Laboral-aplicació de la demanda-no es pot fer després del tràmit de contesta (TSJC 202/14)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-202/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 2 de setembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Morales va presentar demanda laboral contra la Sra. Pla en qualitat de propietària del negoci E.I. i contra la societat Ropero, ORG_0, en qualitat de propietària del negoci E.H. demanant que es condemnés solidàriament a les demandades a satisfer-li la suma de 5062,50.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament indegut i injustificat, i la suma de 655.- euros en concepte de salaris i vacances, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- Per Aute de data 21-11-2013, en consideració del procediment de cessació de pagament i de fallida de la societat Ropero, ORG_0, es va decidir suspendre parcialment les actuacions contra aquesta darrera, i continuar-les contra la Sra. Pla.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 04-02-2014, decidint "Primer.- Que ha d'estimar i estima d'ofici l'excepció de caducitat de l'acció en relació a la indemnització per acomiadament injustificat i de forma indeguda interessada interposada per la Sra. Morales.

Segon.- Estimar parcialment i en quant al fons la demanda formulada per la Sra. Morales contra la Sra. Pla condemnant- se aquesta darrera a satisfer a la primera les sumes de 30.- EUR en concepte de salari net no percebut del mes de novembre de 2009 i altres 625.- EUR en concepte de 12,50 dies de vacances pendents de realitzar, més els interessos legals comptadors des del dia 30-11-2009 i fins el dia del seu total pagament, imposant a la demandada el pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat a acreditar en període d'execució de Sentència d'acord però amb les precisions realitzades en el darrer Considerant de la present Resolució.".

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Morales demanant la seva revocació parcial en el sentit de condemnar la Sra. Pla a pagar la quantitat de 1500.- euros en lloc de 30.-euros en concepte de salari net no percebut del mes de novembre del 2009.

La Sra. Pla al igual que en primera instància, segueix en situació de rebel·lia processal.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'únic motiu del recurs de l'agent rau en el fet que la sentència ha descartat l'ampliació del petitum de 30 a 1500.-euros en concepte de salari no percebut pel mes de novembre del 2009. Argumenta en essència que: 1) havia reclamat només 30.-euros dels 1500.-euros del seu salari perquè havia cobrat un xec al portador de 1400.- euros emès per una empresa clienta del seu patró; 2) ha reclamat finalment l'import de 1500.-euros a conseqüència de la sentència de la jurisdicció penal qui va considerar el cobrament del xec com una apropiació indeguda; 3) s'ha de prendre en compte que el plet va quedar suspès fins a la resolució de la causa penal; 4) el balanç de la sentència penal i de la sentència apel·lada és que només cobraria 30.-euros quan hauria de percebre 1500.-euros;

5) no ha ampliat la seva demanda en el seu escrit de conclusions sinó en el seu escrit de "continuació de la demanda" presentat posteriorment a la sentència penal i la part defenent podia presentar les seves al·legacions en relació a dit escrit de continuació i no s'han vulnerat els principis de contradicció, d'igualtat i de defensa.

Per contestar a la qüestió plantejada esdevé indispensable exposar els elements següents de manera cronològica:

en el seu escrit de demanda de data 14-07-2010, la part agent, va sol·licitar precisament, en les termes que es reprodueixen a continuació : "a) 30 euros en concepte de salari net no percebut del mes de novembre de 2009, donat que el seu salari net era de 1.500 euros i va cobrar 1.470 euros mitjançant un xec al portador emés per l'empresa Zapata que la Sra. Calatayud va ingressar en el seu compte bancari, amb la conformitat verbal del Sr. Calatayud. El xec corresponia al pagament de la venda de 10 estufes efectuada per l'empresa on treballava la demandant a l'emissor del xec.".

el tràmit de contesta es va finalment celebrar el dia 21-11-2011, la Sra. Pla essent en rebel·lia processal. L'administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat Ropero, ORG_0, va formular una excepció de prejudicialitat penal atès l'existència del procediment penal contra la Sra. Calatayud, i en el marc del qual es discutia, entre altres, el cobrament contra la voluntat de l'empresa del referit xec de 1470.-euros. També va formular una excepció de manca de legitimació passiva i subsidiàriament, sobre el fons, es va oposar a la demanda.

En data 26-06-2013, el Tribunal de Corts va condemnar a la Sra. Calatayud pel delicte major d'apropiació indeguda, i a nivell civil, va condemnar-la a pagar a la Sra. Pla la quantitat de 1470.-euros.

En data 22-10-2013, la representació processal de la part agent va presentar un escrit de "continuació de la demanda en judici laboral" fent valdre que la sentència penal l'havia de portar a modificar el petitum de la seva demanda. Explicava que en conseqüència del fet que la resolució penal ha considerat que el cobrament del xec constitueix una apropiació indeguda, condemnant-la al seu retorn, reclamava als defenents no solament l'import de 30.-euros, sinó el pagament sencer del seu salari, és a dir 1500.-euros.

Per Aute de data 21-11-2013, es va decidir suspendre parcialment les actuacions contra de la societat Ropero, ORG_0, i continuar-les contra la Sra. Pla.

És veritat que, a la diferència de l'afirmació feta en la resolució d'instància al respecte, no és en l'escrit de conclusions que la part agent va demanar per primera vegada la condemna al pagament de 1.500.- euros, sinó en l'escrit de "continuació".

Nogensmenys, aquesta precisió no desvirtua la resta de les consideracions del tribunal unipersonal en relació a la qüestió de la determinació de l'objecte del litigi, ja que, com bé ho ha motivat el tribunal a quo, les pretensions de les parts queden definitivament establertes a partir del tràmit de contesta a la demanda. En efecte, amb la demanda neix la litispendència i amb ella el principi de perpetuatio obiectus o de prohibició de la mutatio libelli que tendeix a evitar que tal modificació provoqui indefensió de la contrapart.

Si, de manera general, tots els escrits de la fase d'al·legacions són d'utilitat per delimitar l'objecte del procés, aquell darrer queda determinat només pels escrits de demanda i de contesta.

En el cas d'autes, on la demandada, Sra. Pla, s'ha situat en rebel·lia processal des de l'inici i on l'escrit "de continuació" va ser presentat després del tràmit de contesta, el referit escrit no podia modificar l'objecte del litigi.

Pel que fa a la suspensió del plet, aquesta és posterior al tràmit de contesta, el qual va ser ajornat vàries vegades entre el 20 de setembre del 2009 i el 21 de novembre del 2011. Per conseqüent, la suspensió no ha tingut cap efecte sobre la determinació del litigi.

A més, pel que fa a l'argument en relació segons el qual l'ampliació de la demanda s'ha fet després de la sentència penal, no ens trobem en un supòsit on la part agent no podia quantificar la seva demanda al moment de presentar la seva demanda. Al contrari, al moment de formular les seves peticions, la part agent era perfectament coneixedora de la problemàtica, puix ressurt de l'aute de processament de data 12-02-2010 adjuntat amb l'escrit de demanda que se li imputava haver-se apropiat el xec contra la voluntat de l'empresa. Per conseqüent, tenia en aquell moment tota llibertat per formular les peticions que s'esqueien al respecte.

Per tot l'exposat, s'ha de confirmar la resolució recorreguda.

II.- La desestimació del recurs ha de portar a la condemna de la part recurrent al pagament de les costes processals d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Sra. Morales contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 04-02-2014, que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a la Sra. Morales les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.