Família, competència internacional andorrana, criteris

Aute

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000070/2026

ORIGEN: 4000264/2025 - 0

NIG: 5300542120250001556

AUTE 000106-2026 DE 03/07/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 03/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000070/2026

Nig : 5300542120250001556

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00106 A

AUTE 000106/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Albà

Representant: Sra. Carole

Advocada: Sra. Chantal

Apel·lant: Sra. Gemma

Advocada: Sra. Cecília

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Família, competència internacional andorrana, criteris

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Mitjançant escrit de data 31/07/2025, la representació processal del Sr. Albà va interposar demanda de modificació de mesures paternofilials contra la Sra. Gemma, en relació amb les mesures establertes per la Sentència de 09/01/2023 per la qual es va acordar, entre d'altres, que la guarda i custòdia del fill menor comú, M, fos exercida de forma compartida per setmanes, de dilluns a dilluns, entre ambdós progenitors.

2.- Per escrit de data 19/11/2025, la Sra. Gemma va formular excepció de manca de competència dels tribunals andorrans, de conformitat amb els articles 60 i següents del Codi de procediment civil , interessant que s'estimés la declinatòria plantejada i que es reconegués la competència dels tribunals espanyols, tota vegada que el fill menor comú té fixada la seva residència habitual a la Seu d'Urgell.

3.- Per Interlocutòria de data 20/11/2025, es va acordar suspendre la tramitació del procés i, en conseqüència, l'audiència fixada pel dia 24/11/2025, així com traslladar la declinatòria a les altres parts personades en el procés, atorgant-los el termini de tretze dies hàbils per formular al·legacions.

4.- Per escrit presentat en data 11/12/2025, la representació processal del Sr. Albà es va oposar a la declinatòria plantejada per la part adversa, interessant que es declarés la competència dels tribunals andorrans per resoldre la demanda per ell formulada.

En data 17/12/2025, el Ministeri Fiscal va emetre informe en el sentit que els tribunals andorrans tindrien competència per resoldre la demanda de modificació de mesures paternofilials, atès que, restant en vigor un règim de guarda i custòdia compartida i residint el demandant al Principat, el menor també hi té residència, més enllà de disposar de nacionalitat andorrana provisional; i que l'escrit d'ampliació de denúncia formulat per la progenitora davant el cos dels Mossos d'Esquadra no es pot considerar una demanda formal de modificació de mesures paternofilials.

6.- Seguit el procediment pels seus tràmits, l'Hble. Batlle va dictar, en data 26 de febrer de 2026, Aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar la declinatòria plantejada en data 19/11/2025 per la Sra. Gemma i declarar la finalització del present procediment.

Segon.- Ordenar l'arxiu de les presents actuacions.

Tercer.- No efectuar expressa condemna en costes processals."

7.- En data 18/03/2026, la representació processal del Sr. Albà va interposar recurs d'apel·lació contra l'Aute de 26/02/2026, sol·licitant que es dictés una nova resolució acordant la revocació de la totalitat de les decisions contingudes en l'Aute de 26/02/2026, declarant que els tribunals andorrans són competents per conèixer de la present causa i emplaçant la part apel·lada a presentar escrit de contesta a la demanda. El recurs d'apel·lació articulat es fonamenta en els següents motius:

En primer lloc, evidencia que els tribunals andorrans ja s'havien declarat competents en tres ocasions anteriors per conèixer de les controvèrsies de família sorgides entre les parts -la demanda de mesures provisionals presentada el 14/02/2022 a l'empara de l' article 297 del Codi de procediment civil , la demanda de separació d'1 d'abril de 2022 i l'incident d'execució de sentència de 14/11/2024-, sense que les circumstàncies personals del menor hagin variat, havent contret els litigants matrimoni civil al Principat i havent-hi nascut el menor, que ostenta la doble nacionalitat espanyola i andorrana.

En segon lloc, al·lega que el menor, a banda de trobar-se empadronat a la Seu d'Urgell, és de nacionalitat andorrana i consta com a resident al domicili patern, radicat a Encamp; que el progenitor no va donar el seu consentiment ni a l'empadronament del menor a la Seu d'Urgell ni a la seva inscripció en un centre educatiu espanyol, malgrat que l'autoritat parental és compartida entre ambdós progenitors; i que el menor és beneficiari del seu pare prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i disposa, per tant, de cobertura sanitària al Principat.

