Recurs d'apel·lació; modificació de la indemnització per responsabilitat civil; perjudici del lleure, pretium doloris i incapacitat temporal total

Aute

Magistrats

FATIMA RAMIREZ SOUTO ANNA ESTRAGUES ARMENGOL ALEXANDRA CORNELLA SOLA

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000039/2026

ORIGEN.- Executòries 5080118/2025 - 0

NIG: 5300543220220003903

AUTE 37-2026 DE 31/07/2026

Ponent: Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Data: 31/07/2026

Sala: Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència: TSJP.- 0000039/2026

Nig : 5300543220220003903

IU: ECLI : AD:TSJP:2026:0037A

AUTE 37-2026

PARTS:

Apel·lants: Sr. Amadeu Advocada: Sra. Estrella

ORG000 Advocada: Sra. Custòdia

Apel·lats: Sr. Gustavo Advocat: Sr. Abel

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Magistrades: Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO (ponent)

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de 20 de març de 2026 i l'aute rectificatiu de 8 d'abril de 2026, dictats pel Batlle de la Secció d'Instrucció núm. 5 en l'Executòria núm. 5080118/2025, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la deliberació i decisió. És ponent la Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Per aute de 20 de març de 2026 es va decidir:

"Primer.- En període d'execució de l'ORDENANÇA PENAL de 8 de juliol de 2025, cal determinar el concepte de responsabilitat civil ex delicto, en el sentit següent: condemnar Amadeu, solidàriament amb la companyia ORG000 i subsidiàriament amb Pierre, a abonar la quantitat de 41.670,19 euros en favor de Gustavo.

Segon.- Condemnar Amadeu i la companyia ORG000 al pagament de les costes processals causades".

Per aute rectificatiu de 8 d'abril de 2026 es va decidir:

"Primer.- RECTIFICAR l'apartat primer de la part dispositiva de l'aute de 20 de març de 2026, que quedarà redactat com segueix:

«Primer.- En període d'execució de l'ORDENANÇA PENAL de 8 de juliol de 2025, cal determinar el concepte de responsabilitat civil ex delicto, en el sentit següent: condemnar Amadeu, solidàriament amb la companyia ORG000 i subsidiàriament amb Pierre, a abonar la quantitat de 46.434,94 euros en favor de Gustavo.»

II.-RESULTANT: Contra els esmentats autes, la representació de ORG000 va interposar un recurs d'apel·lació i en va sol·licitar la revocació parcial.

El recurs centra la impugnació en tres extrems concrets de la quantificació de la indemnització fixada en favor de Gustavo: la indemnització per incapacitat temporal total, la indemnització pel perjudici del lleure i la indemnització per pretium doloris. Igualment, interessa que no es faci un pronunciament especial sobre les costes.

En primer lloc, pel que fa a l'incapacitat temporal total, la companyia asseguradora sosté que el batlle ha incorregut en un error en la valoració de la prova en reconèixer una indemnització de 2.476,59 euros per aquest concepte. Segons la recurrent, la mateixa resolució impugnada admet l'existència de mancances probatòries rellevants, en particular el desconeixement del motiu pel qual la baixa laboral del perjudicat es va allargar més enllà del període d'estabilització de les lesions i el fet que el Sr. Gustavo ja es trobava en situació de baixa laboral abans de l'accident.

A partir d'aquests elements, al·lega que no ha quedat acreditat cap perjudici econòmic real ni cap lucre cessant addicional derivat de l'accident. Considera que la fixació d'un període de 135 dies mitjançant una aproximació alçada, constitueix una valoració discrecional i mancada de suport probatori suficient, i que corresponia al perjudicat acreditar de manera fefaent tant l'existència com l'abast del dany reclamat. Per aquest motiu, la recurrent demana que es deixi sense efecte qualsevol indemnització en concepte d'incapacitat temporal total.

En segon lloc, quant al perjudici del lleure, la companyia recurrent impugna la indemnització de 7.500 euros concedida en primera instància. Argumenta que l'aute recorregut fonamenta aquest reconeixement en l'existència d'una llicència federativa de ciclisme, però entén que aquesta prova no seria suficient per acreditar una pràctica esportiva habitual i regular immediatament anterior a l'accident. Segons la recurrent, la llicència hauria estat vigent entre els anys 2014 i 2019, i no s'haurien aportat altres elements probatoris, com ara inscripcions recents en activitats ciclistes, fotografies, testimonis o documentació anàloga, que permetessin concloure que el perjudicat practicava efectivament el ciclisme amb caràcter regular abans del sinistre.

