Acció reivindicatòria (0147/10)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 147/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Vives, Ferreras i Palau va interposar demanda, en data 26-05- 2003, envers els Srs. Gibert, Sanz i la mercantil ORG_0, en exercici d'acció declarativa de domini, reivindicatòria; subsidiàriament atermenament o delimitació i, més subsidiàriament, acció "ad exhibendum", amb més imposició de les costes processals.

En data 30-06-2003 la part defenent va articular excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari.

Per Aute, de data 27-10-2003, es va decidir desestimar l'excepció articulada per la part defenent.

II.- En data 15-12-2003, la representació processal de la part defenent es va oposar a la demanda i va demanar que es dictés sentència desestimatòria, amb imposició de les costes processals a la part agent.

III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 26-04-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Primer.- Estimar la demanda formulada pel Sr. Vives contra el Sr. Gibert, declarant que una part de l'edifici anomenat pàrking V., concretament aquella que en el plànol obrant en el foli 514 de les presents actuacions s'assenyala amb les lletres A'-A-D-D' es troba construït sobre propietat del Sr. Vives, tot i condemnar el Sr. Gibert a pagar al Sr. Vives el preu de mercat que correspongui a aquella franja de terreny que ha quedat envaïda, quin serà determinat en període d'execució de Sentència, tot i imposant al Sr. Gibert les costes processals ocasionades pel present procediment al Sr. Vives inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Segon.- Desestimar la demanda formulada pels Srs. Ferreras i Palau contra la societat ORG_0 i el Sr. Sanz, absolent aquests darreres de les pretensions dels agents i imposant als primers les costes processals ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador".

IV.- La representació processal dels Srs. Ferreras i Palau han interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 22-06-2010, han articulat llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demanen la revocació de la resolució d'instància quant a les costes processals. Així mateix, la representació processal de la part defenent ha presentat també recurs contra la sentència i, en data 1- 07-2010 ha articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància. Consta també a les actuacions que, en dates 16 de juliol i 22 de juliol de 2010, les parts recurrents en l'ordre abans indicat, han presentat escrit de contesta a les conclusions, en mèrits dels quals demanen la desestimació dels recursos interposats de contrari.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La resolució del present litigi exigeix analitzar per separat els dos recursos interposats contra la resolució d'instància. Així, en primer terme, s'escau analitzar el recurs, en el qual es sol·licita la nul·litat d'actuacions i, solament si aquest esdevé desestimat, serà oportú examinar el recurs relatiu a les costes processals.

Els greuges o motius en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que la pericial judicial havia de contenir les superfícies de les finques i que el perit no ho va fer constar, malgrat la part recurrent va sol·licitar que es completés la pericial. Per tant, sol·licita la nul·litat d'actuacions i la retroacció al complement de la pericial. De manera subsidiària, afirma que la sentència d'instància no conté una anàlisi adequada d'allò que s'ha al·legat i provat. Així, quant a la prova pericial insisteix en que la pericial judicial és errònia, al no recollir les superfícies de les finques, i per quant no s'ha provat cap usurpació o invasió de la propietat dels agents. Afirma, per el contrari, que la pericial del Sr. Morell és complerta, objectiva i claríssima.

II.- De les proves pericials que es troben a les actuacions, s'ha de posar de manifest que existeix una primera pericial, elaborada a instància dels demandants, per part del Sr. Machado, una altra pericial realitzada a instància dels defenents, per part del Sr. Morell i una tercera, acordada per a millor proveir, elaborada pel perit nomenat per la Batllia Sr. Briones.

En relació a la primera de les qüestions que posa de relleu el recurrent i, en virtut de la qual, fonamenta la nul·litat d'actuacions, s'ha d'indicar que consta a les actuacions (foli 507) l'existència d'un fax adreçat al perit Sr. Briones per tal que faci constar l'existència de les superfícies de les parcel·les en l'actualitat. Elaborat l'informe provisional, la part ara recurrent va manifestar l'absència de les superfícies de les finques i es va elaborar l'informe definitiu, que es troba a les actuacions en el foli 546 i que ratifica íntegrament l'informe definitiu.

