Recurs contra Aute resolent incident de nul·litat d'actuacions: desestimació

Aute

Magistrats

IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ ALEXANDRA CORNELLA SOLA ELSA PUIG MUÑOZ

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000053/2024

ORIGEN: 0000053/2024 - 0

NIG: 5300542120190000946

AUTE 000121-2026 DE 28/07/2026

Ponent : Sra. Immaculada RODRIGUEZ DIAZ

Data : 28/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000053/2024

Nig : 5300542120190000946

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00121 A

AUTE 000121/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Pasqual

Representant: Sr. Cèsar

Advocat: Sr. Gaspar

Apel·lant: Sra. Loida

Representant: Sra. Denis

Advocat: Sr. Xavier

Apel·lant: Sr. Florenci

Representant: Sra. Concepció

Advocat: Sr. Pere

Apel·lant: Sr. Fabià

Representant: Sra. Dolors

Advocat: Sr. Gaspar

Apel·lat: Srs. Nelson, Felip, Evarist, Gemma, I Mariem

Representant: Sra. Remei

Advocat: Sr. Leonardo

Apel·lat: Sra. Fina

Advocada: Sra. Amèlia

Apel·lat: Srs. Rafael, Glòria, i Eulàlia

Representant: Sra. Enrica

Advocat: Sr. Maxwell

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

OBJECTE: Recurs contra Aute resolent incident de nul·litat d'actuacions: desestimació

Andorra la Vella, en la data consignada al marge.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 17/04/2026, requeia Aute amb la següent part dispositiva:

"DESESTIMAR els incidents de nul·litat d'actuacions articulats per les representacions processals dels Srs. Florenci, Loida, Fabià i Pasqual, amb relació a la Sentència 177/2025 dictada el dia 12 de novembre del 2025, tot imposant als seus promotors el pagament de les costes ocasionades en mèrits de la regla del venciment objectiu."

2.- El dia 08/05/2026 les respectives representacions processals dels Srs. Loida, Pasqual, Florenci i Fabià han formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant la seva revocació i en el seu lloc que es dicti resolució degudament fonamentada en dret.

3.- Les parts que han articulat recurs contra l'aute resolent l'incident de nul·litat d'actuacions, s'han adherit entre elles, en les pretensions articulades per les altres parts. En canvi, la representació processal dels Srs. Nelson, Felip i Evarist, Gemma i Mariem ha sol·licitat en primer lloc la liquidació de la taxa judicial corresponent al recurs d'apel·lació que havien formulat els apel·lants, amb l'advertiment de que la manca d'esmena havia de comportar la inadmissió del recurs, i tanmateix en segon lloc han demanat la desestimació dels recursos i la confirmació de l'aute apel·lat, amb imposició de les costes processals causades.

Finalment, la representació processal dels germans Rafael, Glòria i Eulàlia deien que malgrat ser part demandada llur compareixença era passiva, acceptant des del primer moment el "fallo" de la sentència, sense que per això se'ls pugui condemna en costes processals. Per això acceptaven des d'ara el pronunciament que pogués recaure.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La representació processal dels Srs. Pasqual, Loida, Florenci i Fabià s'alcen contra la decisió de la Sala Civil de 17/04/2026 a través de la qual es desestimava l'incident de nul·litat d'actuacions articulat amb fonament als motius de recurs que de manera succinta s'exposen seguidament:

1.- Les respectives representacions processals dels Srs. Pasqual i Fabià en primer lloc destacaven que malgrat el Tribunal Constitucional declarava de forma expressa no voler substituir la jurisdicció ordinària, en la pràctica, va fer moltes consideracions sobre el fons de l'assumpte -sobre la relació entre la Llei del Notariat i la Llei de successions, sobre la naturalesa activa i retribuïda de l'actuació de la notària, etc.-, que excedien de l'àmbit propi de protecció de drets fonamentals i envaïen la competència exclusiva dels tribunals ordinaris. Sigui perquè hi va haver una veritable invasió competencial, sigui perquè almenys es va generar una ambigüitat interpretativa greu, aquest primer error hauria condicionat tot el que va succeir després.

