INCIDENT DE NUL.LITAT No es tracta d'una tercera instància. Es reprodueixen els mateixos arguments ja examinats en la sentència (1300064/2014)

Aute

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1300064/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000107/2016

AUTE 33-2017

PARTS:

Demandant incidental: Sr. Miró

Representant: Sra. Villalba

Advocat: Despatx XXX

Demandat incidental: Alcalá

(CX)

Representant: Sra. Quesada

Advocat: Sr. Arnau

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-vuit de setembre de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions en la causa número TSJA- 0000107/2016, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Miró ha presentat un incident de nul·litat d'actuacions en data 12 de juliol de 2017, contra la sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dictada en data 23 de juny de 2017.

En la seva demanda, presenta els arguments següents: el Tribunal Superior, per aplicació dels articles 52 i 23 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, hauria d'haver instat un procés incidental d'inconstitucionalitat, doncs les lleis establien mandats retroactius.

2.- El Alcalá (en endavant, CX) ha contestat aquest arguments en la seva contesta de data 21 de juliol de 2017:

les argumentacions emprades per l'agent només fan que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència que va concloure el procés.

la disposició transitòria quarta de la Llei 26/2012 és categòrica en establir, com a requisit sine qua non per a la col·legiació, el fet de que el sol·licitant estigui en possessió de la titulació universitària exigida.

la llei especial sempre deroga la llei general.

la normativa aplicable no és retroactiva.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com aquesta Sala ha jutjat vàries vegades, el recurs basat sobre l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància.

En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon.- En aquest cas, el Sr. Miró reprodueix els arguments ja exposats en la primera i segona instàncies. Aquests arguments han estat examinats i rebutjats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior.

L'interessat addueix que "les lleis citades mancarien d'una Disposició Transitòria que permeti la regularització i adaptació d'aquells professionals que han exercit en tasques pròpies de l'X, però que ara no es troben en possessió de la titulació universitària que dites lleis exigeixen".

Per tant, l'interessat reconeix que no compleix les condicions previstes per la Llei 26/2012 de creació del Col·legi X.

Aquesta llei no és retroactiva: en efecte s'ha de distingir la retroactivitat i l'aplicació immediata de la llei. En aquest cas, com ho reconeix l'interessat (argument sisè del seu escrit): "la disposició final de dita Llei 26/2012, estableix que entra en vigor l'endemà de la seva publicació al BOPA".

En aquest cas, el jutge ha aplicat la llei literalment, en conformitat amb la seva missió, i el Sr. Miró no ha estat privat de cap dret fonamental. El dret a la jurisdicció no significa que el recurrent té el dret a obtenir satisfacció davant dels tribunals.

Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquest incident.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat pel Sr. Miró contra la sentència núm. 63-2017 de 23 de juny de 2017, la qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes.

Aquest aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.