En tercer lloc, sosté que, a manca d'acord entre les parts, el criteri general d'atribució de la competència territorial és el del domicili del defenent i que tota excepció s'ha d'interpretar de manera restrictiva, invocant a aquest efecte la sentència d'aquesta Sala de 09/04/2015 (TSJC 313/2014), de manera que el fet que el menor cursi estudis en un centre educatiu de la Seu d'Urgell, a una vintena de quilòmetres, no pot determinar la competència dels tribunals espanyols, màxim quan la demanda de 31/07/2025 té per objecte la modificació de decisions adoptades pels tribunals andorrans, que s'han de complir en territori andorrà.

En quart lloc, addueix que ambdós progenitors tenen el seu domicili professional a Andorra i que les activitats lúdiques del menor, quan es troba en companyia del seu progenitor, es desenvolupen igualment al Principat.

En cinquè lloc, manifesta el seu desacord amb l'arxiu de les actuacions acordat per la resolució recorreguda, sol·licitant que s'emplaci la part defenent per tal que contesti la demanda.

8.- La representació processal de la Sra. Gemma va presentar, en data 17/04/2026, escrit de contesta al recurs d'apel·lació, oposant-se al seu triomf demanant la confirmació de la decisió recorreguda en tots els seus extrems amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada, segons els arguments següents.

1) el recurs es limita a reiterar els arguments ja exposats en primera instància, sense aportar cap element nou ni desvirtuar el raonament efectuat per la resolució recorreguda.

2) el criteri determinant de la competència en matèria de responsabilitat parental és el de la residència habitual del menor en el moment de la interposició de la demanda, i no pas el fet que els tribunals andorrans hagin conegut anteriorment d'altres procediments entre les parts, havent quedat acreditat que el centre d'interessos del menor es troba a la Seu d'Urgell, on es troba empadronat, escolaritzat, hi desenvolupa les activitats extraescolars i hi rep el seguiment sanitari.

3) la nacionalitat andorrana del menor i els elements administratius invocats per la part adversa no determinen la competència dels tribunals; que l'empadronament a la Seu d'Urgell es va efectuar legalment, fent-hi constar expressament la negativa del progenitor; i que el menor no disposa de cap autorització de residència vigent al Principat des del 5 de novembre de 2023, per manca de renovació imputable al progenitor.

4) l'existència d'un règim de guarda i custòdia compartida no comporta que el menor tingui la residència habitual simultàniament a Andorra i a Espanya, havent-se d'identificar un únic centre de vida, en el sentit establert pel Conveni de la Haia de 19/10/1996 sobre competència, llei aplicable, reconeixement, execució i cooperació en matèria de responsabilitat parental i mesures de protecció dels infants.

5) nega l'existència de cap error en la valoració de la prova, recordant que correspon a la part que al·lega uns fets constitutius de la seva pretensió acreditar-los degudament, sense que la part apel·lant hagi aportat cap element probatori objectiu que sustenti les seves afirmacions.

6) invoca com a fet nou que, en data 03/04/2026, el menor, trobant-se a la Seu d'Urgell sota la custòdia del seu pare, va haver de ser atès en un centre sanitari d'aquella localitat amb motiu d'una urgència mèdica, fet que acredita mitjançant els documents núm. 3 i 4 acompanyats al seu escrit i que, a parer seu, posa novament de manifest que la presència del menor a la Seu d'Urgell no és puntual ni esporàdica, sinó habitual i reiterada en el temps.

9.- El Ministeri Fiscal va presentar, en data 17/04/2026, escrit d'al·legacions pel qual manifestava no oposar-se al recurs d'apel·lació, tal com ja havia al·legat en primera instància.

En primer lloc, sosté que, si bé la competència ve atribuïda pel lloc de residència del menor, aquest és de nacionalitat andorrana i, restant en vigor una resolució que estableix un règim de guarda i custòdia compartida entre els progenitors i residint el demandant al Principat, el menor també hi té residència real, sense necessitar cap permís de residència ni autorització per romandre a Andorra en la seva condició de nacional.

