Incident de nul.litat d'actuacions (A039/08)

Aute

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0177-1/07 IN: 03/08

AUTE 39-2008

PARTS:

Apel·lant: Calderón Representant:Benítez Advocat: Mena

Apel·lada: GOVERN Representant : Criado Advocat : Esparza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA (ponent)

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de novembre de 2008

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Aquesta Sala, en la sentència número 67-2008, de 16 de setembre, va desestimar la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Calderón contra la sentència número 2008-15, de 21 de febrer de 2008, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es va confirmar.

2.- La mateixa representació processal formula un incident de nul·litat per vulneració dels articles 23 i 10 de la Constitució (dret de petició i dret a la jurisdicció, respectivament) en considerar que els poders públics (aquest Tribunal) no ha resolt una petició (formulada en la demanda) i -en relació a l'article 10- que la sentència no tracta qüestions plantejades en el recurs d'apel·lació i que no aplica correctament el principi de la càrrega de la prova.

3.- De l'escrit anterior se n'ha donat trasllat al Govern, que demana la desestimació de l'incident en considerar que no ha estat vulnerat el dret a la jurisdicció.

F O N A M E N T S D E D R E T

Únic.- L'article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials va instaurar un procediment, el de nul·litat d'actuacions, per permetre al mateix òrgan jurisdiccional, que ha dictat una resolució ferma, anul·lar-la si considera que ha vulnerat l'article 10 de la Constitució, que reconeix el dret a la jurisdicció.

La denunciada vulneració de l'article 23 de la Constitució no es pot tractar, per tant, en un incident com el present i per tant no procedeix analitzar-la.

En relació a la vulneració del dret a la jurisdicció que reconeix l'article 10 de la Constitució, la primera denuncia se circumscriu a indicar que la Sala no ha resolt la qüestió plantejada en el recurs en el sentit de que la sentència va considerar que l'acord del Director del Cos de Policia de 2 de juliol de 2007 no compleix els requisits establerts per la legislació administrativa i que el que cal impugnar és l'acte administratiu definitiu, és a dir, aquell que clou la via administrativa, i que no és sanable un acte com aquell per l'acte del Govern que resol el recurs administratiu que es va interposar en contra.

Tot i que no especifica en quina mesura el que s'acaba d'indicar vulnera el dret a la jurisdicció, el cert és que el que és objecte dels recursos jurisdiccionals són tant la resolució administrativa que posa fi al procediment com la que resol el recurs administratiu interposat en contra, i ambdues van ser portades a la jurisdicció administrativa i les dues analitzades en les dos instàncies, i el fet de que la segona ompli una suposada falta de motivació de la primera i sobre les conseqüències jurídiques d'això no es pronunciï expressament el Tribunal Superior no afecta el dret a la jurisdicció.

Pel que fa a la càrrega de demostrar la concurrència o no d'un interès públic que doni suport al canvi funcional objecte del litigi, la vulneració del dret a la jurisdicció consisteix, a criteri de qui formula l'incident, en que no se li pot imposar la càrrega de demostrar un fet negatiu (la no existència d'un interès públic) i aquesta és una qüestió de legalitat ordinària i de valoració de prova que en res afecta les garanties associades al dret a la jurisdicció, per la que cosa s'ha de desestimar l'incident.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar l'incident.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.