Subministrament de mercaderies (129/11)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-129/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia demanda d'embargament preventiu que va ser acordat per l'Aute de data 13 de desembre del 2006, la representació processal de la societat "Peña" va formular demanda contra el Sr. Ribes, titular del negoci "A", sol·licitant que es dictés Sentència condemnant al defenent a abonar al seu mandant la suma 6.763,08 euros, juntament amb els interessos de l'esmentada quantitat a comptar a partir de la data de la contesta a la demanda, imposant al defenent les costes del procediment.

II.- En data 3 de març del 2008 la representació processal del Sr. Ribes, en tant que titular administratiu del negoci "A", va contestar a la demanda reconeixent haver rebut la mercaderia que fonamentava les factures que li reclamava l'agent, però argumentant que en algunes ocasions havia abonat un import superior al que es derivava d'elles, en altres estava disconforme amb la suma reclamada, mentre que entenia que les restants responien a material que no havia sol·licitat, de tal manera que el deute real amb l'agent era de 489,19 euros, suma que havia dipositat a la Batllia, raons per les quals demanava que es desestimés en tots els seus extrems la demanda formulada contra la seva mandant, condemnant a l'adversa al pagament de les costes generades pel procediment.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 8 de març del 2011 estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal de la societat "Peña" contra el Sr. Ribes, titular administratiu del negoci "A", i condemnant a aquest darrer a abonar a l'agent la suma de 5.385,60 euros, juntament amb els interessos devengats per aquesta quantitat des de la data de la fermesa de la resolució judicial, fent imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocada i procuradora, a acreditar en període d'execució de Sentència.

IV.- Contra l'esmentada Sentència formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Ribes i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es desestimi íntegrament la demanda formulada contra la seva mandant, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs la representació processal del Sr. Ribes, titular administratiu del negoci "A", argumenta que l'Hble. Batlle ha estimat correcta la reclamació feta per l'adversa per tal que el seu mandant li aboni la suma de 4.896 euros, corresponent a l'albarà 1296 de data 10 de febrer del 2006, quan de les proves que consten a les actuacions es dedueix que ell no va encomanar mai les mercaderies que es recullen en el mateix ja que l'agent sols les va deixar en dipòsit.

Per tal de fonamentar aquestes manifestacions el recurrent al·lega que ell mai adquiria un volum de pintura tant important com el que es recull a la factura que se li reclama, objecció que no resulta rellevant, ja que les empreses poden precisar en un moment donat una quantitat superior d'un determinat producte per atendre una determinada comanda. Manifesta igualment el recurrent que ell no comprava mai pintura per a cotxes a l'agent, ja que el seu proveïdor habitual era l'empresa "I", però això no obsta a que en un cas concret la demanés a un altre empresa i certament pot ser casual que precisament aquell mes de febrer no fes cap comanda a la citada societat, però és significatiu. Defensa també que l'agent no ha provat haver fet una comanda per tal de que lliurés aquesta mercaderia, però en l'àmbit mercantil les comandes es fan moltes vegades de manera verbal i, si es prova que s'ha subministrat el producte sense protestes, s'entén que s'havia demanat. En el mateix sentit, cal concloure que si el lliurament s'accepta sense fer constar que es tracta d'un dipòsit cal presumir que es tracta d'un subministrament ordinari per fer servir el material a l'empresa, tenint en compte que l'empleat que la va rebre manifesta que se'n va adonar de que la mercaderia en qüestió no anava destinada al negoci pel qual treballava i s'ha de destacar igualment que quan es vol dipositar una mercaderia no és lògic que es faci un albarà d'entrega com si es tractés d'un subministrament normal. Altrament, el recurrent no ha demostrat que la pintura que li va lliurar l'agent portés dissolvent, ni que la maquinària de la què disposava no pogués utilitzar aquest tipus de pintura, ni que aquesta no es pogués comercialitzar, ja que el peritatge que va proposar per verificar aquests punts no es va poder portar a terme, perquè el recurrent no va dipositar l'import de la provisió de fons que se li va reclamar tres vegades (folis 297, 306 i 309) per tal de fer front als honoraris el perit.

És cert que el Sr. Gomila, empleat de la societat "I SL" manifesta (foli 254 en relació al 222) que en l'inici de les relacions comercials amb la defenent li havia subministrat pintura amb dissolvent, mentre que en l'actualitat li proporciona amb aigua i que per poder utilitzar aquesta darrera era precisa una maquinaria molt concreta, no podent en cap cas emprar-se pintura amb dissolvent en màquines preparades per la pintura d'aigua, però segueix sense acreditar-se que la pintura subministrada per l'agent portés dissolvent i que el negoci "A" es servís exclusivament de maquinària preparada per pintura a l'aigua. D'altra banda, les manifestacions de un sòl testimoni no es poden considerar suficients per acreditar una determinada situació quan existeixen altres mitjans de prova molt més concloents que la defenent no ha utilitzat. Pel que fa a la possibilitat de vendre pintura amb aquest component afirma el Sr. Gomila que continuava venent pintura amb dissolvent mentre ho permetés la normativa europea, raó per la qual no s'ha provat que la seva venda estigués prohibida.

En relació a les declaracions del Sr. Agullo, s'ha destacar que és cert que aquest confirma tots els pronunciaments del recurrent, però les seves manifestacions s'han de prendre amb molta cautela quan es tracta d'una persona que depèn de la part a les què aquests afavoreixen i quan no venen avalades per altres proves concloents que la defenent hauria pogut aportar a les actuacions.

Per últim, si realment s'hagués lliurat la citada mercaderia en dipòsit, no s'entén que la defenent no requerís a l'agent per tal que la retirés dels seus locals i, malgrat la recurrent diu que ho va fer, no s'ha aportat a les actuacions cap prova de que fos així i l'agent ho nega.

III.- Com a segon motiu del seu recurs la representació processal del Sr. Ribes s'oposa a la decisió de la Sentència d'instància en quan aquesta admet la reclamació de l'agent en relació a la factura del mes de març del 2006 per import de 879,15 euros, ja que afirma haver abonat 489,60 euros en aquest concepte, de tal manera que havent consignat l'import de 489,19 euros, ja no deu res a l'agent, arguments que també exposava a la instància i que també van ser rebutjats de manera molt fonamentada.

La defenent afirma en el seu escrit de conclusions que va emetre un efecte per import de 879,15 euros per tal de saldar la factura que consta al foli 164 de les actuacions, que admet que va ser retornat per no haver-lo honorat, però que si no es va pagar va ser perquè hi havia errors en la facturació dels mesos de gener i febrer, errors que no s'han acreditat. Defensa igualment que en vista d'això va emetre un nou efecte per l'import de 489,60 euros que sí va abonar, no obstant, si bé al foli 172 s'aporta el citat efecte, al foli 178 es constata que va ser retornat per manca de pagament, sense que en els comptes de l'agent (foli 284 i ss) es detecti cap altre abonament per aquesta suma, raons totes elles que porten a desestimar aquest motiu del recurs, ja que en aquest cas el demandat admet que la mercaderia que recull aquesta factura va ser rebuda a petició i satisfacció seva.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Ribes contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 8 de març del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.