Menors en risc. Modificació provisional de les mesures paternofilials en benefici dels menors

Aute

Magistrats

ALEXANDRA CORNELLA SOLA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000082/2026

ORIGEN: 2000010/2024 - 0

NIG: 5300513120240000013

AUTE 000125-2026 DE 05/09/2026

Ponent : Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Data : 05/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000082/2026

Nig : 5300513120240000013

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00125A

AUTE 000125/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Baldomer

Representant: Sra. Matilde

Advocat: Sra. Bàrbara

Apel·lat: GOVERN DŽANDORRA

Representant: Sra. Hermínia

Advocat: Sra. Fabiana

Apel·lat: Sra. Enriqueta

Advocat: Sr. Fred

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Menors en risc. Modificació provisional de les mesures paternofilials en benefici dels menors

Andorra la Vella, a 5 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 12 de març de 2024, la representació processal del senyor Baldomer interposà sol·licitud urgent d'obertura d'expedient judicial de protecció de menors, en favor dels seus fills Gustavo, nascut en data NUM000 de 2016 i Lara, nascuda en data NUM001 de 2018. El motiu de sol·licitar l'adopció de mesures de protecció envers els menors radicava en què la senyora Enriqueta, en data 11 de març de 2024, vers les 15h57, li va comunicar literalment via correu electrònic i sense donar-li importància hagut compte que va insertar el comentari enmig d'altres qüestions banals, com repartiments de vacances o cita al dentista (cfr. punt 6.- de l'índex electrònic del sistema telemàtic de la justícia):

"Comentarte que Lara nos ha comentado, que en tu casa, en la habitación que comparten, Gustavo y ella, Gustavo le dijo que le chupara el pichón y ella lo hizo, haciendo referencia a que le daba asco".

Demanava que s'admetés la seva sol·licitud d'obertura urgent d'expedient judicial de protecció de menors per poder esbrinar si els fets s'havien produït, en el seu cas, en quines circumstàncies i protegir-los; que es requerís als òrgans administratius competents per a què aportessin totes les actuacions, informes i altres resolucions administratives relacionades amb aquest expedient i qualsevol altre procediment administratiu de l'àmbit de la família relacionat amb el senyor Baldomer; que, de considerar-se oportú es nomenés un perit judicial per a què realitzés les avaluacions oportunes als menors Gustavo i Lara per tal d'esbrinar la realitat dels fets comunicats per la senyora Enriqueta i les circumstàncies en què es podien haver produït; que es practiquessin les diligències oportunes per tal de determinar el moment en què la senyora Enriqueta en va tenir coneixement i el motiu pel qual no ho va comunicar urgentment al senyor Baldomer i, de considerar-se necessari, s'adoptessin les mesures oportunes per reconduir el seu comportament amb els menors.

2.- En data 18 d'abril de 2024, la senyora Enriqueta presentà un escrit de Manifestacions en relació a l'anterior, tot sol·licitant la seva admissió i la pràctica de diligències, com eren la valoració pericial dels seus fills menors, així com la determinació pericial de la veracitat dels fets explicats per la Lara, determinar-ne en el seu cas el seu origen i que s'avalués també pericialment la capacitat del senyor Baldomer per a garantir el benestar material i espiritual dels menors, així com l'impacte de les seves conductes i actuacions sobre els mateixos; que es requerís als òrgans administratius competents per tal que informessin sobre les actuacions dutes a terme en el marc de la família conformada pel senyor Baldomer, la senyora Enriqueta i els menors Gustavo i Lara, especialment sobre la intervenció de la senyora Enriqueta prop dels Serveis d'Afers Socials el dia 27 de febrer de 2024, posant en coneixement la presumpta fel·lació que hauria realitzat la menor Lara al seu germà Gustavo, mentre es trobaven sota la guarda i custòdia del progenitor; que es requerís al Servei d'Atenció a Víctimes de Violència de Gènere a efectes de què aportessin un informe de seguiment de la Sra. Enriqueta; que es requerís a l'Àrea d'Atenció a les Persones i les Famílies del Ministeri d'Afers Socials i Funció Pública, per tal de què, en el mateix sentit, s'aportés un informe de seguiment dels fills comuns, Lara i Gustavo; que es sol·licités informe relatiu a la intervenció dels menors Gustavo i Lara prop de l'educadora social del Ministeri d'Afers Socials, senyora, Claude; i que es sol·licités, finalment, informe de la psicòloga del Ministeri d'Afers Socials que hagués tractat a la Sra. Enriqueta.

