Execució, liquidació fruits successió, retribució de les tasques de gestió i explotació realitzades per l'hereu en un bé immoble de la successió

Aute

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000012/2026

ORIGEN: 6000006/2022 - 0

NIG: 5300542120140002233

AUTE 000105-2026 DE 03/07/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 03/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000012/2025

Nig : 5300542120140002233

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00105 A

AUTE 000105/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Marcos

Representant: Sra. Claude

Advocat: Sr. Eusebi

Apel·lat: Sr. Cèsar

Representant: Sra. Vanessa

Advocada: Sra. Estrella

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Execució, liquidació fruits successió, retribució de les tasques de gestió i explotació realitzades per l'hereu en un bé immoble de la successió.

Andorra la Vella, a 3 de juliol del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El present recurs d'apel·lació porta causa del procediment de liquidació seguit en fase d'execució sota el número 6000006/2022, dimanant dels autes núm. 6100590/2012, en els quals va recaure la Sentència de data 19/12/2019, dictada pel Tribunal de Batlles. Els pronunciaments d'aquesta Sentència van ser confirmats per la Sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de 26/02/2021, llevat del cinquè decideix, que va ser revocat en el sentit de no fer imposició de les costes processals de primera instància.

En aquestes Sentències, entre altres, es declarava el dret de la senyora Nàdia a percebre una tercera part dels fruits i millores produïts pels béns hereditaris a comptar del 24/09/2012, i la seva compensació amb la suma de 430.256,20 € en concepte d'obres de reforma i rehabilitació que s'havien realitzat en l'edifici Galeries Y.

2.- Mitjançant escrit de data 23/12/2021, la representació processal de la senyora Nàdia va formular demanda d'execució, a tramitar com a procediment de liquidació, contra el senyor Marcos, demanant la fixació de la quantitat líquida derivada dels pronunciaments tercer i quart de la Sentència de 19/12/2019, reclamant, en concepte de principal, la suma de 552.362,73 €; la quantitat de 8.796,30 € mensuals en concepte de venciments futurs dels fruits, a comptar del 10/01/2022 i fins a l'adjudicació d'un terç de l'herència o la implementació d'una modalitat d'administració; i la suma de 5.979,40 € en concepte de costes d'execució, més els interessos legals i amb sol·licitud, si esqueia, d'embargament.

3.- En data 15/02/2022, la representació processal del Sr. Marcos va presentar escrit d'oposició, pel qual sol·licitava l'íntegra desestimació de les pretensions de la part agent i la imposició de costes, i va proposar la prova que va considerar pertinent.

4.- Per aute de data 25/04/2022 es va donar trasllat a la part executant de l'escrit d'oposició, es van admetre els mitjans de prova proposats i es va assenyalar la vista per al dia 12/05/2022. Celebrada la vista en aquesta data, les parts van fixar l'objecte del procediment i les qüestions controvertides, es va procedir a la pràctica de la prova admesa i les parts van evacuar oralment llurs conclusions.

Posteriorment, per aute de data 25/11/2022, el Tribunal va acordar, com a diligència per a millor proveir, la pràctica d'una prova pericial dirigida a determinar els fruits i millores derivats de l'explotació de l'immoble. En el decurs del procediment es va substanciar, així mateix, un incident de mesures cautelars promogut per la part executant en data 23/12/2022, que va ser desestimat per aute de data 24/02/2023, prèvia vista celebrada el 03/02/2023.

5.- En data 29/11/2024, el senyor Cèsar va comunicar la defunció de la senyora Nàdia i la seva condició d'hereu. Escoltada la part executada, per aute de data 22/01/2025 es va admetre la successió processal del senyor Cèsar en la posició processal de la seva difunta esposa.

6.- Designat perit la senyora Lesley i fixat l'objecte de la pericial per aute de data 07/07/2023, el dictamen pericial va ser lliurat en data 24/03/2025. Conferit trasllat a les parts per interlocutòria de data 26/03/2025, ambdues van formular al·legacions al peritatge els dies 02/07/2025 i 03/04/2025. El dictamen es va sotmetre a contradicció en la vista celebrada el dia 08/05/2025. Les parts van presentar conclusions complementàries els dies 14/05/2025 i 15/05/2025, respectivament, i, prèvia incorporació de la informació complementària requerida a la perit, les actuacions van quedar vistes per a resolució.