En segon lloc, al·lega que l'empadronament i l'escolarització del menor a la Seu d'Urgell no són criteris suficients per afirmar que té la residència a l'estranger, atès que també resideix amb el pare a Andorra la meitat del temps, i que nombrosos residents al Principat cursen estudis a la Seu d'Urgell, a Barcelona o a Tolosa sense que per això es consideri que perden la residència andorrana.

En tercer lloc, addueix que el canvi d'escola i l'empadronament del menor a la Seu d'Urgell, ambdós aspectes inherents a l'autoritat parental, són discutits pel progenitor, que no els va autoritzar, de manera que no declarar la competència dels tribunals andorrans suposaria avalar la possibilitat d'un canvi voluntari de competència per part d'un progenitor mitjançant el canvi del lloc de residència d'un menor, malgrat l'oposició de l'altre progenitor, i a través d'una simple inscripció en una escola forana.

10.- Per Aute de 07/05/2026, el Magistrat ponent va acordar admetre únicament els documents núm. 3 i 4 dels presentats per la part apel·lada amb el seu escrit d'al·legacions de 17/04/2026, i va declarar que no era necessària la celebració de vista per resoldre el recurs, el qual va quedar vist per a la resolució que escaigués.

FONAMENTS DE DRET

Primer. Objecte del recurs

La present resolució té per objecte resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Albà contra l'Aute dictat per la Batllia en data 26/02/2026, pel qual es va estimar la declinatòria plantejada per la Sra. Gemma i es va declarar la finalització del procediment de modificació de mesures paternofilials, ordenant l'arxiu de les actuacions.

La controvèrsia en aquesta alçada se circumscriu a determinar si els tribunals andorrans són competents per conèixer de la demanda de modificació de mesures paternofilials instada pel Sr. Albà mitjançant escrit de 31/07/2025, qüestió que el tribunal a quo va resoldre negativament en considerar que la residència habitual i el centre d'interessos del menor es troben a la Seu d'Urgell. La part apel·lant sosté la competència de la jurisdicció andorrana sobre la base del coneixement previ pels tribunals del Principat de les controvèrsies entre les parts, de la vinculació del menor amb Andorra i del criteri del domicili del defenent; la part apel·lada, per la seva banda, defensa la confirmació de la resolució recorreguda en atenció a la residència habitual efectiva del menor en territori espanyol. El Ministeri Fiscal, per la seva part, no s'oposa al recurs i interessa que es declari la competència dels tribunals andorrans.

Segon.- Marc legal aplicable

En l'ordenament andorrà, el punt de partida de tota qüestió de competència internacional es troba en l' article 4 de la Llei qualificada de la Justícia , en virtut del qual els batlles i els tribunals andorrans coneixen dels judicis que es plantegin en territori andorrà entre andorrans, entre estrangers i entre andorrans i estrangers, d'acord amb el que estableixen la mateixa Llei i els tractats i convenis internacionals en els quals Andorra és part. Sobre aquesta base, i de conformitat amb la tradició romanista, aquesta Sala ha afirmat reiteradament que el criteri general d'atribució de la competència és el del domicili del defenent -actor sequitur forum rei- i que tota excepció a aquest criteri s'ha d'interpretar de manera restrictiva, en particular per evitar les pràctiques que la doctrina anomena forum shopping i law shopping, és a dir, els intents d'una part d'escollir el jutge i la llei que li semblin més convenients (sentència de 09/04/2015, TSJC 313/2014, i les resolucions que s'hi citen).

En matèria d'autoritat parental, però, el legislador ha concretat aquest marc general mitjançant un fur específic. L' article 245.2.a) de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família , atribueix la competència als tribunals del Principat per resoldre les demandes d'autoritat parental "si els fills menors d'edat tenen la seva residència habitual al Principat d'Andorra al moment de la presentació de la demanda". El fonament d'aquest fur és el principi de proximitat: el jutge més ben situat per apreciar la situació personal, familiar i social d'un menor és, en principi, el del lloc on aquest desenvolupa efectivament la seva vida. El fur de la residència habitual no és, doncs, un privilegi de cap dels progenitors, sinó una regla establerta en consideració exclusiva a l'interès superior del menor, principi rector de tota decisió que l'afecti d'acord amb l'article 3 de la Convenció sobre els drets de l'infant.

