Recurs d'apel·lació contra la quantia de la indemnització per responsabilitat civil derivada de seqüeles i incapacitat parcial permanent

Aute

Magistrats

FATIMA RAMIREZ SOUTO ANNA ESTRAGUES ARMENGOL ALEXANDRA CORNELLA SOLA

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000042/2026

ORIGEN.- Executòries 3080103/2025 - 0

NIG: 5300543220240000692

AUTE 38-2026 DE 31/07/2026

Ponent: Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Data: 31/07/2026

Sala: Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència: TSJP.- 0000042/2026

Nig : 5300543220240000692

IU: ECLI : AD:TSJP:2026:0038A

AUTE 38-2026

PARTS:

Apel·lants: Sres. Rosaura, Lara i ORG000.,

Advocat: Sr. Guifré

Apel·lats: MINISTERI FISCAL

Sres. Arlette i Soledat

Advocada Sra. Clàudia

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Magistrades: Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO (ponent)

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 27 de maig de 2026, dictat pel Batlle de la Secció d'Instrucció núm. 3 en l'Executòria núm. 3080103/2025, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la deliberació i decisió. És ponent la Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Per aute de data 27 de maig de 2026 es va decidir:

"Primer. Determinar la responsabilitat civil ex delicto de Lara, solidàriament amb la companyia asseguradora ORG000., i subsidiàriament amb Rosaura, en el marc de l'Ordenança Penal de data 30/07/2025 objecte d'execució, fixant aquest concepte en la suma de:

A favor de la perjudicada Arlette, la suma de 100.652,85 euros

A favor de la CASS, la suma de 5.060,03 euros. Imports augmentats dels interessos legals que s'escaiguin, sense perjudici dels honoraris d'advocat, els quals han de ser quantificats aplicant els criteris habituals en aquest concepte, tenint en compte la quantia fixada anteriorment .

Tot l'anterior, sense perjudici d'efectuar reserva de les accions civils que corresponguin en relació amb altres conceptes no consolidats que no s'hagin pogut reclamar en aquest estadi processal.

Per acabar, els responsables civils disposen d'un termini de quinze (15) dies a partir de l'endemà de la fermesa de la decisió per abonar la seva responsabilitat civil, transcorregut el qual, i en cas d'impagament, es procedirà immediatament per la via executiva i a l'embargament de béns, tot això sense perjudici que, durant el termini atorgat, es pugui sol·licitar el pagament fraccionat".

II.-RESULTANT: Contra l'aute de data 27 de maig de 2026, la representació processal de les Sres. Rosaura i Lara, així com de la companyia ORG000., va interposar recurs d'apel·lació impugnant exclusivament la quantificació de la indemnització reconeguda a favor de la Sra. Arlette en concepte d'incapacitat parcial permanent.

La part recurrent no discuteix el percentatge d'incapacitat parcial permanent fixat per l'Àrea de Medicina Legal i Forense en un 28%, sinó únicament la seva traducció econòmica. En concret, sosté que la indemnització de 84.000 euros fixada en l'aute recorregut, resultant d'aplicar un valor de 3.000 euros per punt, és manifestament desproporcionada i s'aparta dels criteris jurisprudencials que, segons exposa, han vingut aplicant els tribunals andorrans en supòsits comparables.

III.-RESULTANT: En suport del recurs, la part apel·lant invoca, en primer lloc, una resolució dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de març de 2022, en el marc de l'Executòria núm. 6000107/2018, en què el perjudicat presentava una incapacitat parcial permanent del 33,5%, superior a la reconeguda en les presents actuacions, derivada de l'amputació de dos dits de la mà dominant, neuritis perifèrica, pèrdua funcional de la pinça digital i impossibilitat de continuar exercint la professió habitual d'encofrador.

Segons la recurrent, malgrat la major gravetat funcional i professional d'aquell supòsit, la indemnització fou calculada a raó de 2.200 euros per punt, la qual cosa evidenciaria la desproporció de la quantia ara fixada, a raó de 3.000 euros per punt.