7.- En data 11/12/2025, requeia aute amb la part decisòria del tenor literal següent:

"Primer.- Fixar la liquidació dels pronunciaments tercer i quart de la sentència del 19/12/2019 en l'import de 98.923,35.-€, en favor de la Sra. Nàdia pel que concerneix al període comprès entre el 24/09/2012 i el 31/12/2021. Aquest import meritarà interessos legals a comptar de la data de la notificació d'aquesta resolució a la part executada.

Segon.- No fer expressa imposició de les costes processals causades."

8.- Mitjançant escrit de data 16/01/2026, la representació processal del Sr. Marcos va interposar recurs d'apel·lació contra l'Aute de 11/12/2025, sol·licitant que es dictés aute revocant parcialment la decisió apel·lada, tot declarant, d'una banda, l'obligació de la part contrària d'assumir el cost de la tercera part de la retribució corresponent a les tasques de gestió i explotació de l'immoble de ADR000, d'Andorra la Vella, i, de l'altra, fixant la liquidació a 31/12/2021 en l'import de 66.647,16 €, a favor del successor de la senyora Nàdia, senyor Cèsar, amb imposició de costes a l'apel·lada per al cas que aquesta formulés al seu torn recurs d'apel·lació, d'adhesió o d'oposició, segons els següents motius de recurs:

En primer lloc, delimita l'objecte del recurs en la qüestió de la remuneració del senyor Marcos per la seva tasca de gestió i explotació de l'immoble, i impugna concretament la partida a) del Fonament de Dret Tercer de l'Aute apel·lat, en la mesura que li nega el dret a percebre retribució malgrat el reconeixement exprés de la seva tasca.

En segon lloc, sosté que el Fonament Jurídic Novè de la Sentència de 19/12/2019 únicament va refusar la retribució de les seves tasques pel període comprès entre la defunció del causant i el 24/09/2012 -en considerar-les ja retribuïdes a través dels fruits que va percebre de bona fe fins aquella data-, però no per al període posterior; de manera que, en percebre la part contrària una tercera part dels fruits nets a partir del 24/09/2012, també li correspondria assumir la tercera part del cost de la gestió de l'explotació.

En tercer lloc, quant a l'import de la retribució, al·lega que els informes pericials designats judicialment coincideixen a situar-la entre el 3% i el 5% de la facturació i, aplicant el 4% sobre els ingressos d'explotació de cada exercici des del 24/09/2012 fins al 2021, xifra la retribució total en 96.828,59 €, dels quals la tercera part a càrrec de la part contrària ascendeix, a 31/12/2021, a 32.276,19 €.

En quart lloc, conclou que aquest darrer import s'ha de descomptar dels 98.923,35 € fixats en el Decideix Primer de l'Aute apel·lat.

9.- La representació processal del senyor Cèsar, successor processal de la senyora Nàdia, va presentar al·legacions en oposició al recurs d'apel·lació, sol·licitant que es dictés aute desestimant íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmant íntegrament l'Aute de 11/12/2025, amb imposició de costes del recurs a la part apel·lant pel que fa a la seva petició de reducció, en 32.276,19 €, de l'import declarat a favor d'aquesta part.

En primer lloc, sosté que no concorria cap infracció de Llei ni cap defecte en la valoració de la prova, i que la partida a) del Fonament de Dret Tercer de l'Aute apel·lat s'emmarca estrictament en el Fonament Jurídic Novè de la Sentència de 19/12/2019, fonament que la part apel·lant no va impugnar en el seu dia i que, per tant, ha esdevingut ferm.

En segon lloc, al·lega que la Sentència de 2019 va resoldre de manera ferma la qüestió de la retribució del senyor Marcos com a administrador, en una declaració acceptada per ambdues parts, i que el reconeixement que les seves tasques ja es trobaven retribuïdes s'estén a tota la durada de la seva administració en la forma en què la duu a terme, sense que en fase d'execució es pugui modificar el contingut d'una resolució ferma.

En tercer lloc, distingeix entre el període en què el senyor Marcos es podia erigir com a administrador de dret -fins al 24/09/2012- i el període posterior, en què actua com a administrador de fet i autoimposat, i nega que la Sentència de 2019 declarés cap dret a remuneració a partir d'aquella data.

En quart lloc, oposa que la part apel·lant no va invocar la pericial de la societat ORG000 en l'incident d'execució i que ara la fa seva, sense que aquesta part li hagi reconegut força probatòria pel que fa a cap remuneració d'administració, i addueix que les concrecions que ara formula no van ser plantejades en el seu moment, la qual cosa li causa indefensió.

