Honoraris d'advocat-INCIDENT DE NUL·LITAT (3100329/2013)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC. - 00000347/2016 ORIGEN: 3100329/2013-00

NIG: 5300542120150001797

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 12 de setembre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En el procediment ordinari instat per la representació processal del Sr. Vilar en contra de la Sra. Ribes i en contra del seu fill menor Izquierdo, per Sentència de data 08-06-2016, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir : "que estimant molt parcialment la demanda principal en reclamació d'honoraris professionals interessada pel lletrat en exercici Sr. Vilar contra la Sra. Ribes així com contra els Srs. Garzón, M. i C. P. P., Vall, M. i Andrade i Pera, ha de condemnar i condemna a la Sra. Ribes a satisfer únicament al Sr. Vilar la suma global de sis mil seixanta-set euros amb cinquanta-tres cèntims (6.067,53.- EUROS) com a conseqüència de les factures números BP:04150/H/3527, BP:04160/H/3529, BP:04161/H/3526 i BP:01060/H/3530, augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el dia trenta d'abril del dos mil vuit i fins que sigui íntegrament satisfeta, devent absoldre als demés de tots els pediments continguts en l'escrit de demanda, sense que hi hagi lloc a efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants."

II.- Contra aquesta resolució han interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Vilar com la de la Sra. Ribes.

Per Sentència del 29-06-2017, notificada el mateix dia, vam decidir estimar parcialment els dos recursos, revocant parcialment la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 08-06-2016 en el sentit de fixar en 79.053,36.-euros en lloc de 6.067,53.-euros l'import total que la Sra. Ribes haurà de satisfer al Sr. Vilar, amb la precisió aquest import serà augmentat dels interessos legals produïts d'ençà la fermesa de la present resolució i no del 30-04-2008, tot i confirmant la resta de la seva part dispositiva, el tot sense efectuar cap imposició de les costes judicials en relació als referits recursos.

En data 06-07-2017, la secretària judicial va lliurar a la representació processal del Sr. Vilar el certificat de fermesa de la sentència.

III.- Per escrit del 14-07-2017, la representació processal de la Sra. Ribes va formular incident de nul·litat d'actuacions en contra de la Sentència com en contra del certificat de fermesa sol·licitant que es declari nul.la la Sentència per vulneració de l'article 10 de la Constitució i que es dictes una nova "en el sentit demanat pels escrits d'aquesta part, en relació als pronunciaments denunciats per aquesta part com essent vulneradors de l'article 10 de la Constitució, imposant el pagament de les costes processals causades a l'adversa".

Per escrit també del 14-07-2017, la representació processal de la Sra. Ribes va formular recurs d'aclariment.

Mitjançant els mateixos escrits va sol·licitar que es declari la suspensió del caràcter executori de la sentència mentre es substanciï l'incident de nul·litat i es resolgui el recurs d'aclariment.

La representació processal del Sr. Vall, de la Sra. Narváez, del Sr. Bermudez i del Sr. Andrade manifesta de manera general que les vulneracions que denuncia l'actor incidental no afecten la seva posició i demana que les costes processals exposades per aquesta part s'imposin en funció de si s'estima o no l'incident.

La representació processal del Sr. Vilar demana la desestimació de l'incident i la imposició de les costes a la recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part incidental sosté que s'hauria produït una vulneració del seu dret fonamental a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en dret protegit per l'article 10.1 de la Constitució perquè la nostra resolució hauria incurregut en incongruència omissiva, hauria jutjat ultra petita, seria afectada per una manca de motivació i basada en una errònia apreciació de la prova.

