Recurs d'apel·lació contra aude de desestimació d'incident de nul·litat en procediment tributari
- Resolució
- Aute · 03/10/2024
- ROJ
- ATSJAD 164/2024
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2024:164A
- Recurs
- 95/2023
- Ponent
- Anna Estragués Armengol
- Magistrats
- Anna Estragués Armengol, Yves Picod, Fátima Ramírez Souto
- Descriptors
- RENDES DEL CAPITAL IMMOBILIARI TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA REPRESENTACIÓ PROCESSAL INCIDENT DE NUL·LITAT RECURS D'APEL·LACIÓ
El tribunal superior d'Andorra, presidit per la senyora Anna Estragués Armengol, ha desestimat l'apel·lació presentada per la senyora Canales contra l'aute n.º 13/2024 de 18 de juliol de 2024, que negava l'incident de nul·litat de la sentència del 22 d'abril de 2024 que sancionava la deducció indeguda d'amortitzacions en les autoliquidacions de l'IRPF dels exercicis 2018 i 2019. El cas es basa en una sèrie de resolucions anteriors: la Comissió Tècnica Tributària (CTT) havia desestimat l'apel·lació inicial de Canales, la Batllia havia confirmat que no hi havia ocultació de dades i que la sanció era injustificada, però el govern d'Andorra, en apel·lació, va determinar que la deducció de 194 222,70 EUR, contraven la normativa fiscal i causava perjudici a la hisenda. Canales argumentava que la sentència no abordava correctament la sanció i violava el dret a una resolució fonamentada, però el tribunal va concloure que la sentència de 22 abril havia considerat adequadament els elements essencials (valoració i data de posada en funcionament dels actius) per decidir sobre la sanció, i que no hi havia vulneració del dret a la jurisdicció. Per consegüent, el recurs d'apel·lació es va inadmetre i no es van assignar costos, mantenint la sanció original.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Anna Estragués Armengol Yves Picod Fátima Ramírez Souto
Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000095/2023
ORIGEN.- 2000027/2023 - 0
NIG: 5300545320230000049
AUTE 15-2024
PARTS:
Apel·lant: Sra. Canales
Representant: Sra. Romeu
Advocada: Sra. Calatayud
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Ruiz
Advocada: Sra. Araujo
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL
Magistrats : Sr. Yves PICOD
Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO
Andorra la Vella, el 3 d'octubre de 2024.
El Tribunal Superior de Justícia ha vist el recurs plantejat a les actuacions número TSJA-095/2023, havent estat observades les prescripcions legals.
És ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL, la qual expressa el parer del Tribunal
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 06.04.2023, la Sra. Canales va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària (CTT), de data 03.02.2023 i referenciada amb número 361505/2023 que acordà desestimar el recurs administratiu interposat per la part agent contra la resolució de 20.09.2022, emesa pel director del Departament de Tributs i de Fronteres (DTF) que imposava a la Sra. Canales una sanció per infracció de defraudació lleu de l'impost sobre la renda de les persones físiques corresponent als exercicis 2018 i 2019 per import de 9.622,07EUR.
2.- En data 26.10.2023 el Tribunal unipersonal de la Batllia, en la sentència núm. 58/2023, va estimar la demanda promoguda per la part agent en considerar que la Sra. Canales, en la seva condició de subjecte passiu, no ha ocultat dades a l'Administració Tributària, i que la revisió i rectificació dels quantums d'amortització duts a terme per part de la Direcció Adjunta d'Inspecció Tributària en la seva resolució de 05.05.2022, i que donà lloc a l'expedient sancionador objecte de la present causa, es fonamenten justament en les valoracions que aportà la pròpia Sra. Canales en fase d'al·legacions del procediment de comprovació. La sentència considera també que, l'any 2017, el DTF ja incoà un primer procediment de comprovació en relació a les mateixes rendes però relatives a l'exercici 2016, i que, si bé aquest expedient s'arxivà per haver-se produït la seva caducitat, el DFT, podent-ho fer, no incoà un nou procediment de comprovació ni per aquest exercici ni pel següent.