D'aquest règim se'n deriven dues conseqüències que incideixen en la present resolució. La primera és de caràcter temporal: el moment determinant per apreciar la residència habitual és el de la presentació de la demanda -en el cas d'autes, el 31/07/2025-, de manera que les vicissituds posteriors no poden alterar la competència vàlidament establerta en aquell moment (perpetuatio iurisdictionis). La segona és de caràcter conceptual: la noció de residència habitual, que la llei no defineix, ha de ser objecte d'una interpretació que en preservi la funció, i és en aquesta tasca interpretativa que se situa el nucli del present recurs.

Tercer.- El concepte de residència habitual del menor: dimensió fàctica i legal.

La residència habitual és un concepte de naturalesa primordialment fàctica. No es confon ni amb la nacionalitat, ni amb el domicili legal, ni amb cap inscripció administrativa: ni l'empadronament en un municipi estranger ni el cens en una parròquia andorrana no determinen, per ells mateixos, la residència habitual d'un menor, per bé que en puguin constituir indicis. El que la noció designa és el lloc on el menor té el seu centre de vida, és a dir, on presenta un cert grau d'integració en un entorn social i familiar dotat d'estabilitat.

En aquest sentit, i a títol de dret comparat, la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha precisat que la residència habitual del menor s'ha de determinar a la llum del conjunt de circumstàncies de fet pròpies de cada cas, prenent en consideració, entre d'altres, la durada, la regularitat, les condicions i les raons de l'estada en el territori d'un Estat, la nacionalitat del menor, el lloc i les condicions d'escolarització, els coneixements lingüístics i les relacions familiars i socials del menor (sentència de 02/04/2009, A, C-523/07), i que aquesta integració s'ha de caracteritzar per una certa estabilitat, sense que sigui exigible la permanència (sentència de 22/12/2010, Mercredi, C-497/10 PPU). Tractant-se d'un infant de curta edat, el seu entorn és essencialment l'entorn familiar, determinat per la persona o les persones de referència amb les quals conviu.

Ara bé, la dimensió fàctica del concepte no l'esgota. La residència habitual presenta també una dimensió normativa, que es manifesta amb tota la seva força quan la situació de fet invocada ha estat creada amb infracció de les regles que disciplinen l'exercici de l'autoritat parental. La mateixa jurisprudència comparada ha subratllat que la intenció o la voluntat d'un sol dels progenitors no pot, per ella mateixa, ser decisiva per fixar la residència habitual del menor (sentència de 08/06/2017, OL, C-111/17 PPU). I, sobretot, els instruments internacionals en la matèria descansen unànimement sobre el principi que el desplaçament o la retenció d'un menor efectuats amb infracció d'un dret de custòdia atribuït conjuntament -el que el Conveni de la Haia de 25 d'octubre de 1980 sobre els aspectes civils del segrest internacional d'infants qualifica de desplaçament o retenció il·lícits- no poden comportar, per ells sols, la transferència de la competència a les autoritats de l'Estat on el menor ha estat desplaçat o retingut. Així ho disposa l' article 7 del Conveni de la Haia de 19 d'octubre de 1996 , invocat per la mateixa part apel·lada, el qual, amb independència del seu règim d'aplicabilitat al Principat, expressa un principi general del dret internacional privat de família universalment compartit: el jutge de la residència habitual anterior conserva la seva competència mentre la situació il·lícitament creada no s'hagi consolidat amb l'aquiescència del progenitor desposseït o pel transcurs del temps en les condicions que el mateix precepte estableix.

La raó de ser d'aquesta dimensió legal és evident. Si la integració fàctica del menor en el nou entorn fos l'únic paràmetre rellevant, el progenitor que decideix unilateralment el trasllat disposaria d'un mecanisme per fabricar, mitjançant el simple transcurs del temps i la multiplicació d'actes d'arrelament -empadronament, escolarització, activitats extraescolars, seguiment sanitari-, la competència del jutge segons li resulti més convenient, però el dret no pot premiar la via de fet: qui crea unilateralment una situació contrària a l'exercici conjunt de l'autoritat parental no pot després invocar-la en profit propi per desplaçar el litigi davant d'una altra jurisdicció, conclusió que no és sinó una manifestació dels principis generals segons els quals ningú no pot treure avantatge de la seva pròpia conducta irregular ni anar vàlidament contra els seus propis actes.