Més precisament, sosté, en resumit, que : 1) ni la sentència d'instància ni la sentència de la Sala han tingut en compte que l'adversa havia acceptat l'oferiment condicionat a la renúncia per part del mateix a la seva petició de condemna de l'import de 3.484,91.-euros i mai la Batllia li havia notificat que s'havia acceptat el pagament ; 2) la Sentència no es pronuncia sobre la seva petició de manca de legitimació passiva ; 3) la motivació relativa a la prescripció és errònia i contrària a la jurisprudència andorrana i a les jurisprudències espanyola i francesa que vam citar a títol il·lustratiu ; 4) en relació al recurs de l'adversa sobre la factura 3385, la sentència d'una part manca de motivació per incongruència omissiva pel fet de no respondre a totes al·legacions i pel fet de contenir pronunciaments no raonables, absurds i il·lògics, vulnera les normes processals, i d'altra part vulnera normes processals de manera manifesta ; 5) en relació al recurs de l'adversa sobre la factura XX, la sentència ha incurregut en motivació errònia, amb incongruència infra petita, i basada en documents improcedents ; 6) en relació al recurs de l'adversa sobre la factura XX la sentència no ha valorat les proves ni les al·legacions d'aquesta part i també ha incurregut en incongruència omissiva ; 7) la sentència és nul.la en relació a la manca de condemna de l'agent a pagar les costes processals perquè ja quedat acreditat la plus petitio ; 8) existeix un error manifest en el total de la suma a pagar ; 9) existeix incongruència omissiva pel fet de no haver-se pronunciat la sentència sobre la qüestió de les taxes judicials i 10) també és nul el certificat de fermesa puix no compleix amb els requisits de l'article 37.1 b de la Llei del saig tota vegada que no conté tota la informació obligatòria

De l'estudi de l'extensíssim escrit d'incident de nul·litat ressurt clarament que la part incidental no accepta la motivació exposada en la nostra sentència ni la valoració de les proves duta a terme en la mateixa.

Però, com és ben conegut, la jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix que el dret a la jurisdicció consisteix a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que la decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. Qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es desprengui que la decisió no és arbitrària, i sense que es dubti de la imparcialitat del jutjador.

Una (invocada) errònia valoració de les proves no pot fonamentar per si un incident de nul·litat salvat el cas on aquesta valoració i el raonament del tribunal sigui tant absurds o contraris al més elemental sentit jurídic o posi en evidència un error patent.

Tal supòsit no existeix en el present cas.

En efecte, vam contestar de manera motivada i detallada a tots els greuges formulats per les parts apel·lant, tornant a valorar el material probatori obrant en autes i arribant a unes conclusions parcialment distintes a les del tribunal d'instància, essent recordat que per cada factura discutida vam exposar de manera sistemàtica els arguments essencials de les parts i la motivació del tribunal, amb la precisió que no s'han d'exposar i de contestar a tots i cadascun dels arguments de les parts.

De fet, constatem que la part incidental pretén obtenir la nul·litat de qualsevol pronunciament no conforme als seus interessos i que totes les consideracions exposades en el seu escrit d'incident de nul·litat són essencialment i majoritàriament una repetició o una reformulació dels greuges exposats en l'escrit d'apel·lació i als quals ja vam contestar, la part incidental pretenent finalment que ens adherim al seu parer. Però tals elements no poden portar al reconeixement d'una vulneració del dret a la jurisdicció.

II.- Sobre el fet que ni la sentència d'instància ni la sentència de la Sala haurien tingut en compte que l'adversa havia acceptat l'oferiment condicionat a la renúncia per part del mateix a la seva petició de condemna de l'import de 3.484,91.-euros, ressurt clarament dels autes que si bé la part defenent va oferir dit import a la contrapart en concepte de finiquito, aquesta darrera la va acceptar però només en concepte d'acompte.

Tal acceptació no podia comportar qualsevol renúncia a la pretensió de l'agent i per tant aquest extrem no mereixia més desenvolupaments, essent ben entès que s'haurà de descomptar en seu d'execució dels 79.484,91-euros fixats en relació a la minuta corresponent.

En tot cas, de cap manera es pot tractar d'un motiu de nul·litat de la sentència.

Tampoc pot constituir una causa de nul·litat de la nostra Sentència el fet que en el seu moment, l'any 2008, la Batllia no va notificar a la part ara incidental les diligències i l'escrit de l'altre part relatius a l'acceptació del referit import tota vegada que els mateixos formaven part dels autes i que la pretesa ignorància per part de la representació processal de l'acceptació del pagament només ha pogut tenir com a conseqüència que la mateixa va considerar que el seu oferiment no s'havia acceptat i que va exposar tots els elements que va considerar oportuns per oposar-se a la reclamació.