Per aquest motiu, considera que l'import reconegut per aquest concepte és desproporcionat i sol·licita que la indemnització pel perjudici del lleure sigui reduïda a 5.000 euros, quantitat proposada en el tràmit d'oposició a la reclamació i que considera més adequada a la prova disponible.

En tercer lloc, en relació amb el pretium doloris o perjudici dolorós, la recurrent sosté que la quantitat de 8.000 euros fixada per l'aute és excessiva. Tot i admetre que la valoració d'aquest concepte presenta un component subjectiu, defensa que l'import reconegut no s'ajusta degudament als criteris de proporcionalitat ni als criteris jurisprudencials que invoca. En conseqüència, sol·licita que la indemnització per aquest concepte sigui reduïda a 5.250 euros.

III.-RESULTANT: La representació processal d' Amadeu també formula recurs contra l'aute de 20 de març de 2026 i contra l'aute rectificatiu de 8 d'abril de 2026. En el seu escrit, la part recurrent manifesta expressament la seva conformitat amb els càlculs i les argumentacions continguts en el recurs presentat per ORG000, i fa seves les al·legacions de la companyia asseguradora.

El recurs reitera que no corresponia fixar cap import en concepte d'incapacitat temporal total, atès que, al seu entendre, no consta acreditat cap perjudici econòmic derivat de l'accident per aquest concepte. La part apel·lant posa un èmfasi especial en el fet que el Sr. Gustavo ja es trobava en situació de baixa laboral abans del sinistre, i sosté que, davant la manca de prova suficient, la Batllia no podia establir una quantitat indemnitzatòria a partir d'una estimació aproximativa.

Així mateix, el recurrent impugna la indemnització reconeguda pel perjudici del lleure. Considera que la documentació relativa a la llicència federativa de ciclisme no acredita prou que el perjudicat practiqués aquesta activitat de forma habitual i regular en el moment immediatament anterior a l'accident, ni que les seqüeles derivades del sinistre li impedissin continuar practicant-la en els termes exigits per reconèixer una indemnització autònoma per aquest concepte. Per això, interessa que la quantia sigui reduïda de 7.500 euros a 5.000 euros.

Finalment, en relació amb el pretium doloris, el recurs s'adhereix igualment a la posició de la companyia asseguradora i considera que la indemnització de 8.000 euros és excessiva. En conseqüència, sol·licita que aquest concepte sigui fixat en 5.250 euros.

Pel que fa a l'aute rectificatiu de 8 d'abril de 2026, el recurs indica que, en cas d'estimar-se les pretensions formulades, la quantitat global rectificada per aquella resolució ja no resultaria correcta, motiu pel qual sol·licita que quedi sense efecte en tot allò que sigui incompatible amb la nova quantificació que es pugui establir en apel·lació. Igualment, demana que no es faci una condemna en costes.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal va presentar un escrit en què manifestava que se sotmetia al criteri del Tribunal, tenint en compte que allò que s'impugna és la quantia de la responsabilitat civil fixada en favor de Gustavo i que les parts es troben degudament representades pels seus lletrats.

V.-RESULTANT: La representació de Gustavo s'oposa als recursos i, atès que ambdós presenten una fonamentació i unes pretensions substancialment coincidents, la part recorreguda els contesta de manera conjunta, interessant la confirmació de la resolució de primera instància i la condemna en costes dels recurrents.

Pel que fa a l'incapacitat temporal total, la representació del Sr. Gustavo considera que tant l'aute de primera instància com els recursos de les parts apel·lants no han fet una lectura plenament correcta de l'informe forense. Segons exposa, l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense assenyala que el temps d'estabilització de lesions com les patides pel perjudicat seria d'aproximadament un mes i mig posterior a la data de la darrera intervenció quirúrgica, practicada el 28 de setembre de 2021. Per aquest motiu, sosté que aquest període d'un mes i mig no s'ha de comptar des de la data de l'accident, sinó des de l'última intervenció quirúrgica.

La part recorreguda exposa que el Sr. Gustavo va haver de sotmetre's a diverses actuacions mèdiques i quirúrgiques, incloses intervencions relatives al tendó del bíceps, a l'espatlla dreta, al colze dret i al canell dret. A parer seu, resulta contrari al sentit comú entendre que un procés lesiu d'aquesta entitat, que va exigir repòs, proves mèdiques, intervencions quirúrgiques successives i períodes de recuperació posteriors, pogués quedar consolidat en només un mes i mig des de l'accident.

