Litisconsorci passiu necessari: improcedència (0132/03)
- Resolució
- Aute · 12/02/2004
- Sentit
- mixt (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 19/2004
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2004:19A
- Recurs
- 132/03
- Ponent
- Antoni Bruguera Manté
- Magistrats
- Antoni Bruguera Manté, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil
- Descriptors
- PROPIETAT CENS EMFITÈUTIC CONTRACTE LITISCONSORCI TRASLLAT DE LA DEMANDA MANCA DE LITISCONSORCI PASSIU NECESSARI RECURS D’APEL·LACIÓ FALLIDA
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha resolt un recurs d'apel·lació presentat pels consorts B.-G. contra una decisió del Tribunal de Batlles que havia estimat l'excepció de "manca de litisconsorci passiu necessari" presentada pels consorts A.-M. en un procediment ordinari sobre la propietat d'un apartament. El tribunal ha revocat la decisió inicial i ha rebutjat l'excepció, considerant que els contractes de venda i el cens atorgat per l'Hble. Comú d'Encamp no afecten les accions de la demanda. El tribunal també ha decidit que l'Hble. Comú d'Encamp pot intervenir en el procés com a coadjunvant de la part demandada. Finalment, el tribunal ha imposat les costes de la primera instància als consorts A.-M.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin
AUTE de 12 de febrer de 2004
Litisconsorci passiu necessari : improcedència
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En resoldre l’excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari oposada pels Srs. Toll i Querol en el marc del procediment ordinari de núm. 121-2/00 instat contra aquells pels consorts Srs. Viñas i Narváez (esposa B.), l’u de juliol de 2003 l’Hble. Tribunal de Batlles va dictar un Aute en el qual va estimar l’excepció esmentada i va imposar les costes processals de tal incident als Srs. Toll i Querol (sic.), inclosos honoraris d’advocat i de procurador.
II.- Disconformes els consorts B.-G. amb la resolució anterior, van interposar contra ella aquest recurs d’apel·lació el qual ha estat tramitat en aquesta Sala d’acord amb les disposicions legals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.
FONAMENTS DE DRET
I.- Resulten de les actuacions els fets següents, essencials per a la resolució d’aquest recurs:
l’agència immobiliària “EL GRIU-LE GRIFFON”, integrada en un grup de societat del Sr. Raya, era titular del domini útil de l’apartament núm. 153 (avui 513) situat a la Primera Planta de l’XXXX.
el dia 11 de desembre 1989 l’esmentada Agència IMMOBILIÀRIA va vendre en un document privat el domini útil d’aquell apartament als consorts B.-G.
la venedora va percebre el preu de la venda (290.000 F.F.) i va entregar la possessió als compradors.
tres anys després, el 19 de setembre de 1992, la mateixa immobiliària va vendre per segona vegada el domini útil del mateix apartament als consorts Srs. A.-M..
l’any 2001 aquella immobiliària (i altres societats integrades en l’òrbita del Sr. Raya B.) i aquest darrer mateix, varen incorre en fallida.
els Administradors de la fallida van informar a la Batllia que no hi havia inconvenient de reconèixer la titularitat del domini útil d’aquell apartament a favor dels Srs. A.-M.; i com a conseqüència de l’informe, el 5 de novembre 2001, l’Hble. Batlle va dictar un Aute en el qual va “reconèixer la titularitat del domini útil (de l’apartament) a favor dels Srs. Toll i Querol, autoritzant el canvi de titularitat registral davant de l’Hble. Comú d’Encamp”.
setze dies després de l’Aute anterior, el 21 de novembre de 2001, l’Hble. Comú d’Encamp va atorgar a favor dels Srs. A.-M. un “contracte de cens emfitèutic” de l’apartament, i els mateixos el van ocupar, ço que va motivar que els Sr. B. formulessin contra ells una demanda d’interdicte per recuperar-ne la possessió la qual no va prosperar perquè havia transcorregut més d’un any des de la despossessió.
els Srs. B.-G. (primers compradors) han interposat ara una demanda de procediment ordinari contra els Srs. A.-M. (segons compradors) en la qual sol·liciten que es declari el seu dret real de propietat del domini útil de l’apartament i que els demandats -que en són posseïdors- els n’hi lliurin la possessió; i subsidiàriament, per si no arribava a prosperar l’acció anterior, demanen que es declari el seu millor dret a posseir l’apartament.
els demandats Srs. A.-M., sense contestar la demanda, han oposat com a dilatòria, l’excepció de “manca de litisconsorci passiu necessari en les persones de l’Administrador Judicial de la Fallida B., i de l’Hble. Comú d’Encamp”.
el Tribunal de Batlles, en l’Aute ara apel·lat de 1 de juliol passat, ha estimat l’esmentada excepció i ha declarat la “manca de litisconsorci passiu necessari” en creure necessària la presència en el litigi com a demandats de la representació legal de la fallida B., i de l’Hble. Comú d’Encamp.
i, com diem, és contra el dit Aute de la Batllia de 1 de juliol passat, que els Srs. B. han interposat aquest recurs d’apel·lació.
Fonaments de dret
II.- El recurs d’apel·lació haurà d’ésser estimat. En efecte, tant el contracte de la segona venda del domini útil de l’apartament, com el cens atorgat per l’Hble. Comú d’Encamp a favor dels Srs. A.-M., són convencions alienes als agents (són “res inter alios acta” per a ells), i, per tant, en res poden afectar les accions de la demanda.
La qüestió referent a la segona venda no ha ser tractada per la via d’una “manca de litisconsorci passiu necessari” inexistent, sinó, si de cas, per la d’un eventual sanejament; i els Srs. A.-M. tenen al seu abast poder posar en coneixement de la venedora o dels seus representants legals, l’existència de l’acció formulada pels Srs. B. als efectes escaients d’acord amb allò que disposen la DECRETAL 3,17,Cap.7, el DIGEST (21,2, lleis 29,2 i 53 i 55), i el CODI justinianenc (8,45,8), com va assenyalar aquesta Sala –per un altre cas- en Aute de 30 de setembre de 1999.
I pel que fa al Comú d’Encamp respecte el cens, no és procedent imposar-li el gravamen que suposa la condició de demandat; però per a allò que li pogués afectar en el seu dia i cas la Sentència a dictar, se li atorgarà la facultat de poder intervenir com a coadjuvant de la part demandada en aquest procés, i a tal efecte se li donarà trasllat de la demanda i dels seus documents i se li indicarà el termini que s’atorgui a la part demandada per a contestar la demanda acompanyant-li ensems un testimoni d’aquesta resolució.
III.- Atès l’anterior, escaurà revocar l’Aute apel·lat i desestimar la manca de litisconsorci passiu necessari.
IV.- Les costes de la primera instància d’aquest incident s’imposaran als Srs. A.-M., i no es farà declaració de les d’aquest recurs.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR aquest recurs d’apel·lació; REVOCAR l’Aute apel·lat; REBUTJAR l’excepció de manca de litisconsorci passiu necessari; I IMPOSAR als Srs. A.-M. les costes de la 1ª instància d’aquest incident; i no es fa pronunciament de les d’aquest recurs.
S’atorgarà a l’Hble. Comú d’Encamp la facultat de poder intervenir en aquest procés com a coadjunvant de la part demandada, i a tal efecte se li donarà trasllat de la demanda i dels seus documents i se li indicarà el termini que s’atorgui a la part demandada per a contestar la demanda. També se li adjuntarà un testimoni d’aquesta resolució.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-