3.- Posteriorment a la valoració per part del SEAIA de la situació de risc dels menors Gustavo i Lara (informe que obra numerat de 63 a l'índex electrònic del sistema telemàtic de la justícia), en data 28 de gener de 2026, la Comissió d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència va sol·licitar a la Secció de Menors de la Batllia que es declarés la situació de desemparament dels dits menors, s'atribuís la seva autoritat parental exclusivament a la progenitora, tot suspenent-se l'autoritat parental exercida pel progenitor, que s'establís una pensió d'aliments a favor de la mare i un règim de visites setmanal i limitat, havent-se de realitzar els intercanvis al Servei de Trobada Familiar.

4.- El Ministeri Fiscal, en data 17 de febrer de 2026, interessà que es declarés la situació de desemparament dels menors Gustavo i Lara en relació al senyor Baldomer, que es dictés la suspensió de l'autoritat parental per part seva i s'atribuís exclusivament a la senyora Enriqueta; que s'atribuís la guarda i custòdia a favor de la progenitora i un règim de visites a favor del senyor Baldomer, consistent bàsicament en una visita intersetmanal a realitzar a través del Servei de Trobada Familiar, amb una valoració trimestral de les mateixes, sense perjudici de què el Servei de Trobada Familiar informés periòdicament sobre l'evolució de la relació, a l'igual que la psicòloga tractant dels mateixos i que els Serveis d'infància treballessin de manera coordinada amb ambdós professionals, tot facilitant al senyor Baldomer les eines necessàries per erradicar qualsevol tracte agressiu envers els menors. Que es fixés també una pensió d'aliments de 500 € mensuals per fill i un repartiment provisional de les despeses extraordinàries a raó del 70 % a càrrec del pare i del 30 % a càrrec de la mare.

5.- En data 10 de març de 2026, es va dictar Aute amb la següent part dispositiva:

"Primer.- Declarar el desemparament de Gustavo (9) i de Lara (7) Baldomer Enriqueta, respecte el seu progenitor el Sr. Baldomer.

Segon.- Establir, "inaudita parte", i de manera provisional, les següents mesures de protecció:

Declarar la suspensió de l'Autoritat Parental exercida per part del progenitor, el Sr. Baldomer.

Atribució de l'Autoritat Parental, així com la guarda i custòdia, en exclusiva, a la progenitora Sra. Enriqueta.

Establir una visita supervisada intersetmanal, els dimecres, a través del Servei de Trobada Familiar (STF), aquest servei ofereix un entorn segur que permet mantenir el vincle amb el progenitor, alhora que facilita l'avaluació professional i el suport als menors; els antecedents de maltractaments en la causa 30000373/2022 i la persistència de càstigs físics, crits i llenguatge amenaçador justifiquen la imposició d'un règim de visites supervisades.

- El STF haurà d'informar periòdicament sobre l'evolució de la relació.

- La psicòloga tractant haurà d'informar periòdicament sobre el progrés del tractament psicològic dels menors.

- Els Serveis d'Infància hauran de coordinar-se amb la psicòloga i el STF, facilitant al progenitor les eines necessàries per erradicar qualsevol tracte agressiu.

- Es reavaluarà la situació en un termini màxim de tres (3) mesos, sense perjudici de la informació que es vagi obtenint.

