Aute Incident de nul.litat TSJA-0000083/14

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1100064/2012 (AD-0064-1/2012) Núm. de Rotlle: TSJA-0000083/2014

AUTE 34-2014

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Nogués

Advocat: Sr. Jover

Apel·lat: Sr. Benítez

Representant: ídem

Advocat: Sr. Alcalá

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-un de novembre de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1100064/2012 (AD-0064-1/2012), havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1r.- La sentència d'aquesta Sala núm. 35-2014, de data 26 de setembre del 2014, va estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Benítez contra la sentència del Tribunal de Batlles del dia 4 de febrer del 2014.

2n.- La representació processal de la CASS ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra l'esmentada sentència, en considerar que no està correctament motivada en Dret.

3r.- La representació processal del Sr. Benítez s'ha oposat a les pretensions del recurrent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon.- La parapública manté que la sentència impugnada conté un error manifest de dret perquè la disposició transitòria primera de la llei de la seguretat social no era aplicable a les revisions de l'estat de salut de les persones assegurades i realitzades un any després de l'entrada en vigor de l'esmentada norma. La CASS afegia que la sentència d'aquesta Sala impedia la revisió prevista a l'article 171 de la llei de la seguretat social i que se l'obligava a aplicar la normativa anterior, malgrat ser derogada.

Per una banda, en el litigi que ens ocupa, s'ha aplicat la normativa anterior, pel propi ministeri de la llei de la seguretat social, que ha reconegut la seva aplicació en el cas de les prestacions en curs i atorgades anteriorment. En aquest sentit, la disposició transitòria primera de la llei de la seguretat social està concebuda en benefici de l'assegurat i només prèvia petició, qual circumstància no es dóna aquí perquè només la CASS persegueix l'aplicació del nou règim jurídic.

Per altra banda, en cap moment aquesta Sala impedeix les facultats revisores de la CASS, en ordre a adaptar la pensió d'invalidesa a l'estat de salut actual de la persona assegurada. I bona prova és que aquest Tribunal ha reconegut al Sr. Benítez una IPP del 50,50% a comptar del 19 de juny del 2012 quan, anteriorment, tenia reconeguda una IPP superior (55,70%).

Per acabar, tampoc s'entenen les crítiques sobre la normativa a aplicar quan resulta que, la pròpia CASS va reconèixer, per decisió del 29 d'agost de 2011 (la llei de la seguretat social va entrar en vigor l'1 de novembre del 2009), continuar fent aplicació del règim jurídic passat.

En definitiva, el Tribunal considera haver analitzat els arguments desenvolupats en l'escrit de recurs d'apel·lació interposat per la CASS, tractant de motivar al màxim la solució adoptada i sense arribar, al seu criteri, a una decisió absurda o mancada de tota lògica.

Per acabar, escau reiterar que l'incident de nul·litat d'actuacions persegueix reparar vulneracions constitucionals precises i no es pot convertir en una tercera instància, com sembla cercar la part promotora del present incident.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

Desestimar l'incident de nul·litat interposat per la CASS contra la sentència núm. 35-2014, dictada per aquesta Sala el dia 26 de setembre del 2014, la qual es confirma en els seus propis termes, sense efectuar especial condemna en costes judicials a defecte de temeritat.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.