En segon lloc, derivat de l'anterior, consideren que la sentència de la Sala Civil de 12/11/2025, en lloc de valorar de manera autònoma i raonada els arguments del Tribunal Constitucional per decidir si els compartia o no, va entendre que estava obligada a acatar-los íntegrament en virtut de l' article 95.1 de la Constitució , que estableix que les sentències del Tribunal Constitucional vinculen els poders públics. Aquesta interpretació és errònia doncs aquesta vinculació, tal com està redactat el precepte, s'ha d'entendre referida únicament a la part dispositiva de les resolucions del Tribunal Constitucional -és a dir, a allò que efectivament es decideix-, i no a totes les consideracions, opinions o raonaments de fons que puguin contenir-se en la fonamentació jurídica. Segons aquesta lectura, la Sala Civil no tenia cap obligació d'assumir com a pròpies les valoracions del Tribunal Constitucional sobre qüestions de dret substantiu alienes a la protecció de drets fonamentals i, en fer-ho tanmateix, per una espècie de submissió no exigida per la norma, hauria incorregut en allò que anomena una "claudicació competencial" contrària a dret.

I la conseqüència d'aquesta claudicació, sempre segons la tesi dels recurrents, és que la sentència de 12/11/2025 va acabar estimant la demanda i declara la nul·litat del testament sense una fonamentació jurídica pròpia i autònoma, limitant-se a traslladar mecànicament el criteri del Tribunal Constitucional a la part dispositiva, cosa que suposaria una nova vulneració del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret, reconegut a l' article 10 de la Constitució . Sobre aquesta base, sol·liciten que s'estimi el recurs d'apel·lació contra l'aute que va desestimar l'incident de nul·litat, entenent que aquest darrer hauria d'haver reconegut els vicis de motivació que, segons els recurrents, arrosseguen tot el procés des de la intervenció del Tribunal Constitucional.

2.- La representació processal de la Sra. Loida segueix la mateixa línia argumental tot incorporant ara dos informes doctrinals, que no han estat admesos com a prova, tot i que li serveixen de suport tècnic. La tesi central és que l'Aute recorregut manté i reforça una lectura errònia de la sentència del Tribunal Constitucional de 14 de juliol de 2025, atribuint-li un abast que aquella resolució no tenia ni podia tenir, això és, que la Sala Civil hauria entès que el Tribunal Constitucional ja havia fixat els criteris determinants per resoldre el litigi, de manera que no li quedava marge per fer una anàlisi pròpia i independent dels fets ni del dret ordinari aplicable. Segons el recurrent, aquesta premissa converteix una decisió constitucional de control extern de motivació en una decisió de fons sobre dret civil i notarial, i transforma de facto el Tribunal Constitucional en una tercera instància o en una mena de Tribunal Suprem material, quan la seva pròpia sentència havia declarat expressament el contrari en el punt 3.6, on reconeix no ser competent per decidir si existia o no causa d'abstenció de la notària.

Des d'aquesta perspectiva insisteix en la distinció entre vinculació i substitució. I es que acatar la doctrina constitucional no significa abdicar de la funció jurisdiccional pròpia. El Tribunal Constitucional pot censurar la qualitat de la motivació però no pot substituir el raonament jurídic que correspon a la jurisdicció ordinària sobre el fons. Quan la Sala afirma que no pot fer una nova anàlisi independent de la prova, està confonent aquests dos plans, i convertint una censura de motivació en una imposició de resultat, precisament l'error que qualifica de nucli del problema.

Tanmateix considera que l'Aute apel·lat no ha desenvolupat els arguments de fons amb el rigor necessari. I en particular que la marmessoria és una institució de confiança i d'execució de la voluntat del causant, no una atribució successòria ni una font de benefici patrimonial propi, per la qual cosa no generaria automàticament l'interès directe o indirecte que activaria el deure d'abstenció notarial; que la Llei de successions i la Llei del Notariat no serien normes incompatibles sinó aplicables de manera coordinada; que la possibilitat de percebre honoraris professionals no equival a ser beneficiari de l'herència; i que la Sala hauria invertit l'ordre lògic del raonament, partint de la severitat de la conseqüència prevista a l' article 49 de la Llei del Notariat per donar per feta l'existència de la infracció, en lloc de determinar primer si realment concorria el pressupòsit d'interès que l'activaria.

