AUTE INCIDENT NUL·LITAT D'ACTUACIONS: recurs del Ministeri Fiscal formulat contra condemnat en rebel·lia (TSJP-0000037/15)

Aute

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

Núm. de Causa: 3400013/2013 (TC-013-3/13)

Núm. de Rotlle: TSJP-0000037/2015

AUTE 10-2016

PARTS:

Recorrent: Sr. Villalba

Advocat: Sr. Barberá

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, ú de febrer del dos mil setze.

En l'incident de nul·litat d'actuacions, interposat per la representació processal del Sr. Villalba, contra la sentència de data 22 de desembre del 2015 (37-2015) dictada per aquest Tribunal Superior de Justícia, Sala Penal, en la causa i rotlle de referència.

És ponent el M. I. Sr. Yves Picod, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència de data 22 de desembre del 2015, estimant parcialment el recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal respecte al processat Villalba, establint l'arrest domiciliari com a modalitat d'execució de l'arrest de 6 mesos imposat al condemnat i condemnant-lo a la pena complementària d'expulsió definitiva del Principat.

II.- RESULTANT: que contra l'esmentada sentència la defensa de Villalba interposà un incident de nul·litat d'actuacions fonamentat en la vulneració del dret a un procés degut, a la jurisdicció, a la igualtat de recursos i al principi d'igualtat d'armes en admetre el Tribunal el recurs d'apel·lació presentat pel Mgfc. Ministeri Fiscal en contra de Villalba, qui està en situació de rebel·lia processal.

Troba injust que en l'apel·lació d'una sentència d'un condemnat en rebel·lia el Ministeri Fiscal pugui fer l'apel·lació i la defensa no.

Observa que l'article 196.2 del Codi de Procediment Penal que exclou del recurs d'apel·lació les sentències dictades en rebel·lia del condemnat també s'aplica al Ministeri Fiscal, essent aquesta interpretació reforçada per l'article 248 del Codi de Procediment Penal.

III.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal interessa la desestimació de l'incident de nul·litat.

Considera que la resolució impugnada no vulnera l'article 10 de la Constitució, no solament pel fet que el Ministeri Fiscal té legitimació per formular apel·lació contra una sentència declarada en rebel·lia sinó també pel fet que la sentència raona i motiva aquesta legitimació, ja reconeguda en sentències anteriors de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.

Observa que, entendre al contrari, és a dir, que cap de les parts en el procés, ni el Ministeri Fiscal ni les acusacions particulars, poguessin interposar recurs d'apel·lació contra una sentència dictada en rebel·lia del condemnat, provocaria una vulneració del dret al recurs i del dret a la jurisdicció, el condemnat podria renunciar a exercir un recurs d'audiència i prohibint, per tant, a les altres parts, si aquestes no poden exercir el recurs d'apel·lació, d'oposar-se a la decisió de primera instància.

Posa de relleu que l'article 248 del Codi de Procediment Penal només obra la legitimació activa per interposar recurs d'audiència al Ministeri Fiscal en cas de l'òbit del condemnat.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que l'article 196 del Codi de Procediment Penal, el qual disposa que "són susceptibles de recurs d'apel·lació: a) Les sentències que no hagin estat dictades en rebel·lia de la persona condemnada (...)", ha de ser interpretat d'acord amb l'article 197 del mateix codi, que autoritza el recurs del Ministeri Fiscal i de les parts en el procés sense preveure cap restricció en quant a la naturalesa de la sentència.

Se n'ha de deduir de les disposicions combinades d'aquests textos que el dret d'interposar recurs d'apel·lació està prohibit únicament al condemnat en rebel·lia que, al seu torn, té la possibilitat d'impugnar la sentència de primera instància i, posteriorment, si ho decideix, fer el recurs d'apel·lació.

L'article 247 del Codi de Procediment Penal, en efecte, autoritza el recurs d'audiència únicament al condemnat en rebel·lia, a exclusió del Ministeri Fiscal i de l'acusació particular. Contràriament a el que estableix la defensa de Villalba, l'article 248 del Codi de Procediment Penal enforteix el principi d'aquesta exclusió, doncs precisa que la legitimació per interposar recurs d'audiència contra la sentència dictada en rebel·lia es fa extensiva als parents i al Ministeri Fiscal només en el cas de l'òbit del condemnat.

La conseqüència és que el recurs d'apel·lació del Ministeri Fiscal d'una sentència dictada en rebel·lia ha de ser admissible, a pena de privar les altres parts del procés del seu dret al recurs i de fer dependre la seva possibilitat d'impugnar la sentència de la decisió del condemnat d'imposar o no un recurs d'audiència.

II.- CONSIDERANT: que l'admissió del recurs d'apel·lació del Ministeri Fiscal contra la sentència dictada en rebel·lia no vulnera en cap cas el dret constitucional a un procés degut, a la jurisdicció i a la igualtat de recursos.

En efecte, com ja van ser precisats els motius en la sentència impugnada, el recurs del Ministeri Fiscal és admès, sense perjudici del dret del condemnat d'interposar un recurs d'audiència.

La facultat d'interposar un recurs d'audiència -que fins ara el condemnat no ha utilitzat- només depèn de la voluntat del condemnat en rebel·lia.

La sentència de segona instància és ferma a condició que no s'interposi recurs d'audiència. En la hipòtesi contrària, la sentència que recaigui com a conseqüència d'un recurs d'audiència és susceptible de recurs d'apel·lació en les condicions dels articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal i la sentència de la jurisdicció de segona instància se substitueix a la sentència dictada en el marc del primer recurs contra la sentència dictada en rebel·lia del condemnat. Se'n dedueix que els drets a un procés degut, a la jurisdicció i a la igualtat de recursos s'han garantit, mentre que la solució pretesa pel promotor de l'incident de nul·litat conduiria a fer dependre el dret a recurs del Ministeri Fiscal i de les altres parts eventuals de la sola voluntat de condemnat en rebel·lia.

III.- CONSIDERANT: que en aquestes condicions convé desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat.

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la defensa del Sr. Villalba.

2.- Condemnar-lo al pagament de les despeses processals causades per l'incident.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramesa certificació al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, per al seu compliment i execució, ho acordem, manem i signem.