III.- Sobre el fet que la Sentència no es pronuncia, ni en els Fonaments relatius al recurs del Sr. Vilar ni en els relatius al de la Sra. Ribes, sobre la petició d'aquesta darrera de manca de legitimació passiva no podem més que repetir que, donat la natura del recurs d'apel·lació andorrà, si bé la representació processal de la Sra. Ribes indicava que demanava que es dictes sentència en el sentit interessat en el seu escrit de contesta a la demanda, és només en base als tres greuges articulats en l'escrit presentat en aquesta alçada que la Sala es podia pronunciar sense tenir que pronunciar-se expressament sobre uns extrems no recorreguts.

Fins i tot, ens apareix qüestionable del punt de vista de la bona fe processal el fet de presentar un escrit de "conclusions d'apel·lació" que anuncia i exposa de manera formal que "Aquesta part fa tres greuges a la sentència d'instància" precisant que els mateixos són relatius a la prescripció, als interessos i a les costes, sense però articular cap greuge en relació a la legitimació passiva, i pretendre posteriorment que s'hauria demanat un pronunciament al respecte de la qüestió de la legitimació passiva, quan tal cosa no és certa, ja que en cap cas el fet de referir a aquesta qüestió de manera general amb referència als seus escrits anteriors es pot equiparar a la formulació d'un greuge.

D'altra banda, i per raons evidents, no tindria cap sentit efectuar pronunciaments relatius a una pretesa manca de legitimació passiva de la defenent en el marc de la resposta al recurs del Sr. Vilar, part agent.

Per tant, malgrat l'afirmació de la part incidental, sí que vam contestar a tots els greuges que s'havien degudament presentat a la Sala i no existeix cap incongruència omissiva.

IV.- Quant a la motivació relativa a la prescripció no es veu en què seria errònia i contrària a la jurisprudència andorrana i a les jurisprudències espanyola i francesa que vam citar a títol il·lustratiu.

No podem que confirmar la nostra motivació al respecte tal com exposada en el Fonament .-III que "...El tribunal va jutjar que en matèria d'honoraris d'advocat, no s'havia de prendre en compte la prescripció de cada assumpte sinó el conjunt d'assumptes de cada client tota vegada que formen un servei professional conjunt, sense necessitat que vagin correlacionats i que per conseqüent el dies a quo s'havia de fixar al dia en què finalitzen els serveis professionals de l'advocat, considerats globalment.

Aquest plantejament s'ha de confirmar.

En efecte, cal recordar el fonament de la prescripció donat que tota prescripció té a la vegada un fonament subjectiu en relació amb la falta d'activitat del creditor, i sobretot objectiu, és a dir la necessitat de donar seguretat i estabilitat a les relacions jurídiques.

Així, és cert que la institució de la prescripció en el seu vessant objectiu esta destinada a promoure la seguretat jurídica que no accepta que es deixi durant un temps massa llarg la possibilitat de reclamar el deute. Però, no s'ha de perdre de vista que, en el seu vessant subjectiu, es fonamenta sobre la consideració que al deixar passar el temps el creditor hauria perdut "l'animus conservandi" i per tant hauria abandonat el seu dret. Aquesta darrera consideració té una particular importància al moment de determinar el dies a quo.

Si bé, segons el criteri general, el punt de partida de computació del termini és el moment on el creditor podia exercitar la seva acció de reclamació (teoria de l'acció nata), en un cas on el professional continua treballant pel client, el còmput del termini no es pot iniciar fins al moment on el professional ha deixat de prestar els seus serveis (vg. STSJ 206/15 del 30-06-2016 relativa al cas de l'arquitecte que continua treballant per l'obra contractada amb el client en el qual el termini de prescripció no es pot començar a computar mentre l'obra no s'ha acabat).

Aquest mateix criteri correspon a la realitat peculiar de les relacions entre l'advocat i el seu client, les quals es fonamenten en una relació de confiança i donen lloc a un seguit d'actuacions, no sempre interrelacionades entre elles en quant al seu objecte directe, però totes destinades a la defensa dels interessos del client considerat com un conjunt i en el decurs de les quals l'advocat, si bé pot obtenir provisions, pot més difícilment exigir el pagament d'uns treballs determinats.

