Recurs d'incident de nul·litat d'actuacions contra l'aute del Tribunal de Corts de 25 setembre 2024

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Anna Estragués Armengol Yves Picod

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs incident de nul·litat d'actuacions 0000111/2024 ORIGEN.- Recursos Art. 194 CPP 0000049/2024 - 1

NIG: 5300543220200003278

AUTE 3-2025

PARTS:

Apel·lants: Srs. Amador /J.C.O./ ORG_1, ORG_3

Advocada: Sra. Conde

Apel·lats: Srs. Catalá /J.T.P.

Advocat: Sr. Roda

Sr. Sanz

Advocada: Sra. Arcos

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sr. Yves PICOD

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO (ponent)

Andorra la Vella, vint-i-dos de gener de dos mil vint-i-cinc.????

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 25 de setembre de 2024 dictat pel Tribunal de Corts i que desestima l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació lletrada de Amador i Pino en nom i representació de la societat N.,ORG_3, en el marc de la causa de Diligències prèvies núm: 7000074/2023, la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia, ha adoptat la següent resolució. És ponent la magistrada Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT : En el marc dels autes de referència, seguits contra entre altres, Catalá, Garzón i Sanz, en la seva qualitat de legal representant de la mercantil andorrana ORG_0, titular de la societat maltesa ORG_4, alhora titular de la societat txeca O.C.ORG_3 i Machado, en la seva qualitat de legal representant de la mercantil andorrana ORG_6, titular de la societat txeca ORG_2, pels presumptes delictes de falsejament de comptes socials, abús de posició dominant, administració deslleial d'una empresa, associació il·lícita, blanqueig de diners o valors, i creació, ús i comercialització de document inautèntic, tipificats i penats respectivament als articles 238, 239, 240, 359 i 360, 409 i 435 del Codi Penal.

II.- RESULTANT : Per aute de data 3 de maig de 2024 el Batlle instructor decideix decretar l'arxiu de les diligències prèvies incoades, interposant la lletrada Sra. Conde advocada dels Srs. Amador i Pino en nom i representació de la societat N.,ORG_3, recurs d'apel·lació contra l'esmentat aute.

III.- RESULTANT: El Tribunal de Corts per aute de data 2 de juliol de 2024, desestima íntegrament el recurs d'apel·lació formulat contra l'aute del Batlle instructor de data 3 de maig de 2024, interposant a la seva vegada la lletrada Sra. Conde en representació dels seus defensats, i en mèrits del que disposa l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, incident de nul·litat d'actuacions contra l'aute de 2 de juliol de 2024, en el que al·lega bàsicament, que aquesta resolució vulnera els drets fonamentals a la jurisdicció i a la defensa, en les seves vessants del dret a gaudir d'un procés just o degut i a obtenir una decisió fonamentada en dret.

IV.- RESULTANT : Per aute de data 25 de setembre del 2024, el Tribunal de Corts decideix:

"Desestimar íntegrament l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació lletrada dels Srs. Amador i Pino, actuant en nom i interès de la societat N.,ORG_3, imposant a aquest les costes processals generades per la tramitació del present incident.

Contra aquesta resolució pot interposar-se recurs d'apel·lació en el termini de 13 dies hàbils".

V.- RESULTANT: Per escrit de data 16 d'octubre de 2024, la representació lletrada Amador i Pino en nom i representació de la societat N., ORG_3, interposà recurs contra aquest darrer aute reiterant l'exposat en el seu escrit de data 26 de juliol del 2024 i demanant l'estimació del recurs, que s'apreciï la vulneració de drets al·legada i que es revoqui la desestimació del recurs d'apel·lació presentat contra l'aute d'arxiu de data 3 de maig de 2024, per tal de reconduir la garantia dels seus drets vulnerats.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació de Amador, Pino i N.,ORG_3 recorre l'aute del Tribunal de Corts que no admet a tràmit l'incident de nul·litat, instat per la via de l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, contra l'aute de data 2 de juliol de 2024 dictat pel mateix Tribunal de Corts que resol el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 3 de maig de 2024 dictat pel Batlle d'instrucció de la Secció Especialitzada núm. 3, pel qual es decideix l'arxiu de la querella interposada per la representació de Amador, Pino i N.,ORG_3 contra Catalá, Garzón, Sanz, ORG_4 i Machado

La decisió del Tribunal de Corts recorreguda es basa en la manca de fonament de l'incident, perquè considera que l'aute de data 2 de juliol de 2024, que resol el recurs d'apel·lació contra l'aute del Batlle instructor que decideix l'arxiu del procediment, no vulnera el dret a la jurisdicció de la part recurrent en les seves vessants del dret al procés degut i del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret, que són els drets que la part recurrent denúncia com a vulnerats per l'aute del Tribunal de Corts, perquè en aquesta resolució es dona una resposta motivada, raonable i suficient a totes les qüestions plantejades en el recurs d'apel·lació, malgrat la part recurrent discrepi dels arguments emprats i es limiti en l'incident de nul·litat a combatre aquests arguments com si d'una nova tercera instància es tractés.