I si s'analitza l'acció reivindicatòria que s'exercita, la qual ha donat compliment als seus tres pressupòsits: domini de l'actor, identificació del bé reivindicat i possessió contrària del demandat, resulta procedent posar de manifest que, tota vegada que les finques es delimiten pels seus llindars i, atès que ens trobem amb alienacions de les finques al llarg del temps com a cossos certs, la superfícies que puguin tenir les mateixes, encara que no coincideixin amb la que consta als títols de domini, no impedeix l'èxit de l'acció reivindicatòria, atès que, com ja s'ha indicat, l'exigència d'identificació del bé que es reivindica consisteix en delimitar el mateix mitjançant els seus llindars, de manera que el contingut que es troba dins dels mateixos constitueix l'objecte del domini de l'actor i en la part que esdevingui posseïda de contrari, justificarà l'èxit de l'acció interposada. A les precedents consideracions s'afegeix que, com indica encertadament el jutjador a quo, la parcel·la propietat de l'agent resta perfectament acreditada amb els títols de domini i els plànols que s'acompanyen, sinó a més pel fet que el defenent Sr. Gibert (folis 292 i ss) reconeix, en prova de confessió en judici, els límits i confrontacions de la finca dels agents.

Consegüentment, malgrat l'absència d'indicació de la superfície en l'informe pericial, aquest extrem no té transcendència anul·latòria perquè l'informe pericial s'adequa a la providència per a millor proveir, de data 26-03-2007, en la que s'exigeix que el perit determini la correspondència entre els límits de la propietat de la parcel·la adquirida per escriptura pública de 15-06-1977 i el límit de propietat establert en l'escriptura de permuta entre l'Església de la Parròquia d'Andorra i la Sra. C.F. i el Sr. V.A.; si amb l'escriptura de 19-05- 1981 s'alteren els límits de propietat abans referits; si les compravendes posteriors alteren el límit anterior i determinar si en l'actualitat l'edifici bastit en la parcel·la actualment d'ORG_0 envaeix el límit entre les dues parcel·les de terreny. I tanmateix es demanava que es portessin a terme les mateixes operacions respecte del límit de propietat entre la parcel·la del Sr. Gibert i la inicialment venuda als Srs. Jover i Andrade, així com l'aixecament de plànols de la situació actual de les tres parcel·les, amb la inclusió de l'estació topogràfica "E", el fanal d'enllumenat situat a 1,80 metres del límit de propietat de la parcel·la dels agent i de la mercantil ORG_0 i del Sr. Sanz, així com els límits de propietat i la longitud de cada parcel·la afrontant al carrer.

Si s'examina la prova pericial (folis 510 a 512 i 536) aquesta dóna resposta a tots els extrems demanats, de manera que, esdevenint innecessària la indicació de la superfície total de cada parcel·la per les raons abans indicades respecte de les adquisicions de cossos certs, per la perfecta identificació de la finca dels agents i per quant no és, en aquestes circumstàncies necessària per a la decisió del litigi, s'ha de concloure que no concorre cap motiu per a declarar la nul·litat de les actuacions ni retrotraure a un moment anterior ni procedir a la pràctica d'un complement de pericial que esdevé innecessari per a la resolució del present litigi. Refusada, pels motius anteriorment exposats, la pretensió de nul·litat d'actuacions, la part recurrent considera que la pericial del Sr. Morell és objectiva i complerta, mentre que la pericial del Sr. Briones es errònia, pel fet de no contemplar la superfície de les finques, pel fet que no es pronuncia sobre la totalitat dels punts que si li pregunten i no es prova la invasió de la propietat. Com es pot observar, la part recurrent pretén obviar la valoració de la pericial judicial, per part del jutjador, i substituir-la per la pericial del Sr. Morell.

Si s'analitza la referida prova pericial, es pot constatar que la mateixa (folis 510 a 512 i 536) sí dóna resposta a tots els extrems que es sol·licitaven per providència de l'òrgan judicial, a la vegada que efectuades al·legacions per part de les parts, també les recull i analitza per a confirmar el seu informe provisional. Quant a la pericial del Sr. Morell, aquesta es descartada per l'òrgan judicial a quo per quant les seves conclusions se separen de les altres dues pericials, que arriben a conclusions molt semblants, i pel fet que obvia que la propietat dels agents deriva, abans del conveni de permuta, de l'adquisició realitzada pels Srs. Jover i Andrade, delimitada segons el plànol que s'acompanya. Consegüentment, de conformitat amb les regles de la sana crítica, l'òrgan judicial i aquesta Sala han de refusar aquella prova pericial com a criteri idoni per a resoldre el present litigi.

Quant a les altres dues pericials, es prioritza per la Sala, a l'igual que ho va fer l'òrgan judicial a quo, la pericial judicial que entén que no ha tingut lloc la invasió per part de la mercantil ORG_0 i del Sr. Sanz, mentre que la invasió s'ha produït amb la construcció de l'edifici "Pàrking V." per part del Sr. Gibert, en la franja d'un metre d'amplada. I la prova pericial dóna resposta a tots els extrems demanats, atès que conclou que els límits entre la línia C-B de l'escriptura de 15- 06-1977 i la de permuta (línia A-D) no es corresponen; que la l'escriptura d'esmena d'error de 19-05-1981 no altera el límits de la propietat de la línia C-B i sí el límit de la propietat de la línia A-D. Les posteriors compravendes no alteren el límit de propietat, però l'escriptura de permuta sí ha modificat els límits. D'acord amb aquestes consideracions, el perit conclou, com ja s'ha indicat, que l'edifici ORG_0 - Sanz, respecta el límit de propietat i que l'edifici Aparcament V. no respecta el límit d'un metre i envaeix la propietat de la parcel·la propietat de la part agent.