En aquest sentit, interpreta que l'informe forense considera justificat el període de consolidació comprès entre la data de l'accident, el 23 de juliol de 2019, i un mes i mig després de la darrera intervenció quirúrgica, és a dir, fins aproximadament el 12 de novembre de 2021. D'acord amb aquesta lectura, el període justificat de curació o estabilització seria de 844 dies, i només quedaria sense explicació suficient l'excés posterior fins al 20 de desembre de 2021, data en què finalment se li hauria donat l'alta.

La part recorreguda afegeix que no existeix cap element probatori amb entitat suficient per concloure que la baixa mèdica prèvia que arrossegava el Sr. Gustavo s'hauria perllongat durant tot el període posterior si no hagués tingut lloc l'accident. Segons la seva tesi, la baixa anterior estava propera a finalitzar, i les parts apel·lants no haurien aportat cap prova que permetés afirmar que aquella situació prèvia s'hauria solapat durant tot el temps de baixa posterior derivat de les lesions objecte d'aquest procediment.

Tot i manifestar que no comparteix íntegrament el raonament utilitzat pel batlle, la part recorreguda afirma que sí que comparteix la decisió final adoptada en primera instància. Sosté que el perjudici econòmic sofert pel Sr. Gustavo hauria estat, en realitat, superior al reconegut, però que el perjudicat va optar per no interposar recurs propi amb la finalitat d'evitar la prolongació del litigi. Per això, demana que es desestimi la pretensió dels recurrents de suprimir la indemnització per incapacitat temporal total.

Pel que fa al perjudici del lleure, la representació del Sr. Gustavo rebutja l'argument dels apel·lants, segons el qual la llicència federativa de ciclisme no acreditaria la pràctica habitual d'aquesta activitat. La part recorreguda sosté que el document aportat amb la demanda d'execució acredita que el perjudicat estava federat a la data d'emissió del certificat, l'1 de setembre de 2019, i que ho havia estat de manera continuada des de l'any 2014. Atès que l'accident va tenir lloc el 23 de juliol de 2019, afirma que el Sr. Gustavo estava federat com a ciclista en el moment del sinistre i que no és correcte afirmar que la seva llicència estigués caducada anys abans.

En conseqüència, la part recorreguda considera acreditat que el ciclisme constituïa una activitat de lleure practicada pel perjudicat amb caràcter regular abans de l'accident, i defensa el manteniment de la indemnització de 7.500 euros reconeguda per aquest concepte.

Quant al pretium doloris, la representació del Sr. Gustavo s'oposa a la reducció sol·licitada pels recurrents. Al·lega que les parts apel·lants no aporten cap resolució del Tribunal Superior de Justícia o del Tribunal de Corts que permeti concloure que la quantia de 5.250 euros sigui la més ajustada per a una valoració del dolor de 3,5-4/7, ni que l'import de 8.000 euros fixat en primera instància sigui contrari a dret.

La part recorreguda defensa que la quantia establerta per l'aute impugnat s'inscriu dins dels criteris orientatius aplicats per la jurisprudència i recorda que la determinació de les indemnitzacions per danys personals ha de tenir en compte les circumstàncies concretes del cas i el valor real dels diners en el moment en què es reconeix el dret a la indemnització. En particular, invoca que, per a un pretium doloris de 4/7, el barem utilitzat pels tribunals francesos pot situar la indemnització entre 8.000 i 20.000 euros, de manera que l'import concedit en primera instància se situaria dins del tram inferior d'aquest marge.

Per tot això, sol·licita la desestimació íntegra dels recursos d'apel·lació, la confirmació de l'aute impugnat i la imposició de costes als recurrents, inclosos els honoraris d'advocat.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Els recurrents impugnen la indemnització de 2.476,59 euros reconeguda per la Batllia en concepte d'incapacitat temporal total, sostenint que no ha quedat acreditat un perjudici econòmic indemnitzable derivat de l'accident per aquest concepte. Al·leguen, en síntesi, que Gustavo ja es trobava en situació de baixa laboral abans del sinistre, que no consta provat que aquesta baixa prèvia hagués finalitzat o hagués de finalitzar de manera immediata, i que l'aute recorregut fixa un període indemnitzable mitjançant una aproximació mancada de suport probatori suficient. Com els motius d'impugnació formulats per la representació de ORG000 i d' Amadeu són els mateixos, els analitzaren i resoldrem de forma conjunta.

