FAMÍLIA: Denegació suspensió règim de visites paternofilials. Requeriment progenitors cerca mecanismes adients per executar la resolució (1000006/2018)

Aute

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000053/2021 ORIGEN: 1000006/2018 - 00

NIG: 5300542120180003442

PARTS:

Apel·lant: Sra. Téllez

Representant: Sr. Julián

Advocat: Sr. Mena

Apel·lat: Sr. Manzanares

Representant: Sra. Montenegro

Advocat: Sra. Recio

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: FAMILIA: Denegació suspensió règim de visites paternofilials. Requeriment progenitors cerca mecanismes adients per executar la resolució.

AUTE 150-2022

Andorra la Vella, el 26 d'octubre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 6 de maig de 2013, en el marc del procediment referenciat sota el número B-1536-1/2012, instat de mutu acord entre els senyors Téllez i Manzanares, va recaure Sentència declarant el seu divorci i aprovant els pactes inserits en el conveni de 5 de juliol de 2011 (regulador de la separació prèvia i homologat per la Sentència de de 25 de juliol de 2011).

En el mateix i pel que fa al fill menor comú, Mena, nascut el XXXX, s'establia una guarda i custòdia compartida entre ambdós progenitors; l'atribució de la seva guarda i custòdia a la senyora ENTITY_4; un règim de visites a favor del senyor Manzanares consistent bàsicament en caps de setmana alterns, els dimecres entre setmana, dues o tres setmanes a l'estiu i un repartiment concret també dels dies festius; i una pensió d'aliments a raó de 300 EUR mensuals i un repartiment per meitats de les despeses extraordinàries generades pel mateix.

2.- En data 13 de maig de 2017, en Mena va presenciar com el seu pare mantenia relacions sexuals amb una tercera persona i, per causa d'aquest fet, la senyora Téllez manifestà a la Batllia de motu proprio per escrit de data 9 de juny de 2017 que en Mena no aniria més amb ell, "fins que no es trobi més segur i hagi superat la situació viscuda"; tot sol·licitant en data 15 de novembre de 2018 i en base als mateixos fets, la suspensió del règim de visites paternofilials del senyor Manzanares per mentre no s'acredités que hagués desaparegut la por, angoixa i mals físics derivats de les mateixes i quina suspensió hauria de reprendre's en tot cas de forma progressiva i supervisada pel Servei de Trobada Familiar. Demanava també la condemna del senyor Manzanares a satisfer les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits, per la seva mala fe i temeritat.

3.- El dia 20 de març de 2019, el senyor Manzanares contestà la demanda de suspensió del règim de visites articulada de contrari, tot manifestant que la senyora Téllez li impedia veure i contactar amb en Mena des del dia 13 de maig de 2017, tot sol·licitant la desestimació de la suspensió del règim de visites i el manteniment de les fixades per la Sentència de divorci, per tal de recuperar la relació amb el seu fill.

4.- El Ministeri Fiscal es va oposar a la suspensió interessada del règim de visites del menor amb el progenitor, interessant l'estricte compliment de la resolució.

5.- En data 13 de desembre de 2019, la Batlle d'instància dictà Aute amb la següent part dispositiva;

"ACORDA requerir als progenitors , per tal de que, conjuntament i ,si escau, a través d'un mediador o psicòleg, trobin els mecanismes adients per tal d'executar la sentència de referència,

denegar la suspensió sol·licitada per la progenitora , en considerarse que els motius per ella esgrimits no són suficients per a dictar aital mesura i que existència d'altres remeis, com una mediació o derivació psicològica, per tal de reprendre els contactes paternofilials, és molt més aconsellable pel desenvolupament integral del menor Mena.

Que es notifiqui aquesta resolució a les parts."