Finalment, la sentència apel·lada considera també que la interpretació que efectua l'actora, consistent en conceptuar les rendes obtingudes per l'arrendament dels referits immobles com a rendes de capital immobiliari en lloc de rendes d'activitats econòmiques, d'on extreu que no li seria d'aplicació la disposició addicional segona de la LIRPF, no es presenta a priori com una interpretació irraonable de la norma, sense que es pugui traslluir una voluntat defraudadora, per la qual cosa el Tribunal d'instància entén que no se li pot imposar cap sanció.
3.- Disconforme amb aquesta resolució, el Govern va interposar recurs d'apel·lació, que fou estimat per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, mitjançant la sentència núm. 24/2024, del 22 d'abril, la qual, després d'analitzar el valor dels immobles, als efectes de la liquidació de l'IRPF, conclou que la Sra. Canales ha aplicat de forma improcedent la deducció d'un import de 194.222,70 euros en concepte d'amortitzacions dels béns heretats a cadascuna de les autoliquidacions de l'IRPF dels exercicis de 2018 i 2019, sent la diferència entre la partida negativa declarada i la partida negativa real de 96.222,73 euros, partides que són recuperables i compensables durant 10 anys, d'acord amb l'establert a l'art. 31 de la LIRPF, per la qual cosa sí es produeix un perjudici per la Hisenda andorrana.
4.- Estimant que aquesta darrera sentència vulnera el seu dret fonamental a la jurisdicció, en la seva vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, per manca de congruència amb la causa del litigi, en data 14.05.2024, la representació processal de la Sra. Canales formulà incident de nul·litat contra la mateixa, en mèrits del que disposa l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials.
En el seu escrit precisa que la sentència de data 22.04.2024 exposa quin és l'import de les amortitzacions deduïble i la data de posada en funcionament dels actius, quan en realitat, el que és objecte de controvèrsia és la impugnació de la sanció derivada de la regularització efectuada pel DTF; així mateix, diu que la jurisprudència citada en la sentència 24/2024 no és aplicable al supòsit d'autes; que la remissió pel càlcul de les rendes del capital immobiliari a l'article 16 de la LIRPF no permet qualificar les rendes obtingudes per la Sra. Canales com a rendes d'activitats econòmiques; que el DTF ja havia revisat les amortitzacions declarades per la Sra. Canales, motiu pel quin no pot ara sancionar-la; que la menció d'una desproporció entre les rendes per arrendaments obtingudes i la despesa d'amortització deduïda no pot ser utilitzat pel Tribunal ja que si el DTF hagués considerat que les rendes obtingudes per la Sra. Canales en concepte de lloguer no eren conformes a les normes de mercat, hauria pogut regularitzar-les i no ho va fer; que la sentència no té en compte la presumpció de bona fe i el principi de responsabilitat de la Sra. Canales i finalment, que no ha existit perjudici econòmic per l'Administració, per tot el que demana que s'anul·li la sentència 24/2024 i que se'n dicti una de nova que desestimi el recurs d'apel·lació promogut pel Govern d'Andorra i confirmi la sentència de la Batllia de data 26.10.2023.
5.- Per Aute de data 18.07.2024, núm. 13/2024, la Sala Administrativa d'aquest Tribunal decidí:
"1r.- Desestimar l'incident de nul·litat que formula per la part agent contra la sentència núm. 24/2024, del 22 d'abril.
2n.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes. "
6.- Disconforme amb aquest darrer Aute, la representació lletrada de la Sra. Canales formulà recurs d'apel·lació contra el mateix, sol·licitant la seva revocació, l'admissió de l'incident de nul·litat d'actuacions interposat en data 14.05.2024 i la declaració de nul·litat de la sentència de data 22.04.2024.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Aquesta Sala és competent per resoldre el recurs d'apel·lació interposat contra l'Aute núm. 13/2024 de data 18.07.2024, de conformitat amb el què disposa l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials i la providència dictada pel President del Tribunal Superior de Justícia en data 13.09.2024.