Que s'estableixi una pensió d'aliments -provisional- per part del progenitor el Sr. Baldomer de 500 euros per fill a càrrec del progenitor a favor de la progenitora, en relació als menors Gustavo i Lara, a pagar al compte corrent del Principat d'Andorra que indiqui la progenitora, els primers cinc (5 dies) de cada mes.

-Les despeses extraordinàries es repartiran provisionalment en un 70% a càrrec del progenitor i un 30% a càrrec de la progenitora.

-Es requereix als progenitors que acreditin els seus respectius ingressos per tal d'ajustar el repartiment de les despeses de manera proporcional a la seva situació econòmica i a les càrregues derivades de la guarda a temps complet per part de la progenitora.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial al Ministeri Fiscal, al servei especialitzat d'atenció a la infància i l'adolescència (SEAIA) i als Srs. Baldomer i Enriqueta".

6.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Baldomer, en base a una vulneració dels seus drets constitucionals i garanties processals (entén que la resolució impugnada vulnera el dret d'obtenir una resolució Fonamentada en Dret, congruent, absent d'arbitrarietat i imparcialitat, que no preserva el principi d'igualtat davant dels Tribunals, ni els drets del senyor Baldomer i dels menors a la seva vida privada i familiar, a banda de considerar que ha estat discriminat per raó de sexe) i en una errònia valoració probatòria. En síntesi, sosté que res justificava que la decisió es prengués inaudita parte; i denuncia una errònia valoració de la prova practicada, ja que en la instància es va acreditar que la senyora Enriqueta va instrumentalitzar una denúncia contra ell per aconseguir que no continués vigent la guarda i custòdia compartida sobre els mateixos i que les tècniques educatives inadequades envers els menors eren efectuades per ambdós progenitors. Insisteix en què va ser ell qui va informar de la possible problemàtica ocorreguda entre els seus fills i comunicada de forma inversemblant per la seva mare -tot denunciant que aquest fet no es va investigar suficientment per part de cap organisme públic-; nega haver maltractat ni maltractar actualment als seus fills, havent-se limitat a donar-los-hi "petits cops al cul"; critica també el contingut els informes del SEAIA en què es sustenta la decisió. Demana la pràctica de determinades proves i que s'estudiïn novament les que no ho hagin estat en la instància; es celebri la vista oral i es consideri l'Aute de data 10 de març de 2026 nul de ple Dret per infracció de drets fonamentals i processals del senyor Baldomer i per extensió, dels seus fills menors. Subsidiàriament que es reformi l'Aute impugnat en el sentit d'adoptar mesures d'intervenció i protecció dels menors que siguin menys lesives pels drets del senyor Baldomer i dels propis menors, sense que es suspengui l'autoritat parental ni el règim de custòdia compartida. I encara més subsidiàriament, que es reformi l'Aute recorregut i s'atorgui al senyor Baldomer un règim de visites més obert, que li permeti estar vàries hores sense supervisió amb els menors, per facilitar els contactes amb la família paterna i evitar que els menors hagin d'estar sotmesos a la supervisió del servei de Trobada Familiar.

7.- La representació processal de la senyora Enriqueta s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la seva desestimació, amb íntegra confirmació de l'Aute dictat en data 10 de març de 2026 i que es mantinguin les mesures de protecció de menors per ell adoptades, mentre no es produeixi una variació substantiva i acreditada de les circumstàncies que les van motivar, en garantia de la seguretat física i emocional dels menors Gustavo i Lara. Demana també que s'imposi el pagament de les costes generades en aquesta alçada a la part apel·lant, per temeritat.

8.- Per la seva banda, el Ministeri Fiscal s'oposa també al recurs d'apel·lació articulat i demana la confirmació de l'Aute impugnat.

9.- La representació processal del Ministeri d'Afers Socials del Govern s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, en demana la seva desestimació i la confirmació de l'Aute impugnat, amb imposició del pagament de les costes processals generades pel mateix a la part apel·lant, de ser el cas.

