Incident d'execució. Aute Batllia. Indemnització Edifici (A030/08)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet LLUIS SAURA LLUVIA

Núm. de Protocol: AD-008-1/2006 TSA: IE-08/07

AUTE 30-2008

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant:Agullo

Advocat: Pérez

Apel·lada: Romeu i altres

Representant i Advocat: Varesc

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira (Ponent)

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d’Andorra la Vella, el 16 de setembre de 2008

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència d’aquesta Sala núm. 2001-47, de 22 d’octubre de 2001, va declarar el dret de les agents a ser indemnitzades pel cost actualitzat d’allò que s’hagués pogut construir amb el permís de construcció que el seu dia els va ser atorgat, però que no podien en l’actualitat materialitzar, per raó de la proximitat de l’immoble a l’església romànica de Santa Coloma.

2n.- Després de diverses incidències en l’execució de l’esmentada sentència, l’aute d’1 de juny de 2007 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va fixar en la suma de 756.753’50 euros la indemnització que havia de ser abonada a les agents, de la qual s’havien de retenir 780 euros, corresponent als honoraris del perit designat per la Batllia que havia intervingut en fase d’execució.

3r.- La representació del GOVERN ha impugnat aquesta resolució, en considerar que el cost de construcció s’ha de correspondre amb el cost estricte de l’obra, de manera que han de quedar al marge tots aquells conceptes que no s’han meritat en aquest cas, com succeeix amb el benefici industrial, honoraris professionals i tributs.

4ª.- La representació de la part agent impugna igualment l’aute del Tribunal de Batlles en base a diverses consideracions, que es poden resumir en els següents punts: a) el cost de construcció que s’ha tingut en compte no s’adiu amb la realitat i amb la qualitat dels materials que s’utilitzen habitualment, i no s’han tingut en compte per a fixar-lo els informes tècnics que ha presentat aquesta part; b) a més dels conceptes integrants de la indemnització que inclou l’aute impugnat, cal afegir un 15% en concepte d’imprevistos; c) no es procedent la retenció de l’import de la meitat dels honoraris del perit que ha intervingut en aquesta fase d’execució; i d) considera que el GOVERN ha de satisfer els interessos legals. A més, denuncia la vulneració del dret a un judici de durada raonable en l’execució de la sentència que va posar terme al procés.

5è.- Dels escrits d’impugnació se’n va donar trasllat a la respectiva contrapart, que els han contestat oposant-se a les pretensions articulades per la contrària.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- El primer motiu d’impugnació articulat per les agents fa referència a què el Tribunal a quo ha partit, a l’hora de fixar el cost de construcció de l’immoble que s’hauria pogut bastir d’acord amb l’autorització que havia estat atorgada, de l’informe pericial realitzat per l’arquitecte Palau, denunciant que no s’han tingut en compte els dictàmens que havia aportat aquella part.

Correspon al Tribunal, com a peritus peritorum, la resolució de les pretensions de les parts, en base a l’examen i valoració dels diferents informes pericials aportats a les actuacions, que constitueixen en important element d’informació, com ho diu l’article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, però que no vinculen l’òrgan jurisdiccional.

En el cas que ara s’examina, l’aute impugnat realitza una acurada ponderació dels diferents dictàmens, i raona els motius pels quals s’inclina per la valoració realitzada pel Sr. Palau. Aquestes raons no han estat desvirtuades per les recurrents, que no poden pretendre substituir el criteri de l’òrgan jurisdiccional pel seu propi. D’altra banda, resulta també aplicable el principi general que afirma la prevalença dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d’aquest tipus de prova (cfr. Sentència d’aquesta Sala núm. 2001-22, de 19 d’abril, entre d’altres).

En conseqüència, procedeix desestimar aquest motiu d’impugnació.

Segon.- Són igualment objecte de discussió els diferents conceptes que han d’integrar la indemnització reconeguda en favor de les agents. Com s’ha exposat en els antecedents, la sentència que va resoldre el procés va declarar el dret d’aquelles a ser indemnitzades “pel cost actualitzat d’allò que s’hagués pogut construir amb el permís el seu dia atorgat”.

El cost de la construcció es correspon bàsicament amb el pressupost d’execució material, que comprèn el valor dels materials i treballs necessaris per bastir l’immoble. Resulta evident que, si s’hagués construït efectivament l’edifici, s’haurien produït altres despeses, les quals, però, no s’han meritat en aquest cas, de manera que no resulta procedent incloure-les en la indemnització. Així succeeix amb el benefici industrial del constructor, els honoraris professionals i els tributs que graven l’obra. De la mateixa manera, no es pot afegir un percentatge en concepte d’imprevistos, que resulta aliè a una edificació que no s’ha construït i en la qual, per aquest mateix fet, no s’han pogut produir imprevistos de cap classe.

La sentència que va posar terme al procés es refereix de forma explícita al cost actualitzat de la construcció, concepte que es correspon amb el pressupost d’execució material, amb exclusió dels restants capítols que no van ser efectius en aquests cas.

L’informe pericial de 28 de novembre de 2005 fixa el pressupost d’execució material en la quantitat de 482.718’32 euros, de manera que la indemnització ha de ser determinada en aquesta suma, amb la convenient actualització a realitzar pel Tribunal a quo, segons el que disposa la sentència que es objecte d’execució.

Tercer.- Pel que fa als demés motius d’impugnació, s’han de confirmar en els seus propis termes el pronunciaments de l’aute impugnat. En primer lloc, no es poden incloure en aquest moment interessos legals, des del moment en què la sentència a executar no conté cap declaració sobre els mateixos. En segon lloc, resulta ajustada a dret la distribució per meitat entre les parts del procés del cost de l’informe pericial encarregat per la Batllia a fi de disposar d’un element de judici sobre la valoració de cadascun dels conceptes a què es refereix l’informe.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

- Estimar el recurs que interposa la representació del M.I. GOVERN i desestimar el que formulen les Sres. Romeu i Ayuso, ambdós contra l’aute dictat l’1 de juny de 2007 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, el qual es modifica només quant a l’import de la indemnització fixada en favor de les agents, que es determina en la quantitat de 482.718’32 euros, amb referència al 28 de novembre de 2005, sens perjudici de l’actualització de la mateixa al moment actual per part del Tribunal a quo.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.