Execució separació - Despeses extraordinàries (0171/10)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0171/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 30 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Bermudez va formular demanda d'execució de sentència de separació matrimonial, de data 14-07- 2008, envers la Sra. Vall.

Per providència, de data 9-09-2008, es va decidir requerir a la Sra. Vall per tal que fes efectiva la quantitat de 300 euros, requerint-la per tal que assenyalés béns per la seva eventual realització i advertint-la d'execució forçosa en cas d'incompliment.

En data 6-10-2008, la representació processal de la Sra. Vall va articular incident d'execució, pel qual demanava que es declarés que la pensió per aliments establerta en conveni només inclou les despeses bàsiques i no la resta de despeses ordinàries, les quals hauria d'abonar l'executant; li reclamava l'import de 931,21 euros en concepte de la casa propietat d'ambdós, que se li ordenés l'abonament de la meitat de les despeses comunitàries per l'any 2008, així com la meitat de la factura de reposició de la caldera i l'import de 225,42 en concepte d'actualitzacions.

El Ministeri Fiscal, per escrit de 19-11-2008, va contestar en el sentit que es requerís a ambdues parts per a donar compliment a la sentència de separació. La part executant per escrit de 19-11-2008 va formular les consideracions respecte de l'incident plantejat que consten en el seu escrit, en relació al caire extraordinari o no de les despeses i als altres imports sol·licitats.

II.- En data 3-05-2010 es va dictar Aute, essent la seva part dispositiva la següent :

"Primer.- No donar lloc a les peticions formulades per la Sra. Vall en el seu escrit presentat en data 6 d'octubre del 2008 relatives a les despeses extraordinàries i despeses comunitàries i de reposició de la caldera de gas.

Segon.- Deixar pel període d'execució de la present resolució la quantificació de les actualitzacions de pensions per aliments i pensions per aliments impagades pel Sr. Bermudez segons el III.- considerant de la present resolució, així com d'aquells imports a càrrec de la Sra. Vall i a favor del Sr. Bermudez en concepte d'una part del pagament del lloguer del pis d'aquest.

Tercer.- Requerir als Srs. Vall i Bermudez a fi que donin estricte compliment al conveni de separació matrimonial atorgat en data 28 de novembre del 2006 i homologat per Sentència de data 7 de febrer del 2007, per mentre no siguin modificades les mesures acordades en el contingudes.

Quart.- No fer especial imposició en quant a costes processals".

III.- La representació processal de la Sra. Vall va interposar recurs contra l'Aute d'instància. Així, en data 15-07-2010, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 7- 09-2010, i el Ministeri Fiscal, per escrit de la mateixa data, sol·liciten la desestimació del recurs interposat i la confirmació de l'Aute dictat a la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són dos. En primer terme, considera que no està d'acord amb la interpretació que s'efectua de les despeses extraordinàries. Així, afirma que en el conveni no es parla de despeses extraordinàries i que les parts van signar el conveni en atenció a una situació provisional, tota vegada que si la Sra. Vall canviava de feina es podria revisar la pensió a l'alça i que, encara que no ho van preveure pel Sr. Bermudez, també s'ha d'adoptar la mateixa solució, atès que ha millorat la seva situació laboral. Així si bé admet que les despeses no poden ésser considerades com a extraordinàries, la pensió d'aliments fixada no complia amb la finalitat de la pensió d'aliments, la qual ha d'incloure les despeses ordinàries bàsiques.

Aquest primer motiu de recurs no pot ésser acollit. En efecte, en el conveni regulador que van signar les parts, de data 28-11-2006, es preveia que, en el pacte cinquè una pensió per aliments de 300 EUR pels dos fills comuns i s'explicitaven els motius pels quals es determinava aquesta quantitat, en atenció als ingressos del pare, i a les càrregues a les que havia de fer front. Consegüentment, a manca de previsió en el conveni regulador, la jurisprudència d'aquesta Sala ha tingut ocasió de precisar que les despeses extraordinàries són aquelles que, per raó de la seva urgència o imprevisibilitat, es poden qualificar així front a les ordinàries, les quals no participen d'aquells caràcters. Aleshores, s'ha de concloure amb l'òrgan judicial a quo que les despeses no poden ésser qualificades d'extraordinàries, com així també finalment admet la recurrent.