10.- Per Aute de data 11 de maig de 2026, no es va admetre la proposició de proves de la part apel·lant en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat rau en què es declari nul o, de no ser el cas, es reformi l'Aute dictat pel Tribunal de Menors, en composició unipersonal en data 10 de març de 2026, en el sentit de què es deixin sense efecte les mesures de declaració de desemparament dels menors Gustavo i Lara en relació al seu progenitor i se n'adoptin d'altres que resultin menys lesives per tots ells, sense que incloguin la suspensió de l'autoritat parental ni la suspensió del règim de custòdia compartida o, subsidiàriament, que l'Aute impugnat sigui reformat en el sentit d'atorgar al senyor Baldomer un règim de visites amb els seus fills més obert, que li permeti estar amb ells vàries hores sense supervisió, per facilitar els contactes amb la família paterna i evitar que els menors hagin d'estar sotmesos a la supervisió del Servei de Trobada Familiar.

Segon.- Prèviament a entrar sobre el fons de la qüestió litigiosa, procedeix valorar si, com pretén la representació processal del senyor Baldomer, l'Aute impugnat va ser adoptat inaudita altera parte, havent-li provocat aquest fet una lesió al seu dret a la defensa.

I el cert és que malgrat el propi Aute en el seu Fonament de Dret III.- afirmi que es decideix "inaudita parte", per quan no s'ha escoltat al progenitor interessat , el progenitor interessat: el senyor Baldomer, a través de la seva representació processal, en data 17 de febrer de 2026 va poder efectuar les manifestacions que va considerar escaients en relació a la suspensió de l'autoritat parental que interessava els SEAIA, havent pogut també tenir coneixement tant de l'informe en què el SEAIA ho proposava (de data 22 de gener de 2026), com de l'informe de la psicòloga Ofèlia de data 12 de gener de 2026 -valorat pel propi SEAIA-.

En conseqüència, com sigui que l'Aute recorregut data de 10 de març de 2026 i en ell s'acorda, precisament, la suspensió de l'autoritat parental del senyor Baldomer envers els seus fills, amb l'adopció de la resta de mesures proposades pel SEAIA en l'informe que el dit senyor Baldomer va poder contestar extensament i deguda, no només la decisió no es va prendre inaudita altera parte, sinó que tampoc no es va prendre amb vulneració dels seus drets a la defensa i contradicció.

Per això, el fet que l'Aute impugnat així ho estableixi, constitueix un simple error de caràcter material al que no es pot atorgar cap transcendència revocatòria i que cal tenir per no posat.

I el tot sense perjudici de què abans de l'adopció de l'Aute impugnat no s'hagués pres declaració al senyor Baldomer, per quant la Batlle a quo ja coneixia la seva posició respecte de les mesures proposades pel SEAIA, havent pogut el mateix proposar les proves que considerà escaients per intentar refutar la seva procedència i defensar adequadament la seva voluntat. I, sense obviar, sobre tot, el caràcter urgent de la seva adopció, donada la persistència de la situació perjudicial pels menors profundament afectats per la mateixa i la manca de consciència del progenitor sobre els actes propis que la provocaven.

Tercer.- La resolució impugnada es troba fonamentada en Dret i emparada pels articles 80 i ss. de la Llei 14/2019 qualificada dels drets dels infants i adolescents; és congruent amb l'acreditada situació de desemparament -prevista legalment- en què es troben els menors quan es troben en companyia del senyor Baldomer; no vulnera els drets respectius a la seva vida privada i familiar, donat que no només no s'ha produït cap intromissió il·legítima en la seva vida privada i familiar de la que s'hagin de protegir, com exigeix l' article 14 de la Constitució , sinó que a més, la protecció dels menors envers la situació evidenciada deriva de la supremacia del seu interès superior. Ni, finalment, tampoc no s'ha produït l'al·legada discriminació contra el senyor Baldomer per raó de sexe i en favor de la senyora Enriqueta. Així es deriva des extrems analitzats seguidament:

En l'informe psicològic efectuat en data 12 de gener de 2026 per la senyora Ofèlia (cfr. informe obrant de número NUM002 a l'índex electrònic del sistema telemàtic de la justícia) s'evidencia que els menors presenten una afectació significativa del seu benestar emocional i psicològic, associada al context familiar actual.