6.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Téllez en base, en síntesi, a la manca d'interès manifestada pel progenitor en relació al seu fill ENTITY_10; a la manca de voluntat d'en Mena d'anar amb el seu pare des dels fets de 13 de maig de 2017; i a la por d'en Mena de què algun dia aparegui el seu pare i se l'emporti, que relaciona amb el quadre sever d'ansietat de separació que el mateix pateix; tot sol·licitant la revocació de l'Aute dictat en data 13 de desembre de 2018 i que es dicti una nova resolució que suspengui el règim de visites paternofilials i que, en el seu cas, aquestes es reprenguin de forma progressiva i supervisada.

7.- El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat per entendre que els fets ocorreguts el dia 13 de maig de 2017 no són suficients per suspendre tot contacte del senyor Manzanares amb el seu fill.

8.- Les parts litigants van sol·licitar en diferents ocasions la suspensió del tràmit de contesta al recurs interposat i en data 27 de maig de 2021 van presentar una proposta de conveni en el que el senyor Manzanares renunciava a la pàtria potestat sobre el menor. Conveni a quina homologació es va oposar el Ministeri Fiscal per quant afectava a drets indisponibles, no essent per aquest motiu finalment homologat.

En data 23 de desembre de 2021, la representació processal del senyor Manzanares contestà al recurs d'apel·lació interposat de contrari, oposant-se al mateix i sol·licitant la seva desestimació i la confirmació de l'Aute d'instància.

9.- Per Aute de data 3 de febrer de 2022 es va donar lloc parcialment a les pretensions probatòries adduïdes en l'escrit de la senyora Téllez, denegant-se les sol·licitades pel senyor Manzanares. En haver-se però estimat el recurs de reposició interposat per la seva representació processal, per Aute de data 1 de juny de 2022 es donà lloc a la pretensió probatòria del senyor Manzanares, consistent en els acreditatius del pagament de part de les pensions d'aliments que li foren imposades, per acreditar l'existència d'interès per part seva envers el menor.

Per escrit de data 16 de febrer de 2022, la representació processal de la senyora Téllez insisteix en la necessitat de què es retrotreguin les actuacions a la instància i s'obri un període probatori que li permeti demostrar la gravetat de la situació que viu el menor i, subsidiàriament, que es practiqui en aquesta alçada una exploració del menor i una pericial psicològica en la seva persona, així com un informe social del Departament de Benestar, per determinar les angoixes que afecten al menor Mena i el seu estat psicològic.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En relació a la queixa que formula la part apel·lant relativa a la tardança en la tramitació en la instància del present recurs d'apel·lació, cal posar de relleu que la competència relativa a l'acció per al reconeixement de l'error judicial o de l'anormal funcionament de la justícia -si és que aquesta és la voluntat de la part apel·lant, que es desconeix- correspon al Ple del Tribunal Superior de la Justícia per imperatiu de l'article 10 de la Llei qualificada de la justícia.

En conseqüència, aquesta queixa no pot ésser objecte d'anàlisi per aquesta Sala.

Altrament i en relació a la pràctica de la prova sol·licitada en el seu recurs i insistida per escrit de data 16 de febrer de 2022, aquesta ja va ser resolta per Aute de data 3 de febrer de 2022, contra el qual no va interposar recurs de reposició, com en canvi sí que va efectuar el senyor Manzanares, amb el resultat que obra als autes.

Segon.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat és la suspensió temporal del règim de visites vigent entre el menor Mena i el seu pare.

La petició deriva dels fets que el menor hauria presenciat en data 13 de maig de 2017 i consistents en el manteniment de relacions sexuals del seu progenitor. Fets que, segons es deriva de l'informe de seguiment de l'instituts E, efectuat en data 23 de desembre de 2019 per les Dres. Montenegro i Manzanares i adjuntat per la part apel·lant, li va provocar vergonya (vid. foli 19).

És doncs evident que els fets invocats per la part apel·lant per suspendre el règim de visites del menor amb el progenitor no gaudeixen de l'entitat suficient per fonamentar aquella finalitat. En aquest sentit, ens hem pronunciat en diferents ocasions, com per exemple, en la resolució invocada per la Batlle d'instància (rotlle número 193/2014), en relació a què la privació dels contactes entre un menor i un progenitor únicament pot tenir lloc quan aquesta mesura resulti summament perjudicial pel mateix.

