RECURS INCIDENT DE NUL·LITAT (TSJC 385/19)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Diez

Representant: Somoza

Advocat: Sainz

Apel·lat: Srs. Codina i Escolano

Representant: Sra. Olmo

Advocat: Sra. Sevillano

Apel·lat: Sr. Girona

Representant: Sra. Moliner

Advocat: Sr. Marcos

Apel·lat: Srs. Vives i Codina

Representant: Sra. Moliner

Advocat: Sr. Guerrero

Apel·lat: Sr. Pera

Representant: Sra. Moliner

Advocat: Sr. Expósito

TSJC.- 0000002/2021 ORIGEN: TSJC 0385/2019 - 00

NIG: 5300542120190000757

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Incident de nul·litat - Recurs d'apel·lació - Qüestió de prejudicialitat penal

AUTE 200-2021

Andorra la Vella, el 26 de juliol del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1r.- La representació de l'entitat Diez va formular demanda pel procediment ordinari contra els antics membres del Consell d'Administració de l'entitat bancària en el moment de la seva intervenció, en exercici de l'acció social de responsabilitat, prevista a la Llei 20/2007, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.

2n.- Les representacions dels Srs. Codina i Escolano, Girona, Vives i Codina van articular qüestions de prejudicialitat penal i administrativa, que van ser resoltes en tràmit d'apel·lació per la Sala Civil d'aquest Tribunal, mitjançant aute de 29 d'octubre de 2020. Aquesta resolució va desestimar la concurrència de la prejudicialitat penal i administrativa al·legada pels Srs. Codina i Escolano, i va donar lloc a la suspensió del procediment que havien sol·licitat els Srs. Girona, Vives i Codina, per l'existència d'una prejudicialitat penal i fins a la resolució de les causes núm. 600173/2016, 80036434/2015, 3600022/2015 i 800176/2015.

3r.- Tant els Srs. Codina i Escolano com Diez van interposar sengles incidents de nul·litat contra l'expressada resolució de 29 d'octubre de 2020, que no van ser admesos a tràmit per dos autes de 26 de febrer de 2021, registrats amb els números 78-2021 i 79-2021.

4t.- La representació dels Srs. Codina i Escolano va interposar recurs d'empara contra l'aute núm. 78-2021, de 26 de febrer, que havia inadmès l'incident de nul·litat formulat per ells mateixos contra l'anterior aute de 29 d'octubre de 2020. Aquest recurs d'empara no va ser admès a tràmit per aute del Tribunal Constitucional de 18 de maig de 2021 (causa 2021-23-RE), confirmat en tràmit de súplica per aute de 14 de juny de 2021.

5è.- Per la seva part, la representació de Diez ha formulat recurs d'apel·lació contra l'aute núm. 79-2021, de 26 de febrer, d'inadmissió de l'incident de nul·litat que havia formulat contra l'aute de 29 d'octubre de 2020.

Després de designar-se la Sala competent per conèixer d'aquest recurs, el mateix va ser admès a tràmit per providència d'1 d'abril de 2021, que va donar trasllat a les representacions dels Srs. Codina i Escolano, Vives, Girona, i Pera, a fi que poguessin contestar el recurs en el termini de tretze dies i proposar les proves oportunes.

6è.- Els defenents incidentals, ara recorreguts, han evacuat el tràmit en el termini conferit i posteriorment, mitjançant aute de 22 de juny de 2021, es van admetre les proves proposades, consistents en incorporar a les actuacions els documents al·legats en els respectius escrits de les parts.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com s'ha exposat en els antecedents, Diez ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute núm. 79-2021, de 26 de febrer, que no va admetre a tràmit l'incident de nul·litat que havia formulat aquella part contra un anterior aute de 29 d'octubre de 2020. El recurs es circumscriu al pronunciament d'aquesta resolució, en virtut del qual es van estimar parcialment els recursos d'apel·lació interposats pels Srs. Girona, Vives i Codina i es va disposar la suspensió per prejudicialitat penal del procediment civil 2000114/2019, iniciat en virtut de la demanda formulada per Diez contra els antics membres del Consell d'Administració de l'entitat bancària en el moment de la seva intervenció, en exercici de l'acció social de responsabilitat, prevista a la Llei 20/2007, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. La suspensió es va acordar fins a la resolució definitiva de les causes penals núm. 600173/2016, 80036434/2015, 3600022/2015 i 800176/2015.

Segon.- Com a qüestió prèvia, s'ha de fer referència a les al·legacions que formula la representació dels Srs. Codina i Escolano, relatives a la improcedència d'aquest recurs d'apel·lació, ja que, en la seva opinió, la inadmissió de l'incident de nul·litat per part de la Sala Civil, en data 26 de febrer de 2021, hauria esgotat tots els recursos ordinaris.

L'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials disposa que:

"4. Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no podran formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. (...)".

Aquest precepte desenvolupa l'article 6 de la Llei qualificada de la Justícia, segons el qual:

"3. Els drets recollits a l'article 10 de la Constitució i els altres drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució la vulneració dels quals s'hagi produït en el marc d'un procés judicial, són tutelats pels tribunals per mitjà de l'incident de nul·litat que regula la Llei transitòria de procediments judicials, el qual es configura a aquest efecte com un procediment urgent i preferent".

L'atorgament a aquest incident de nul·litat de la condició de procediment urgent i preferent, que té per objecte específic la tutela de l'article 10 de la Constitució i dels altres drets esmentats que es produeixi en el marc d'un procés judicial, comporta que s'hagi configurat un procediment de doble instància, d'acord amb l'article 41 de la Constitució.