En aquest sentit, posa en relleu que en Gustavo manifesta frustració per sentir-se poc escoltat i validat pel pare; malestar davant la imposició per part del pare d'activitats extraescolars que no desitja efectuar, vivència del futbol -que és una activitat molt significativa per ell-, com a eina de càstig i control utilitzada pel pare, relats de crits i "tocs d'atenció" per part també del pare, aclarint posteriorment que "tocs d'atenció" vol dir pegar. A més també manifesta malestar i estrès causats per presenciar conflictes entre ambdós progenitors sense voler-ho.

En tot cas, en relació al pare el menor va manifestar por davant dels crits, tocs d'atenció físics, càstigs o pèrdues de control del progenitor, especialment en situacions de frustració o conflicte. Al respecte, la senyora Ofèlia conclou que aquesta coexistència de necessitat d'aferrament i temor genera una ambivalència emocional significativa i és compatible amb un patró de vincle d'aferrament desorganitzat, caracteritzat per la manca de seguretat i de predictibilitat emocional en la relació, així com per a dificultat d'integrar experiències afectives contradictòries sense un elevat cost emocional.

Per la seva banda, la Lara tot i expressar alegria i afecte tant a casa de la mare com del pare, associa a l'entorn patern emocions intenses de por, impotència, tristesa i ràbia. Emocions que apareixen quan el pare s'enfada, li crida o la pega davant de conductes percebudes com "portar-se malament" o davant d'accidents quotidians (com per exemple, trencar un got de manera accidental) i refereix que aquestes conductes també afecten al seu germà Gustavo. Manifestà també por que el pare sàpiga que ha explicat aquests fets, ja que afirma que el progenitor li havia dit que "si ho explica s'haurà de quedar sempre amb la mare i no el podrà tornar a veure mai mes". Aquest tipus de missatge constitueix un element de pressió emocional i reforça un patró relacional propi d'un vincle d'aferrament desorganitzat amb la figura paterna.

Del relat dels menors resta clar que l'agressivitat del pare envers els mateixos encara es troba vigent, mantenint ambdós por envers el mateix. Per contra, la Lara identifica a la mare com a principal figura de seguretat i regulació emocional. Amb ella es sent més tranquil·la i protegida.

La conclusió de la senyora Ofèlia és que el manteniment de pràctiques violentes, intimidatòries o emocionalment imprevisibles suposen un risc per al seu desenvolupament psicològic. En conseqüència, recomana garantir de manera immediata l'absència de qualsevol forma de violència física o intimidació, mantenir seguiment psicològic continuat d'ambdós menors, intervenció terapèutica obligatòria al progenitor per treballar la seva regulació emocional i competències parentals i coordinació amb serveis socials.

El SEAIA, mitjançant l'informe emès en data 22 de gener de 2026 (cfr. informe obrant de número NUM003 a l'índex electrònic del sistema telemàtic de la justícia), valora que des de que es va imposar el sistema de guarda i custòdia compartida dels progenitors amb els menors, la seva situació psicoemocional s'ha agreujat, recollint les reiterades verbalitzacions de maltractes físics i psicològic per part del progenitor, que els reconeix però minimitza; així com l'existència d'un vincle desorganitzat amb el pare, qui manté un pensament rígid i autoritari. En relació a la mare, conclouen que manté un sentiment d'indefensió i que instrumentalitza als menors; no podent prendre cap mena de decisió conjunta respecte dels mateixos.

En conseqüència, resulta evident que amb la decisió presa no s'ha volgut discriminar al senyor Baldomer, sinó senzillament protegir als menors d'unes conductes que es reprodueixen en el temps i en relació a les que el senyor Baldomer no manté una real consciència de la seva gravetat en relació als seus fills. En canvi, tot i que la senyora Enriqueta els instrumentalitza -extrem al que després ens referirem-, és ella qui a hores d'ara constitueix el referent dels menors i els aporta seguretat i tranquil·litat.

