RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ESTAT. Error judicial. No es poden plantejar noves impugnacions contra una sentència del Ple del TSJ sobre la matèria, quan ja ha estat desestimat el recurs d'empara davant el TC.

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Yves Picod Fátima Ramírez Souto Elsa Puig Muñoz Anna Estragués Armengol Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Presidència

TSJ 0000006/2024

PARTS:

Agent: C Guerrero

Representant : Sr. Anaya

Advocat: Sr. Farré

Defenent: GOVERN MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Yves Picod

Sra. Anna Estragués Armengol

Sr. Vincent Anière

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ESTAT. Error judicial. No es poden plantejar noves impugnacions contra una sentència del Ple del TSJ sobre la matèria, quan ja ha estat desestimat el recurs d'empara davant el TC.

AUTE

Andorra la Vella, a 16 de juliol del 2024.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació processal de la societat Guerrero, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de l'entitat Guerrero va formular en data 28 de desembre de 2022 una demanda per al reconeixement de l'existència d'un error judicial en la sentència de la Sala Administrativa d'aquest Tribunal Superior de Justícia núm. 66/2022, de 27 de setembre.

2.- Aquesta demanda va ser desestimada per la sentència del Ple del Tribunal núm. 18/2023, de 6 de desembre.

3.- La representació de la societat agent va interposar recurs d'empara contra la sentència del Tribunal en Ple, que va ser admès a tràmit, sense efectes suspensius, per aute del Tribunal Constitucional de 19 de febrer de 2024 (BOPA de 28 de febrer).

4.- Mentre estava en tramitació l'esmentat recurs d'empara, la representació de Guerrero va interposar una nova demanda per al reconeixement d'un error judicial, respecte de la referida sentència del Ple del Tribunal de 6 de desembre de 2023.

5.- Mitjançant providència de 26 de març de 2024, es va acordar la suspensió de les actuacions derivades d'aquesta segona demanda per error judicial, fins al moment en què el Tribunal Constitucional resolgués el recurs d'empara formulat en relació amb la mateixa sentència del Ple de 6 de desembre de 2023.

6.- La sentència del Tribunal Constitucional de 15 d'abril de 2024 ha desestimat el referit recurs d'empara interposat per la societat agent contra la sentència del Ple del Tribunal Superior de 6 de desembre de 2023.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència dictada pel Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia en data 6 de desembre de 2023 va desestimar la demanda interposada per l'entitat Guerrero, en què sol·licitava que es declarés compromesa la responsabilitat patrimonial de l'Estat, per l'existència d'un error judicial en la sentència de la Sala Administrativa del propi Tribunal de data 27 de setembre de 2022.

En relació amb la referida sentència desestimatòria del Ple del Tribunal Superior, la societat agent ha formulat dues accions diferents i pràcticament simultànies. En primer lloc, ha interposat recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional i, en segon terme, una acció per al reconeixement d'un nou error judicial, aquest cop respecte de la sentència del Tribunal plenari.

El tràmit d'aquesta segona demanda va quedar en suspens, durant la substanciació del recurs d'empara, atès que la jurisdicció del Tribunal Constitucional és preferent, com disposa l'article 4.2 de la seva Llei qualificada.

Ara bé, un cop ha estat desestimat el referit recurs d'empara, procedeix aixecar la suspensió del tràmit de la nova demanda interposada davant del Ple d'aquest Tribunal Superior i, en conseqüència, analitzar en primer lloc si la mateixa és o no admissible, en funció dels antecedents que concorren en aquest cas, i això des d'una perspectiva tan processal com orgànica.

Segon.- L'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia, desenvolupat pels articles 22 i següents de la Llei transitòria de procediments judicials, regula el procediment que s'ha de seguir per al reconeixement de l'existència d'un error judicial o d'un anormal funcionament de l'Administració de Justícia.

Sigui quin sigui l'òrgan jurisdiccional al qual s'atribueix aquest error o funcionament anormal, fins i tot les pròpies Sales del Tribunal, la competència per conèixer de l'acció de responsabilitat està atribuïda per la Llei al Ple del Tribunal Superior de Justícia, que constitueix la més alta instància de l'organització judicial del Principat, tal com disposa l'article 56.1 de la Llei qualificada de la Justícia. Amb això s'assegura que la decisió la prengui un òrgan de composició àmplia i plural, que integren magistrats dels diferents ordres jurisdiccionals, la qual cosa permet examinar amb la major garantia les qüestions que li són sotmeses, que poden afectar matèries de la més diversa naturalesa.

Ara bé, el fet que la resolució d'aquest tipus de processos estigui atribuïda al Tribunal Superior de Justícia, en composició plenària, comporta de forma ineludible que les seves decisions siguin inimpugnables, amb l'excepció, naturalment, de la possible interposició d'un recurs d'empara del qual correspon conèixer al Tribunal Constitucional.

Aquesta conclusió és obligada, perquè, des d'una perspectiva processal, les decisions dels òrgans superiors de la jurisdicció no són, per la seva pròpia naturalesa, susceptibles de ser recorregudes o impugnades davant de cap altre tribunal de la mateixa jurisdicció, atesa la naturalesa jeràrquica que informa l'organització judicial.

A més, des d'una perspectiva orgànica, el fet que tots el integrants del Tribunal Superior hagin participat en la decisió d'aquest tipus de processos, impossibilita materialment la formació d'un tribunal alternatiu que pugui revisar la resolució adoptada pel plenari.

En conseqüència, s'ha de concloure que la nova demanda interposada per la societat agent ha de ser declarada inadmissible.

Tercer.- Amb independència de les consideracions anteriors, i com a argument addicional, s'ha de tenir en compte que les al·legacions que formula la demandant són essencialment coincidents amb les que va articular en el seu recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, tot i que, en aquest darrer supòsit, en va formular alguna de forma extemporània, per la qual cosa no va ser admesa per aquell Tribunal.

D'aquesta manera, la demanda presentada ara per la societat agent resulta ser redundant respecte del recurs d'empara que va examinar el Tribunal Constitucional, i pretèn en realitat revertir a través d'aquest procediment la sentència desestimatòria que va recaure en aquell procés, motiu pel qual procedeix també declarar la inadmissibilitat de la demanda per aquest motiu.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

PRIMER.- 1r.- Alçar la suspensió del procediment acordada per providència de 26 de març de 2024.

SEGON.- Declarar la inadmissibilitat de la demanda interposada per l'entitat Guerrero, en exercici de l'acció de responsabilitat patrimonial de l'Estat per error judicial.

TERCER.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.