La indemnització per incapacitat temporal total exigeix, d'una banda, l'acreditació d'un període de dèficit funcional temporal imputable causalment al fet lesiu i, de l'altra, quan es reclama com a perjudici econòmic, la prova d'una pèrdua patrimonial efectiva derivada d'aquell període.

En el present cas, l'informe medicoforense final constata que el Sr. Gustavo va restar de baixa medico-laboral fins al 20 de desembre de 2021, però també precisa que en el moment de l'accident ja es trobava de baixa per altres motius mèdics i que es desconeix el motiu pel qual la baixa es va allargar més enllà del temps de curació o estabilització de les lesions, que situa en un mes i mig després de l'última intervenció quirúrgica, practicada el 28 de setembre de 2021.

La documentació de la CASS confirma que l'incapacitat temporal del Sr. Gustavo s'havia iniciat el 20 de desembre de 2018, és a dir, més de set mesos abans de l'accident de 23 de juliol de 2019, i que la mateixa situació de baixa va continuar després del sinistre fins al 21 de desembre de 2021 (document 5 acompanyat a la demanda d'execució). Aquest element no exclou necessàriament que l'accident produís lesions ni que aquestes tinguessin entitat, però sí que impedeix considerar acreditat, sense prova addicional, que la manca d'ingressos laborals del perjudicat durant el període posterior fos conseqüència directa i exclusiva de l'accident.

La Batllia, conscient d'aquesta dificultat probatòria, no reconeix els 882 dies de baixa, sinó que fixa una indemnització sobre la base d'una aproximació de 135 dies. Ara bé, aquesta aproximació no deriva d'una determinació expressa del Servei de Medicina Legal i Forense sobre els dies de baixa laboral imputables al sinistre, ni d'un informe que delimiti fins quan hauria subsistit la baixa prèvia i a partir de quin moment la baixa posterior seria exclusivament atribuïble a l'accident. Per tant, la quantificació efectuada en primera instància substitueix la prova del període indemnitzable per una estimació judicial que, en aquest concret concepte patrimonial, no pot suplir la càrrega probatòria que corresponia a la part reclamant.

Tampoc no consta acreditat que, de no haver-se produït l'accident, el Sr. Gustavo s'hauria reincorporat efectivament al seu lloc de treball en una data determinada ni que hagués percebut el salari ordinari durant el període que la Batllia pren com a referència. El certificat empresarial acredita l'import del salari mensual net, però no prova la data prevista de reincorporació ni la finalització imminent de la baixa prèvia. Igualment, la documentació de la CASS acredita percepcions i pròrrogues d'incapacitat temporal, però no permet separar amb certesa quina part de la baixa responia a patologies anteriors i quina part era conseqüència directa de l'accident.

En aquestes circumstàncies, no pot considerar-se suficientment provat el perjudici econòmic reclamat en concepte d'incapacitat temporal total. La responsabilitat civil exigeix reparar el dany efectivament acreditat, però no permet indemnitzar un perjudici hipotètic o construït sobre una estimació no corroborada per una prova mèdica o laboral específica.

Corresponia a la part demandant de la indemnització acreditar la durada de la baixa laboral precedent a l'accident, a fi de poder determinar si, com a conseqüència d'aquest, es va produir un perjudici econòmic per al Sr. Gustavo, cosa que no va fer en el seu moment. En l'escrit de contestació als recursos, va proposar, de manera extemporània i inadequada, atès que no havia recorregut l'aute, la pràctica de prova per fixar el període concret d'estabilització de les lesions i la durada de la baixa anterior a l'accident, i aquesta prova, que hauria d'haver estat proposada i practicada a la primera instància no va ser admesa.

És cert que de l'informe medicoforense no es pot concloure que les lesions es poguessin estabilitzar en un mes i mig, atesa la seva entitat. Malgrat la redacció confusa de l'informe en aquest aspecte, pot interpretar-se lògicament que el període d'estabilització va durar des de l'accident fins a un mes i mig després de l'última intervenció quirúrgica, practicada el 28 de setembre de 2021; és a dir, un total de 844 dies. Allò que no es troba justificat en l'informe és que la baixa, fins i tot considerant que fos deguda a les lesions de l'accident, es perllongués fins al 21 de desembre de 2021, és a dir, 882 dies.

Tanmateix, allò que s'ha exposat no impedeix que continuï sense quedar acreditada la part del període de baixa laboral motivada per les lesions de l'accident.