En tot cas, el dret dels infants i dels adolescents a mantenir contacte directe amb els progenitors amb els que no convisquin es troba també recollit en l'article 34.2 de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents, establint també en el seu apartat 1, el dret dels menors a relacionar- se també amb altres parents i persones més pròximes, com els avis i germans.

Per això la privació de contactes és una mesura del tot excepcional, perquè l'interès superior de l'infant (recollit a l'article 13 de la mateix Llei suara esmentada) que és l'objecte fonamental de protecció de tot procediment en el que es trobi involucrat un menor, així ho requereix.

Caràcter excepcional de la privació dels contactes que evidentment requereix de l'existència d'una prova que demostri que el seu manteniment perjudica al menor, impedint-li el seu correcte desenvolupament.

I tal i com posa de relleu la Batlle d'instància, aquest perjudici en aquest supòsit concret no s'ha acreditat. El fet que va motivar que la senyora Téllez de motu proprio i segons es deriva del contingut del document que obra als folis 44 i 45, decidís "que el seu fill no aniria més amb el seu pare", no revesteix de la gravetat suficient per haver provocat la inexistència de contactes des d'aquella data. Al respecte, i malgrat la senyora Téllez afirmi que és el progenitor el que no s'hi ha volgut acostar, el mateix no només ho nega afirmant haver estat la senyora Téllez la que no li hauria permès ni veure'l ni comunicar-s'hi des del dia 13 de maig de 2017, sinó que el contingut de les presents actuacions ho avala: vegi's al respecte els folis 44 i 45 i la pròpia petició de suspensió dels contactes de data 15 de novembre de 2018 en base a què el menor no volia estar amb el seu pare perquè el que va veure no li va agradar i no se sentia a gust (f. 69), havent desenvolupat un quadre sever d'ansietat de separació.

Tercer.- La patologia ansiosa que el menor presenta a data d'avui només evidencia la mala gestió que ambdós progenitors han efectuat de la situació que va viure el menor i de cap manera no ha de servir per excusar que el mateix no pugui tenir una relació normalitzada amb els dos, sense perjudici de les diferències que puguin existir entre els propis adults. Això, evidentment, sense perjudici de què els contactes aquesta vegada s'efectuïn de forma adequada i seguint les instruccions del professional que els pares decideixin que millor pot ajudar al Mena a reconnectar amb el seu progenitor.

Per tant i tal i com estableix la Batlle d'instància en la resolució impugnada, la suspensió dels règim de visites i contactes del pare amb el menor Mena ha de ser desestimada, procedint que siguin els progenitors que vetllin per a què el menor gaudeixi dels millors mecanismes, ja siguin de mediació ja siguin psicològics, per aconseguir restablir els contactes amb el progenitor que mai s'havien d'haver interromputs pels fets ocorreguts el tan repetit dia 13 de maig de 2017. Perquè el correcte desenvolupament del menor requeria i, pel que sembla, encara a data d'avui requereix, una correcta explicació dels fets ocorreguts adaptada a la comprensió del Mena i una adequada normalització dels mateixos, així com la certesa de poder confiar tant en la figura paterna com en la materna.

Només en cas de desacord entre els progenitors en relació al mecanisme més adequat pel seu fill, hauran de recórrer novament a l'auxili judicial, en període d'execució. En tot cas, l'interès superior de l'infant requereix que en aquest cas, els contactes paternofilials es reiniciïn el més aviat possible i de la forma més adequada pel Mena.

Quart.- El recurs d'apel·lació interposat ha de ser íntegrament desestimat, no havent-hi lloc a imposar el pagament de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada, de conformitat amb assentada doctrina d'aquesta Sala i en no apreciar-se mala fe ni temeritat en cap de les parts litigants.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Téllez contra l'Aute dictat en data 13 de desembre de 2019 per la Batlle d'instància, que confirmem.

Segon.- NO EFECTUAR especial imposició del pagament de les costes judicials generades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.