Baldament, tampoc pot prosperar la seva petició, segons la qual si no es poden encabir les prestacions reclamades en el concepte de despeses extraordinàries, cal, d'acord amb els paràmetres que regulen la pensió d'aliments (necessitats de l'alimentista i recursos econòmics de l'alimentant), modificar a l'alça la pensió d'aliments que correspon abonar al Sr. Bermudez. Tanmateix ésser cert que el conveni regulador preveu la modificació a l'alça de la pensió d'aliments en el supòsit que la Sra. Vall canviï de feina amb reducció de sou de com a mínim un 20%, no es preveu cap supòsit de modificació a l'alça per l'increment de les retribucions del Sr. Bermudez. Per consegüent, no es pot negar a la Sra. Vall la seva pretensió a obtenir un augment de la pensió d'aliments dels seus fills, en ares a la protecció de l'interès d'aquests menors, però aquesta modificació no es pot articular en un incident d'execució, sinó que s'ha de ventilar a través del procediment abreujat i amb l'acreditació del canvi de circumstàncies que justifica l'increment de la pensió d'aliments.

II.- El segon dels motius de recurs estiba en la interpretació que l'Aute efectua del que es consideren despeses comunitàries. Considera que les parts van voler, amb el conveni regulador, equilibrar les despeses relatives al bé comú i que solament van especificar les de millora, sense que això exclogui a les altres. Així, manté que ha provat que l'empresa instal·ladora del gas recomanava a tota la comunitat el canvi de les calderes i que aquesta despesa respon a una millora necessària per la seguretat de les persones.

El conveni regulador preveu, en el seu pacte sisè, en els extrems que ara interessen que "De la mateixa manera, i pel que fa a les despeses comunitàries del domicili familiar i, concretament les extraordinàries de millora, seran satisfetes a meitats iguals per ambdues parts".

La part recurrent va sol·licitar en el seu escrit, de data 3-10-2008, el pagament de l'import de 931,21 euros, en concepte de despeses de la casa propietat d'ambdós, ordenar l'abonament de les despeses comunitàries de l'any 2008 i la meitat de la factura de reposició de la caldera de gas. Ara, en l'escrit de conclusions concreta la reclamació a l'import de 2981,78 euros en concepte de despeses comunitàries de la casa propietat d'ambdós.

Al respecte s'han d'efectuar dues precisions: la primera, és que el conveni regulador estableix amb claredat que les despeses comunitàries de l'immoble són satisfetes per meitat i en destaca o enumera una (les extraordinàries de millora), però no per excloure les altres, sinó per explicitar que aquesta expressament s'ha d'abonar per meitat. Consegüentment, com que l'Aute recorregut exclou les despeses comunitàries, aquest extrem ha de ser revocat i estimar que les mateixes han de ser objecte de pagament per meitat, concretant-se les mateixes en seu d'execució. La segona consideració és que de la lectura del document número 14 no ressurt que es tracti d'una despesa comunitària, sinó que l'empresa Engas recomana a la comunitat el canvi de les calderes i del pressupost sembla que es tracta de la instal·lació d'una caldera i radiadors a l'interior de l'habitatge, de manera que difícilment pot ésser considerada una despesa comunitària del domicili familiar.

III.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Vall contra l'Aute, de data 3-05-2010, dictat per l'Hble. Batlle i revocar els seus apartats primer i segon de la part decisòria, en el sentit d'excloure la desestimació de les despeses comunitàries del primer apartat i incloure-les en el segon com a despeses a quantificar en fase d'execució de sentència, mantenint la resta de pronunciaments. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.