INCIDENT DE NUL·LITAT. No és una tercera instància. No es poden introduir noves al·legacions

Aute

Magistrats

ELSA PUIG MUÑOZ ALEXANDRA CORNELLA SOLA IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000033/2026

ORIGEN.- 2000031/2026 - 0

NIG: 5300545320260000046

AUTE 10-2026 DE 23/07/2026

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 23/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000033/2026

Nig : 5300545320260000046

IU : ECLI : AD: TSJA:2026:00010A

AUTE 10-2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Moisès

Representant: Sra. Berna

Advocat: Sr. Elpidi

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Procurador: Sra. Mimount

Advocat: Sra. Matilde

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: INCIDENT DE NUL·LITAT. No és una tercera instància. No es poden introduir noves al·legacions

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número TSJA-0000033/2026, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 04/06/2026 es va dictar la sentència núm. 33/2026, per la qual es va desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la part agent.

2.- La part agent ha interposat incident de nul·litat contra la referida sentència, havent presentat al·legacions la representació del Govern, i han quedat les actuacions per resoldre.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l' article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- En aquest cas, la part que planteja l'incident de nul·litat al·lega que la sentència és incongruent, compte tingut que declara inexistent qualsevol afectació al dret de defensa mentre constata una irregularitat administrativa que només ha pogut ser detectada a través de l'accés a l'expedient per la via jurisdiccional.

En aquest sentit, es diu per la recurrent que la Sala estima parcialment el recurs d'apel·lació en constatar que el certificat emès pel Servei d'Immigració en data 24 de desembre de 2025, incorporava informació que excedia de l'abast temporal de la petició formulada per les autoritats fiscals franceses, motiu pel qual n'ordena l'exclusió parcial de la informació no sol·licitada dels expedients objecte de litigi, i afegeix que "Aquesta circumstància posa de manifest que l'expedient administratiu contenia una irregularitat material en l'actuació de l'Administració andorrana que no va poder ser coneguda ni denunciada per aquesta part en fase administrativa, atès que la informació facilitada en aquell moment no permetia identificar-la", i que la irregularitat constatada judicialment es refereix exclusivament a una actuació interna de l'Administració andorrana, i no al contingut de la investigació desenvolupada per l'Estat requeridor. Considera finalment que aquesta circumstància confirma que la limitació d'accés a l'expedient prevista a l' article 7.8 de la Llei 10/2017 no impedeix únicament el control dels elements vinculats a la sol·licitud formulada per l'Estat requeridor, sinó també el control de la legalitat de la pròpia actuació de l'Administració andorrana.

Per aquests motius insisteix en la necessitat que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la constitucionalitat de l' article 7.8 de la Llei 10/2017 .

Tercer.- El Govern es va oposar a l'incident de nul·litat al·legant que aquest instrument processal no és una tercera instància, i que la part agent es limita reiterar novament la seva crítica a la legalitat de l'actuació administrativa desenvolupada durant la tramitació de l'expedient, reiterant la seva discrepància respecte del règim d'accés a l'expedient administratiu; la suposada vulneració del dret de defensa, i la petició de plantejament d'una qüestió d'inconstitucionalitat respecte de l' article 7.8 de la Llei 10/2017 , qüestions totes elles que ja van ser objecte d'anàlisi per aquesta Sala, i afegeix que la part recurrent confon l'abast del règim legal d'accés a l'expedient administratiu amb el contingut constitucional del dret fonamental de defensa.

Quart.- Com s'ha vist, la critica de la part agent es concreta en considerar que, al seu judici, la sentència és incongruent, compte tingut que declara inexistent qualsevol afectació al dret de defensa, mentre constata una irregularitat administrativa que només va poder ser detectada a través de l'accés a l'expedient a la via jurisdiccional.

Però cap incongruència hi ha ja que una cosa és que aquesta Sala hagi estimat parcialment el recurs, i un altre molt diferent és que s'hagi apreciat que el recurrent ha patit una minva dels seus drets de defensa, conclusió a la que aquesta Sala no va arribar.