Així mateix també denuncia una incongruència omissiva material perquè tot i respondre formalment als motius de l'incident, l'Aute no hauria contestat de manera substantiva als arguments nuclears de la part -la manca d'interès propi del marmessor; la distinció entre honoraris i benefici successori; la compatibilitat sistemàtica entre les dues lleis, o el fet mateix que el Tribunal Constitucional hagi dit que no podia decidir el fons-, la qual cosa afectaria el dret de defensa i el dret a una resolució fonamentada.

A l'últim, considera que si la jurisdicció ordinària assumeix sistemàticament que una sentència constitucional estimatòria predetermina el resultat del litigi, el recurs d'empara aleshores acaba convertint-se de facto en una tercera instància, encara que formalment se'n negui la condició. Per això es demana a la nova composició de la Sala que reafirmi amb claredat que el Tribunal Constitucional controla la constitucionalitat de les resolucions judicials però no substitueix el judici ordinari sobre el fons, i que, en conseqüència, reconstrueixi una motivació pròpia i completa sobre si concorria o no causa d'abstenció, sense donar per resolta aquesta qüestió per la simple existència de la sentència constitucional anul·latòria.

3.- La representació processal del Sr. Florenci, a diferència dels anteriors recurrents, no discuteix l'abast de la vinculació de la doctrina del Tribunal Constitucional envers la Sala Civil, doncs accepta com a punt de partida que hi ha causa d'abstenció de la notària, però critica per contra la interpretació que la Sala Civil ha fet dels preceptes de la Llei del notariat i de la Llei de successions per causa de mort a l'hora de determinar les conseqüències d'aquella causa d'abstenció. És així que sosté que, encara respectant íntegrament la doctrina constitucional, s'hauria pogut i s'hauria d'haver arribat a una solució molt menys dràstica. Això és, la nul·litat únicament de la clàusula sisena del testament, la que designava la notària com a marmessora, mantenint vàlida la resta de les disposicions testamentàries.

En efecte, segons aquesta part l' article 44 de la Llei del notariat remet, quant a la forma i els requisits de les disposicions de darrera voluntat, a la legislació civil aplicable -és a dir, a la Llei de successions-, atribuint a aquesta llei del notariat un caràcter merament subsidiari respecte de la successòria. Segons el recurrent, l'Aute apel·lat hauria invertit aquesta relació de subsidiarietat, tractant la Llei del notariat com si fos la norma principal i desplaçant indegudament l'aplicació de l'article 112.3 de la Llei de successions, segons el qual la nul·litat d'una disposició testamentària concreta no arrossega la nul·litat de tot el testament llevat que això resulti de la seva interpretació conjunta. Es discuteix també la lectura que fa l'Aute dels articles 49 i 50 de la Llei del notariat . Mentre que l'Aute entén que el mecanisme d'esmena de l'article 50 només cobreix irregularitats formals menors, i no pot servir per corregir infraccions substancials com la vulneració del deure d'abstenció, el recurrent argumenta que el propi article 49.2 remet expressament a l'article 50 per a l'esmena, de manera que negar aquesta possibilitat resultaria contrari al text mateix de la norma.

Tanmateix, defensa que la notària no ostentava encara la condició de marmessora en el moment d'autoritzar el testament, sinó que aquesta condició es va adquirir posteriorment, en acceptar el càrrec. D'aquí es desprèn que el vici afecta només la clàusula de nomenament de marmessora, i no pot contaminar retroactivament la validesa de l'atorgament de tot l'instrument públic, que va néixer vàlid. Es qüestiona també que la Sala hagi donat per feta -sense fonamentar-ho degudament- la premissa que la causa d'abstenció s'estén necessàriament a la totalitat del testament, en lloc d'explicar per què no és possible aïllar-la a la clàusula concreta, en aplicació precisament del principi del favor testamenti.

Finalment, considera desproporcionats els efectes de declarar la nul·litat total, doncs es frustra la voluntat de la testadora, en greu perjudici pels afavorits pel testament que ja han disposat dels béns rebuts -amb conseqüències fiscals fins i tot a l'estranger-, i s'ignoraria que l'hereu podria, en virtut de l'article 237.2 de la Llei de successions, assumir i validar les funcions que la notària havia exercit com a marmessora, evitant així conseqüències que el recurrent qualifica de catastròfiques i evitables.