En cinquè lloc, retreu a la gestió del senyor Marcos opacitat, manca de transparència i d'informació i incompliment del deure fiduciari i de diligència, conducta que, al seu entendre, lluny de merèixer remuneració, seria constitutiva de responsabilitat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs.

La present resolució té per objecte resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Marcos contra l'Aute dictat pel Tribunal Unipersonal de la Batllia en data 11/12/2025, en el si del procediment de liquidació dimanant dels autes núm. 6100590/2012, pel qual es va fixar en 98.923,35 € la liquidació dels pronunciaments tercer i quart de la Sentència de 19/12/2019, corresponent al període comprès entre el 24/09/2012 i el 31/12/2021.

L'objecte del recurs se circumscriu a una única qüestió: la procedència de descomptar de l'import dels fruits que corresponen a la part apel·lada la tercera part de la retribució que, segons la part apel·lant, mereixeria el senyor Marcos per les tasques de gestió i explotació de l'immoble, xifrada a 31/12/2021 en 32.276,19 €. La controvèrsia en aquesta alçada se centra, doncs, a determinar si el Fonament Jurídic Novè de la Sentència de 19/12/2019 nega tota retribució per aquest concepte o si, per contra, únicament l'exclou pel període anterior al 24/09/2012.

Queden fora de l'àmbit de revisió d'aquesta alçada la resta de pronunciaments de l'Aute apel·lat -en particular, la quantificació dels fruits i millores efectivament meritats, el criteri del còmput dels fruits reals i no dels hipotètics, l'absència de rendiment del bé situat al ADR001, la compensació amb l'import de 430.256,20 €, el règim d'interessos, la decisió de diferir els venciments futurs a un nou procediment de liquidació i el pronunciament sobre costes-, en no haver articulat la part apel·lant cap motiu d'impugnació al respecte.

La part apel·lada s'oposa íntegrament al recurs i interessa la confirmació de l'Aute, sense formular recurs d'apel·lació ni adhesió, de manera que el debat en aquesta instància queda acotat exclusivament a la qüestió de la deducció de la retribució de la gestió

Segon.- L'abast del procediment de liquidació i la intangibilitat del títol executiu.

El procediment de liquidació regulat a l' article 416.1.a) del Codi de procediment civil té per finalitat determinar la quantitat líquida derivada d'una condemna al pagament d'una quantitat il·líquida, mitjançant l'aplicació de la fórmula que conté la resolució ferma que s'executa. No és, en canvi, la seu adequada per revisar, completar o reinterpretar els pronunciaments declaratius que integren el títol executiu. L'òrgan que executa resta vinculat pel títol i no pot introduir-hi pronunciaments que l'òrgan declaratiu no va fer, ni reobrir qüestions que ja van quedar resoltes amb força de cosa jutjada. Aquest límit és inherent a l'execució i garanteix tant la seguretat jurídica com l'efectivitat de les resolucions judicials.

Dins d'aquest marc, la pretensió de l'apel·lant -descomptar dels fruits que corresponen a la part apel·lada una tercera part d'una retribució per la gestió de l'immoble- només podria prosperar si aquesta retribució hagués quedat sense decidir pel títol, o bé si el títol l'hagués contemplada expressament. Com s'exposa tot seguit, no es dona cap d'aquests supòsits.

Tercer. La cosa jutjada material: concepte, funcions i projecció sobre l'execució.

La fermesa d'una resolució judicial que decideix sobre el fons de la controvèrsia desplega una eficàcia vinculant que transcendeix aquell procés i s'imposa als òrgans jurisdiccionals en actuacions posteriors. En aquest sentit, cal distingir la cosa jutjada formal, entesa com la invariabilitat de la resolució dins del mateix procediment un cop exhaurits o no exercits els recursos legalment previstos, de la cosa jutjada material, que expressa la força obligatòria del pronunciament ferm sobre el fons respecte de qualsevol ulterior controvèrsia en què el decidit pugui tenir rellevància.

El fonament d'aquesta institució es troba en les exigències de seguretat jurídica i de tutela judicial efectiva. La jurisdicció no pot restar indefinidament oberta sobre una mateixa qüestió, ni les parts poden veure sotmesa a revisió permanent una situació jurídica definitivament declarada. Allò que ha estat resolt amb caràcter ferm ha d'esdevenir estable i indiscutible ( art. 88 de la Constitució ), d'acord amb el principi "res iudicata pro veritate habetur".

