Recurs d'apel·lació i incident de nul·litat contra sentència que denega renovació d'autorització de residència

Aute

Magistrats

Anna Estragués Armengol Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000016/2024

ORIGEN.- 0000016/2024 - 0

NIG: 5300545320230000102

AUTE 16-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Raya

Representant i Advocat: Sr. Capellà

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Pla

Advocada: Sra. Moliner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Magistrats : Sr. Yves PICOD

Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO

Andorra la Vella, el 3 d'octubre de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia ha vist el recurs plantejat a les actuacions número TSJA-016/2024, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Raya va interposar demanda contra el Govern, impugnant l'acord adoptat el 19 de juliol de 2023, que va desestimar el recurs interposat contra una anterior resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 18 d'abril de 2023, en virtut de la qual es denegava la renovació de l'autorització de residència i treball per compte propi de l'agent.

2.- En data 9 de gener de 2024 el Tribunal unipersonal del Batlle va desestimar la demanda formulada i va declarar que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa

3.- Disconforme amb aquesta resolució, el Sr. Raya va interposar recurs d'apel·lació, el qual fou desestimat per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, mitjançant la sentència núm. 18/2024, del 22 d'abril.

4.- Estimant que aquesta darrera sentència vulnera el seu dret fonamental a la jurisdicció, en la seva vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i al procés degut, la representació processal del Sr. Raya formulà incident de nul·litat contra la mateixa, en mèrits del que disposa l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials.

En el seu escrit qüestiona essencialment la valoració de la prova efectuada per la Sala d'aquest Tribunal, considerant que la sentència impugnada no és lògica ni raonable sinó totalment arbitrària, motiu pel quin en demana la nul·litat i que es reposi a la part recurrent en la plenitud del seu dret, mitjançant l'adopció de les mesures necessàries.

5.- Per Aute de data 18.07.2024, núm. 11/2024, la Sala Administrativa d'aquest Tribunal decidí:

"Únic - Desestimar l'incident de nul·litat que planteja el Sr. Raya contra la sentència núm. 18/2024, dictada per aquesta Sala el 22 d'abril de 2024. Sense costes."

6.- Disconforme amb aquest darrer Aute, la representació del Sr. Raya formulà recurs d'apel·lació contra el mateix, exposant essencialment que:

-contràriament al que s'indica en l'aute recorregut, no ha plantejat l'incident de nul·litat d'actuacions com una nova instància judicial ni ha volgut revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó que el que ha fet, és identificar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'han produït en el present procediment;

-l'aute recorregut constitueix una nova vulneració del dret al procés degut i a la jurisdicció ja que en el mateix, s'afirma que la sentència 18/2024 de 22 d'abril ha fet una valoració de la prova que és raonable o lògica, però ho diu de manera totalment genèrica, sense entrar a analitzar en detall cadascun dels greuges efectuats;

-la valoració probatòria i la interpretació que fa la Sala Administrativa en l'aute apel·lat, és una valoració totalment subjectiva, i arbitrària, que no es troba recolzada amb el material probatori obrant en autes.

Per tot l'exposat, sol·licita la revocació de l'aute de data 18.07.2024, l'admissió de l'incident de nul·litat d'actuacions interposat en data 15.05.2024 i la declaració de nul·litat de la sentència de data 22.04.2024, reposant a la part recurrent en la plenitud del seu dret mitjançant l'adopció de les mesures necessàries.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Aquesta Sala és competent per resoldre el recurs d'apel·lació interposat contra l'Aute núm. 11/2024 de data 18.07.2024, de conformitat amb el què disposa l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials i la providència dictada pel President del Tribunal Superior de Justícia en data 17.09.2024.

Segon.- L'article 18 quater, de la Llei transitòria de procediments judicials, que regula l'incident de nul·litat de les resolucions fermes, determina que:

"4. Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents".

De l'anteriorment exposat, se'n desprèn la possibilitat d'inadmetre el recurs d'apel·lació si la Sala competent considera, de manera motivada, que no té cap fonament, evitant així que s'hagin d'esgotar els tràmits procedimentals que haurien de dur a una resolució clarament desestimatòria.

Tercer.- En el present cas, la representació del Sr. Raya interposa recurs contra l'Aute número 11/2024 de data 18.07.2024 negant haver plantejat l'incident de nul·litat d'actuacions com una nova instància judicial a fi de revisar els pronunciaments de la resolució impugnada.

No obstant, del contingut de l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat així com del recurs ara interposat, se'n desprèn clarament que la part agent incidental i avui recurrent se cenyeix a discutir el contingut de la valoració de la prova i de l'argumentació jurídica efectuada en la sentència, pretenent substituir el criteri del tribunal pel seu propi, quan l'incident de nul·litat d'actuacions és un remei excepcional, que ha de fonamentar-se en vulneracions al dret fonamental a la jurisdicció establert a l'article 10 de la Constitució.

