Recusació.

Aute

Magistrats

Anna Estragués Armengol Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000360/2023 ORIGEN: 6000159/2023 - 0

NIG: 5300542120230001687

PARTS:

Apel·lant: Sra. Duque

Advocat: Sr. Plana

Apel·lat: Sr. Aguilar

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Anna Estragués Armengol

OBJECTE: Recusació.

AUTE 000066/2024

Andorra la Vella, el 22 d'abril del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En el marc del procediment civil referenciat de número 6000159/2023, en el que és part agent la Sra. Duque i part defenent el Sr. Aguilar, la representació processal de la primera va formular, en data 18 de setembre del 2023, recusació contra la Batlle Sra. Plana en considerar que la mateixa no seria imparcial per resoldre la controvèrsia, tot invocant la causa de recusació continguda en l'article 73.f) de la Llei qualificada de la justícia: ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevulla de les parts,

en haver la Sra. Duque presentat, en data 9 de setembre del 2016, una queixa contra la Batlle Sra. Plana per dilacions en l'execució de la sentència recaiguda en el procediment laboral registrat amb el número 6001805/2013 .

2.- El Sr. Aguilar, en parador desconegut i emplaçat per edicte, no contestà la petició de recusació efectuada.

3.-En data 22 de novembre del 2023, la Batlle Sra. Plana informà respecte de la seva recusació, oposant-se a la mateixa tot afirmant que no existia causa de recusació ni cap dubte o temor sobre la seva imparcialitat que estigués objectivament justificat.

4.- Per Aute de data 27 de novembre del 2023, El President del Tribunal de Batlles dictà Aute amb la següent part decisòria :

"Primer- Desestimar la petició de recusació promoguda per la Sra. Duque mitjançant escrit de data 18 de setembre de 2023 contra l'Hble. Batlle Sra. Plana en la causa 6000159/2023. No procedeix efectuar imposició en les costes processals."

5.- Per escrit de data 7 de desembre del 2023, la representació processal de la Sra. Duque interposà recurs d'apel·lació contra el referit Aute en considerar essencialment que no s'ha efectuat una correcta valoració dels seus arguments; que el President del Tribunal de Batlles ha fonamentat el seu aute en l'informe de la batlle recusada, quan la queixa formulada per la Sra. Duque davant del Consell Superior de Justícia va ser la culminació d'un procediment judicial molt feixuc i conflictiu, havent presentat la recurrent múltiples denúncies per dilacions indegudes, i fins i tot un recurs d'empara i de súplica davant del Tribunal Constitucional (causa 2021-54-RE) . Afegeix que el fet que la queixa no tingués continuïtat, com s'indica en la resolució recorreguda, no desvirtua en res el motiu de recusació, ja que presentar una queixa formal és ja, per "per se", prou greu per comprometre la imparcialitat de la batlle afectada en aquest nou procés judicial, pel que concorre clarament al seu entendre, la causa objectiva d'imparcialitat invocada.

6.- El Sr. Aguilar, en parador desconegut, no contestà el recurs interposat per la Sra. Duque, malgrat haver estat emplaçat per edicte.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La part que promou la recusació la fonamenta en l'article 73.f) de la Llei qualificada de la Justícia que disposa que:

"Els batlles i els magistrats s'han d'abstenir i, si no ho fan, poden ser recusats, en els supòsits següents : f) Ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, llevat que la denúncia, l'acusació o la demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació."

Entén la Sra. Duque, que la queixa per ella interposada contra la Batlle Sra. Plana, davant del Consell Superior de la Justícia, en data 9 de setembre del 2016, en el marc del procediment laboral registrat amb el número 6000135/2013 aleshores en fase d'execució, impedeix a la mateixa batlle resoldre de manera imparcial, la demanda per ella interposada contra el Sr. Aguilar en data 19 de juliol del 2023.

Aquesta argumentació no ha estat acollida en l'aute objecte de recurs, en estimar el batlle president del Tribunal de Batlles, que la queixa presentada l'any 2016 per la Sra. Duque no va tenir continuïtat, pel que els fets relatats no poden incardinar-se en cap dels supòsits previstos en l'article 73 de la LQJ en no existir tampoc "dades que objectivament permetin qüestionar la imparcialitat de la Batlle titular de les actuacions de constant referència".

Segon.- El dret a que els assumptes sotmesos al debat judicial siguin resolts per un tribunal imparcial, com a exigència prevista a l'article 10 de la Constitució, a l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, a l'article 10 de la Declaració Universal dels drets humans i a l'article 14 del Pacte Internacional de drets civils i polítics, garanteix la credibilitat i la confiança que mereix l'administració de justícia respecte dels justiciables, en un Estat democràtic de dret.

La imparcialitat del jutjador, com a garantia del justiciable, ha estat precisada també pel Tribunal Europeu de Drets humans en nombroses de les seves sentències (STEDH de 1 de octubre de 1982, cas Piersack ; STEDH de 26 d'octubre de 1984, cas De Cubre, STEDH de 24 de maig de 1989, cas Hauschildt, STEDH de 8 febrer del 2000 Cas McGonnell; STEDH de 2 març del 2000, Cas Garrido Guerrero, STEDH de 25 juliol del 2002, Cas Perote Pellón , entre altres) i es projecta en una doble vessant: la subjectiva, en el sentit que el jutge no ha de tenir cap relació amb les parts que pugui suscitar un interès previ en afavorir-les o perjudicar-les, i l'objectiva, entesa aquesta darrera com que els jutges o magistrats s'acostin a l'afer sense prejudicis ni prevencions que puguin existir, derivats d'una relació o contacte previ amb l'objecte del procés.

