Dret a la jurisdicció: determinació del seu abast (A066/04)

Aute

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

AUTE DE 17 DE MARÇ DE 2005

Dret a la jurisdicció: determinació del seu abast

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Daza Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En aquest rotlle dels recursos d'apel·lació interposats pel Sr. Daza, i les societats ORG_3, ORG_2, ORG_0, ORG_1 i altres, i per la mercantil ORG_4, el 14 de gener passat aquesta Sala va dictar una Sentència en la qual va resoldre els recursos d'apel·lació esmentats.

II.- Mitjançant un escrit del dia 31 del mateix mes de gener, la mercantil ORG_4 formula un incident de nul·litat de la Sentència indicada a l'empara de l'art. 18 bis 3 de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials i sol·licita la nul·litat de tal Sentència.

III.- L'altra part ha presentat l'escrit corresponent en el qual demana que es rebutgi l'incident formulat i es condemni en les costes processals a la incidentant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Daza Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- La mercantil ORG_4, a l'empara de l'apartat 3 de l'art. 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de procediments judicials, demana que aquesta Sala anul·li la Sentència ferma de 14 de gener d'enguany dictada per aquest mateix Tribunal en el present Rotlle.

L'art. 88 de la Constitució disposa que "les sentències, un cop fermes, tenen el valor de cosa jutjada i no poden ser modificades o anul·lades llevat els casos previstos per la Llei o quan excepcionalment el Tribunal Constitucional, mitjançant el procés d'empara corresponent, estimi que han estat dictades amb violació d'algun dret fonamental" com el de la jurisdicció establert per l'art. 10 de la mateixa norma fonamental.

La incidentant al·lega que la Sentència d'aquesta Sala que impugna ha violat el seu dret a la jurisdicció; però no s'ha de confondre aquest dret amb el d'obtenir una Sentència favorable a les seves pretensions.

La Sentència esmentada va donar una resposta raonada, fonamentada i completa a les pretensions que li havien estat sotmeses, encara que la resposta no hagi estat de l'agrat de la incidentant. Aquest fet no l'habilita al·legar que se li ha violat el dret a la jurisdicció, ja que aquest dret li ha estat satisfet a bastament en la Sentència, malgrat no hagi estat favorable als seus interessos.

El que ORG_4 pretén amb l'actual incident és que aquest Tribunal revisi la Sentència, entrí novament a examinar les seves al·legacions i peticions, i arribi a conclusions diferents a les que va assolir la Sentència.

Aquest plantejament no té a veure amb el dret a la jurisdicció de l'art. 10 de la Constitució (que la recurrent invoca), i és manifestament contrari a la intangibilitat de les sentències fermes que garanteix l'art. 88 (esmentat) també de la Constitució.

La demanda inicial del procés començava la seva exposició al·legant que el seu objecte era, entre altres, obtenir el "compliment d'acords socials". Els acords socials que aquest Tribunal va constatar que no havien estat complerts eren els de 20 de maig de 1998 de ORG_3 i ORG_0 (acords Quart),com va assenyalar aquesta Sala a la pàg. 17 de la Sentència. Conseqüentment, la seva decisió va ser condemnar aquestes dues societats a complir aquells acords en els termes en què havien estat adoptats; entre els quals termes hi havia que el cost de les auditories seria abonat per R.,SA; i això és el que la Sentencia va disposar contradient, òbviament, la petició de ORG_4 la qual pretenia que aquell cost fos pagat per les societats. La Sentència no va donar una decisió "extra petita" sinó l'escaient, ajustada als acords que s'havien de fer complir, i el compliment dels quals demanava ORG_4 precisament.

Les qüestions restants que l'incident planteja estan totes encaminades a impugnar les argumentacions i decisions de la Sentència amb la pretensió que aquest Tribunal faci un nou enjudiciament, cosa que, en ser aliena al dret a la jurisdicció a què fa referència l'art. 10 de la Constitució, està prohibida expressament ,com ja hem dit, per l'art. 88 de la mateixa Constitució.

I això determina que ara no és propi de la present resolució posar de manifest la manca de fonament del fons dels arguments de la recurrent, i que l'incident s'hagi de desestimar; amb imposició de costes a la incidentant d'acord amb el principi general.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR la petició d'anul·lació de la Sentència ferma d'aquesta Sala de 14 de gener passat; i IMPOSAR a la incidentant les costes que tal petició ha causat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.