Quart.- Residència habitual i autoritat parental compartida: criteri de principi.

Les consideracions anteriors adquireixen una rellevància particular quan, com en el cas d'autes, l'autoritat parental i la guarda i custòdia són compartides entre ambdós progenitors. Les decisions relatives al lloc de residència del menor i a la seva escolarització no són actes de gestió quotidiana que cada progenitor pugui adoptar aïlladament durant els seus períodes de custòdia: integren el nucli dur de l'autoritat parental i, com a tals, requereixen l'acord d'ambdós titulars o, a manca d'acord, la corresponent autorització judicial, que és precisament la via que l'ordenament posa a disposició del progenitor que considera que l'interès del menor aconsella un canvi de residència o d'escola. El progenitor que prescindeix d'aquesta via i imposa el canvi per la força dels fets actua al marge del dret, i la situació així creada neix viciada en el seu origen.

Aquesta Sala estableix, doncs, com a criteri de principi, que la residència habitual d'un menor sotmès a l'autoritat parental compartida d'ambdós progenitors no es pot considerar traslladada a un altre Estat, als efectes de determinar la competència internacional dels tribunals andorrans en matèria d'autoritat parental, quan el trasllat resulta exclusivament de la decisió unilateral d'un dels progenitors, adoptada amb l'oposició expressa de l'altre i sense autorització judicial. En aquest supòsit, la integració fàctica del menor en el nou entorn, per real i acreditada que sigui, no pot ser invocada pel progenitor que l'ha provocada per sostreure el litigi al seu jutge natural, sens perjudici que aquesta mateixa integració hagi d'ésser plenament valorada, en el moment de resoldre sobre el fons, com un element de la situació actual del menor.

Convé remarcar, en efecte, que el criteri que s'acaba d'enunciar opera en el pla estrictament processal de la competència i no prejutja en absolut la decisió de fons. Una cosa és determinar quin jutge ha de conèixer de la demanda de modificació de mesures, i una altra de ben diferent és decidir, a la vista de la vida real del menor, quin règim de guarda, de residència i d'escolarització serveix millor el seu interès. La primera qüestió no pot quedar a mercè dels fets consumats; la segona haurà d'atendre, amb tota l'amplitud necessària, la realitat present del menor, inclosa la seva vinculació amb la Seu d'Urgell.

Cinquè.- Aplicació dels criteris anteriors al cas d'autes.

Resulta de les actuacions, que els litigants van contreure matrimoni civil al Principat, on va néixer el fill comú, M, que ostenta la nacionalitat andorrana; que la Sentència de 09/01/2023, va establir un règim de guarda i custòdia compartida per setmanes, de dilluns a dilluns, entre ambdós progenitors; que el progenitor té el seu domicili a Encamp, on el menor resideix les setmanes que es troba en la seva companyia, i que el menor és beneficiari del seu pare prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Consta igualment, i la progenitora ho admet expressament, que va ésser ella qui, després de traslladar el seu propi domicili a la Seu d'Urgell, va empadronar-hi el fill menor i el va inscriure en un centre educatiu espanyol sense el consentiment del progenitor, la negativa del qual consta recollida de manera expressa en la mateixa declaració responsable d'empadronament aportada per la part apel·lada.

L'aplicació dels criteris exposats en els fonaments precedents condueix de manera inequívoca a l'estimació del recurs.

En primer lloc, al moment de la presentació de la demanda, el 31/07/2025, el menor compartia la seva vida, per setmanes alternes i en execució d'una resolució judicial andorrana, entre el domicili patern d'Encamp i el domicili matern de la Seu d'Urgell. La seva presència física al Principat no era, doncs, ni ocasional ni precària, sinó regular, estable i jurídicament fundada en el règim de custòdia vigent.

