Requisits per a poder procedir a un ingrés forçós (TSJC-346/2015)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000346/2015 ORIGEN: 1000304/2015

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de novembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs Magistrats Vincent Anière i Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Els Srs. Salas i Seco van comparèixer al Batlle en funcions de guàrdia per a demanar l'ingrés forçós del seu fill i germà, respectivament.

Donada vista de les actuacions al Ministeri Fiscal, aquest va interessar una valoració urgent mèdica i psiquiàtrica per part del Servei de Medicina legal i forense.

II.- Per Aute, de 22 de juny de 2015, l'Hble. Batlle que actuava en funcions de guàrdia va resoldre: "Decideix: No adoptar mesures tuïtives sobre la persona de Anaya, nascut el XXXX sol·licitades pels Srs. Salas i Seco en data 16.06.2015, denegant ensems la prèvia valoració d'aquest interessada pel Ministeri Fiscal".

III.- El Ministeri Fiscal va interposar recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data de registre 28-09-2015, va sol·licitar, en atenció als arguments continguts en el mateix, que s'ordenés la valoració psiquiàtrica del Sr. S. per a actualitzar la seva situació i determinar la necessitat d'un internament d'urgència del mateix.

IV.-Per Aute d'aquesta Sala, de data 9 de novembre del 2015, es va decidir donar lloc a la petició de prova efectuada per la part recorreguda.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals el Ministeri Fiscal fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, entén que en consonància amb els exposats pels professionals mèdics, tot i que no són especialistes, poden portar a pensar en l'existència de riscs per l'interessat i per tercers, de manera que es justifica la necessitat d'una avaluació mèdica. Així no es pot considerar que una mínima privació de llibertat del Sr. S., pel seu transport a l'hospital per a ser avaluat, no resulta proporcionada, sense que el risc sigui preventiu, a l'existir els informes aportats i la petició d'ingrés urgent. En segon terme, afegeix que l'actuació judicial de valoració mèdica sol·licitada es situa en un moment processal anterior a allò previst a l'article 11 de la Llei qualificada d'incapacitacions i organismes tutelars que preveu la ratificació judicial d'un internament d'urgència.

II.- L'article 11 de la Llei qualificada d'incapacitacions i organismes tutelars contempla els ingressos per raó d'urgència en una institució adequada en règim tancat, i atribueix al Batlle de guàrdia, en el període de 72 hores, la ratificació o denegació d'aital mesura.

De la lectura del precepte s'extreuen, com posa de manifest el jutge a quo, dues exigències per a poder procedir a un ingrés forçós: l'existència d'una situació d'urgència i la necessitat de l'internament.

A les actuacions consta l'informe del metge de capçalera que refereix una descompensació paranoide de llarga durada (2 anys d'evolució) i que, malgrat l'adequat suport familiar, afecta al Sr. S. diàriament a nivell social i laboral, de manera que existeix un clar perill per a ell o tercers, en cas d'exacerbació. De l'informe del Centre d'atenció psicològica, al qual ha acudit el Sr. S. en dates 18 de maig, 27 de maig i 3 de juny de 2015 i s'indica que presenta una idea delirant de perjudici i al·lucinacions auditives freqüents i el propi interessat reconeix que l'afecta greument el desenvolupament de la seva activitat diària, social i laboral.

D'aquests informes s'extreu que la malaltia psíquica que pateix el Sr. S. és de llarga evolució (un 2 anys), que li provoca trastorns diaris i es projecta en la seva esfera laboral i social. Nogensmenys el que s'ha exposat, com s'indica pel jutjador a quo, no sembla necessària una nova valoració mèdica, atès que ja es coneix quina és la seva situació clínica i, a diferència de l'informe psicològic, en el que no s'indica l'existència de cap risc, en l'informe del metge de capçalera s'aprecia un risc per a ell mateix i tercers, en cas d'exacerbació. No s'ha referit que quan s'interposa la demanda existís o s'hagués actualitzat aquest potencial risc que es descriu. Encara més, a la pròpia demanda el pare del menor exposa que no existeix cap risc per a la integritat física de la seva esposa ni d'ell ni del seu fill i que no pateix un brot psicòtic. Refereix que el seu temor és que pugui fer mal als veïns i que, per tant, es pugui ingressar el seu fill a l'hospital per a fer el seu seguiment mèdic.

En definitiva, s'han d'evitar aquelles ingerències que no acreditaran una nova situació psíquica diferent a la ja diagnosticada, i més quan la pròpia família reconeix que no existeix cap brot psicòtic, i el que correspon és, en consonància amb les previsions de l'article 12 de la Llei qualificada, ja esmentada, la tramitació de l'oportuna demanda per tal que es puguin adoptar, si s'escauen, les corresponents mesures terapèutiques, però sense que s'acrediti la urgència per a procedir en aquest cas per la via de l'ingrés forçós decretat pel Batlle de guàrdia.

Consegüentment amb les anteriors consideracions, el present recurs s'ha de desestimar.

III.- Atesa l'especial natura dels interessos en conflicte, no procedeix efectuar imposició de les costes processals.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat pel Ministeri Fiscal contra l'Aute, de data 22-06-2015, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No s'escau efectuar pronunciament sobre les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-