D'aquesta manera, quan la inadmissió o la decisió de l'incident de nul·litat l'acorden la Batllia o el Tribunal de Corts, la resolució és apel·lable davant la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia, segons l'article 18 quater, apartat 4, de la Llei transitòria de procediments judicials. Ara bé, quan aquestes resolucions són adoptades pel propi Tribunal Superior, el recurs el resol una Sala ad hoc, de la qual no podran formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància, segons afirma el propi precepte.

Com és evident, es tracta en aquest darrer cas d'un recurs d'apel·lació impropi, ja que la Sala ad hoc designada a l'efecte no és una instància superior a la Sala que ha adoptat la resolució inicial. Ara bé, la Llei estableix aquesta modalitat especial de recurs, en atenció al principi de la doble instància que estableix l'article 41 de la Constitució respecte del procediment urgent i preferent de tutela del drets fonamentals a què es refereix la norma, condició que revesteix actualment l'incident de nul·litat, segons l'article 6.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

En conseqüència, no es pot apreciar cap obstacle processal a la resolució d'aquest recurs que interposa Diez.

Tercer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat no és una nova instància, sinó que el seu objecte es limita a examinar si s'ha produït una vulneració del dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 del text constitucional, o dels altres drets reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, si aquesta darrera s'ha produït en el marc d'un procés judicial.

En conseqüència, no procedeix revisar ara el fons de la decisió adoptada per la Sala Civil. La finalitat d'aquest incident es limita a verificar si s'ha produït una infracció dels drets compresos en l'article 10 de la Constitució, com sosté la recurrent.

Quart.- La representació de Diez al·lega en primer lloc que l'aute de la Sala Civil ha incorregut en incongruència omissiva i manca de motivació, ja que no ha fet referència als arguments invocats per aquella part sobre la improcedència de la suspensió del procés principal per l'existència d'una prejudicialitat penal.

Amb aquesta argumentació, oblida la recurrent que la congruència de les resolucions judicials es predica respecte de les pretensions de les parts i la causa petendi, però no sobre tots i cadascun dels arguments que els interessats utilitzen en defensa d'aquelles pretensions. D'aquesta manera, la sentència satisfà les exigències de coherència quan dona una resposta raonada a les pretensions de les parts, sense que sigui necessari que analitzi tots i cadascun dels arguments adduïts per aquelles.

També resulta admissible una desestimació tàcita, quan els fonaments que recull i en què es basa la sentència són incompatibles amb els arguments de la part vençuda, de manera que resulta evident que aquests han estat desestimats.

En el cas que ara s'examina, no es pot apreciar cap incongruència omissiva ni manca de motivació. Les resolucions de la Sala Civil han examinat a bastament els fets invocats per les parts i han arribat a la conclusió de que el resultat de les causes penals de referència tenen un efecte prejudicial sobre aquest procés civil, en què s'exerceix l'acció social de responsabilitat, per raó de que la declaració de fets provats en la sentència que posi terme a aquelles causes pot tenir un efecte vinculant sobre la decisió del referit procés civil. En aquest sentit, es fa referència a l'efecte positiu o prejudicial de la cosa jutjada penal, que ha recollit tant la jurisprudència d'aquest Tribunal com la del Tribunal Constitucional.

En conseqüència, s'ha de descartar qualsevol vulneració de l'article 10 del text constitucional per aquesta causa. Les decisions impugnades són plenament coherents amb la pretensió de que s'acordi la suspensió per prejudicialitat penal de la causa civil, i la decisió està degudament motivada en base a la relació que mantenen els fets que estan en la base d'un i altre procediment.

Cinquè.- En segon terme, la representació de Diez argumenta que ha tingut lloc una modificació de la causa petendi, ja que l'aute de la Sala Civil ha modificat el fonament en què es basa el procés civil. En aquest sentit, s'al·lega que aquest es basa en l'existència d'una mala praxi generalitzada dels antics administradors de Diez, amb independència de la responsabilitat penal en què aquests hagin pogut incórrer per determinats fets concrets, i que, de fet, només un dels demandats està processat en les causes penals.

Des d'una perspectiva constitucional, que és la que interessa en l'àmbit d'aquest incident, no es pot apreciar cap mena d'alteració de la causa petendi, ja que la qüestió relativa a la prejudicialitat és autònoma respecte de la pretensió de fons que s'exercita en el procés civil. Per tal de resoldre la primera, és suficient constatar que bona part dels fets en què es basa la demanda estan íntimament relacionats amb els processos penals de referència, de manera que la decisió d'aquests darrers condiciona el resultat del procés civil, produint un efecte prejudicial sobre aquest darrer. En aquest sentit, resulta significatiu que la pròpia recurrent afirmi (foli 4) que la demanda "es fonamenta en una mala praxi generalitzada, en una falta de la diligència deguda en les polítiques de bona gestió, bon govern i prevenció del blanqueig de capitals per part dels antics administradors", el que posa de relleu la incidència que tenen el processos penals sobre el resultat d'aquest procés civil.

Com abans s'ha dit, l'objecte d'aquest incident no permet una reconsideració global de la decisió adoptada, ja que no es tracta d'una nova instància, sinó que és suficient amb determinar que no s'ha produït cap incongruència ni alteració de la causa petendi, per la qual cosa s'ha de descartar qualsevol vulneració de l'article 10 de la Constitució.

Procedeix, doncs, desestimar íntegrament el present recurs.

Sisè.- Per aplicació de la regla del venciment objectiu (Còdex 7, 51, 5), procedeix imposar a la recurrent el pagament de les costes causades, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala del Tribunal Superior de Justícia,

DECIDEIX

1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa Diez SA contra l'aute núm. 79- 2021, dictat el 26 de febrer de 2021 per la Sala Civil d'aquest Tribunal Superior de Justícia.

2n.- Imposar a la recurrent el pagament de les costes causades, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.

Aquesta aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostre Aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.