La cosa jutjada material opera, tradicionalment, amb una doble funció. En primer lloc, una funció negativa o excloent, que impedeix promoure un nou procés sobre una pretensió ja decidida, sempre que concorri la identitat subjectiva, objectiva i causal exigida. Aquesta dimensió respon a la idea que ningú no pot ser obligat a litigar novament sobre allò que ja ha estat definitivament Jutjat. En segon lloc, desplega una funció positiva o prejudicial, en virtut de la qual el pronunciament ferm vincula el jutge d'un procés posterior quan el declarat prèviament constitueix un antecedent lògic, necessari o condicionant de la nova decisió. En aquest darrer cas, no es tracta d'impedir un nou procés, sinó d'evitar que un òrgan jurisdiccional desconegui o contradigui allò que ja ha estat establert amb caràcter ferm.

L'eficàcia objectiva de la cosa jutjada no es redueix, a més, a la literalitat de la part dispositiva. Comprèn també aquells raonaments que constitueixen el suport lògic i necessari del pronunciament, és a dir, la seva "ratio decidendi", així com les pretensions o qüestions que, encara que no hagin rebut una resposta expressa i separada en la decisió final, han de considerar-se implícitament rebutjades en la mesura que resulten incompatibles amb el que fou efectivament declarat.

Aquesta força vinculant adquireix una especial intensitat en la fase d'execució. L'òrgan encarregat d'executar la resolució resta estrictament sotmès al títol executiu i no pot, sota l'aparença d'una voluntat d'interpretació, alterar-ne el sentit, ampliar-ne l'abast, reconèixer drets que la resolució ferma va denegar o introduir elements que no hi troben cobertura. La seva funció no és reobrir el debat declaratiu, sinó portar a efecte allò que ha estat decidit, aplicar-ho en els seus propis termes i, si escau, practicar-ne la quantificació o concreció necessària, sempre dins dels límits del títol.

A aquesta vinculació s'hi afegeix la regla de la preclusió. Les qüestions que van ser al·legades, o que van poder ser-ho oportunament en el procés declaratiu, no poden reservar-se per ser reintroduïdes posteriorment en fase d'execució o en un procediment successiu. La part no pot fragmentar artificiosament la seva pretensió, ni sotmetre-la a la jurisdicció de manera parcial i successiva, amb la finalitat d'obtenir en un moment ulterior allò que havia d'haver estat discutit i resolt en la fase declarativa del procés corresponent.

Finalment, tampoc podem ometre que quan la resolució és objecte de recurs, la fermesa material també es projecta sobre els pronunciaments que no han estat impugnats. En virtut del principi "tantum devolutum quantum appellatum", el coneixement del tribunal d'alçada queda delimitat per les qüestions efectivament sotmeses a la seva decisió, de manera que els extrems no combatuts adquireixen fermesa autònoma i no poden ser revisats ni directa ni indirectament en fases posteriors del procés.

Quart. Aplicació al cas:

Projectats els principis exposats sobre el present supòsit, la conclusió que s'imposa és clara. La qüestió relativa a la retribució del Sr. Marcos per les tasques de gestió i manteniment de l'edifici ja fou sotmesa al coneixement del Tribunal de Batlles i resolta expressament en la sentència declarativa, també pel que fa al període posterior al 24/09/2012.

En efecte, en la seva contesta a la demanda, el Sr. Marcos va interessar que es declarés el seu dret a compensar la retribució que, segons sostenia, li corresponia per la gestió i el manteniment de l'edifici amb el valor dels fruits que poguessin correspondre a la part agent "des del dia 24/09/2012". Per tant, el període que ara es presenta en el recurs com a no resolt -el posterior al 24/09/2012- coincideix exactament amb aquell que el mateix apel·lant va introduir en el debat declaratiu.

Aquesta pretensió fou examinada i rebutjada en el Fonament Jurídic Novè de la sentència declarativa. El pronunciament emprat no conté cap limitació temporal ni permet entendre que la desestimació restés circumscrita a un període concret. Ben al contrari, el Tribunal va declarar que:

"(...) no es pot posar a càrrec de l'agent el pagament d'uns honoraris meritats per raó de les tasques de gestor efectuades pel Sr. Marcos en relació als béns hereditaris".

Aquesta afirmació constitueix la raó decisiva per la qual s'excloïa que la part agent hagués d'assumir, per via de compensació o deducció, la retribució reclamada pel Sr. Marcos. La desestimació d'aquesta partida integra, així, el suport lògic del pronunciament tercer de la sentència, que reconeix a la part agent una tercera part dels fruits sense establir cap deducció per raó de gestió o manteniment. Forma part, per tant, de la ratio decidendi i queda emparada per l'eficàcia de la cosa jutjada material.