Això no significa desconèixer la realitat de les lesions patides pel Sr. Gustavo ni la seva incidència mèdica, que ja ha estat valorada a través d'altres conceptes indemnitzables, com ara l'incapacitat permanent parcial, el perjudici dolorós, el perjudici estètic i, si escau, el perjudici del lleure. El què no resulta acreditat és l'existència d'una pèrdua econòmica temporal concreta, diferenciada i causalment imputable al sinistre, que permeti mantenir una indemnització autònoma per ITT en els termes fixats per la Batllia.

En conseqüència, procedeix estimar el motiu d'apel·lació formulat per la representació de ORG000 i per Amadeu, revocant l'aute recorregut en aquest extrem i deixant sense efecte la indemnització de 2.476,59 euros reconeguda en concepte d'incapacitat temporal total, amb el corresponent nou càlcul de l'import global de la responsabilitat civil.

II.-CONSIDERANT: Els recurrents interessen la reducció de la indemnització per perjudici del lleure de 7.500 euros a 5.000 euros, al·legant que la llicència federativa de ciclisme no acreditaria suficientment una pràctica habitual i regular immediatament anterior a l'accident.

Constitueix criteri d'aquesta Sala -aute de 31 de maig de 2024, dictat en el Rotlle 20/2024, i aute de 20 de desembre de 2019, dictat en el Rotlle 63/2019- que el perjudici de lleure està inclòs en la IPP i només ha de ser indemnitzat de forma independent, com a perjudici autònom, quan s'acrediti que el perjudicat practicava abans de l'accident alguna activitat de lleure -esportiva, cultural o d'entreteniment- de forma habitual o regular, que contribuís a fer la seva vida més satisfactòria i que no pogués continuar practicant per raó de les seqüeles.

En el present cas, aquesta exigència probatòria es troba suficientment satisfeta. La documentació aportada acredita que el Sr. Gustavo estava federat a la Federació de Ciclisme de la Regió de Múrcia, amb llicència UCI cicloturista, des de l'any 2014 fins a l'any 2019. Atès que l'accident va tenir lloc el 23 de juliol de 2019, no pot sostenir-se que la documentació sigui irrellevant o que acrediti únicament una pràctica esportiva remota o desvinculada del moment del sinistre.

A més, consta també un certificat federatiu posterior segons el qual, en el reconeixement mèdic practicat per recuperar la llicència UCI cicloturista, el Sr. Gustavo va ser declarat no apte com a conseqüència de la valoració de la gravetat de les lesions que presentava i dels informes mèdics aportats després de l'accident de trànsit sofert el 23 de juliol de 2019. Aquesta dada reforça el nexe causal entre les seqüeles derivades del sinistre i la impossibilitat o limitació de reprendre l'activitat ciclista federada.

L'informe medicoforense també recull que el perjudicat manifesta que actualment no practica ciclisme a conseqüència dels dolors en recolzar el pes sobre el canell dret al manillar i per la pèrdua de força, i constata una incapacitat permanent parcial a l'extremitat superior dreta, especialment al canell i a l'espatlla dreta. La pericial fixa, si la Batllia considera el perjudici del lleure, una valoració de 2,5-3/7; és a dir, un perjudici lleu o moderat.

Per valorar la correcció de la indemnització fixada, hem de tenir en compte: a) que el perjudici del lleure resulta assimilable, a l'efecte de la seva valoració, al pretium doloris, ja que la impossibilitat de seguir practicant una activitat que contribuïa a fer la vida del Sr. Gustavo més agradable implica una pèrdua de qualitat de vida amb el consegüent patiment emocional; b) que, en els barems utilitzats pels tribunals francesos per a l'any 2024, un perjudici de 2/7 es valora entre 2.000 i 4.000 euros i un perjudici de 3/7, entre 4.000 i 8.000 euros; c) que els criteris judicials sobre la quantificació de les indemnitzacions són merament orientatius i no vinculants, i que correspon a l'òrgan judicial valorar-los en atenció a les circumstàncies concretes concurrents en el supòsit examinat; i d) que les indemnitzacions per la reparació dels danys i perjudicis tenen el caràcter de deutes de valor, raó per la qual la seva quantia s'ha de determinar no amb relació a la data en què es va produir la causa originadora del perjudici, sinó a aquella en què es reconeix el dret a la indemnització i, en aquest cas, en què se'n concreta la quantia, a fi d'adequar-la al valor real dels diners en el moment en què s'estableix l'obligació d'indemnitzar.

