francesa del deutor i la seva falta de resposta als requeriments de pagament no eren suficients per demostrar aquest perill. Per tant, la sala va confirmar la decisió inicial i va imposar les costes processals a la mercantil Somoza.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 146/09
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 15 d'octubre de 2009
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil Somoza, va presentar demanda, de data 2-4-2009, envers el Sr. Serra, segons la qual sol·licitava l'embargament preventiu dels béns del defenent per a garantir el pagament de 15.310,61 euros, amb més els interessos i les costes processals.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 9-4-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX 1.- No donar lloc a la demanda d'embargament preventiu interposada per la representació de l'entitat bancària Somoza per escrit de data 2 d'abril del 2009.
2.- Fixar l'audiència del dia 25 de maig del 2009 a les 10,00 a la Cúria de la Batllia als efectes de celebrar el tràmit de demanda".
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals la part que insta l'embargament preventiu fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. Considera que amb la demanda es va posar de relleu el perill que existia que el deutor fes desaparèixer els seus béns en perjudici del creditor. Així, afirma que la Batllia li imposa la càrrega de provar que existeixen indicis que el defenent intenta fer desaparèixer els seus béns i d'aquesta forma es buida de contingut el decret de 1-5-1922. Afegeix que l'únic que es pot aportar són els indicis que evidencien el perill i en el cas present consta que des del primer impagament han passat més de 20 mesos, sense que s'hagi fet front al deute, la nacionalitat del deutor és francesa, per la qual cosa no està demostrat ni garantit l'arrelament a les Valls i, per últim, que el procés s'està seguint en rebel·lia del defenent.
II.- Com s'ha assenyalat adequadament en la resolució d'instància, el decret de 1 de maig de 1922 requereix la concurrència de dos pressupòsits per a poder decretar una mesura cautelar, en aquest cas, un embargament preventiu: un, el fumus boni iuris, o aparença d'un dret, i dos, el periculum in mora o el perill que la resolució que es dicti esdevingui inexecutable. Quant a aquest segon requisit, el decret de 1-5-1922, entén que el periculum in mora concorre si el deutor no té béns immobles coneguts o establiment suficient per a respondre dels seus deute o existeix el perill que faci desaparèixer els seus béns en perjudici dels creditors.
No pot convenir aquesta Sala amb les afirmacions de la recurrent que el jutjador a quo exigeix una prova impossible i que buida de contingut el decret de 1 de maig de 1922 respecte del periculum in mora. Així, quan l'Aute d'instància afirma que "en aplicació de la norma general, al demandant provar que existeixen indicis de que el defenent intenta fer desaparèixer els béns de que és titular...", com es pot observar no està exigint la prova de la desaparició dels béns (l'Aute diu "intenta fer desaparèixer"), sinó el que li està exigint a l'agent, en consonància amb les regles que disciplinen l'onus probandi, és que aporti a les actuacions els indicis que el deutor està intentant esdevenir inexecutable o insolvent, sense que sigui suficient l'al·legació de la presència del periculum in mora.
III.- Extrem divers de l'anterior és si s'han aportat a les actuacions indicis que posin de relleu el perill que la resolució que es dicti pugui esdevenir inexecutable. Així, tant en la instància com ara en aquesta alçada, s'argumenta que s'ha requerit diverses vegades al deutor i que aquest ha fet cas omís als requeriments; que és de nacionalitat francesa i, per tant, no té arrelament al país i, en aquesta alçada, s'indica que es troba en situació de rebel·lia processal.
Amb aquests indicis i la prova que es troba a les actuacions, aquesta Sala ha de concloure també amb la resolució d'instància, en el sentit que no s'ha provat la concurrència del periculum in mora. Així, en primer terme, cap esment s'ha fet sobre si el deutor disposa de béns immobles o té un establiment suficient a les Valls d'Andorra per a respondre dels deutes que ha assumit. I aquesta informació ha de trobar-se en poder de l'entitat financera, tota vegada que la mateixa efectua estudis de solvència dels seus clients abans de concedir o denegar els préstecs que sol·liciten. I, en segon terme, el fet de negar-se a atendre els requeriments de pagament si bé evidencia una actitud contrària al compliment d'allò que es reclama pel creditor o el trobar-se en situació de rebel·lia processal, que comporta una opció processal que suposa la preclusió de les actuacions processals que es van produint, no poden ésser entesos com a indicis que la resolució que es dicti pugui esdevenir inexecutable. I a la mateixa conclusió s'ha d'arribar amb el fet que el deutor sigui de nacionalitat francesa, atès que aquest fet, unit al no atendre els requeriments adreçats per l'entitat financera, no poden ésser entesos com a indicis que permetin entendre als òrgans judicials que s'estan fen desaparèixer els béns en detriment del creditor.
III.- Les anteriors consideracions s'han de traduir en la desestimació del recurs interposat i, per tant, en la imposició a la recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Somoza contra l'Aute, de data 9- 4-2009, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.