Així mateix, la part recurrent fa referència a una sentència de data 27 de març de 2024, recaiguda en els autes civils núm. Ordinari 6000078/2021, en què, per una incapacitat parcial permanent del 26,5%, s'hauria reconegut una indemnització de 43.062,50 euros, equivalent aproximadament a 1.625 euros per punt. La recurrent posa de manifest que aquell precedent també afectava funcionalment la mà i el canell dret del perjudicat, amb incidència en la seva capacitat funcional i laboral, i sosté que no resulta justificat que, en el present cas, amb una IPP del 28%, es reconegui una indemnització substancialment superior.

El recurs sosté igualment que les seqüeles valorades en la Sra. Arlette -fonamentalment seqüeles doloroses a nivell lumbar, trastorn per estrès posttraumàtic i inestabilitat dental- ja han estat integrades pel facultatiu forense dins del percentatge global del 28% d'incapacitat parcial permanent. Per aquest motiu, la part recurrent considera que utilitzar novament aquestes mateixes circumstàncies per incrementar de manera extraordinària el valor econòmic del punt suposaria atribuir una doble transcendència indemnitzatòria als mateixos factors lesius.

També qüestiona que la joventut de la perjudicada pugui justificar, per si sola, una valoració de 3.000 euros per punt. Segons exposa, l'edat pot ésser tinguda en compte en la individualització de la indemnització, però no pot operar de manera desvinculada de la gravetat objectiva de les seqüeles, de la seva repercussió funcional real i de l'existència o no d'una incidència professional acreditada. En aquest sentit, al·lega que no consta acreditat que la Sra. Arlette es trobi impossibilitada per exercir una determinada professió, ni que les seqüeles reconegudes hagin comportat una minva concreta de les seves possibilitats d'accés o permanència en el mercat laboral.

Sobre aquesta base, la part recurrent sol·licita la revocació parcial de l'aute recorregut, únicament pel que fa a la indemnització reconeguda en concepte d'incapacitat parcial permanent, interessant que aquesta sigui fixada en la suma de 56.000 euros, a raó de 2.000 euros per punt sobre el percentatge del 28% d'IPP, en substitució de la quantitat de 84.000 euros establerta en la resolució impugnada.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal va presentar escrit manifestant que se sotmetia al criteri del Tribunal, tenint en compte que el que s'impugna és la quantia de la responsabilitat civil fixada a favor de Arlette i que les parts es troben degudament representades pels seus lletrats.

V.-RESULTANT: La representació de Arlette i Soledat va presentar escrit oposant-se al recurs i demanant la confirmació de l'aute recorregut.

En resposta als precedents jurisprudencials invocats per la part recurrent, la representació de la perjudicada sosté que aquestes resolucions ja havien estat citades durant la primera instància i degudament examinades pel Batlle a quo. Segons la part apel·lada, dites resolucions no serien equiparables al cas present, en tractar-se de supòsits diferents i de persones lesionades de molta més edat. Per aquest motiu, defensa que no poden servir per reduir la indemnització reconeguda a la Sra. Arlette, especialment tenint en compte la jove edat d'aquesta en el moment de la consolidació de les lesions i la concreta afectació vital derivada de les seqüeles.

Es considera que l'aute recorregut raona suficientment la valoració del punt i els mètodes utilitzats, fent referència al Référentiel indicatif de l'indemnisation du préjudice corporel des cours d'appel. Segons la seva posició, atesa la casuística de la Sra. Arlette i la seva jove edat, la fixació del punt en 3.000 euros resulta raonada i justificada, i fins i tot inferior al que resultaria del barem indicatiu esmentat.

Quant a les circumstàncies personals i mèdiques de la perjudicada, s'exposa que les lesions patides arran de l'accident foren de gravetat i que van posar en perill la seva vida. En particular, recorda que, segons l'informe forense del Dr. Baldomer, la Sra. Arlette va patir fractura lumbar L3-L4, fractura de canell esquerre, traumatisme nasal, traumatisme maxil·lofacial amb luxació extrusiva de peces dentals, tractament d'endodòncia amb inestabilitat mandibular, ferida al mentó i policontusions. Igualment, posa de relleu la probable necessitat de substitució de peces dentals a conseqüència de la inestabilitat derivada de l'accident.