En concloure que la decisió impugnada s'ha pres valorant únicament la seva condició masculina enfront a la senyora Enriqueta no només posa en relleu la manca de conscienciació de les conseqüències dels seus propis actes, sinó que obvia que l'interès suprem a protegir en aquests litigis és el dels menors, i no el dels progenitors.

Quart.- La representació processal del senyor Baldomer insisteix en la inversemblança que per ell suposa el fet d'haver estat ell qui va denunciar una suposada actitud intolerable entre els seus fills, exposada de manera incoherent per la senyora Enriqueta -sense donar-li cap importància, en un correu electrònic entre comentaris banals- i haver, finalment, estat a ell mateix a qui se li suspèn l'exercici de l'autoritat parental envers els mateixos. Afegint, a més, que l'objecte de la seva denúncia no va ser degudament investigat.

De l'estudi de l'expedient es deriva que, de forma immediatament posterior a l'exposició dels fets per part del senyor Baldomer, a la Secció de Menors en risc de la Batllia, es va ordenar la realització d'un informe sociofamiliar en relació al nucli familiar dels menors i que s'adoptessin les mesures que es consideressin pertinents (cfr. document obrant de número NUM004 de l'índex electrònic del sistema telemàtic de la justícia) i es va també sol·licitar la valoració psicològica pericial dels menors als efectes de poder-se, entre altres, determinar la veracitat dels fets reportats per la menor Lara i, en cas afirmatiu, determinar-ne l'origen. Al respecte es va nomenar a la senyora Eulàlia qui, per informe de data 6 de setembre de 2024, (cfr. informe obrant de número NUM005 de l'índex electrònic del sistema informàtic de la justícia) va concloure que el relat de la menor en relació a la suposada exhibició/incitació a l'estimulació dels genitals per part del seu germà Gustavo, es cenyeix a la negació dels fets i no permet determinar-ne la credibilitat, tot afegint que no s'aprecien signes indicatius de trauma per la Lara en aquest tema. Tot i així va recomanar un seguiment psicològic per part dels menors.

En conseqüència, els fets exposats pel senyor Baldomer no van poder tenir més recorregut per quant no fou possible valorar la credibilitat de la menor Lara, que els va exposar -segons la seva mare-. Malgrat això, el Ministeri Fiscal va sol·licitar que s'efectués un informe per part dels Serveis d'Infància en relació al nucli familiar, (que al març de 2025 encara no s'havia dut a terme) i va ser, precisament, en el marc d'aquest informe (cfr. informe obrant de número NUM006 de l'índex electrònic del sistema telemàtic de la justícia), on es va evidenciar la utilització de la força física i intimidatòria per part del senyor Baldomer envers els seus fills, malgrat no poder-se aclarir res més en relació als fets originaris de la intervenció de la Secció de Menors en risc de la Batllia.

No es tracta, doncs, de quelcom que pugui ser qualificat d'inversemblant sinó que, senzillament, de la investigació de la denúncia d'uns fets quina realitat no va poder ser contrastada, es van conèixer situacions d'agressió paternofilials que comportaven que els menors es trobessin en una situació de risc greu i que va provocar el manteniment de la intervenció de la Secció de Menors de la Batllia.

Cinquè.- Els informes del SEAIA que obren en autes, als que ens hem anat referint en la present resolució són clars i específics en relació a la situació que es troben vivint els menors i a la situació de risc en què els situa la conducta del senyor Baldomer, i es fonamenten en les conclusions realitzades per la senyora Ofèlia, a banda de coincidir amb la situació que ja començava a ser evidenciada per la senyora Eulàlia.

En aquest sentit, en la present causa les úniques víctimes són els menors, essent ambdós progenitors els responsables de la situació de risc en què els mateixos es troben, tot i que en una mesura diferent, donada la diversa forma d'interaccionar amb els fills, ja exposada al llarg de la resolució: ús de la força i intimidació per part del pare, imposició del seu únic criteri; instrumentalització per part de la mare; etc .....

