Extinció del procediment - caducitat (0199/10)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-199/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 30 de novembre de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil ORG_0 va interposar demanda, de data 19-06-2002, envers la Sra. Bernat, en virtut de la qual sol·licitava que es condemnés a la defenent al pagament de la quantitat de 19.568,95 euros, amb més els interessos legals i costes processals.

La defenent no va comparèixer i fou declarada en situació processal de rebel·lia.

II.- En data 7-05-2010 es va dictar sentència, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: declarar la caducitat del present procediment enregistrat amb el número seqüencial 0115- 3/2002 i procedir a l'arxiu de les actuacions sense altre tràmit, i això sense fer especial imposició de les costes judicials ocasionades".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data 22-07-2010, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius esmentats en el mateix demana la revocació de l'Aute dictat. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 16-09- 2010, va oposar-se al recurs i va demanar, en primer terme, la confirmació de la caducitat; subsidiàriament que es desestimin les pretensions de la recurrent, atesa la seva incongruència i la impossibilitat de resoldre en relació a l'estadi processal de les actuacions i, més subsidiàriament, que es remetin les actuacions al Tribunal de Batlles per a continuar la tramitació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- els motius o greuges en els quals fonamenta la part agent el seu recurs són, en essència, els següents. Entén que de conformitat amb l'article 10 CA que reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en dret i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei, l'article 86 que reserva a la llei les normes de competència i de procediment aplicables a l'Administració de Justícia i l'article 3.2 que recull els principis de legalitat i de jerarquia, no es pot admetre que una norma preconstitucional pugui limitar el dret a la jurisdicció, tota vegada que la mateixa resta derogada per l'article 10 de la Carta Magna. Així, al fonamentar-se l'Aute d'instància en una norma preconstitucional (Codi 3,1,13-1), i no existir cap llei postconstitucional no pot limitar-se el dret a la jurisdicció d'aquesta part.

II.- La resolució judicial d'instància considera que esdevé aplicable en el present cas, de conformitat amb la jurisprudència d'aquesta Sala (i així esmenta l'Aute del Tribunal Superior de 18-09-2008), la institució de la caducitat de la instància, entesa com l'extinció del judici derivada de la inactivitat de les parts durant els terminis que s'han fixat legalment.

Front a aquesta resolució, la part recurrent no qüestiona els extrems fàctics que han portat al tribunal a quo ha decretar la caducitat de la instància, ni el compliment dels pressupòsits de la mateixa, sinó que considera que l'aplicació d'aquesta institució vulnera el seu dret a la jurisdicció, contingut a l'article 10 CA, en relació al principi de legalitat (art. 3.2) en relació a l'article 86 del text constitucional, que reserva a la llei les normes de competència i els procediments de l'Administració de Justícia.

A criteri d'aquesta Sala, no s'ha produït la referida vulneració del dret a la jurisdicció contingut a l'article 10 CA. En efecte, la qüestió resolta per la Sala és una clara qüestió que incumbeix a la legalitat ordinària, com és la determinació de les formes d'extinció del procediment, essent una d'aquestes, en l'ordenament andorrà i en els del seu entorn, la caducitat del procediment. Des d'aquest ordre d'idees, la resolució judicial justifica i motiva les raons que comporten l'extinció del procediment, de manera que cap vulneració es pot entendre que hagi tingut lloc. I pel que fa al principi de legalitat, la llei Transitòria dels procediments judicials de 1993 és la norma que, modificant aquelles a les que abasta objectivament, conté i compleix amb la reserva de llei respecte de les normes de competència i procediment de l'Administració de Justícia. I així, complint amb aquests paràmetres, però també tenint present que el dret privat i processal andorrà no es troba codificat i que existeix un propi sistema de fonts que dota de coherència i completesa a l'ordenament jurídic andorrà (normes dictades pels òrgans legislatius del Principat, usos i costums de les Valls, dret català anterior al decret de Nova Planta, dret canònic i dret romà), el jutjador ha considerat que existia una causa d'extinció del procediment, com és la caducitat de la instància, admesa pels ordenaments jurídics processals i per la jurisprudència d'aquesta Sala i ha aplicat el dret romà com a font del dret supletòria, per a fixar el termini de tres anys com a període d'inactivitat de les parts que motiva l'extinció del procediment.

III.- Les anteriors consideracions motiven el refús del recurs interposat i la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil ORG_0 contra l'Aute, de data 7-05-2010, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.