També destaca la repercussió psicològica i quotidiana de les seqüeles, afirmant que la Sra. Arlette ha requerit i encara precisaria ajuda psiquiàtrica i psicològica; que no pot fer esport per la lesió d'esquena; que manté dificultats per menjar i mastegar, i que aquesta situació li ha generat un estat d'ansietat amb afectació de les seves relacions socials. Sobre aquesta base, sosté que, atesa l'edat de la perjudicada, la gravetat de les lesions, les seqüeles valorades en un 28% i la possible necessitat d'una nova intervenció dental, la valoració del punt no hauria d'ésser inferior a 3.000 euros.

En relació amb l'argument de la recurrent relatiu a una suposada doble valoració de circumstàncies ja integrades en la IPP, la part apel·lada al·lega que l'informe forense no fixa el percentatge de seqüeles en funció de l'edat de la lesionada, sinó en funció de les lesions permanents que impliquen una minva acreditada en la seva vida diària. A partir d'aquí, defensa que el Batlle sí que podia ponderar l'edat de la Sra. Arlette en el moment de quantificar econòmicament la indemnització, atès que les seqüeles afecten activitats essencials de la joventut, com els viatges, la pràctica esportiva i les relacions socials plenes.

Es considera que la joventut de la lesionada projecta una especial transcendència sobre la invalidesa patida, en trobar-se la Sra. Arlette en una etapa de consolidació de la personalitat, acceptació de la pròpia imatge, socialització i inici de les expectatives professionals. Segons aquesta part, una IPP del 28% en una persona d'aquesta edat pot limitar l'accés a determinades professions i reduir les seves possibilitats abans d'iniciar la competència en el mercat laboral, la qual cosa justificaria la indemnització reconeguda.

Per tot això, la representació de la Sra. Arlette interessa la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de l'aute recorregut pel que fa a la indemnització de 84.000 euros reconeguda en concepte d'incapacitat parcial permanent.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: La representació de Rosaura, Lara i ORG000. impugna l'aute que fixa les indemnitzacions a favor de Arlette, exclusivament pel que fa a la quantia fixada en concepte d'IPP, per considerar-la excessiva en relació amb les seqüeles constatades en la perjudicada i les quanties fixades pels tribunals en altres assumptes.

La part recurrent no qüestiona el percentatge d'IPP fixat per l'Àrea de Medicina Legal i Forense, establert en un 28%, sinó únicament el valor econòmic atribuït a cada punt. Per tant, el debat en aquesta alçada queda circumscrit a determinar si la valoració de 3.000 euros per punt acordada en l'aute recorregut resulta o no ajustada a les circumstàncies del cas.

Per resoldre la qüestió plantejada, hem de tenir en compte que, segons el criteri de la Sala -aute de 31 de maig de 2004 dictat en el Rotlle 20/24 i aute de 20 de desembre de 2019 dictat en el Rotlle 63/19.

1. Davant de la necessitat de valorar econòmicament conceptes difícilment traduïbles en diners, com el dolor -sigui físic o moral-, la pèrdua de salut o fins i tot la vida, i per evitar situacions de desigualtat de tracte als perjudicats i garantir un mínim de seguretat jurídica, els òrgans judicials estableixen una sèrie de criteris econòmics i aquesta Sala, tenint en compte l'aplicació del barem Rousseau per a l'avaluació medicolegal de les lesions, segueix els establerts pels tribunals francesos.

2. Els criteris judicials sobre la quantificació de les indemnitzacions són merament orientatius i no vinculants. En cada cas, correspon a l'òrgan judicial efectuar-ne la valoració en atenció a les concretes circumstàncies concurrents en el supòsit examinat.

3. Les indemnitzacions per la reparació dels danys i perjudicis tenen el caràcter de deutes de valor, per la qual cosa la seva quantia ha de determinar-se no en relació amb la data en la qual es va produir la causa originadora del perjudici, sinó amb aquella en què es reconeix el dret a la indemnització i, en aquest cas, quan se'n concreta la quantia, a fi d'adequar la indemnització al valor real dels diners en el moment en què s'estableix l'obligació d'indemnitzar.

En aquest cas, el Batlle ha utilitzat, com a criteri orientador, el barem d'indemnitzacions utilitzat per les Cours d'appel franceses, recollit en el manual publicat per l'École Nationale de la Magistrature al setembre de 2024.