Segon.- L'article 18 quater, de la Llei transitòria de procediments judicials, que regula l'incident de nul·litat de les resolucions fermes, determina que:
"4. Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents".
De l'anteriorment exposat, se'n desprèn la possibilitat d'inadmetre el recurs d'apel·lació si la Sala competent considera, de manera motivada, que no té cap fonament, evitant així que s'hagin d'esgotar els tràmits procedimentals que haurien de dur a una resolució clarament desestimatòria.
Tercer.- En el present cas, la representació processal de la Sra. Canales no efectua cap greuge contra l'Aute de la Sala de data 18.07.2024, sinó que es limita a reproduir els arguments invocats en seu escrit de data 14.05.2024 els quals foren resolts en l'aute apel·lat, en base a una motivació que aquesta Sala comparteix plenament i assumeix com a pròpia.
Efectivament, tal i com s'indica en l'aute recorregut, l'incident de nul·litat d'actuacions no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar, com pretén la part recurrent, els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó que és un remei extraordinari, encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o resolució ferma.
La representació processal de la Sra. Canales va fonamentar l'incident de nul·litat contra la sentència de data 22.04.2024, per vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, en la seva vessant del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret, en base a una pretesa manca de congruència de la sentència, la qual segons indica, no resol sobre la qüestió objecte de litigi. En aquest sentit, precisa que la sentència analitza quin és l'import de les amortitzacions deduïble i la data de posada en funcionament dels actius quan, en realitat, el que s'impugna, és la sanció imposada pel DTF.
No obstant, tal i com es desprèn de la sentència dictada en data 22.04.2024, i s'indica també clarament en l'aute de data 18.07.2024 número 13/2024 ara objecte de recurs, tant la data de posada en funcionament dels actius com la seva valoració, són determinants per resoldre sobre la procedència o no de la sanció imposada, el que és precisament l'objecte del procediment administratiu, motiu pel quin la sentència dictada per la Sala en data 24.04.2024, dona resposta complida a l'exigència de correlació entre allò que es va sol·licitar a la jurisdicció i allò que aquesta va decidir.
D'altra part, la sentència que es pretén anul·lar, té en compte, en els seus fonaments de dret, els arguments bàsics de les parts per acceptar-los o refusar-los de manera motivada, amb un raonament detallat i precís, en atenció a les concretes particularitats del cas, raonament que no es pot considerar mancat de lògica, arbitrari o absurd, pel que cap incongruència es pot constatar tampoc a aquest nivell, complint plenament la sentència de la que es demana la nul·litat, amb el deure de motivació de les resolucions.
Així, malgrat la part agent incidental i avui recurrent, pugui legítimament discrepar del raonament efectuat en la repetida sentència, això no implica que el seu dret fonamental a la jurisdicció hagi estat vulnerat doncs l'article 10.1 de la Constitució comprèn el dret a obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als seus interessos, doncs qui exercita una acció davant dels tribunals no té dret a que sigui acollida sinó a un pronunciament motivat i fonamentat en dret sobre dites pretensions, ja sigui estimant-les, ja sigui rebutjant-les, totalment o parcialment.
Quart.- En conseqüència, el recurs interposat per la representació de la Sra. Canales, contra l'Aute número 13/2024 de data 18.07.2024, resulta clarament mancat de fonament, havent-se per tant d'inadmetre el recurs referit en atenció a les previsions de l'art. 18 quater, apartat 4 de la Llei transitòria de procediments judicials.
Cinqué.- I no havent-se generat costes, no escau efectuar especial pronunciament sobre les mateixes.
La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECISIÓ
1.- INADMETRE el recurs d'apel·lació interposat la Sra. Canales contra l'aute número 13/2024 de data 18 de juliol de 2024.
2.- No efectuar especial pronunciament en matèria de costes.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.