L'examen de l'aute de 2 de juliol de 2024 evidència que efectivament, amb l'excepció que es dirà, però que és irrellevant pel sentit de la decisió del recurs, analitza totes les qüestions plantejades en el recurs d'apel·lació interposat contra la decisió del Batlle Instructor que decideix l'arxiu de les actuacions.

Així, en relació a la prescripció dels delictes objecte de la querella apreciada pel Batlle d'Instrucció i qüestionada en el recurs, el Tribunal considera que els fets qualificats com a falsejament de comptes socials, abús de posició dominant, administració deslleial, creació d'empresa fictícia, falsedats documentals i associació il·lícita, s'haurien produït entre els anys 2005 i 2007, de forma que quan es va presentar la querella el 30 d'octubre de 2020 ja havia transcorregut el termini de prescripció de 10 anys, corresponent al més greu d'aquests delictes.

Pel que fa al delicte de blanqueig que, segons la part recurrent, s'hauria comés amb posterioritat, les operacions que es consideren constitutives d'aquest tipus penal, consistents en traspassos d'accions, canvis en els òrgans d'administració o operatives de vendes, són considerades com actuacions pròpies de l'àmbit mercantil i societari sense rellevància penal, tal com també es considera respecte a la resta d'actuacions delictives atribuïdes en la querella, tal com s'exposarà. Per raó de la falta de contingut penal de les actuacions que constituirien els delictes subjacents del delicte de blanqueig, es considera que aquest delicte no es pot haver comés i que en cap cas pot existir continuïtat delictiva amb la resta dels delictes atribuïts per canviar les dates d'inici del còmput de prescripció, en atenció a que són delictes de diferent naturalesa-article 59 del Codi Penal.

També analitza el Tribunal de Corts la impugnació sobre l'apreciació de l'excepció de cosa jutjada, considerant que els fets relatats en la querella, dels quals es realitza una exposició sintetitzada, són els mateixos que van ser jutjats per la sentència núm. 24/10 de 2010 dictada per l'Audiència Nacional de data 13 d'abril de 2010, que va ser íntegrament confirmada per la sentència del Tribunal Suprem núm. 150/11.

En aquest punt, tot i que té raó el recurrent quan diu que no es va donar resposta a les seves al·legacions referides a que no es poden aplicar els efectes de la cosa jutjada a persones diferents a les que van ser enjudiciades en el procediment seguit a Espanya, com és el cas de tres dels querellats, o a fets diferents, com serien les que es consideren constitutives del delicte de blanqueig, aquestes omissions resulten irrellevants en ordre a considerar vulnerat el dret a la jurisdicció dels recurrents perquè la manca de rellevància penal dels fets atribuïts a tots els querellats en relació a totes les actuacions que se'ls imputen determinen la procedència de l'arxiu del procediment per aquesta causa, amb independència de si la cosa jutjada no resulta d'aplicació a tots els querellats i a tots els fets de la querella, de forma que aquesta omissió no ha produït una efectiva indefensió a la part recurrent, en quan que no s'ha vist privada indegudament de la possibilitat de que el procediment continuï per no haver-se pronunciat el Tribunal de Corts sobre aquestes qüestions.

En aquets sentit, entén el Tribunal de Corts en la resolució recorreguda que el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, seguint la doctrina del Tribunal Constitucional, no compren el dret a obtenir una resposta detallada de tots els arguments invocats per les parts, sinó el dret a obtenir una decisió motivada en relació al petitum globalment formulat i que aquest dret s'ha vist satisfet, en quan la lectura de l'aute de data 2 de juliol dona una resposta fonamentada a la impugnació de la resolució d'arxiu del procediment, el què efectivament és així, perquè al marge de la cosa jutjada es donen arguments raonats per mantenir la decisió del Batlle Instructor.

Examina igualment el Tribunal de Corts les al·legacions sobre la rellevància penal dels fets objecte de la querella, considerant que aquests fets el que revelen és l'existència de relacions conflictives entre dos grups d'inversors -denominats grup T. i grup B.- en la gestió de la propietat i explotació d'un immoble rehabilitat per convertir-lo en un hotel, així com en la gestió de la societat N.,ORG_3, constituïda per societats dels dos grups per l'adquisició de l'immoble en relació a les convocatòries de juntes, adopció i execució de decisions, considerant el Tribunal de Corts que una anàlisi global dels fets objecte de la querella, evidencien l'existència d'una problemàtica pròpia de les esferes mercantil i societària i aliena a l'àmbit penal, reservat per aquelles actuacions que per la seva gravetat en relació a la lesió del bé jurídic protegit, són tributaris de sanció penal.

