Incident de nul·litat (2000536-2014)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TSJC.- 0000077/2016 ORIGEN: 2000536/2014 - 00

NIG: 5300542120150000034

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per Sentència del 20-12-2016 vam estimar el recurs de la representació processal de la societat Vilar contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 14-01-2016 i que aquest darrer havia pronunciat en el procediment laboral instat per la representació processal del Sr. Morillo.

En conseqüència de l'estimació del recurs vam revocar íntegrament la resolució d'instància i estimar l'excepció peremptòria d'incompetència de la jurisdicció civil, tot i imposant al Sr. Morillo les costes judicials d'ambdues instàncies.

II. Per escrit de data del registre del 03-01-2017, la representació processal del Sr. Morillo va formular un incident de nul·litat demanant que es declari la nul·litat parcial de la Sentència de 20 de desembre del 2016, en haver-se vulnerat l'art. 10 CA, i es doni lloc a les seves pretensions, acordant modificar la sentència en el sentit de no fer especial condemna en costes ni de la primera ni de la segona instància.

La representació processal de la societat Vilar sol·licita la desestimació de l'incident amb imposició de les costes derivades del mateix.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part incidental sosté que s'ha produït una vulneració del seu dret fonamental a la jurisdicció protegit per l'article 10 de la Constitució perquè la nostra resolució, pel fet de condemnar el Sr. Morillo a pagar les costes de primera i segona instància, no respectaria el seu dret a obtenir una sentència fonamentada en dret.

Com és ben conegut, la jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix que el dret a la jurisdicció consisteix a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que la decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. Qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es desprengui que la decisió no és arbitrària, i sense que es dubti de la imparcialitat del jutjador.

II.- Argumenta la part agent en resumit que : 1) la sentència s'aparta de la línia jurisprudencial del Tribunal Superior sense motivar-ho de cap manera ; 2) quan existeix una iusta causa litigandi i atenent el dubte raonable que envolta la causa no s'havia de fer especial pronunciament ; 3) la situació del Sr. Morillo era assimilable a la d'un treballador ; 4) no existia cap decisió anterior sobre la competència ni cap document o contracte en relació a l'acomiadament del director de Vilar i les decisions anteriors en relació al personal de direcció de Vilar havia retingut la competència de la jurisdicció civil ; 5) les actuacions anteriors de Vilar feien pensar que la jurisdicció civil era la competent ; 6) el tribunal unipersonal va estimar la demanda i per tant van compartir els arguments del demandant ; 7) el Sr. Morillo va actuar de bona fe a la diferència de la Vilar ; 8) a més, pel que fa a les costes de segona instància la norma jurisprudencial en cas d'estimació del recurs és l'aplicació de la Novel·la i per tant de no efectuar cap imposició de costes.

Cal recordar que vam aplicar el criteri del venciment objectiu motivant: "Atès l'estimació del recurs que porta a revocar la sentència i desestimar la demanda, i tenint en compte el principi del venciment objectiu, s'ha de revocar també la decisió de la instància d'imposar a la part defenent les costes de primera instància que s'han d'imposar a la part agent.

Les mateixes consideracions determinen la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada."

Atès els arguments presentats hem d'aportar una resposta diferenciada i separada, tractant en primer lloc les costes de primera instància i en segon lloc les de segona instància.

III.- Pel que fa a les costes de primera instància, cal dir que si bé la part agent va decidir presentar les seves pretensions davant de la jurisdicció civil laboral, vam motivar de manera detallada perquè, de manera indubtable, no era la jurisdicció civil sinó l'administrativa que era competent per conèixer de les condicions del cessament del Sr. Morillo com a director general de la societat Vilar, SA, tal com ho sostenia la part defenent des del principi.

Per tant, és inútilment que l'agent pretén ara invocar l'aspecte laboral del cas i fins i tot el pretès caràcter assimilable a un plet laboral.

Ara bé, i fins i tot quan ens trobem en front d'una demanda laboral presentada per un treballador, la desestimació íntegra de la demanda, és el principi del venciment objectiu que s'ha d'aplicar ja que el mateix regeix per principi la imposició de les costes en el dret civil andorrà sense que s'hagi de prendre en compte la temeritat o la mala fe, salvat que les circumstàncies particulars del cas justifiquin fer ús de les facultats d'excepció que confereix la NOVEL·LA 80 Cap. 10.

Però en el nostre cas, el dubte que invoca el demandant no existeix i al contrari la motivació de la sentència, que no cal repetir, demostra que la competència administrativa no era qüestionable i que els arguments i elements que l'agent invocava per fonamentar el caràcter laboral de la relació i la competència civil eren insuficients per contradir els elements contraris com són en particular els texts legals organitzant la particular situació del director de Vilar (en res comparable a la del personal fins i tot de direcció) i les condicions concretes del seu cessament pel Cap de Govern.

El fet que el primer jutjador s'hagi adherit al plantejament del demandant és insuficient per considerar l'existència d'una iusta causa litigandi quan justament la resolució del Tribunal Superior té per a objecte la revisió de tot allò actuat per el tribunal d'instància per tal de comprovar, en els límits dels extrems recorreguts, la correcció de la resolució dictada en el seu dia.

Finalment, de cap manera ens vam apartar de la nostra línia jurisprudencial i per conseqüent no es pot considerar l'existència d'una manca de motivació.

IV.- Pel que fa a les costes de segona instància, s'ha d'admetre que el simple fet d'invocar el criteri del venciment objectiu per imposar les costes a l'agent finalment vençut es revela insuficient quan el criteri de la Sala és que si s'estima el recurs, sense diferenciar si és el demandant o el defenent que queda finalment vençut, s'aplica l'excepció de la Novel·la i no es fa cap imposició de costes.

Per tant, hem de rectificar aquest aspecte de la sentència.

Per tot l'exposat hem d'estimar parcialment l'incident de nul·litat, anul·lant els pronunciaments sobre les costes de segona instància i modificar la nostra sentència en el sentit de no fer cap imposició de les costes de segona instància.

V.- L'existimació parcial de l'incident justifica no efectuar cap imposició de les costes en relació al mateix.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació processal del Sr. Morillo en el sentit d'anul·lar la frase del FONAMENT V.- "Les mateixes consideracions determinen la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada." que reemplacem per la frase "l'estimació del recurs ha de portar a no efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada en aplicació de la NOVEL.LA 82,10" i, en la part decisòria, reemplaçar la frase "IMPOSAR al Sr. Morillo les costes judicials de primera instància i les costes judicials d'aquesta alçada." per "IMPOSAR al Sr. Morillo les costes judicials de primera instància i NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials d'aquesta alçada."

NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials de l'incident.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.