A més, aquesta solució és conforme a les jurisprudències dels països del nostre entorn com és la doctrina del Tribunal Supremo espanyol (vg. per exemple STS Sala de lo civil 2468/2014 "El dies a quo es el día en que finalizan los servicios profesionalisme del abogado , considerados globalmente(...)la actuación del abogado es global en el conjunto de asuntos que controle respecto al mismo cliente, que las puede minutar conjuntamente sin escindir las reclamaciones caso por caso" (essent a part la qüestió de la continuïtat dels servicis que no es planteja en el present cas). En el mateix sentit es pronuncia la Cour de Cassation francesa (Vg. C.CASS CIV2 n°14-25892 del 10-12-2015 "la prescription de l'action des avocats pour le paiement de leurs honoraires court à compter de la date à laquelle leur mission a pris fin").

Si bé la part incidental no comparteix tal motivació, la mateixa no infringeix cap norma legal o jurisprudencial i no es pot considerar com absurda o mancada de tot fonament. Per tant, no pot haver provocat cap vulneració d'un dret fonamental.

V.- En relació a la nostra motivació sobre la factura BP:97039/H/3385, cal recordar que és la part agent qui va formular recurs d'apel·lació donat que la sentència d'instància havia desestimat les seves pretensions al respecte invocant la doctrina dels actes propis i considerant que l'advocat no podia pretendre cobrar més dels 15.020,24.-euros (12.020,24+3.000) que ja ha havia cobrat i que aquest import no es podia considerar com a irrisori.

Vam motivar de manera extensa i detallada perquè no es podia considerar que el demandant s'hauria reconegut com a pagat i saldat d'aquesta factura relativa als treballs duts a terme com a conseqüència del procediment seguit davant del TEDH donat que l'import fou cobrat només en concepte d'acompte; que no existia prova del pagament de l'import de 3.000.-euros i que per tant, no es podia oposar al demandant la doctrina dels actes propis puix no quedava provat en les actuacions una voluntat del Sr. Vilar de considerar-se com a saldat dels treballs efectuats.

Tanmateix vam demostrar que es podia considerar l'existència d'un pacte d'honoraris verbal però només en base al criteri del temps esmerçat, acceptat per la Sra. Ribes en les factures que va reconèixer deure.

És així que, no solament en base a les justificacions aportades pel bufet sinó també a l'informe del Col·legi d'advocats que es va donar lloc a la pretensió subsidiària que fou presentada en primera instància.

VI.- Igual passa en relació al recurs de l'adversa sobre la factura 3528, ja que no es veu en què la Sentència hauria incurregut en una motivació errònia, amb incongruència infra petita, i basada en documents improcedents.

Vam poder exposar que, contràriament al que havia considerat el primer jutjador, aquesta factura calculada en base als temps esmerçat era deguda puix quedava establert que la relació professional havia continuat i que existien elements materials per provar-ho com són les trobades que es constaten a l'agenda del bufet i les factures de la notaria de les quals una es va emetre directament al nom del Bufet qui les va pagar. Mantenim que front a aquests elements que pertanyia a qui negava la realitat de l'encàrrec professional demostrar que l'advocat hauria actuat de la seva pròpia iniciativa i fora de tot encàrrec.

Una altra vegada la vulneració del dret a la jurisdicció no queda establerta.

VII.- La mateixa resposta s'ha de fer en relació a la factura 3525 sobre la qual vam exposar, d'una part,que difícilment es podia negar l'encàrrec quan en el mateix temps es criticava la qualitat de la prestació aportada i es retreia a l'advocat d'haver preparat una escriptura que hauria tingut com a resultat d'espoliar a la Sra. Ribes i, d'altra part, que l'argument principal per rebutjar aquesta reclamació, és a dir la suposada defectuosa feina de advocat no era establert i que no es podia refusar que l'advocat rebi la retribució dels seus treballs, no podent la seva actitud durant la confessió en judici constituir un motiu suficient per negar-li tot pagament.

