Impost transmissions patrimonials (A036/09)

Aute

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: E09-0833 TSA: IE: 10/09

AUTE 36-2009

PARTS:

Apel·lant: Martin Representant: en nom propi Advocat: Cañellas

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Palau Advocat: Daza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA (ponent)

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de novembre de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La representació processal del Sr. Martin formula incident d'execució contra la providència d'execució d'acte administratiu dictada per la Secció Administrativa de la Batllia en data 17 de juny de 2009, mitjançant la qual es va requerir l'agent al pagament de 7.042,99 EUR corresponents a una liquidació del impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.

L'acte administratiu que s'executa és una resolució del Ministre de Finances de 8 de gener de 2008 que en el corresponent expedient de comprovació de valors derivat d'una transmissió de béns immobles realitzada pel Sr. R. quantificava la quota pendent d'ingressar en la xifra esmentada; contra la resolució, el Sr. R. va interposar un recurs el 15 de febrer de 2008 davant el Govern d'Andorra i aquest, a través del Secretari General, li va comunicar el 5 de maig de 2008 que prorrogava el termini de resolució del seu recurs fins el 15 de maig de 2008.

2.- Considera l'agent que el Govern havia de dictar un acte exprés el dia 15 de maig de 2008 ja que s'havia autoprorrogat el termini per resoldre el recurs, sense que en el cas sigui operatiu el silenci administratiu negatiu, i en no haver-lo dictat l'execució de l'acte és contrari a la legalitat. També considera que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció ja que el Sr. R. no ha tingut oportunitat d'accedir als tribunals ordinaris per tal que aquests es puguin manifestar sobre la legalitat de la resolució recorreguda, en no haver-se resolt en forma expressa el recurs administratiu presentat i no ser operatiu, en aquest cas, el silenci negatiu.

3.- La representació del Govern s'ha oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no concorre cap impediment legal a l'execució del deute tributari ja que qui formula l'incident havia d'haver recorregut la desestimació del recurs per silenci administratiu i no ho va fer, guanyant, per tant, fermesa i obrint pas a l'execució.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Davant el recurs administratiu formulat contra la resolució del Ministre de Finances, el Govern, en ús de les possibilitats que estableix l'article 114 paràgraf tercer del Codi de l'Administració, va decidir prorrogar el termini per resoldre'l i així ho va comunicar expressament a qui l'havia interposat; en la comunicació es diu que s'havia acordat prorrogar el termini de resolució del recurs "per tot el dia 15 de maig de 2008". És a dir, el Govern, que tenia dos mesos comptadors des del 15 de febrer de 2008 per resoldre el recurs, va prolongar el termini per la meitat, que és el que permet l'article citat: un mes més.

Això no significa que el Govern es comprometi a dictar una resolució expressa el dia 15 de maig de 2008 com pretén la part que formula l'incident sinó, simplement, que el termini de resolució s'allarga fins la data citada, i si bé és cert que, en principi, la resolució, com la de tots els expedients i recursos, ha de ser escrita (article 38 del Codi de l'Administració) també ho és que els recursos es poden considerar desestimats per silenci administratiu (article 40) o el que és el mateix, pel simple transcurs del termini legalment establert per resoldre'ls.

Per tant, un cop produïda la desestimació per silenci, el que calia era recórrer contra la desestimació tàcita del recurs davant la jurisdicció administrativa en els terminis i condicions fixades per la Llei reguladora d'aquesta jurisdicció, tal com indica el darrer paràgraf de l'article 40 del Codi de l'Administració.

El haver deixat d'utilitzar els mecanismes que per defensar els interessos del subjecte tributari estableix la legislació procedimental i processal ordinària no pot impedir l'execució de l'acte administratiu, que ha guanyat fermesa per què ha estat la pròpia part perjudicada per l'acte qui no ha fet ús dels mateixos.

En conseqüència s'ha de desestimar l'incident.

Segon.- La manifesta improcedència de les pretensions de la part agent obliga a considerar temerària la interposició d'aquest incident, per la qual cosa procedeix imposar-li el pagament de les costes causades.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar l'incident d'execució que formula la representació processal del Sr. Martin contra la providència d'execució d'acte administratiu dictada per la Secció Administrativa de la Batllia en data 17 de juny de 2009, mitjançant la qual es va requerir l'agent al pagament de 7.042,99 EUR, la qual es confirma en els seus propis termes, amb imposició de les costes processals al promotor de l'incident.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.