En consonància amb les anteriors apreciacions que efectua el perit judicial, valorades segons el criteri de la sana crítica, es pot concloure que l'acció reivindicatòria ha de ser acollida, atès que concorren els seus pressupòsits i ha restat provada l'invasió de la finca dels agents per part del defenent Sr. Gibert. Per tant, no es pot acollir el motiu del recurs, segons el qual s'atribueixen errades a la pericial, per no coincidir amb el criteri de la part agent i la pericial del Sr. Morell, a la vegada que s'insisteix en la manca de mesura de les superfícies, quan ja s'ha raonat sobre la ineficàcia anul·latòria i la seva manca d'incidència, segons la prova practicada a les actuacions, en el triomf de l'acció reivindicatòria.

III.- Pel que fa al recurs dels Srs. Ferreras i Palau, aquests fonamenten el mateix en que l'òrgan judicial a quo ha imposat les costes processals als recurrents, malgrat ha estat estimada la demanda principal. Afegeix que amb anterioritat al procediment no es podia determinar amb claredat qui dels dos veïns havien estat els invasors: si Morell SA- Sanz o Gibert.

Quant al primer dels arguments segons el qual la demanda ha estat estimada principalment, cal tenir en compte, com la pròpia part agent reconeix en la seva demanda (foli 58) que el Sr. Vives és propietari d'una part de la parcel·la afectada per la usurpació i la Sra. Ferreras i el Sr. Palau són, respectivament, usufructuària i propietari de l'altre part de la parcel·la afectada per la invasió. I s'argumenta que s'actua conjuntament pel fet que la finca és producte de la divisió en dos d'una finca originàriament adquirida pel Sr. Manso, pare dels dos germans Vives i avi del Sr. Palau. Des d'aquesta òptica, l'argumentació de la sentència d'instància s'ha de mantenir i entendre que, atès que cadascuna de les finques llinda amb propietaris diversos, és possible, com ha succeït, que si la invasió només prové d'un veí, la demanda interposada per qui no confronta amb aquest veí invasor hagi de ser desestimada.

El segon argument rau en el fet que, amb anterioritat a l'inici del procés judicial, no es podia saber quin dels veïns era l'invasor de la propietat dels agents. Així, si s'examinen les proves pericials practicades en el procediment es constata que el perit Sr. Giner conclou (foli 404) que la invasió de la finca del Sr. Manso prové de la mercantil ORG_0,SA, mentre que el perit Sr. VINYALS (foli 427) entén que la propietat agent ha estat envaïda per les propietats veïnes. En canvi, la Sala ha valorat la prova pericial i ha entès, en el mateix sentit que el jutjador a quo, que la invasió prové d'una sola de les finques veïnes.

Consegüentment, ha estat necessari el procés i l'apreciació de les proves pericials, de conformitat a la sana crítica, per a determinar que la invasió solament provenia d'un dels veïns, mentre que els altres dos perits mantenien la invasió també per part dels altres defenents. En consonància a aquestes consideracions, s'ha de concloure que existeixen circumstàncies excepcionals que han requerit de la tramitació del procés judicial per a la identificació del defenent que ha de ser condemnat, de manera que la crida dels propietaris veïns al procés esdevenia adequada i justificada per part dels agents, de manera que s'ha d'estimar aquest motiu de recurs i no efectuar imposició de les costes processals de la instància en relació a la desestimació de la demanda interposada pels Srs. Ferreras i Palau contra ORG_0,SA i el Sr. Sanz.

IV.- La desestimació d'un dels recursos justifica la imposició de les costes processals derivades del mateix a la part que l'ha interposat (arg. Codi 7,51,5), mentre que l'estimació del recurs relatiu a les costes motiva la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Sr. Gibert i ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Ferreras i Palau contra la sentència, de data 26-04-2010, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i revocar la seva part decisòria, exclusivament, en el punt segon de la mateixa, en el sentit de no efectuar imposar les costes de primera instància als Srs. Ferreras i Palau, mantenint la resta dels seus pronunciaments. Procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada a la part que ha vist desestimat el seu recurs. Quant a l'èxit del recurs i en relació al mateix no procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.