I la disconformitat de la part promotora de l'incident amb la resolució dictada per la Sala Administrativa, no pot entendre's com a vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, no podent tampoc la mateixa part pretendre convertir l'incident de nul·litat d'actuacions en una nova instància jurisdiccional en la que el mateix òrgan judicial hagi de tornar a examinar els arguments ja rebatuts en la resolució quina nul·litat es pretén.

Efectivament, la Sentència dictada per la Sala Administrativa respon a l'exigència de correlació entre allò que es va sol·licitar a la jurisdicció i allò que aquesta va decidir, i té en compte, en els seus fonaments de dret, els arguments bàsics de les parts per acceptar-los o refusar-los de manera motivada, amb un raonament detallat i precís, en atenció a les concretes particularitats del cas.

Així, després d'examinar la totalitat de la prova practicada (i no només aïlladament, les dos proves sobre les quals la part fonamenta el seu incident i recurs contra l'aute que el desestima), la Sala Administrativa conclou que no ha quedat acreditada la residència permanent i efectiva del recurrent al Principat. El raonament emprat per la Sala per arribar a aital conclusió, el qual es troba degudament explicitat en la sentència i es recolza en criteris objectius, no es pot considerar mancat de lògica, arbitrari o absurd, sinó que permet a la part recurrent entendre perfectament els motius pels quals les seves pretensions han estat rebutjades.

Per tant, tot i que la part agent incidental i avui recurrent, pugui legítimament refusar el raonament contingut en la sentència de data 22.04.2024, això no implica que el seu dret fonamental a la jurisdicció, en la seva vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, hagi estat vulnerat, doncs l'article 10.1 de la Constitució comprèn el dret a obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als seus interessos, doncs qui exercita una acció davant dels tribunals no té dret a que sigui acollida sinó a un pronunciament motivat i fonamentat en dret sobre dites pretensions, ja sigui estimant-les, ja sigui rebutjant-les, totalment o parcialment, motiu pel quin l'incident de nul·litat ha estat correctament desestimat.

Quart.- Pel que fa la pretesa vulneració de drets fonamentals en que la part recurrent diu ha incorregut novament la Sala Administrativa, aquesta vegada en l'aute de data 18.07.2024 ara objecte de recurs, pel fet de que hauria afirmat de manera totalment genèrica, que la Sala ha fet una valoració de la prova raonable i lògica, sense pronunciar-se sobre els greuges efectuats per la part agent incidental en relació amb la valoració de la prova aportada (tiquets i rebuts i fet de no poder disposar d'un vehicle de matrícula andorrana), a més del ja exposat sobre la naturalesa i finalitat de l'incident de nul·litat d'actuacions, direm que en l'aute objecte de recurs, la Sala Administrativa indica que les qüestions plantejades en l'incident relatives a la valoració de la prova practicada en el procés, sobre l'acreditació de la residència del recurrent a Andorra durant l'autorització de residència que pretén renovar, ja van ser resoltes en la sentència impugnada.

I efectivament, en el Fonament de dret tercer de la Sentència impugnada, consta una valoració exhaustiva de la prova practicada, exterioritzant la Sala Administrativa, de manera detallada, l'argumentació que de manera lògica i raonable, li permet arribar a la conclusió que el recurrent no ha acreditat la seva residència permanent i efectiva al Principat durant el període necessari per obtenir la renovació de l'autorització de residència i treball per compte propi pretesa, i que per tant, el seu recurs havia de ser desestimat.

La motivació per remissió efectuada en l'aute de data 18.07.2024 s'ha de considerar com a motivació suficient per entendre respectat el dret del Sr. Raya a obtenir una resolució judicial raonada, que s'integra en el dret fonamental a la jurisdicció proclamat en l'article 10.1 de la Constitució, pel que aquest motiu de recurs ha de ser igualment desestimat.

Cinquè.- En conseqüència, el recurs interposat per la representació del Sr. Raya, contra l'Aute número 11/2024 de data 18.07.2024, resulta clarament mancat de fonament, havent-se per tant d'inadmetre, en atenció a les previsions de l'art. 18 quater, apartat 4 de la Llei transitòria de procediments judicials.

Sisè.- I no havent-se generat costes, no escau efectuar especial pronunciament sobre les mateixes.

La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECISIÓ

1.- INADMETRE el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Raya contra l'aute número 11/2024 de data 18 de juliol de 2024.

2.- No efectuar especial pronunciament en matèria de costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.