Incident de nul·litat, B-0987-2-2012 (TSJC 040/14)
- Resolució
- Aute · 29/07/2014
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 194/2014
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2014:194A
- Recurs
- A040/14
- Ponent
- Pere Pastor Vilanova
- Magistrats
- Pere Pastor Vilanova, Joan Manel Abril Campoy, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- HORES EXTRAORDINÀRIES SALARI CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL DRET A LA JURISDICCIÓ ADVOCAT PROCURADOR PROCEDIMENT LABORAL
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat l'incident de nul·litat d'actuacions presentat pel Sr. Castillo contra la sentència dictada el 30 de juny del 2014, que havia confirmat la condemna del Sr. Castillo a pagar 50.560,48 euros a la Sra. Tamarit per comiat injustificat. El tribunal ha considerat que els arguments del Sr. Castillo, que al·legaven il·logicalitats en la sentència, no tenien fonament. Especialment, el tribunal ha destacat que les manifestacions del Sr. Castillo havien estat malinterpretades i que les proves presents en el procés havien estat suficients per a justificar la condemna. Com a conseqüència, el Sr. Castillo ha estat condemnat a pagar les costes judicials de l'incident, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-040/14
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juliol del 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0897-2/2012, instades per la Sra. Tamarit contra el Sr. Castillo, en data 21 de gener del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Que estimant substancialment la demanda formulada per la Sra. Tamarit contra el Sr. Castillo, he de condemnar i condemno a aquest darrer a pagar a la part actora la quantitat total de 50.560,48.-euros, en concepte de la indemnització corresponent al comiat injustificat, juntament amb els interessos legals devengats des del dia de contesta a la demanda, a saber el dia 4 de setembre del 2012. Segon.- Condemnar al Sr. Castillo a declarar i cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a favor de la Sra. Tamarit la suma que ha estat objecte de la condemna suara pronunciada. Tercer.- Fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència".
II.- El Sr. Castillo va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució i aquesta Sala va dictar Sentència en data 30 de juny del 2014, pronunciant: "Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 21 de gener del 2014; condemnar el Sr. Castillo a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".
III.- La representació processal del Sr. Castillo formula ara incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència del 30 de juny del 2014, tot reclamant la seva nul·litat.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els demés drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació.
En el cas present, la representació processal del Sr. Castillo al·lega que els arguments d'aquesta Sala eren il·lògics. Més concretament, el Sr. Castillo objecta que:
a) les seves manifestacions s'havien de posar en relació amb el seu refús a que la treballadora realitzés hores extraordinàries; b) les trucades al seu telèfon dels dies 23 i 24 de maig del 2012 no quedaven acreditades, com tampoc l'assistència de la Sra. Tamarit a la feina i c) el testimoniatge de la Sra. Farré era vàlid.
II.- Pertoca ara analitzar, amb més profunditat, cadascun d'aquests arguments.
En primer lloc, el Sr. Castillo es queixa de la utilització parcial, per part d'aquesta Sala, del resultat de la seva confessió en judici. L'interessat va admetre, efectivament, que "va arribar un punt que ja no s'ho podia permetre", però es referia al salari de la Sra. Tamarit i no al pagament de les hores extraordinàries. És cert que quan va dir "la Sra. O. no podia incorporar-se a la feina fins que no arribessin a un acord respecte de les noves condicions laborals", al·ludia a la discussió mantinguda sobre la realització d'hores extraordinàries. Però aquest debat és estèril, perquè l'objecte del litigi no interessa les hores extraordinàries, sinó el comiat de la treballadora per uns motius (absència del lloc de treball) injustificats.
En segon lloc, el promotor d'aquest incident considera que les trucades dels dies 23 i 24 de maig de 2012 eren inexistents. En el seu escrit de demanda, l'assalariada explicava que havia trucat, en diverses ocasions, al telèfon fix del Sr. Castillo, tractant-se del número 8. (revers del foli 2). Les trucades a l'esmentat número queden acreditades en la relació telefònica confeccionada per "Andorra Telecom" (foli 21). El recurrent no va qüestionar la titularitat d'aquella línia ni en l'escrit de contesta ni de conclusions com la bona fe ho exigia. Per tant, no pot ara discutir un extrem consentit implícitament. Respecte de l'absència al treball, la sentència ha explicat que era deguda a l'estratagema seguit pel Sr. Castillo.
Per fi, el recurrent es queixa del poc crèdit que es dóna al testimoniatge de la Sra. Farré. La interessada va manifestar que mantenia "una relació d'amistat" amb el Sr. Castillo (foli 153) i aquesta Sala en ha extret les conseqüències oportunes.
III.- La desestimació de l'incident suposa la condemna del Sr. Castillo a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal del Sr. Castillo contra la sentència dictada per aquesta Sala en data 30 de juny del 2014. Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.