Tenint en compte que Arlette, nascuda el NUM000 de 2005, tenia 18 anys a la data de l'accident -18 de desembre de 2023- i 20 anys en el moment d'emissió de l'informe forense final, el barem estableix, per a l'any 2020, que en els supòsits d'IPP compresa entre el 26% i el 30% i per a persones situades en la franja d'edat d'11 a 20 anys, un valor del punt de 3.795 euros.

D'aquesta manera, la quantificació efectuada en l'aute recorregut, consistent a atribuir un valor de 3.000 euros per punt, no només no supera el criteri orientador indicat, sinó que se situa per sota del valor previst en el barem. En conseqüència, no pot acollir-se l'argument de la recurrent segons el qual la indemnització reconeguda s'apartaria de manera injustificada dels paràmetres aplicables o constituiria una quantificació manifestament excessiva.

A més, cal tenir present que l'import de 3.795 euros per punt que resulta de l'esmentat document orientador correspon a l'any 2020.

Les indemnitzacions per reparació de danys i perjudicis tenen naturalesa de deutes de valor; la seva quantia ha de determinar-se no en relació amb la data en la qual es va produir la causa originadora del perjudici, sinó amb aquella en què es reconeix el dret a la indemnització. Aquesta regla respon a la necessitat d'adequar la indemnització al valor real dels diners en el moment en què s'estableix l'obligació d'indemnitzar, evitant que el transcurs del temps redueixi de manera efectiva la reparació deguda a la víctima.

Aquesta consideració reforça encara més la improcedència del recurs. Si el valor orientador de 3.795 euros per punt corresponia ja a l'any 2020, la fixació en l'aute recorregut d'un valor de 3.000 euros per punt en el moment de concretar-se la indemnització no pot qualificar-se d'excessiva, sinó que constitueix una quantificació prudent i moderada, situada per sota del paràmetre orientador aplicable, fins i tot sense efectuar cap actualització temporal del valor monetari.

Els precedents invocats per la part apel·lant no desvirtuen aquesta conclusió. Les resolucions citades poden ésser tingudes en consideració com a elements de referència, però no permeten substituir la necessària individualització del perjudici en funció de les circumstàncies concretes de la víctima, ni tampoc prevalen sobre un criteri orientador específic que contempla simultàniament el percentatge d'incapacitat i la franja d'edat de la persona lesionada, edat que en el cas de les resolucions citades era superior. En aquest cas, la taula aplicable no parteix d'un valor abstracte del punt, sinó que modula expressament la indemnització segons la intensitat de la incapacitat i l'edat de la víctima, factors que són precisament determinants en el present supòsit.

La conclusió sobre la procedència de mantenir la indemnització fixada en concepte d'IPP queda igualment corroborada per l'anàlisi de les seqüeles concretes que presenta la Sra. Arlette. L'informe medicoforense descriu un quadre lesiu inicial de notable entitat, integrat per fractura lumbar L3-L4, fractura de canell esquerre, traumatisme nasal, traumatisme maxil·lofacial amb luxació extrusiva de diverses peces dentals, ferida al mentó suturada amb set punts i policontusions, que va requerir ingrés hospitalari, tractament conservador de la fractura lumbar, tractament odontològic amb endodòncia i reforç de ferulitzacions, sutura, rehabilitació i intervenció quirúrgica nasal.

Les seqüeles permanents apreciades no responen, doncs, a una afectació única o aïllada, sinó a una pluralitat de conseqüències físiques, funcionals, doloroses, dentals, estètiques i psíquiques derivades d'un politraumatisme. Aquesta pluralitat de seqüeles és rellevant a l'hora de valorar la suficiència de la indemnització, perquè el dèficit funcional permanent no només compensa la pèrdua anatòmica o fisiològica estricta, sinó també els fenòmens dolorosos, les repercussions psicològiques i les alteracions ordinàries de les condicions de vida vinculades a les seqüeles.

En primer lloc, pel que fa a la seqüela lumbar, l'informe medicoforense constata seqüeles doloroses a nivell lumbar compatibles amb la zona de fractura L3-L4, valorades en una IPP del 15%. Aquesta seqüela és la de major pes dins la valoració global i no pot ésser menystinguda, atès que afecta una regió corporal central per a la mobilitat, la bipedestació, els esforços, la pràctica d'activitat física i el desenvolupament ordinari de múltiples actes de la vida diària. La persistència d'una lumbàlgia residual en una persona jove comporta una afectació que no es limita al moment present, sinó que projecta els seus efectes durant un període vital previsiblement extens.

