Incident de nul·litat (TSJC 378/14)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000378/2014 ORIGEN: TSJC-115/14 (B-0054-5/2013)

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre del 2014

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 9-10-2014, en la que estimava el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Tejera i Palomo contra la sentència, de data 4-03-2014, dictada per l'Hble. Batlle i revocava la seva part decisòria, atès que acollia l'excepció de manca de legitimació activa i desestimava la demanda reconvencional. Això comportava, en seu de costes processals, la imposició a la part agent de les costes processals de la instància i al defenent les costes derivades de la desestimació de la demanda reconvencional i no s'efectuava imposició de les costes processals de l'alçada.

II.- La representació processal de la part recurrent ha interposat incident de nul·litat d'actuacions, segons escrit de data 31-10-2014, i ha demanat la nul·litat de la sentència d'aquesta Sala i que es revoqui parcialment la mateixa i s'imposin a la part apel·lada les costes processals causades a la segona instància i les del present incident.

Pel contrari, la representació processal ORG_0, s'ha oposat a l'incident de nul·litat, segons escrit, de data 24-10-2014, i ha demanat la seva desestimació amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part promotora de l'incident de nul·litat el fonamenta són els següents. Considera, en primer terme, que la sentència de la Sala no ha fonamentat en dret la no imposició de les costes de la segona instància i que es tracta d'una errada de redacció. Assenyala que la constant jurisprudència del Tribunal Superior estableix el principi del venciment objectiu en matèria de costes processals, segons el Codi 7,51,5, que es veu mitigat per les previsions de la Novel·la 82, cap. X, sense que el Tribunal expliqui que s'hagi emprat aquesta facultat ni quines serien les circumstàncies que justificarien la no imposició de les costes processals. Consegüentment, entén que la sentència contravé el dret a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en dret. En aquest sentit, sustenta que la decisió de no imposar les costes processals de l'alçada no és raonable ni fonamentada en dret.

II.- El present incident de nul·litat ha de ser desestimat per les raons següents. La sentència de la Sala resol les diferents pretensions exercitades en el recurs de la part que ara promou l'incident de nul·litat i aplica, en seu de costes processals, els criteris establerts tant en el dret andorrà (cfr. Codi 7,51,5 i Novel·la 82, cap. X) com en la jurisprudència de la Sala. Així, a diferència del que sosté la part promotora de l'incident, les normes contingudes al Codi 7,51,5 i a la Novel·la 82, cap. X regulen la imposició o no de les costes processals a la primera instància. Així, en el Codi 7,51,5 s'estableix el criteri del venciment objectiu, mentre que la norma continguda a la Novel·la 82 ,cap. X preveu que per determinades circumstàncies es pugui exceptuar aquella imposició. I aquesta Sala ha desenvolupat el precepte en el sentit d'entendre que els dubtes fàctics o jurídics o la concurrència de circumstàncies excepcionals apreciables en el supòsit concret permeten, malgrat el venciment objectiu, la imposició de les costes processals de la instància.

En canvi, a la segona instància, esdevé reiteradíssima la jurisprudència d'aquesta Sala Civil que la desestimació del recurs contra la resolució d'instància motiva la imposició de les costes processals al recurrent que ha vist el seu recurs abocat al fracàs. Pel contrari, si el recurs s'acull en tot o en part, esdevé criteri jurisprudencial d'aquesta Sala (que coincideix amb la regulació legal que es troba en altres ordenaments jurídics: cfr. art. 398 Llei d'enjudiciament civil espanyola) que no s'efectua imposició de les costes processals.

Consegüentment, amb les anteriors consideracions la no imposició de les costes processals de la segona instància en la sentència d'aquesta sala de 9-10-2014 no constitueix cap errada ni tampoc es pot considerar que esdevé una solució arbitrària ni manca de fonamentació o motivació. En efecte, si s'examina el fonament de dret tercer de la sentència, en el mateix s'expliciten les raons i justificacions del règim de les costes processals de primera instància i d'aquesta alçada. I quant a les de segona instància, clarament s'afirma, en consonància amb els criteris establerts de manera repetida per aquesta Sala, que "L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada". Per tant, no es pot convenir amb la part promotora de l'incident que la no imposició de les costes processals es trobi òrfena de motivació, de manera que no s'aprecia l'al·legada vulneració del dret a la jurisdicció de l'art. 10 C.A. en la seva vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret.

En definitiva, segons la jurisprudència constitucional (vegeu STC 7-09-2012), no pot la part recurrent pretendre que s'analitzi la correcció de la selecció, interpretació i aplicació del dret realitzada per aquest Tribunal, sempre que examinin i responguin les pretensions de les parts, motivin les seves respostes, no incorrin en errades patents o notòries i la resolució no es pugui conceptuar com il·lògica o irraonable. A criteri d'aquesta Sala, la no imposició de les costes processals, que no depèn tampoc del fet que s'hagi efectuat una petició en aquest sentit, sinó de les normes que el Tribunal ha d'aplicar en les seves resolucions, per a distribuir el pes de les despeses processals segons l'èxit o fracàs de les pretensions de les parts i en funció de la instància en la qual es trobin o de la fase declarativa o executiva, ha estat motivada en la sentència que ara es pretén anul·lar, en consonància amb la jurisprudència d'aquesta Sala en relació al règim de les costes processals de la segona instància.

III.- Les consideracions anteriors justifiquen la desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part que l'ha promogut i ha vist desestimat el mateix, en la imposició de les costes processals derivades de la seva desestimació.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat d'actuacions promogut per la representació processal dels Srs. Tejera i Palomo contra la sentència d'aquesta Sala, de data 9-10-2014. Procedeix imposar a la part promotora de l'incident les costes processals derivades de la desestimació del mateix.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.