Per aquests motius compartim el criteri de la resolució d'instància, per considerar que la suspensió actual i provisional de l'exercici de l'autoritat parental per part del progenitor i de la fixació d'un règim de visites limitat i supervisat provisionalment resulten necessàries per garantir una millora psicològica dels menors i evitar qualsevol tipus d'agressió per part del senyor Baldomer.

I és que la limitació del règim de visites paternofilials ha d'anar acompanyada de la suspensió de l'autoritat parental, precisament per evitar que el senyor Baldomer en base als seus drets parentals, pugui acostar-se als menors fora de la temporalitat establerta o passar-los-hi missatges quan no correspon, donada l'afectació emocional que aquest fet els pot comportar. Noti's que aquest tipus de situacions ja s'han produït per causa de la proximitat del domicili patern amb l'escola dels menors.

I provisionalitat de la mesura durant la que el progenitor pot efectuar un seguiment terapèutic per treballar la seva regulació emocional i les seves competències parentals, que ha de passar per prendre consciència de la improcedència de l'ús de la força física i psicològica com a criteri educacional dels menors. I tot als efectes de què la temporalitat d'aquesta mesura sigui la més breu possible donada l'evident estima dels menors envers el senyor Baldomer.

Sisè.- Altrament, mereix un capítol especial l'acreditada instrumentalització dels menors per part de la senyora Enriqueta.

Perquè aquesta instrumentalització no fa més que perjudicar als propis menors i, evidentment, s'hi ha de posar fi i per això entenem que donada la situació de risc en què es troben els menors, la mare també ha d'efectuar els seguiments terapèutics necessaris per millorar i corregir la seva conducta envers els mateixos per aconseguir que assoleixin l'equilibri emocional per tots desitjat.

Ara bé, tot i tractar-se d'una conducta reprovable i perjudicial pels menors, aquesta manté una entitat diferent a la del senyor Baldomer que ocasiona uns sentiments de ràbia, por, enuig i frustració que ha provocat la necessitat de les mesures de protecció adoptades envers els menors.

Setè.- De tot l'exposat al llarg de la resolució es constata que la resolució impugnada no és arbitrària ni il·lògica ni manca de fonamentació i, per tant, no pot ser objecte de la pretesa nul·litat interessada pel senyor Baldomer.

En relació a la pretensió subsidiària i consistent en què no es suspengui l'autoritat parental ni el règim de custòdia compartida, ja hem vist que aquestes mesures a hores d'ara són necessàries per la protecció dels menors i del seu equilibri emocional, havent de posar de relleu que el seu interès superior passa per davant de qualsevol dret que altres familiars puguin ostentar sobre els mateixos.

I, finalment, en relació a la darrera petició subsidiària consistent en què les visites paternofilials siguin més àmplies i sense la supervisió del Servei de Trobada Familiar, tampoc en aquest moment no pot prosperar. La durada va lligada amb la necessitat de control de les visites i el fet que intervingui el Servei de Trobada Familiar no és un càstig pels menors -com sembla afirmar l'apel·lant-, sinó que precisament es tracta d'un recurs de protecció pels mateixos, als efectes de garantir la qualitat dels contactes amb els progenitors, sobre tot en els casos -com el present- en els que el progenitor no té consciència del perjudici que ocasiona amb els seu estil educatiu rígid i sever.

En tot cas, la temporalitat fixada per la revisió de la situació ha de permetre als progenitors de seguir el seguiment terapèutic adequat- poder revertir la situació en breu termini.

Vuitè.- La naturalesa de les qüestions sotmeses a la Sala eviten que s'efectuï una especial condemna en costes.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Baldomer contra l'Aute dictat en data 10 de març de 2026 pel Tribunal de Menors, en composició unipersonal, que confirmem.

SEGON.- No hi ha lloc a imposar el pagament de les costes processals ocasionades.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.