Finalment, s'exposa que davant la irrellevància penal dels fets objecte de la querella no és necessària la pràctica de diligències d'investigació i que el Tribunal Constitucional mitjançant sentència de data 17 de juny de 2024 va desestimar el recurs d'empara interposat per la part recurrent contra la inactivitat de la Secció d'Instrucció Especialitzada 3 de la Batllia, del que es pot despendre que no va ser la interposició del recurs el que va precipitar, segons la part, el dictat de l'aute d'arxiu pel Batlle Instructor.

II.- CONSIDERANT: L'incident que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials efectivament no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari aplicable als procediments conclosos mitjançant sentència o altra resolució ferma, encaminat a esmenar les vulneracions de drets fonamentals a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o resolució ferma.

La part recurrent en l'incident de nul·litat contra l'aute de data 2 de juliol de 2024, a banda de denunciar la manca de resposta a alguns extrems sobre la cosa jutjada, quina irrellevància en ordre al sentit de la decisió ja ha estat analitzada, exposa que s'ha vulnerat el seu dret al procés degut i a obtenir una resolució fonamentada en dret, infraccions que entenem, coincidint amb el criteri del Tribunal de Corts, que no s'han produït perquè el recurrent ha obtingut una resposta fonamentada en Dret que resol de forma raonable i dona contesta els arguments bàsics de la seva impugnació, sense que es pugui considerar la resolució mancada de lògica, arbitrària o absurda.

Des d'aquesta perspectiva, la no admissió a tràmit de l'incident de nul·litat pel Tribunal de Corts resulta correcta i el recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, tenint en compte la reiteració dels arguments exposats en l'escrit instant de l'incident, no podria ser admesa a tràmit en aplicació de l'apartat 4 de l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments Judicials per manca de fonament, evitant així que s'hagin d'esgotar els tràmits procedimentals que haurien de dur a una resolució clarament desestimatòria.

Així, la part recurrent torna a al·legar la vulneració del seu dret a la jurisdicció en haver-se privat del dret al procés degut, per haver estat privada del dret a ser escoltada per un tribunal imparcial i poder ser rescabalada de tots els perjudicis soferts com a conseqüència dels fets objecte de la querella i del dret a obtenir una resolució fonamentada en Dret.

El tancament anticipat del procediment sense arribar a judici no vulnera el dret a la jurisdicció de la part recurrent, perquè no existeix un dret incondicional a la completa substanciació d'un procediment penal fins a arribar al judici i, per tant, el dret a la jurisdicció s'identifica, segons doctrina reiterada del Tribunal Constitucional, "amb el dret a una decisió jurisdiccional raonada sobre les seves pretensions que no necessàriament han de ser estimades i que poden donar lloc tant a la inadmissió de la querella com al sobreseïment de les actuacions o al seu arxiu".( Aute del 9 d'abril del 2018, recaigut en la causa 2018-3-RE, Aute del 7 de maig del 2018, recaigut en la causa 2018-7-RE i sentència de 17 de febrer del 2020 recaiguda en la causa 2019-67-RE)

D'altra banda, pel que fa a la no admissió a tràmit del recurs d'apel·lació, el dret a la jurisdicció de la part recurrent queda tutelat amb el dictat d'una resolució que, de forma raonada, consideri que les seves pretensions no tenen de forma manifesta cap possibilitat de ser estimades per manca de fonament, que és el que succeeix en aquest cas, tenint en compte que aquest dret comprèn el d'obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als seus interessos (Sentència del Tribunal Constitucional de 17 de febrer del 2020 Causa 2019-67-RE, entre altres)

III. -CONSIDERANT: que en no haver estat admès a tràmit l'incident de nul·litat d'actuacions no procedeix fer cap pronunciament sobre costes processals.

Vistes la Constitució, la Llei qualificada de la Justícia, la Llei transitòria de procediments judicials, el Codi de procediment civil, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

Decisio

DECISIÓ

La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- NO ADMETRE A TRÀMIT el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Amador, Pino i N.,ORG_3 contra l'aute del Tribunal de Corts de data 25 de setembre de 2024 que no admet a tràmit l'incident de nul·litat plantejat contra l'aute de data 2 de juliol de 2024 dictat pel mateix Tribunal.

Segon.- Confirmar íntegrament dita resolució.

Tercer.- No fer cap pronunciament sobre costes processals.

Contra aquest aute no es pot interposar cap recurs, de conformitat amb el què disposa l'article 18 quater apartat 5 de la Llei transitòria de procediments judicials.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, ho decidim, manem i signem.