Sobre la base de tot això, es demana que s'estimi el recurs, es revoqui l'Aute i es declari la nul·litat de la sentència de 12/11/2025, per vulneració del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret de l' article 10 de la Constitució , en considerar que la interpretació feta dels articles 44 , 49 i 50 de la Llei del notariat i de l'article 112.3 de la Llei de successions és il·lògica i irraonable.

Segon.- Aquesta Sala és competent per resoldre el recurs d'apel·lació interposat de conformitat amb el que disposa l' article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials i la providència dictada pel President del Tribunal Superior de Justícia en data 14/05/2026.

Tercer.- Amb caràcter preliminar, s'ha de resoldre la sol·licitud de liquidació d'una taxa judicial superior formulada per la part apel·lada, Srs. Nelson, Felip i Evarist i Gemma i Mariem, en el seu escrit del 08/06/2026.

Aquesta sol·licita que les parts apel·lants liquidin una taxa judicial superior a l'abonada, sobre la base de considerar que la quantia del procés és determinada o determinable a partir de la prova actuada en autes i de la valoració del cabal hereditari, la qual cosa comportaria l'aplicació de les quotes variables establertes a l' apartat 1.a) de l'article 10 de la Llei de taxes judicials .

Aquesta pretensió no pot ser acollida tota vegada que l'objecte del present procés -i, per extensió, el d'aquest recurs d'apel·lació-, no consisteix en una reclamació de quantitat determinada ni determinable mitjançant simples operacions aritmètiques, sinó en la declaració de nul·litat d'un testament i, en el seu cas, en la seva conservació parcial, el tot desprès de declarar que la Notària Sra. Loida el va autoritzar amb infracció de les disposicions de l' article 4.1 a) de la Llei del Notariat i que no pot tenir la consideració d'instrument públic.

Es tracta, per tant, d'una pretensió de naturalesa declarativa la quantia econòmica de la qual no resulta fixada ni és fixable a partir de les pretensions deduïdes, atès que la seva eventual estimació o desestimació no comporta per si mateixa la liquidació d'una suma líquida.

En aquestes circumstàncies, resulta d'aplicació l' article 10.1.b) de la Llei de taxes judicials , segons el qual els processos de quantia indeterminada tributen segons una quota fixa de 100 €, i no pas l'escala variable prevista per als processos de quantia determinada o determinable a l'apartat 1.a) del mateix precepte. En conseqüència, escau desestimar la pretensió de la part apel·lada en aquest punt.

Quart.- L' article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials , que regula l'incident de nul·litat de les resolucions fermes, determina que:

"4. Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents".

Examinats els quatre escrits d'apel·lació, aquesta Sala constata que les representacions processals dels recurrents no efectuen, en realitat, cap greuge propi i específic contra l'Aute de la Sala Civil de data 17 d'abril de 2026, sinó que es limiten, pràcticament, a reproduir els mateixos arguments que ja havien estat invocats en els respectius escrits d'incident de nul·litat i que foren degudament resolts en l'Aute apel·lat, en base a una motivació que aquesta Sala comparteix plenament i assumeix com a pròpia.

Convé recordar, en aquest sentit, que l'incident de nul·litat d'actuacions no constitueix una nova instància processal en què es puguin revisar, com pretenen els recurrents, els pronunciaments de fons de la resolució impugnada, sinó que és un remei extraordinari, de caràcter restrictiu, encaminat exclusivament a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin pogut produir en un procediment conclòs mitjançant sentència o resolució ferma. Aquesta mateixa naturalesa restrictiva es projecta, per identitat de raó, sobre el recurs d'apel·lació que es formula contra la seva desestimació, el qual no pot convertir-se en una via indirecta per reobrir el debat de fons ja tancat per la sentència ferma.