La suma de 7.500 euros reconeguda per la Batllia és proporcionada a tots aquests elements. No es tracta d'una indemnització basada en una mera afició ocasional, sinó en una activitat esportiva federada acreditada, practicada durant diversos anys i afectada per seqüeles funcionals objectivades en l'informe medicoforense. D'altra banda, la quantia fixada guarda relació amb la intensitat del perjudici apreciat, situat en 2,5-3/7, i amb la incidència funcional al canell dret, especialment rellevant en una activitat com el ciclisme, i es troba dins dels paràmetres dels barems. Les parts recurrents no ofereixen arguments que justifiquin la correcció de la quantia que sol·liciten ni que determinin la procedència de la modificació que pretenen.

III.-CONSIDERANT: Els recurrents sol·liciten la reducció de la indemnització per pretium doloris de 8.000 euros a 5.250 euros, en considerar que l'import fixat per la Batllia és excessiu.

Aquest motiu ha de ser igualment desestimat.

L'informe medicoforense valora el perjudici dolorós del Sr. Gustavo en 3,5-4/7, tenint en compte el tipus de lesions sofertes, el tractament necessari per a la seva curació, els dos dies d'ingrés hospitalari, les 70 sessions de rehabilitació, el període de baixa medicolaboral, el tractament psicològic referit i la simptomatologia persistent descrita en l'exploració medicoforense.

El pretium doloris o patiment suportat té per objecte compensar el sofriment físic i moral de la víctima durant el període de curació o estabilització de les lesions. Per a la seva valoració, són especialment rellevants les circumstàncies del dany, la naturalesa de les lesions, les hospitalitzacions, les intervencions quirúrgiques, l'edat de la víctima, la durada del procés curatiu i l'afectació psicològica.

En aquest cas, el procés lesiu del Sr. Gustavo no pot qualificar-se de menor. Les lesions van afectar la columna, l'espatlla dreta, el colze dret i el canell dret; van exigir tractament mèdic i quirúrgic successiu, rehabilitació prolongada i han deixat seqüeles funcionals objectivades. La pericial situa el perjudici dolorós en el tram de 3,5-4/7.

D'acord amb els criteris fixats per aquesta Sala, seguint els barems orientatius utilitzats pels tribunals francesos corresponents a l'any 2024, un pretium doloris de 3/7 té assignada una indemnització d'entre 4.000 i 8.000 euros i un pretium doloris de 4/7, d'entre 8.000 i 20.000 euros. En conseqüència, la quantitat fixada per la Batllia se situa en el límit inferior de la indemnització corresponent a un pretium doloris de 4/7.

Els recurrents no aporten cap element objectiu que permeti concloure que la suma de 5.250 euros sigui més adequada a les circumstàncies concretes del cas. La seva proposta suposaria situar la indemnització per sota del llindar inferior de la quantia aplicable a un perjudici de grau 4/7, sense justificar prou per què les circumstàncies mèdiques del Sr. Gustavo haurien d'imposar aquesta reducció.

Per tant, la indemnització de 8.000 euros per pretium doloris és proporcionada, respecta els criteris orientatius aplicables i s'ajusta a la prova medicoforense practicada.

En conseqüència, d'acord amb tot el que s'ha exposat, s'han de deduir de la indemnització total de 46.434,94 euros fixada en l'aute rectificatiu els 2.476,59 euros corresponents a la ITT, de manera que la indemnització queda definitivament fixada en 43.958,35 euros.

IV.- CONSIDERANT: Les costes es declaren d'ofici, en haver-se estimat parcialment el recurs, en aplicació de l' article 354.2 del Codi de procediment civil .

Vistes la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable i les altres fonts del dret del Principat d'Andorra, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

DECISIÓ

1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per les representacions lletrades de ORG000 i d' Amadeu contra l'aute de 20 de març de 2026 i l'aute rectificatiu de 8 d'abril de 2026, dictats pel batlle de la Secció d'Instrucció núm. 5 en l'Executòria núm. 508011872025.

2.- MODIFICAR PARCIALMENT els autes recorreguts i fixar en QUARANTA-TRES MIL NOU-CENTS CINQUANTA-VUIT EUROS AMB TRENTA-CINC CÈNTIMS (43.958,35 euros) la indemnització en favor de Gustavo.

3.- DECLARAR D'OFICI les costes del recurs.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.