Incident de nul.litat d'actuacions.

Aute

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0171-2/07 TSA: IN:01/10

AUTE 11-2010

PARTS:

Apel·lant: Arcos

Representant i Advocat: Escudero

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant : Daza

Advocat : Carnero

Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU)

Representant : Roda

Advocat : Amorós

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA (ponent)

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 12 d'abril de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-033, de 25 de març, va desestimar la demanda promoguda per les Sres. Gálvez i Álvarez i va declarar que la resolució de la Comissió Tècnica d'urbanisme número 107/2007, del 10 de juliol de 2007, desestimatòria del recurs d'alçada interposat per les demandants contra l'aprovació provisional del Pla d'Ordenació i urbanisme Parroquial d'Andorra la Vella aprovat pel Consell de Comú el 4 d'abril de 2007 és ajustada al Dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

La sentència ha considerat que l'aprovació provisional no es un acte susceptible d'ésser recorregut.

2.- La representació de les demandants interposa un recurs d'apel·lació en el que argumenta que en haver-se introduït modificacions substancials en el projecte inicial del Pla, calia haver obert un nou període d'informació pública abans de fer l'aprovació provisional i aquesta mancança del tràmit fa que l'aprovació provisional sigui recurrible ja que es vulnera el dret dels administrats a fer al·legacions sobre aspectes substancials del projecte.

3.- El Govern contesta l'apel·lació recordant la jurisprudència d'aquesta Sala que ha resolt que l'acte d'aprovació provisional no és un acte recurrible i demana la desestimació del recurs.

4.- La representació del Comú, a més de recordar la jurisprudència d'aquesta Sala sobre la recurribilitat dels actes d'aprovació provisional dels instruments de planejament urbanístic, indica que allò que la part apel·lant considera modificació substancial del projecte no és altra cosa que l'aplicació de les directrius d'ordenació aprovades per Decret del Govern de 22 de febrer de 2006, sobre l'edificabilitat global de la Parròquia.

5.- Aquesta Sala, en la sentència 100-2009, d'11 de desembre, va desestimar el recurs d'apel·lació recordant la jurisprudència que nega el caràcter de recurribles als actes d'aprovació provisional del planejament fets pels comuns, i entenent, a més, que l'adaptació del càlcul d'edificabilitat de la Parròquia que es va haver de fer en aplicació de les Directrius d'Ordenació de 22 de febrer de 2006 no és una modificació substancial i per tant no exigia una nova informació pública.

6.- La representació de la part agent formula un incident de nul·litat contra la sentència entenent que el canvi sobre l'edificabilitat global constitueix una modificació substancial del planejament que exigia un nou tràmit d'informació pública i la reducció del 15 % d'edificabilitat en totes les unitats d'actuació afecta l'estructura del territori.

7.- El Comú d'Andorra la Vella s'oposa al incident per tal com les qüestions que planteja la part que el proposa ja es van plantejar en la instància i es van resoldre com el que són, és a dir, com qüestions de legalitat ordinària, i no s'ha vist afectat el dret a la jurisdicció.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- L'incident de nul·litat d'actuacions que preveu l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials és un remei excepcional contra les vulneracions del dret a la jurisdicció reconegut en l'article 10 de la Constitució, que permet a la persona afectada per la vulneració demanar la anul·lació de la sentència, si és que la vulneració es fa en la sentència, i que se'n dicti una de nova que sani la vulneració.

El debat en aquesta causa s'ha centrat en la pretensió de que s'anul·li la aprovació provisional del Pla d'Ordenació i Urbanisme de la parròquia d'Andorra la vella per haver-hi introduït canvis substancials com són el nou càlcul d'edificabilitat global de la Parròquia, pretensió que la Sala ha desestimat no solament per que, com ha dit en sentències anteriors, l'aprovació provisional no és recurrible sinó també per que si l'aprovació provisional fos anul·lable per raons de garanties procedimentals no respectades pel Comú, no hauria procedit l'anul·lació per què l'adaptació de l'edificabilitat global de la Parròquia a les directrius de 2006 no és un canvi substancial que obligui a una nova informació pública, explicant, la sentència, per què no es tracta d'una modificació substancial.

Segon.- La part promotora del incident considera que la adaptació de la edificabilitat global de la Parròquia que contenia el document originari a les Directrius d'Ordenació que el Govern va aprovar mitjançant Decret de 22 de febrer de 2006 és una modificació substancial i per tant obligava a un nou tràmit d'informació pública i tot seguit cita, com va fer en les dues instàncies, exemples de com afecta la nova edificabilitat global a propietaris de sòl urbà.

Amb independència de que la incidència de la nova edificabilitat global de la Parròquia en els terrenys amb aprofitament urbanístic és quelcom a decidir, amb profunditat d'elements de fet que en aquest cas es desconeixen totalment i a partir de proves que ni han estat proposades, i amb independència, també, de que no s'explica en quina mesura el dret de propietat de la part agent s'ha pogut veure afectat per la edificabilitat global, per la qual cosa no se sap en quina mesura la part agent és afectada per la vulneració que es denuncia, el que ara es planteja de nou no afecta el dret fonamental a la jurisdicció.

En efecte, la part que formula l'incident reitera quelcom que, com ha indicat la representació processal del Comú, és d'interpretació de la legislació urbanística, doncs la decisió sobre si el càlcul de l'edificabilitat global de la Parròquia que els Comuns es van haver d'adaptar quan elaboraven els instruments de planejament constitueix un canvi substancial o no és qüestió de legalitat ordinària que en res afecta el dret a la jurisdicció, es a dir, a obtenir una resolució jurisdiccional fonamentada i que respecti les garanties pròpies del procediment.

En conseqüència es desestima l'incident sense fer especial condemna en costes.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar l'incident sense fer especial condemna en costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.