La fermesa d'aquest pronunciament resulta encara més evident si es té en compte que, segons es desprèn de la Sentència 038-2021 d'aquesta Sala, el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència declarativa es va limitar exclusivament a la qüestió de les costes. El Fonament Jurídic Novè no fou objecte d'impugnació, de manera que, en aplicació del principi tantum devolutum quantum appellatum, va quedar exclòs del coneixement del tribunal d'alçada i va adquirir fermesa autònoma. La posterior confirmació de la resta de pronunciaments no reobria, una qüestió que l'apel·lant va consentir.

També concorren les identitats pròpies de la cosa jutjada material. La identitat subjectiva és indubtable, ja que les parts són les mateixes, sense que la successió processal de la difunta part agent en la persona del Sr. Cèsar alteri aquesta conclusió, atès que la cosa jutjada vincula també els successors i drethavents. La identitat objectiva també hi és present, perquè el que es pretén novament és carregar a la cohereva la retribució derivada de la gestió de l'immoble. I coincideix igualment la causa de demanar, fonamentada en les mateixes tasques de gestió i manteniment desenvolupades, segons l'apel·lant, a partir del 24/09/2012.

En aquestes condicions, allò que el Sr. Marcos pretén obtenir ara en fase de liquidació no és una mera operació de concreció o quantificació del títol executiu, sinó el reconeixement d'un dret que la sentència ferma ja li va denegar. Aquesta pretensió resulta incompatible tant amb la funció positiva de la cosa jutjada, que impedeix desconèixer el que ja fou decidit; amb la intangibilitat del títol executiu, que veda alterar o ampliar el seu contingut en fase d'execució; i, com amb la funció negativa de la cosa jutjada i amb la regla de la preclusió, que impedeixen reintroduir en un moment posterior una qüestió que va ser efectivament debatuda, resolta i consentida.

Cinquè. La interpretació que proposa l'apel·lant no pot ser acollida.

L'apel·lant sosté que la raó del Fonament Jurídic Novè abasta només el període anterior al 24/09/2012, atès que la seva justificació -que les seves tasques ja es trobaven retribuïdes a través dels fruits que percebia en exclusiva fins a aquella data- únicament tindria sentit per a aquell tram temporal. L'argument no pot prosperar, per dues raons.

En primer lloc, la conclusió del Fonament Jurídic Novè no està condicionada temporalment: constitueix un refús net de carregar a l'agent el pagament d'honoraris per la gestió. La referència al 24/09/2012 pertany al raonament -explica per què, fins llavors, les tasques ja es consideraven retribuïdes- i no a l'abast del pronunciament desestimatori, que és incondicionat.

En segon lloc, i de manera decisiva, si l'apel·lant considerava que el Fonament Jurídic Novè era incongruent amb la seva petició -que comprenia el període posterior al 2012- o que estava insuficientment motivat en aquest punt, la via processal de què disposava era impugnar aquell fonament en el recurs d'apel·lació contra la sentència declarativa. No ho va fer. La fermesa del Fonament Jurídic Novè va consolidar, doncs, la desestimació tal com havia estat redactada. Una eventual tensió interna del raonament, si s'admetés que existeix, és avui una qüestió ferma i no pot operar com a porta per reobrir, en execució, allò que es va decidir amb força de cosa jutjada.

Sisè.- Desestimació del recurs i costes d'aquesta alçada.

Per tot l'exposat, el recurs d'apel·lació ha de ser desestimat i l'Aute apel·lat confirmat íntegrament.

Pel que fa a les costes, aquesta Sala té reiterat que la seva imposició es regeix pel criteri objectiu del venciment, temperat per l'existència d'una iusta causa litigandi. En el present cas, el recurs ha estat íntegrament desestimat; i, a diferència del que es va apreciar en seu del plet declaratiu -on l'estimació va ser només parcial i hi concorrien prou raons per litigar-, aquí el recurs es fonamenta a reobrir una qüestió ja resolta amb força de cosa jutjada, la qual cosa impedeix apreciar una causa justa de litigar que justifiqui no imposar les costes. Per tant, escau imposar a la part apel·lant les costes processals d'aquesta segona instància ( art. 354.2 del CPC ).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECISIÓ

Primer. Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Marcos contra l'Aute de la Batllia d'11/12/2025, que confirmem íntegrament.

Segon. Imposar a la part apel·lant les costes processals d'aquesta segona instància.

Aquesta resolució és ferma.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.