La recusació és el mitjà concebut per assegurar la protecció de dit principi, i permet a aquella part que té sospites o dubtes sobre la imparcialitat del jutge, de demanar que no participi en el pronunciament de la decisió.

La demanda de recusació ha de recolzar-se no obstant sobre els motius enumerats per la llei, ha de ser precisa i motivada, i ha de fonamentar-se en elements objectius, els quals han de ser acreditats per la part demandant, doncs seran els que permetran determinar si els seus temors o dubtes sobre la imparcialitat del jutge es poden justificar.

Així el Tribunal Constitucional en sentència del 4-06-2012 (causa 2012-1- RE), ha manifestat que "per preservar el dret al jutge o tribunal imparcial cal que aquells que se sotmeten a la seva jurisdicció, no tinguin sospites sobre la imparcialitat de cap dels membres que composen el tribunal que ha de dictar la resolució judicial. Tanmateix, també hem reiterat que aquesta sospita ha de basar-se en dades objectives de relleu (...) La transcendència de la teoria de les aparences ha anat sent matisada i la distinció entre imparcialitat subjectiva i objectiva també... Finalment, en qualsevol problema de parcialitat hi ha elements subjectius que afecten al jutge que cal corroborar amb dades objectives".

Tercer.- En el present cas, la part demandant assimila la queixa formulada davant del Consell Superior de Justícia, a la denuncia, acusació o demanda prevista a l'apartat f) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia.

La jurisprudència ha acceptat que si bé aquest supòsit (presentació d'una queixa) no es troba contemplat com a causa d'abstenció i recusació a l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia, "la importància del dret a ser jutjat per un tribunal imparcial ha de permetre considerat violat aquest dret quan efectivament es constati un supòsit que comprometi de forma clara la seva imparcialitat, encara que no es trobi inclòs en el llistat de causes de abstenció i recusació legalment previstes" i que "Una queixa davant del Consell Superior de la Justícia no és una denúncia, però les greus imputacions que en aquest cas es fan a la magistrada Sra. xxx, atribuint-li fets que, si fossin certs, serien constitutius d'un delicte de prevaricació, al què es fa esment, i que, a més d'un possible expedient disciplinari podria comportar l'apertura de diligències penals, considerem que són susceptibles de generar una legítima aprensió en la recurrent sobre la imparcialitat de la magistrada" (TSJP Aute 30-2021, 03.05.2021).

Així, si bé, en mèrits de l'anteriorment exposat, la queixa presentada davant del Consell Superior de Justícia, contra un batlle o magistrat, es pot assimilar a la denúncia, acusació o demanda prevista a l'apartat f) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia, cal també que es reuneixi l'altre requisit exigit pel mateix article per poder considerar que hi ha causa d'abstenció o recusació, que no és altre que la denúncia, l'acusació o la demanda, o en aquest cas queixa, hagi estat admesa o no hagi estat rebutjada per manca de fonamentació.

Efectivament, el dubte sobre la imparcialitat ha d'estar objectivament justificat, no essent suficient la simple interposició d'una denúncia, acusació, demanda, o en el present cas, queixa davant del Consell Superior de Justícia, que no poden "per se", com pretén la part recurrent, ser motiu d'abstenció o recusació, ja que entendre el contrari, podria afectar el dret al jutge predeterminat per la Llei conduir a una ràpida paralització del sistema i infringir greument el principi de bona administració de la Justícia que deriva de l'article 10.1 de la Constitució.

En el supòsit d'autes, la representació processal de la Sra. Duque omet indicar que la queixa per ella formulada contra la Batlle Sra. Plana -queixa de la qual d'altra part, no precisa ni tant sols els motius - no va tenir cap continuïtat, com posa de manifest la batlle en el seu informe i recull el batlle president en l'aute recorregut, no acreditant tampoc en cap moment la part avui recurrent, que dita queixa hagi estat admesa a tràmit o hagi donat lloc a la incoació de cap expedient disciplinari, motiu pel quin, cap dubte pot existir sobre la imparcialitat de la Batlle Sra. Plana, més si es té en compte la data de la queixa formulada contra ella per la Sra. Duque, més de 6 anys abans de la interposició de la nova demanda a l'origen de les presents actuacions.

En res desvirtua l'ans exposat, el fet posat de relleu per la part recurrent - per primera vegada per via de recurs- segons la qual el procediment judicial en el seu dia tramitat i resolt per la Batlle recusada va ser "molt feixuc i conflictiu" , en haver presentat la Sra. Duque múltiples denúncies per dilacions indegudes, i fins i tot un recurs d'empara i un de súplica davant del Tribunal Constitucional, doncs l'exercici d'accions legals a l'abast de les parts, mai pot provocar en el jutjador, un prejudici o interès en perjudicar-les, ni comprometre la seva independència, per tot el que, escau la desestimació del recurs i la confirmació de l'aute recorregut.

Quart.- La desestimació del recurs d'apel·lació ha de comportar la imposició de les costes processals ocasionades a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR la recusació formulada per la Sra. Duque contra la Batlle Sra. Plana en el marc de les actuacions 6000159/2023.

Segon.- Imposar les costes processals a la part recurrent. Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.