Dit això, les representacions dels recurrents reiteren en particular, com ja van fer en els seus respectius escrits d'incident, que la Sentència del Tribunal Constitucional de 14/07/2025 hauria excedit el seu àmbit competencial en formular consideracions de fons alienes al control de motivació, i que la Sala Civil, en entendre's vinculada per la totalitat d'aquell raonament, hauria renunciat indegudament a l'exercici autònom de la seva pròpia jurisdicció.

Aquesta Sala no aprecia en aquest motiu cap greuge nou ni específic contra l'Aute recorregut, el qual ja va donar resposta expressa i raonada a aquesta mateixa objecció, explicitant per què no li correspon fiscalitzar l'abast competencial de la resolució constitucional i per què la vinculació derivada de l' article 95.1 de la Constitució exigeix una aplicació plena de la doctrina fixada en via d'empara. Aquesta Sala comparteix i fa seu aquest raonament. La sentència, l'execució de la qual es discuteix té en compte, en els seus fonaments de dret, els arguments bàsics de les parts per acceptar-los o refusar-los de manera motivada, amb un raonament detallat i precís en atenció a les concretes particularitats del cas, que no es pot considerar mancat de lògica, arbitrari o absurd. Que els recurrents discrepin d'aquesta conclusió no equival a una vulneració del dret a la jurisdicció, sinó a una qüestió relativa a la delimitació competencial entre la jurisdicció constitucional i l'ordinària que pertany al fons de l'assumpte i que ja ha estat degudament resolta.

De la mateixa manera, els recurrents reprodueixen els arguments ja formulats en seu d'incident quant a la interpretació dels articles 44 , 49 i 50 de la Llei del notariat i de l'article 112.3 de la Llei de successions, sostenint novament que una lectura sistemàtica correcta d'aquests preceptes hauria d'haver conduït a una solució de conservació parcial del testament. L'Aute recorregut, en el seu fonament tercer, ja va donar resposta detallada i motivada a aquesta qüestió, explicant per què considera que aquests preceptes regulen règims jurídics diferenciats i per què l'article 112.3 de la Llei de successions no resulta aplicable quan el defecte afecta la validesa formal de l'instrument en la seva totalitat. Aquesta Sala assumeix com a pròpia aquesta motivació. La circumstància que els recurrents puguin legítimament discrepar del raonament efectuat no implica que el seu dret fonamental a la jurisdicció hagi estat vulnerat, doncs l' article 10.1 de la Constitució comprèn el dret a obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret que doni cabal resposta a les pretensions formulades, sigui o no favorable als interessos de la part, però no el dret a que la interpretació jurídica adoptada sigui la que la part considera més encertada. Qui exercita una acció -o, com en aquest cas, una pretensió d'esmena o conservació d'un instrument- davant dels tribunals, no té dret a que sigui acollida, sinó a un pronunciament motivat i fonamentat en dret sobre aquesta, ja sigui estimant-la, ja sigui rebutjant-la, totalment o parcialment.

Igual consideració mereix el motiu relatiu al caràcter suposadament desproporcionat dels efectes derivats de la declaració de nul·litat total del testament. Aquesta qüestió ja va ser objecte de resposta expressa en el fonament quart de l'Aute recorregut, el qual explica per què considera que la conseqüència aplicada deriva de l'aplicació directa d'una norma imperativa i per què l'article 237.2 de la Llei de successions no resulta pertinent al cas. Es tracta, novament, d'una simple reproducció d'un argument de fons ja resolt, i no d'un greuge específic contra el raonament de l'Aute, per la qual cosa no pot ser acollit en aquesta seu.

En definitiva, cap dels motius articulats pels recurrents evidencia una vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret. Es tracta de la reiteració d'arguments de fons ja formulats i degudament resolts en la Sentència de 12/11/2025 i en el posterior Aute de 17/04/2026, la motivació del qual aquesta Sala comparteix plenament i fa seva.

Cinquè.- Per tot l'exposat, el recurs d'apel·lació ha de ser desestimat íntegrament, amb confirmació de la resolució impugnada en tots els seus extrems. La desestimació del recurs d'apel·lació comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per les respectives representacions processals dels Srs. Loida, Pasqual, Florenci, i Fabià contra l'Aute núm. 62-2026, de data 17/04/2026, que es confirma íntegrament i imposar a la part recurrent el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.