En segon lloc, l'informe aprecia un trastorn per estrès posttraumàtic cronificat, valorat en una IPP del 5%, tenint en compte que la perjudicada ha precisat ajuda farmacològica per pal·liar la simptomatologia ansiosa. Aquesta seqüela psíquica tampoc pot ésser considerada accessòria o irrellevant. La pròpia naturalesa del dèficit funcional permanent inclou les repercussions psicològiques normalment vinculades a les seqüeles descrites i les conseqüències que aquestes generen en la vida quotidiana de la víctima. Per tant, la presència d'un trastorn d'aquesta naturalesa reforça la necessitat d'una valoració individualitzada i suficient del punt d'IPP.

En tercer lloc, cal considerar la seqüela maxil·lofacial i dental. L'informe medicoforense recull la inestabilitat mandibular i la inestabilitat de les dents, valorant inicialment aquesta afectació en un 5%, però elevant-la a una IPP del 8% en atenció a la previsió de substitució per implant. Aquesta seqüela presenta una incidència funcional evident, en afectar actes tan essencials i quotidians com mossegar, mastegar i alimentar-se amb normalitat. A més, no es tracta d'una molèstia merament transitòria, sinó d'una seqüela permanent vinculada a lesions dentals i mandibulars derivades del traumatisme maxil·lofacial patit en l'accident.

II.-CONSIDERANT: Tampoc pot prosperar l'al·legació relativa a una eventual doble valoració per fixar la indemnització. El percentatge d'IPP estableix la reducció permanent del potencial físic, psíquic o funcional de la víctima, mentre que el valor econòmic del punt permet traduir aquesta afectació en una quantia adequada a les circumstàncies personals i temporals del cas. El fet que el barem orientador atribueixi un valor superior del punt a les persones més joves no implica indemnitzar dues vegades les mateixes seqüeles, sinó ponderar la major projecció temporal que aquestes poden tenir en la vida de la perjudicada.

En aquest sentit, l'edat de la Sra. Arlette constitueix un element objectiu i legítim de valoració. La persistència d'una incapacitat parcial permanent en una persona jove comporta, per la seva pròpia naturalesa, una afectació projectada durant un període vital més extens, raó per la qual els barems orientadors atribueixen valors superiors a les franges d'edat més baixes. Així, la presa en consideració de l'edat no suposa una desviació arbitrària del criteri indemnitzatori, sinó l'aplicació coherent del mateix sistema de valoració del dany corporal.

D'altra banda, el valor de 3.000 euros per punt acordat per la Batllia manté una proporció raonable amb la gravetat de les seqüeles apreciades, amb el percentatge d'IPP fixat pels serveis forenses i amb l'edat de la perjudicada. La circumstància que en altres supòsits s'hagin reconegut valors inferiors per punt no determina, per si sola, la improcedència de la quantia fixada en aquest procediment, tenint en compte les concretes característiques de cada cas, especialment quan el valor aplicat és inferior al que resulta del criteri orientador específic per a la franja d'IPP i d'edat corresponent.

Per tot l'exposat, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació de les Sres. Rosaura i Lara, així com de la companyia ORG000., i confirmar l'aute recorregut pel que fa a la indemnització de 84.000 euros reconeguda a favor de la Sra. Arlette en concepte d'incapacitat parcial permanent, calculada a raó de 3.000 euros per punt sobre una IPP del 28%.

III.-CONSIDERANT: Les costes han de ser imposades a la part recurrent en aplicació de l' article 354.2 del Codi de Procediment Civil .

Vistes la Constitució, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

DECISIÓ

1. DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Rosaura, Lara i ORG000. contra l'aute de data 27 de maig de 2026 dictat pel Batlle de la Secció d'Instrucció núm. 3 en l'Executòria núm. 3080103/2025.

2. CONFIRMAR la resolució recorreguda.

3. IMPOSAR a la part recurrent les costes del recurs.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.