De fet, a la sentencia s'afirma -com de forma reiterada aquesta Sala ha mantingut en casos similars-, que, en les sol·licituds d'intercanvi d'informació fiscal, la consulta de l'expedient s'ha de fer d'acord amb les disposicions de la Llei 10/2017; del Reglament de 31 de maig de 2017, i dels criteris interpretatius que resulten dels comentaris a l'acord sobre intercanvi d'informació en matèria tributària de l'OCDE, però seguidament es diu que "en qualsevol cas, l'interessat ha tingut accés a la totalitat del procediment en el marc d'aquest litigi, i ha pogut formular al·legacions un cop nŽha conegut el contingut, d'acord amb la sentència del Tribunal Constitucional de 14 de maig de 2019 (causa 2018-68 i 69 RE). En conseqüència, no es pot apreciar cap motiu determinant de la invalidesa de l'acte impugnat per aquest motiu".

En altres paraules, un procediment d'intercanvi d'informació fiscal és un procediment de cooperació administrativa internacional, per la qual cosa determinades parts de l'expedient tenen naturalesa confidencial, segons els estàndards de l'OCDE. De fet, l' article 6 del Reglament de 31 de maig de 2017 determina quin ha de ser el contingut de l'expedient que es pot consultar en la compareixença, tant per part del posseïdor de la informació com de la persona concernida. Pel que fa a aquesta darrera, l'apartat 3r disposa que les parts que es poden consultat són les següents:

a) La data de recepció de la sol·licitud d'intercanvi d'informació,

b) la identitat de la persona concernida,

c) el nom de l'estat requeridor,

d) la base legal de l'intercanvi d'informació, i

e) la llista de la informació sol·licitada.

I aquesta informació va ser consultada per la part agent.

En definitiva, a la sentència s'afirma que l'interessat ha pogut articular els mecanismes de defensa que va considerar necessaris, i prova d'això és que va al·legar que al certificat del director del Departament d'Immigració, de data 24/12/2025, es contenen dades que van més enllà del període indicat per les autoritats franceses, i, a la vista d'aquesta al·legació, la sentència conclou que:

"I en aquest punt, la queixa de la part apel·lant està justificada. En efecte, a les tres peticions d'informació fiscal, la informació requerida fa referència al període 01/01/2022 a 31/12/2024, per la qual cosa no està justificat que des del Principat es donin dades que van més enllà d'aquest període.

Ara bé, al recurs d'apel·lació es demana, com a pretensió subsidiària, que s'exclogui el "certificat emès pel Servei d'Immigració en data 24 de desembre de 2025 dels expedients d'intercanvi d'informació fiscal números NUM000, NUM001 i NUM002", però el referit certificat, que es idèntic en els tres expedients, inclou informació que sí ha estat sol·licitada a l'expedient NUM003, concretament sobre si la part agent tenia a Andorra un domicili permanent o una residència habitual al període 01/01/2022 al 31/12/2024, per això, el certificat emès s'haurà d'excloure dels expedients NUM004 i NUM005, i també de l'expedient NUM003, si bé en aquest darrer s'haurà d'incorporar un nou certificat relatiu a la informació sol·licitada però que abasti únicament al període indicat per les autoritats franceses."

De fet, aquesta estimació parcial de la demanda demostra el correcte funcionament del sistema de garanties previst per la Llei 10/2017, compte tingut que la part recurrent va poder impugnar la resolució administrativa; va accedir íntegrament a l'expedient administratiu en seu jurisdiccional; va formular totes les al·legacions que va considerar oportunes, i finalment va obtenir una resposta motivada per part d'aquesta Sala, que, a més, va ser parcialment estimatòria de les seves pretensions.

Per tot això, també en relació a la petició que es plantegi un procés incidental davant del Tribunal Constitucional, la part agent no ofereix nous arguments que els ja analitzats a la sentència 33/2026, concretament al seu fonament jurídic quart, que es dona aquí per reproduït.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que formula el Sr. Moisès contra la sentència número 33-2026.

2n.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes.

Contra aquesta resolució hi cap recurs d'apel·lació ( article 18 quater Llei Transitòria de procediments judicials ).

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.