VIII.- Quant a la pretesa nul·litat pel fet de no condemnar l'agent a pagar les costes processals perquè quedaria acreditat la plus petitio, un cop més la part incidental pretén que s'avali el seu posicionament inicial però sense demostrar en què existiria un abast constitucional als suposats defectes de la Sentència.

Hem de repetir que aquest plantejament de la part defenent correspon a una interpretació errònia del principi del venciment objectiu tal com ho vam motivar de manera detallada en el Fonament VII.- la qual motivació és la perfecta aplicació dels principis que regeixen la matèria.

IX.- No existeix cap error en els càlculs donat que, per cada una de les factures o minutes discutides, vam determinar els imports que consideràvem justificats en comparació als reclamats per l'agent i als fixats pel tribunal.

Com indicat abans, no vam ignorar l'existència d'acomptes i en cas d'existir tal acompte, el mateix es podrà descomptar en seu d'execució.

X.- Finalment, no existeix la pretesa incongruència omissiva pel fet de no haver-se pronunciat la sentència sobre la qüestió de les taxes judicials donat que aquesta qüestió no concerneix el fons de l'assumpte i no formava part del recurs sobre la sentència d'instància i no s'havia de dilucidar en el marc del recurs d'apel·lació.

XI.- Pel que fa al certificat de fermesa, sembla que la part incidental considera la nul·litat com un remei a totes les dificultats, però en res l'article 18.3 que permet obtenir la nul·litat en el supòsit de sentències o de resolucions fermes en el procediment de les quals s'hagi produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, es pot aplicar a un certificat emes per la secretària judicial tota vegada que no constitueix cap sentència ni resolució en el sentit del referit article.

De totes maneres, en res el fet que dit certificat no compliria amb els requisits de l'article 37.1 b de la Llei del saig, fet que no quedat demostrat, pot haver generat una vulneració del dret a la jurisdicció.

Dir article disposa que "En el supòsit de l'execució forçosa d'una resolució judicial, l'original de la certificació estesa per l'òrgan jurisdiccional competent que faci constar que aquesta resolució és ferma, i que fixi les quantitats que hagin estat dipositades, consignades i satisfetes durant la tramitació del procés."

La part incidental retreu al certificat el fet de no mencionar la consignació de 3.484,91.-euros, de no mencionar la factura relativa a l'informe del Col·legi d'advocats, de no mencionar la condemna en costes i de no mencionar l'acompte de 12.020,24.-euros.

Però, aquests conceptes concerneixen la primera instància i no formen part de les que la secretària judicial d'aquest Tribunal Superior havia de mencionar el certificat que ha de lliurar.

Si és cert que dit certificat va ser lliurat després d'una petició verbal del representant processal de l'agent quan l'article 37.1 de la Llei del Saig disposa que aquesta sol·licitud s'ha de fer mitjançant un escrit, aquesta circumstància no pot comportar la nul·litat del certificat quan el mateix no presenta cap defecte intrínsec.

XII.- Pel que fa la petició de suspensió, com s'acaba d'exposar no existeix cap causa de nul·litat del certificat de fermesa i per tant no calia decidir suspendre els seus efectes.

De manera general, l'article 18.4 disposa que la sol·licitud de nul·litat no suspèn l'execució de la resolució a la qual s'imputi la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, llevat que ho decideixi expressament el jutge o el tribunal en el cas que, si no ho decideix, es causi un perjudici greu i de difícil reparació a la part que al·lega la nul·litat.

Però, en el present cas no queda acreditat cap motiu que permeti considerar que l'execució de la resolució provocaria a la defenent un perjudici greu i de difícil reparació, tota vegada que no s'ha aportat cap element al respecte, en particular cap element en relació a la situació econòmica de la mateixa.

De totes formes, pel present Aute i per Aute del mateix dia resolem tant l'incident de nul·litat com el recurs d'aclariment i la petició de suspensió ha perdut el seu objecte.

XIII.- En aquestes condicions, s'ha de desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal de la Sra. Ribes.

La desestimació de l'incident porta a imposar les seves costes a la part que l'ha promogut (arg. Codi 7,51,5.).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat interposat per la representació processal de la Sra. Ribes contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 29 de juny del 2017, imposant a la part incidental les costes generades pel mateix.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.