Laboral (161/08)
- Resolució
- Aute · 12/02/2009
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 18/2009
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2009:18A
- Recurs
- 161/08
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- PAGAMENT RELACIÓ LABORAL SALARI PREAVÍS TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA COSTES PROCESSALS PROVA SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Castrillo contra la sentència del Tribunal Unipersonal de Batlles que havia desestimat la seva demanda laboral contra el Sr. Seco. La Sra. Castrillo reclamava el pagament del 0,50% del total facturat anual a partir de l'any 1999, basant-se en un document firmat pel Sr. Seco el 22 de novembre de 1999. No obstant això, el tribunal ha considerat que el document presenta irregularitats i contradiccions que impedeixen donar-li valor probatori, com ara el membret incorrecte, la falta de reclamacions per part de la Sra. Castrillo durant la relació laboral i les inconsistències en les comunicacions entre les parts. Per tant, la sala ha confirmat la sentència original i ha condemnat la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TSJC- 161/08
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, 12 de febrer de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Castrillo va presentar davant de l'Hble Batllia demanda laboral contra el Sr. Seco, en reclamació de la quantitat que resulti acreditada en el marc del període probatori, i en el seu defecte en període d'execució de sentencia, en concepte de la part de la seva retribució acordada, corresponent al 0,50% de la facturació del negoci F.C. dels anys 1999, 2000, 2001, 2002, i pel mes tard, fins per tot el 23 d'abril del any 2003.
II.- El Sr. Seco es va oposar a totes les pretensions de la part agent, negant rodonament haver atorgat mai la gratificació al·legada, no havent tingut mai abans de la demanda coneixement ni consciencia de la existència del document adjuntat a la demanda, i encara menys, haver tingut la voluntat manifestada en el dit document.
III.- Per Aute del dia 16 de juliol del 2003, l'Hble Batlle va suspendre la tramitació del procediment fins que la causa penal registrada amb el n° DP 264-1/03, que troba el seu origen en l'escrit de querella criminal presentat pel Sr. Seco en data 21 de març del 2003 contra la Sra. Castrillo, no sigui resolta o finalitzi. Segons Aute de data 2 de maig del 2005, l'Hble Batlle instructor va decretar el sobreseïment parcial de les actuacions pel que fa al presumpte delicte de falsedat en document privat i contravenció penal de furt amb abús de confiança de documentació comptable, fins que nous fets en facin necessària la continuació.
IV.- Per sentencia del dia 13 de maig del 2008, l'Hble Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, va desestimar la demanda de la Sra. Castrillo contra el Sr. Seco, fent imposició a la part actora de les despeses processals.
V.- Contra aquesta resolució la Sra. Castrillo ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta: que la incapacitat de la Policia científica en el marc de les diligències de la causa penal en ordre a determinar el suposat caràcter fals del document litigiós del dia 22 de novembre de 1999 no pot tenir altra conseqüència que declarar el referit document com autèntic; i així ha quedat acreditat ates que en cap cas s'ha posat en dubte l'autenticitat de la firma del Sr. ENTITY_5; que el raonament del tribunal de primera instancia, que estableix una injusta i indeguda presumpció de falsedat del document, desemboca inevitablement en una inversió de la carrega de la prova que no pot ser en cap cas justificada.
II.- Son fets pacífics que la Sra. Castrillo va començar a treballar al negoci F.C. al mes d'octubre de 1979 i que per carta entregada directament a la treballadora el dia 23 d'octubre del 2002, el Sr. Seco va notificar a la Sra. Castrillo, la resolució de la relació laboral amb un preavís de 6 mesos.
III.- La Sra. Castrillo sol·licita el pagament del 0,50% del total facturat anual a partir de l'any 1999 i fonamenta la seva reclamació sobre un document firmat el dia 22 de novembre de 1999 pel Sr. Seco, segons el qual aquest darrer s'obligava a satisfer a la seva empleada, Sra. Castrillo, dita gratificació. El Sr. Seco sosté que el referit document esta fals pels motius que exposa en els seus escrits; per tant, la problemàtica que s'ha de resoldre per tal de solucionar el litigi, es determinar si el document del 22 de novembre de 1999 es autèntic o no, ço que no te res a veure amb una inversió de la carga de la prova, sinó que al contrari, correspon a l'apreciació i valoració de la prova al·legada per la part actora.
IV.- El document litigiós es presenta en un full de paper amb al capdamunt el nom V.C.C. el qual es pot llegir: "Andorra la Vella 22 Novembre del 1999. El qui sotasignat Seco propietari de C.: Vist que els ultims anys, han crescut les vendes a l'empresa i vist l'entrega i dedicació de la Sra. Castrillo, a la direcció de la mateixa. He acordat concedir-li una gratificació, que serà del 0,50% del total facturat anual, a partir de l'any 1999 i següents." Aquest document esta firmat pel Sr. Seco. En el marc del procediment penal seguit contra la Sra. Castrillo pel presumpte delicte de falsedat en document privat, el servei de policia científica de Madrid no ha pogut determinar si el text mecanografiat del referit document ha estat estes amb posterioritat o amb anterioritat a la estampa de la firma que figura en el mateix. Al contrari de que pretén la part recurrent, les conclusions de la policia científica no poden haver per única conseqüència establir l'autenticitat del document. Com aquesta Sala ha tingut l'oportunitat de declarar-lo, encara que s'hagi arxivat una querella criminal interposada pel presumpte delicte de falsedat d'un document privat, per manca d'indicis suficients, això no confereix cap autenticitat al document dubtós, sobre tot si el mateix ostenta irregularitats i contradiccions, que encara que no siguin suficients per caracteritzar el delicte penal de falsedat de document, impedeixen de valorar dit document i donar- li eficàcia en matèria civil.
V.- Si s'examina el document i el seu context, no hi ha res a afegir al raonament particularment encertat de la sentencia impugnada que posa de relleu 3 circumstàncies objectives i concretes que son contradictòries amb l'autenticitat del document litigiós i que son: 1)el membret que no correspon amb el utilitzat a la data de realització del document; 2)el fax del dia 11 de març del 2002 pel qual la Sra. Castrillo sol·licita que se li fes efectiu l'augment de salari convingut amb el Sr. C. al mes de gener del 2000, i el document del dia 17 de juny del 2002 en el qual manifesta que " amb aquesta suma, i el meu salari actual em considero satisfeta"; 3) el fet que mai durant la relació laboral, i durant quasi 3 anys, la Sra. Castrillo hagi reclamat el pagament de la gratificació pretesament acordada. De tots aquests elements que estableixen irregularitats i contradiccions en el document litigiós, se'n desprèn que no es pot donar cap valor probatòria al document del dia 22 de novembre de 1999 per presentar el mateix massa indicis greus de manipulació.
IV.- S'ha en conseqüència de confirmar la resolució impugnada i condemnar la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instancia, d'acord amb el principi de venciment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4;
Confirmar la sentencia del Hble Tribunal Unipersonal de Batlles de data 13 de maig del 2008 en tots els seus extrems;
Condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instancia.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.