En segon lloc, els elements sobre els quals el tribunal a quo va assentar la conclusió que el centre d'interessos del menor es troba a la Seu d'Urgell -empadronament, escolarització, activitats extraescolars i seguiment sanitari- són, tots ells, el resultat directe de la decisió unilateral de la progenitora, adoptada en contra de la voluntat expressament manifestada de l'altre cotitular de l'autoritat parental. Conformement, al criteri de principi enunciat en el fonament anterior, aquesta situació, viciada en el seu origen, no pot fonamentar el desplaçament de la residència habitual del menor als efectes de la competència, ni pot ésser invocada per la progenitora que l'ha creada per sostreure el litigi als tribunals andorrans.

En tercer lloc, tampoc no es pot compartir el valor absolut que la resolució recorreguda atorga a l'escolarització del menor en territori espanyol. Com assenyala el Ministeri Fiscal, en el context geogràfic propi del Principat, l'escolarització en un centre de la Seu d'Urgell -situada a una vintena de quilòmetres- no és un criteri suficient per afirmar la residència del menor a l'estranger, com no ho és per als nombrosos residents al Principat que cursen estudis a la Seu d'Urgell, a Barcelona o a Tolosa sense que ningú no consideri que perden per això la seva residència andorrana. La permeabilitat quotidiana de la frontera, característica de la vida andorrana, impedeix erigir el lloc d'escolarització en criteri determinant de la residència habitual.

En quart lloc, els vincles del menor amb el Principat són reals, múltiples i preexistents a la situació litigiosa: hi va néixer, n'ostenta la nacionalitat -cosa que l'eximeix de qualsevol permís o autorització per residir-hi-, hi resideix la meitat del temps al domicili patern, hi disposa de cobertura sanitària com a beneficiari de la CASS, i és al Principat on s'han dictat totes les resolucions judicials relatives a la crisi familiar dels litigants: les mesures provisionals, la separació i l'incident d'execució. A això s'hi afegeix una consideració de bona administració de justícia que reforça la solució: la demanda que origina les presents actuacions té per objecte, precisament, la modificació de les mesures establertes per una resolució andorrana -la Sentència de 09/01/2023-, el compliment de les quals s'ha de produir de manera principal en territori andorrà, de manera que existeix un vincle estret i objectiu entre el litigi i la jurisdicció andorrana. Aquesta és, d'altra banda, la posició sostinguda pel Ministeri Fiscal tant en el seu informe de 17/12/2025 com en el seu escrit d'al·legacions en aquesta alçada.

Finalment, els documents núm. 3 i 4 admesos en aquesta instància, relatius a l'atenció mèdica dispensada al menor en un centre sanitari de la Seu d'Urgell el dia 03/04/2026, no desvirtuen res del que s'ha exposat. Es tracta d'un episodi puntual d'urgència, que s'explica per la mera proximitat geogràfica i pel fet que el menor es trobava aquell dia al domicili dels avis paterns; i, en tot cas, no afecta la qüestió determinant, que no és la intensitat de la presència del menor a la Seu d'Urgell, sinó la manera, unilateral i no autoritzada, com la situació invocada per fonamentar la competència dels tribunals espanyols va ésser constituïda.

En conseqüència, la residència habitual del menor al moment de la presentació de la demanda no es pot considerar vàlidament traslladada fora del Principat per la sola decisió unilateral de la progenitora, mancada del consentiment de l'altre titular de l'autoritat parental i d'autorització judicial, i la competència dels tribunals andorrans per conèixer de la demanda de modificació de mesures paternofilials resulta, en aquest context, inqüestionable. Procedeix, doncs, estimar el recurs d'apel·lació, revocar l'Aute de 26/02/2026, desestimar la declinatòria plantejada i ordenar la continuació del procediment.

Sisè.- Costes.

Atesa la naturalesa familiar del litigi i no escau efectuar especial condemna en les costes causades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Albà contra l'Aute de data 26/02/2026 i, en conseqüència, revocar-lo en tots els seus pronunciaments.

SEGON.- Desestimar la declinatòria plantejada en data 19/11/2025 per la Sra. Gemma i declarar la competència dels tribunals andorrans per conèixer de la demanda de modificació de mesures paternofilials instada pel Sr. Albà mitjançant escrit de 31/07/2025.

TERCER.- Ordenar la continuació de la tramitació del procediment, retornant les actuacions al tribunal d'origen per tal que emplaci la part defenent a contestar la demanda i prossegueixi el procés pels tràmits corresponents.

QUART.- No efectuar especial condemna en les costes processals causades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.